Estimada parcialmente 09/05/2024 · 59 días en resolverse

Solicitud de listado de personal con complementos extraordinarios y objetivos asociados, y horas extras, con estimación parcial de la GAIP

Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de Caldes d'Estrac el listado de personal con complementos extraordinarios, sus objetivos y competencias, además de horas extras. La GAIP inadmitió la petición de horas extras por no solicitarse previamente y estimó parcialmente el resto, basándose en el interés público y el deber de sigilo del solicitante.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación sobre horas extras es inadmisible ya que no formaba parte de la solicitud de acceso a la información pública previa presentada ante la Administración.
2 El acceso a datos personales de retribuciones extraordinarias requiere una ponderación entre el interés público y los derechos de los afectados según el artículo 24.2 LTAIPBG.
3 Se considera que el perjuicio para los afectados es escaso al tratarse de complementos extraordinarios que no determinan significativamente la capacidad adquisitiva.
4 El interés público se justifica por la condición de delegado sindical del solicitante, quien posee un derecho de acceso reforzado a la información sobre política de personal y retribuciones.
5 La divulgación de los datos personales está garantizada por el deber de sigilo profesional que ostentan los delegados sindicales según la LOLS.
6 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir los informes solicitados por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.

Texto completo

Resolució 593/2024, de 9 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 352/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Caldes d’Estrac Informació reclamada: Llistat del personal que percebi un complement extra i/o diferent i les competències i objectius vinculats. Hores extres. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial Resum: L’admissió de les reclamacions per aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una sol·licitud d’informació a l’Administració per tal que la Comissió desenvolupi la seva funció de garantia, en relació a l’objecte que s’hagi reclamat. Tal i com es desprèn dels antecedents part de l’objecte de la Reclamació no formava part de la SAIP prèvia, i per tant, de conformitat amb l’article 33 RGAIP, en concordança amb els articles 31 i 32 de la mateixa norma, procedeix inadmetre parcialment la reclamació pel que fa a les hores extres. Pel que fa la informació pública relativa a les persones que perceben un complement extra i/o diferent s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, la finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin (24.2.b)). Pel que fa al perjudici aquesta Comissió entén que és escàs, perquè aquest complement és de caràcter extraordinari i, per tant, poc rellevant als efectes de determinar la capacitat adquisitiva de les persones afectades. Per contra l’interès públic sembla justificat tenint en compte que el sol·licitant de la informació és delegat sindical, i aquests d’acord amb l’article 10.3.1 LOLS estan subjectes al deure de sigil. Per tot això, és procedent declarar el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i reclamada relativa al llistat del personal que percebi un complement extra i/o diferent a data de la SAIP així com la informació de les competències i objectius vinculats a aquesta percepció. Paraules clau: Ajuntaments. Delegats sindicals. Sindicats. Recursos humans. Retribucions. Llistats de personal. Variacions de nòmina. Complements extraordinaris. Competències. Objectius. TAAD. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Límits. Interès públic. Dades personals. Inadmissió parcial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents L’11 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 352/2024, presentada per una persona física en qualitat de delegat sindical del Sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS), contra l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta de l’Administració. El 25 d’agost de 2023 la persona reclamant va presentar a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en els següents termes: “Deixar sense efecte la instància número 2023-E-RE-1276 i sol·licitar de nou, el llistat de tot el personal de l'Ajuntament que percebi un complement extra i/o diferent. Atès que la percepció del qual està vinculada a l’assoliment de les competències prèviament determinades i els objectius establerts, m'agradaria saber quins son aquestes competències i objectius”. Aquesta petició d’informació es reitera l’11 de gener de 2024. L’objecte de la Reclamació és concreta en: “El llistat de tot el personal de l'Ajuntament que percebi un complement extra i/o diferent. Atès que la percepció del qual està vinculada a l’assoliment de les competències prèviament determinades i els objectius establerts, m'agradaria saber quins son aquestes competències i objectius. També les hores extra”. El 21 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 26 de març la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 15 d’abril la persona reclamant comunica a la GAIP que l’11 d’abril ha rebut per part de la TAG de l'Ajuntament, en paper físic, una còpia del llistat de personal de l'Ajuntament (funcionari i laboral) que percep un complement extraordinari però que no ha rebut cap informació de la resta que es demanava (competències i objectius). El 18 d’abril la GAIP, en vistes que encara no havien fet arribar la informació requerida (antecedent 4) i per tal que puguin prendre en consideració aquestes al·legacions a l’hora d'informar-nos, es trasllada a l’Ajuntament les al·legacions de la persona reclamant. A data d’aquesta Resolució no s’ha rebut cap informació per part de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública (LTAIPBG) i 29 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la inadmissió parcial de la Reclamació per incongruència amb la sol·licitud prèvia L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. D’acord amb tot això, l’admissió de les reclamacions per aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una sol·licitud d’informació a l’Administració per tal que la Comissió desenvolupi la seva funció de garantia, en relació a l’objecte que s’hagi reclamat. Tal i com es desprèn de l’antecedent 2, la persona reclamant va sol·licitar una informació pública molt concreta (llistat de personal que percebi un complement extra i/o diferent i quines són les competències i objectius) mentre que en la Reclamació s’ha incorporat un element nou (hores extres) no previst en la SAIP. En conseqüència, de conformitat amb l’article 33 RGAIP, en concordança amb els articles 31 i 32 de la mateixa norma, procedeix inadmetre parcialment la reclamació. 