Reclamación de acceso al expediente de instalación de contenedores de basura en Olesa de Montserrat finalizada por desistimiento

Resolució 518/2021, de 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 360/2021 Administració reclamada: Ajuntament d’Olesa de Montserrat Informació reclamada: Un expedient sobre instal·lació de contenidors de brossa. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant que acrediti la representació en la que afirma actuar i aquesta, lluny d’acreditar-ho, ha indicat que la persona representada exercirà l’acció pel seu compte. En definitiva: no s’ha acreditat la representació amb la que s’ha presentat aquesta Reclamació. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment, perquè no s’ha reparat l’esmena requerida amb invocació de l’article 68.1 LPAC Paraules clau: Ajuntaments. Representació. Esmenes. Expedients. Recollida de residus. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 23 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 360/2021, presentada en representació d’una persona física contra l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de febrer de 2021 la persona reclamant exposa a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat que hauria presentat un escrit fent consideracions de salut pública contra la instal·lació de contenidors de brossa al costat de casa seva i demana resposta a aquell escrit, veure l’expedient que justifica aquesta decisió i retirada dels contenidors. 3. El 25 de febrer de 2021 l’Ajuntament contesta l’escrit anterior i altres escrits sobre la mateixa qüestió, explica els motius pels quals s’haurien posat els contenidors al cos tat de casa seva i li facilita un informe tècnic de 22 de febrer de 2021. 4. La Reclamació presentada el 23 d’abril de 2021 exposa detalladament l’enfrontament de persones de la població, inclosa la reclamant, amb l’Ajuntament a causa de la ubicació dels contenidors, es queixa de la resistència municipal a facilitar informació pública al veïnatge i argumenta que l’informe facilitat no és el sol·licitat, perquè la persona reclamant hauria demanat l’expedient tècnic que justifica la decisió de col·locar contenidors al costat de casa seva i l’informe facilitat és posterior a la presa de la decisió i a la instal·lació dels contenidors. 5. El 28 d’abril de 2021 la GAIP demana que s’acrediti la representació amb la que s’ha presentat la Reclamació. Invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), i indica que si no s’ha reparat aquesta mancança en el termini de 10 dies, es considerarà desistida la Reclamació. 6. El 6 de maig de 2021 la persona reclamant contesta que la mateixa persona física representada presentarà una nova reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 68.1 LPAC, invocat per la GAIP al requerir a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, estableix el següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21” . Per la seva banda, l’article 5.3 LPAC disposa que: “Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix”. Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant que acrediti la representació en la que afirma actuar i aquesta, lluny d’acreditar-ho, ha indicat que la persona representada exercirà l’acció pel seu compte. En definitiva: no s’ha acreditat la representació amb la que s’ha presentat aquesta Reclamació. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment, perquè no s’ha reparat l’esmena requerida amb invocació de l’article 68.1 LPAC. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 360/2021 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.