Solicitud de datos estadísticos sobre recursos y reclamaciones de la Renda Garantida de Ciutadania y resultado favorable

Resolució 452/2019, de 26 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 360/2019 Administració reclamada: Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Qüestions diverses sobre la Renda Garantida de Ciutadania. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: La concurrència de les causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública, en la mesura que tenen efectes limitatius per al dret d’accés, s’ha d’acreditar o justificar en les circumstàncies del cas concret i les causes concurrents s’han d’interpretar i aplicar amb criteris restrictius, en benefici d’aquest dret. La invocació de les causes d’inadmissibilitat citades feta per la resolució i el posterior informe de la DGES és absolutament genèrica, ja que es limita a reiterar la descripció legal de les tres causes d’inadmissibilitat indicades al paràgraf anterior, acompanyada com a molt d’alguna consideració igualment general sobre el tipus de tasca a fer per atendre la sol·licitud, sense ni tant sols especificar en quin o quins dels diversos apartats de la sol·licitud concorreria cada una de les causes d’inadmissibilitat invocades. El dret d’accés a la informació es projecta sobre la in formació que està en poder de l’Administració, i inclou l’eventual necessitat d’elaborar la informació sol·licitada, llevat que aquesta elaboració comporti una tasca complexa, circumstància que, com s’acaba de dir, caldrà acreditar o justificar; la invocació de la tasca complexa d’elaboració podria ser procedent en relació amb aquelles dades concretes demanades l’elaboració de les quals es pugui argumentar raonadament que seria complexa, en atenció a les característiques o circumstàncies concretes que així ho justifiquessin; però no sembla que aquesta complexitat es pugui justificar en tots els casos i de cap manera és admissible una invocació general de la complexitat per a tota la sol·licitud en el seu conjunt, sense concretar mínimament les circumstàncies i les raons concretes que la justifiquen. Una causa legítima d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació és si la informació demanada està en procés d’elaboració i s’ha de fer pública en el web de transparència abans de tres mesos; ara bé, per aplicar correctament aquesta causa d’inadmissibilitat cal especificar exactament en quina o quines de les informacions demanades concorre, i indicar les previsions de publicació de la informació concernida. La resolució de la DGES no concreta una cosa, ni es compromet a l’altra. No es pot descartar que alguna de les informacions demanades requereixi de fet l’elaboració d’un informe jurídic previ per poder ser elaborada; ara bé, és evident que aquesta causa d’inadmissibilitat no concorre en la major part de les informacions sol·licitades, que només demanen dades estadístiques, que com a molt poden requerir sumar; en aquestes circumstàncies, la invocació genèrica d’aquesta causa d’inadmissibilitat, sense argumentar-la mínimament en relació amb informacions concretes sol·licitades que podrien requerir un informe jurídic previ, no justifica en absolut la seva aplicaci ó. Paraules clau: Generalitat. Prestacions socials. Renda garantida. Recursos. Reclamació contra inadmissió. Causes d’inadmissibilitat. Tasca complexa. Informes i dictàmens. Informació en procés d’elaboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 360/2019, presentada contra la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa (DGES) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta les sis preguntes següents sobre recursos administratius i contenciosos administratius, en relació amb la implantació de la Renda garantida de ciutadania (RGC): 2.1. Quants recursos d’alçada han estat presentats davant resolucions que rebutgen la sol·licitud de la prestació de Renda Garantida de Ciutadania des febrer 2018 fins a la data del 3 d'abril 2019? Quina és la distribució mensual fins a la data?. Quants recursos d'alçada (prestació Renda Garantida de Ciutadania) s'han resolt i notificat fins a la data?, Quants han estat resolts i notificats dins el termini legal de tres mesos a partir de la presentació del recurs?, quants recursos han estat aprovats?, quins han estat els motius pera la seva aprovació?, quins han estat els motius pera la seva desaprovació?. 