4. Sobre el dret d’accés parcial a la informació pública reclamada i límits D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG la informació reclamada, –llistat del personal que percebi un complement extra i/o diferent i competències i objectius vinculats a aquesta percepció-, és informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG). Recordar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. L’article 31.4 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) entén per participació institucional el dret a participar, a través de les organitzacions sindicals, en els òrgans de control i seguiment de les entitats o organismes que es determini legalment. Els delegats sindicals, d’acord amb l’article 10.3.1 de l’LOLS “en el cas que no formin part del comitè d'empresa, tenen les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres dels comitès d'empresa o dels òrgans de representació que s’estableixin en les administracions públiques, així com els drets següents a més del que es pugui establir mitjançant un conveni col·lectiu: 1r. Tenir accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa posi a disposició del comitè d'empresa. Els delegats sindicals estan obligats a guardar sigil professional en les matèries en què legalment escaigui”. Per altra banda, l’article 39.1 de l’EBEP atribueix als delegats sindicals funcions de representació dels treballadors públics i l’article 40 d’aquest Estatut, relatiu a les funcions i legitimació dels òrgans de representació, estableix que les juntes de personal i els delegats de personal tenen les funcions, en els seus àmbits respectius a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment i vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball [.../...] (40.1.a i e)) i estan legitimats per iniciar, com a interessats, els procediments administratius corresponents i exercir les accions en via administrativa o judicial pel que fa l’àmbit de les seves funcions (40.2). Aquesta condició és, doncs, rellevant en el supòsit que ens ocupa donat que l’ordenament jurídic reconeix un dret d’accés reforçat a la informació pública i és un element a considerar a l’hora de ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació. En caràcter general, la Taula d’accés i avaluació documental (TAAD 989, DOGC 8667) relativa a la confecció de la nòmina estableix un règim d’accés restringit sens perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració ni de categories especials. Ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives i dades personals de categories especials de l’art. 9.1 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016. La informació pública relativa a les persones que perceben un complement extra i/o diferent s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, la finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin (24.2.b)). Així, en la ponderació dels interessos en joc cal tenir en compte el perjudici que causaria a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada, per una banda, i la rellevància dels interessos públics favorables, per l’altra. Pel que fa al perjudici que causaria a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada aquesta Comissió entén que és escàs, perquè aquest complement és de caràcter extraordinari i, per tant, poc rellevant als efectes de determinar la capacitat adquisitiva de les persones afectades. Així mateix ho deu haver considerat l’Ajuntament amb el llistat facilitat corresponents al mes de març de 2024. Per contra l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació sembla prou rellevant, ja que a l’interès públic inherent al dret d’accés a la informació pública, relacionat en aquest cas a matèries en les que aquest dret és especialment justificat. No podem oblidar que la Llei de transparència neix de la necessitat de donar eines als ciutadans que els permeti conèixer, controlar i avaluar l’actuació de l’Administració, i en especial com es prenen les decisions i quin ús es fan dels recursos públics. Tenint en compte que el sol·licitant de la informació és delegat sindical, cal considerar l’existència d’un interès públic que justifica l’accés a la informació tal i com preveu l’article 22.1 LTAIPBG. En darrer terme, i en quant a les garanties a les que es refereix l’article 24.2.b) de l’LTAPIBG, d’acord amb l’article 10.3.1 LOLS els delegats sindicals estan subjectes al deure de sigil en aquelles matèries en les que la llei així ho estableixi. Dit tot això, i tenint en compte la naturalesa i característiques de la informació demanada i la condició de delegat sindical de la persona reclamant, és procedent declarar el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i reclamada relativa al llistat del personal que percebi un complement extra i/o diferent a data de la SAIP així com la informació de les competències i objectius vinculats a aquesta percepció. Donat que aquesta informació ha d’haver estat generada electrònicament, s’haurà de facilitar en aquest mateix format. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. En darrer terme, i atès que aquesta informació amb les dades personals dels treballadors i treballadores que perceben aquest complement, en principi, no seria accessible a la ciutadania en general, caldria instar al delegat sindical i a la secció sindical que representa a mantenir la confidencialitat d’aquesta informació i a no difondre-la llevat que sigui imprescindible per posar de manifest eventuals situacions irregulars detectades en base a ella. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Sistema retributiu i previsió social (codi 0063), i en la sèrie Expedients Expedients de nòmines (1510). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de maig de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 352/2024 pel que fa a la informació relativa a les hores extres per no formar part de la sol·licitud d’accés a la informació pública prèvia. 2. Estimar parcialment la Reclamació 352/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 939/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.