Se solicitó al Ayuntamiento de Pineda de Mar el expediente administrativo de concesión de una placa de vado. El solicitante alegó silencio administrativo ante la falta de respuesta. La GAIP estima parcialmente la reclamación, reconociendo el derecho a la información, pero ordena retrotraer el proceso para que el Ayuntamiento dé audiencia a los terceros afectados antes de resolver.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al referirse a procedimientos administrativos de competencia municipal.
2
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución de la reclamación.
3
Prevalece el derecho de acceso del solicitante por su condición de persona afectada y el interés público, frente a los intereses del titular del garaje, que difícilmente se verían perjudicados.
4
Es preceptivo realizar la audiencia de terceras personas afectadas según el artículo 31.1 LTAIPBG cuando la solicitud pueda afectar a sus derechos o intereses.
5
La resolución obliga a retrotraer el procedimiento para garantizar el traslado del expediente a los afectados y resolver la solicitud en términos cortos.
Texto completo
Resolució 463/2022, de 3 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 359/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Pineda de Mar
Informació reclamada: Expedient administratiu pel qual s’atorga un gual.
Sentit de la resolució: Estimació parcial.
Resum: A la vista de les circumstàncies indicades i de la incertesa sobre quines són les que
concorren efectivament al cas, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, sens perjudici d’allò que resulti de l’audiència prevista per l’article 31
LTAIPBG, i retrotreure el procediment de tramitació de la sol·licitud d’informació pública als
efectes que l’Ajuntament dugui a terme l’audiència en qüestió i resolgui la sol·licitud d’acord
amb les consideracions fetes per aquesta Resolució. Tot plegat dins de terminis raonablement
curts, tal com requereix la satisfacció dels drets de la persona reclamant.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones interessades. Silenci administratiu. Manca de
col·laboració de l’Administració. Guals. Audiència a terceres persones afectades. Retroacció
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 15 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 359/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Pineda de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 de març de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
de Pineda de Mar: “ Al amparo del art. 26 de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de
transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. y del art. 54 del Decreto
8/2021, de 9 de febrero, sobre la transparencia y el derecho de acceso a la información
pública solicito el acceso y puesta a disposición, por medios telemáticos, de la siguiente
información pública: Expediente administrativo mediante el cual se otorga a la finca C.
Anoia xxx - 08397 Pineda de mar la placa de vado número 2179”.
3. La Reclamació presentada el 15 d’abril de 2022 reitera la sol·licitud, al·lega que
l’Ajuntament no l’ha contestada, motiu pel qual s’hauria produït silenci administratiu, i
indica que la persona reclamant té la condició de part interessada en un expedient
relacionat amb la sol·licitud.
4. El 21 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pineda de Mar i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Malgrat diverses actuacions de seguiment fetes per la GAIP, no consta a
aquesta Comissió resposta municipal a aquest requeriment.
5. El 21 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (expedient municipal relatiu a l’atorgament d’una placa de gual, en els
termes concretats per l’antecedent 2) és sens dubte informació pública, ja que és relativa a
procediments administratius de la competència municipal. En conseqüència, en aplicació dels
articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació.
La manca de col·laboració de l’Ajuntament amb aquest procediment impedeix de valorar amb
exactitud les circumstàncies del cas, de manera que la Resolució, que es procura que no segui
retardada, en perjudici addicional de la persona reclamant, només pot valorar provisionalment
el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici dels drets i interessos
addicionals que es puguin conèixer amb la tramitació adequada de la sol·licitud d’informació.
Tenint en compte que l’expedient sol·licitat és relatiu a la concessió d’un gual, en principi res
impedeix que la persona reclamant tingui dret a accedir-hi, ja que prevalen els drets que li
corresponen com a persona afectada, i que s’afegeixen a l’interès públic inherent al dret
d’accés a la informació pública, damunt dels eventuals interessos del titular del garatge, que
difícilment resultarien significativament perjudicats per l’accés sol·licitat. En conseqüència, és
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici del
que pugui resultar de l’audiència a la qual es refereix el paràgraf següent.
Efectivament, prèviament al lliurament de la informació sol·licitada, l’Ajuntament ha de dur a
terme l’audiència de la persona o persones afectades prevista per l’article 31.1 LTAIPBG,
segons el qual “si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers,
d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin
identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un
termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del
sentit de la resolució”. En aquest cas, no hi ha dubte que, com a mínim, la persona titular del
garatge seria una tercera persona afectada, a la qual caldria donar audiència prèviament a la
resolució sobre l’accés sol·licitat. Cal tenir en compte que aquesta actuació no significa que les
eventuals al·legacions de la tercera persona afectada siguin determinants de la resolució sobre
la sol·licitud d’accés; tot el contrari: la seva finalitat és posar de manifest eventuals
circumstàncies que l’Administració no coneix i que poden ajudar a resoldre a favor seu la
ponderació amb els interessos favorables a l’accés i, si posa de manifest la seva oposició al
lliurament de la informació sol·licitada, el seu efecte més significatiu és demorar-hi l’accés,
d’acord amb allò previst per l’article 34.3 LTAIPBG.
A la vista de les circumstàncies indicades, és procedent declarar el dret de la persona
reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici d’allò que resulti de l’audiència prevista per
l’article 31 LTAIPBG, i retrotreure el procediment de tramitació de la sol·licitud d’informació
pública als efectes que l’Ajuntament dugui a terme l’audiència en qüestió i resolgui la sol·licitud
d’acord amb les consideracions fetes per aquesta Resolució. Tot plegat dins de terminis
raonablement curts, tal com requereix la satisfacció dels drets de la persona reclamant.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 359/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, sens perjudici d’allò indicat a l’apartat següent.
2. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar perquè, en el termini de 10 dies de la notificació
de la Resolució, retrotregui el procediment de la sol·licitud d’informació indicada a
l’antecedent 2 i dugui a terme el trasllat de l’expedient a les terceres persones afectades
per la sol·licitud, en qualsevol cas a la persona titular del garatge indicat a la sol·licitud,
d’acord amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG i resolgui la sol·licitud dins del mes
següent, tot d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic.
3. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 359/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.