2.2. Quants recursos d'alçada han estat presentats davant resolucions que rebutgen la sol·licitud de complement de pensió no contributiva o de prestació social en aplicació de la disposició addicional tercera de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania des febrer 2018 fins a la data de 3 abril 2019?, quina és la distribució mensual fins a la data?. Quants recursos d'alçada (complement de pensió no contributiva o de prestació social) s'han resolt i notificat fins a la data?, quants han estat resolts i notificats dins el termini legal després de la presentació del recurs?, quants Recursos han estat aprovats?, quins han estat els motius pera la seva aprovació?, quins han estat els motius pera la seva desaprovació?. 2.3. Quants recursos al contenciós administratiu, per sol·licituds de prestació de la Renda Garantida de Ciutadania rebutjades, té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril 2019?. Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes pera sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?. Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la persona demandant i quantes desfavorables?. 2.4. Quants recursos al contenciós administratiu, per sol·licituds de complements de pensions contributives i prestacions socials rebutjades, té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril 2019?. Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes per a sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?. Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la persona demandant i quantes desfavorables?. 2.5. Quantes reclamacions d'abonament de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania, per silenci positiu incomplert (art 26 apartat 2 de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania), han estat presentades des de febrer de 2018 fins al3 d'abril de 2019?, quina és la seva distribució mensual fins a la data?, quantes d'aquestes reclamacions han estat revisades per l'administració?, quantes han estat estimades i quantes desestimades?. 2.6. Quants recursos al contenciós administratiu, per reclamacions d'abonament de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania en compliment del silenci positiu (art 26 apartat 2 de la llei de la RGC) té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril2019?. Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes per a sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la 3. La resolució de 9 de maig de 2019 de la DGES inadmet la sol·licitud en atenció als motius següents: “Per tasca complexa d’elaboració o reelaboració de la mencionada sol·licitud d’accés a la informació pública. El subministrament de la informació comporta la cerca de dades que no estan disponibles al moment. En aquest sentit, és necessari que diferents persones de l’empresa que desenvolupa l’aplicació informàtica de gestió extreguin de forma manual les dades, actuació que requereix un cert temps. Un cop obtingudes les dades, també es necessiten dies per fer el tractament corresponent. ... L’acumulació de sol·licituds d’accés a la informació pública rebudes a la DGES sobre la Renda Garantida de Ciutadania implica que a la càrrega de feina habitual s’afegeixi la derivada de la gestió d’aquestes SAIP. “Perquè consisteix en consultes complexes que impliquen l’emissió d’informes o dictàmens amb les corresponents valoracions que afecten qüestions com el model genèric d’atenció a la ciutadania de l’Administració de la Generalitat, l’anàlisi de les dades aportades pel propi sol·licitant o valoracions jurídiques sobre l’aplicació de normativa diversa. “La informació que es sol·licita està en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins del termini de tres mesos”. Nogensmenys, l’annex de la resolució facilita informació sol·licitada publicada al web del DTASF i facilita l’adreça electrònica on podria obtenir les principals dades sobre implementació de la Renda Garantida de Ciutadania. 4. Reclamació presentada el 7 de juny de 2019 manifesta que la informació sol·licitada és d’interès públic, que la informació que publica el DTASF no és actualitzada i que és incompleta. Qüestiona la complexitat d’elaboració al·legada pel Departament, nega que cap de les seves preguntes comporti l’elaboració un informe o d’un dictamen i qüestiona la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.c LTAIPBG. Demana el lliurament de la informació sol·licitada o la seva publicació al web de la Generalitat. També demana a la GAIP que faci seguiment del compliment per part de la DGES de l’obligació de proporcionar la informació sol·licitada. 5. El 13 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 15 de juliol de 2019 la GAIP, en resposta del requeriment anterior, rep l’informe de la DGES i còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació. A més de reiterar els arguments de la resolució indicada a l’antecedent 3, fa les següents consideracions en relació amb la Reclamació: “En la resolució de 14 de maig de 2019 es va donar la informació que hi havia disponible al web i si no s’ha donat resposta a altres preguntes és perquè no es disposa la informació en el format demanat per la persona reclamant”. I tot seguit torna a reiterar, més breument, els arguments indicats a l’antecedent 3. La GAIP remet aquesta documentació a la persona reclamant. 7. El 17 de juliol de 2019, a la vista de la documentació indicada a l’antecedent anterior, la persona reclamant comunica a la GAIP les següents al·legacions: “La informació sol·licitada afecta no només el compliment del dret ciutadà de la Renda Garantida de Ciutadania, sinó també el dret de defensa de la ciutadania davant resolucions de denegació injustes que motiven la presentació de recursos d’alçada o reclamacions i la presentació de recursos al contenciós administratiu o demandes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No és creïble ni justificable que la DGES no disposi dels mitjans tècnics per conèixer i donar resposta a les preguntes efectuades, quan les donen en ocasions, encara que de manera insuficientment detallada o no actualitzada en posteriors informacions públiques. En particular, és una manifestació de pèssima voluntat el rebuig a la pregunta 6, ja que els recursos i demandes davant del Tribunal Superior de Justícia són coneguts per la DGES, en tant que part demandada, i coneix perfectament la quantitat de demandes que ha resolt abonar i, per tant, el reconeixement pràctic de l’error de denegació, amb la finalitat d’evitar una sentència denegatòria”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Valoració general de la informació sol·licitada i del dret a accedir-hi La informació sol·licitada sens dubte és informació pública, perquè amb tota lògica s’ha de suposar en poder de l’Administració reclamada (article 2.b LTAIPBG). Efectivament, les dades demanades són relatives totes elles a accions jurídiques (reclamacions i recursos administratius i judicials) plantejades en relació amb sol·licituds de Renda Garantida de Ciutadania, de manera que han d’haver deixat el rastre documental corresponent en els serveis competents de la Generalitat. Al tractar-se d’informació pública, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic anterior és procedent el dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació (articles 18 i 20.1 LTAIPBG). No s’ha invocat la concurrència de cap límit legal a l’accés a la informació sol·licitada, i no sembla plausible que n’hi pugui concórrer cap, perquè es tracta d’informació merament estadística, que no inclou dades personals ni cap altra informació protegida o declarada confidencial (articles 21 i següents LTAIPBG). En conseqüència, en principi cal entendre procedent el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 3. Sobre la concurrència de causes d’inadmissibilitat de la sol·licitud La resolució de 9 de maig de 2019 de la DGES inadmet la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació, i en conseqüència denega la informació sol·licitada, perquè considera que hi concorren les causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública dels apartats 1.b, 1.c i 2 de l’Article 29 LTAIPBG, segons els quals “1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: ... b. Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. c. Si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins del termini de tres mesos. 2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens”. Després d’afirmar genèricament la concurrència de les causes d’inadmissibilitat citades, la DGES remet la persona reclamant a una pàgina web que contindria les principals dades sobre implementació de la Renda Garantida, dades que també li proporciona en còpia, però que no són la informació sol·licitada. És un criteri reiterat d’aquesta Comissió de Garantia que la concurrència de les caus es d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública, en la mesura que tenen efectes limitatius per al dret d’accés, s’ha d’acreditar o justificar en les circumstàncies del cas concret i les causes concurrents s’han d’interpretar i aplicar amb criteris restrictius, en benefici d’aquest dret. La invocació de les causes d’inadmissibilitat citades feta per la resolució i el posterior informe de la DGES és absolutament genèrica, ja que es limita a reiterar l’enunciat legal de les tres causes d’inadmissibilitat indicades al paràgraf anterior, acompanyat com a molt d’alguna consideració igualment general sobre el tipus de tasca a fer per atendre la sol·licitud, sense ni tant sols especificar en quin o quins dels diversos apartats de la sol·licitud concorreria cada una de les causes d’inadmissibilitat invocades. El dret d’accés a la informació es projecta sobre la informació que està en poder de l’Administració, i inclou l’eventual necessitat d’elaborar la informació sol·licitada, llevat que aquesta elaboració comporti una tasca complexa, circumstància que, com s’acaba de dir, caldrà acreditar o justificar. No es pot descartar que en alguns apartats de la sol·licitud pugui concórrer la causa d’inadmissibilitat de requerir una tasca complexa d’elaboració, però no és en absolut admissible la pretensió de la DGES de què aquesta causa afecti la sol·licitud en el seu conjunt, ja que, per exemple, la dada del nombre recursos d’alçada o contenciosos presentats no és imaginable que pugui revestir complexitat per ser elaborada. La sol·licitud demana un nombre considerable de dades: té sis apartats i cada un d’ells demana informacions diverses; la invocació de la tasca complexa d’elaboració podria ser procedent en relació amb aquelles dades concretes demanades l’elaboració de les quals es pugui argumentar raonadament que seria complexa, en atenció a les característiques o circumstàncies concretes que així ho justifiquessin; però no sembla que aquesta complexitat es pugui justificar en tots els casos i de cap manera és admissible una invocació general de la complexitat per a tota la sol·licitud en el seu conjunt, sense concretar mínimament les circumstàncies i les raons concretes que la justifiquen. A més, fins i tot en les informacions concretes sol·licitades en les que es podria acreditar raonadament la concurrència de la complexitat de l’elaboració, abans de denegar per aquesta causa la informació sol·licitada seria procedent donar-la desglossada, tal com preveu l’article 29.1.b LTAIPBG. Així, si el problema és que no es disposa la informació en el format sol·licitat per la persona reclamant, tal com indica l’informe de la DGES, la solució no hauria de ser necessàriament denegar-la, sinó intentar primer oferir la informació demanada en el format que la pot facilitar la DGES. Certament, segons l’article 29.1.c LTAIPBG, una causa legítima d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació és si la informació demanada està en procés d’elaboració i s’ha de fer pública en el web de transparència abans de tres mesos. Ara bé, per aplicar correctament aquesta causa d’inadmissibilitat cal especificar exactament en quina o quines de les informacions demanades concorre, i indicar les previsions de publicació de la informació concernida. La resolució de la DGES no concreta una cosa, ni es compromet a l’altra. Davant d’aquesta absència de concreció i de compromís de publicació, no es donen els requisits mínims d’aplicació d’aquesta causa d’inadmissibilitat. És més: tampoc està clar que la informació sol·licitada hagi de ser objecte de publicitat activa, i almenys no ho ve sent, motiu que també comportaria descartar la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat. En quant a la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.2 LTAIPBG, és cert que no es pot descartar que alguna de les informacions demanades requereixi de fet l’elaboració d’un informe jurídic previ per poder ser elaborada; ara bé, és evident que aquesta causa d’inadmissibilitat no concorre en la major part de les informacions sol·licitades, que només demanen dades estadístiques, que com a molt poden requerir sumar. En aquestes circumstàncies, la invocació genèrica d’aquesta causa d’inadmissibilitat, sense argumentar-la mínimament en relació amb informacions concretes sol·licitades que podrien requerir un informe jurídic previ, no justifica en absolut la seva aplicaci ó. En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que l’Administració no ha justificat mínimament l’aplicació de les causes d’inadmissibilitat invocades, motiu pel qual s’ha de qualificar d’improcedent i, en conseqüència, cal declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Així mateix, atès el volum de la informació sol·licitada, així com el fet de què aquesta Resolució és aprovada en ple període de vacances, sembla convenient donar un termini raonablement llarg a la DGES per a la seva execució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 360/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Anul·lar la resolució de la DGES de 9 de maig de 2019, que va inadmetre la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. 3. Requerir a la DGES que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos. 4. Requerir a la DGES que en el termini màxim de dos mesos des de la notificació d’aquesta Resolució informi la GAIP de l’òrgan o persona responsable del seu compliment i de les actuacions fetes per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 360/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.