Solicitud de nóminas de encargados de vigilancia del Instituto Municipal Parcs i Jardins de Barcelona con resultado de estimación parcial

Resolució 523/2023, de 15 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 352/2023 Administració reclamada: Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona-Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Nòmines de personal de l’any 2022. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: La persona reclamant, en qualitat de delegat sindical, té un dret reforçat d’accés a la informació pública en l’exercici de les seves funcions de control de les actuacions en matèria de personal de l’Administració. Ara bé, l’existència de dades protegides d’acord amb el que estableix l’article 23 LTAIPBG fa necessari la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Ara bé, atesa la previsió de l’article 20.2 de l’LTAIPBG pel qual els límits s’han d’interpretar restrictivament en benefici d’aquest dret, sí que seria d’acord amb la normativa de protecció de dades atorgar accés a determinada informació que contenen les nòmines, en la mesura que el personal encarregat de vigilància afectat no siguin identificats directament o la informació atorgada els faci identificables. Cal tenir en compte en aquest cas que el nombre de persones afectades és reduït (4) i la pseudonimització de les dades en els termes previstos en l’article 4.5 del Reglament 2016/679, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD) i prevista també a l’article 70.6.b) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (RLTC) no es considera eficaç per garantir la no identificació de les persones afectades. Dit tot això, tenint en compte la normativa de protecció de dades i el dret d’accés a la informació pública del delegat sindical en l’exercici de les seves funcions de control, s’estima l’accés a la informació que consta a les nòmines de manera agregada com ara, comunicar els imports globals que s’han retribuït per hores extraordinàries, complements salarials, si escau, salaris en espècie, etc., en definitiva, facilitar la informació agregada per conceptes de meritació i deducció de la nòmina globalment de tots els treballadors afectats. Paraules clau: Ajuntaments. Institut Municipal de Parcs i Jardins. Delegats. Personal. Nòmines. Límits. Dades personals especialment protegides. Reclamació contra estimació parcial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 18 abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 352/2023, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació s’indica que la informació lliurada per l’Ajuntament de Barcelona no correspon a la informació sol·licitada. El 16 de març de 2023 la persona reclamant presenta la sol·licitud següent a l’Ajuntament de Barcelona: “Demano les nòmines de l’any 2022 dels encarregats de vigilància tants adscrits provisionalment com de categoria de l'Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona. No fa falta que surti el DNI ni el número de la seguretat social”. Ho demana “per poder fer les tasques pròpies com a delegat sindical, que no són altres que les de la representació dels treballadors, la defensa dels seu drets laborals i la protecció envers a situacions de risc per a la seva salut”. El 23 de març de 2023 l’Ajuntament de Barcelona dona resposta a la sol·licitud del delegat reclamant i l’informa que “la seva condició de representant sindical no li confereix cap dret diferent del de qualsevol altre ciutadà que sol·licita l’accés a informació pública” informant-li que “els drets d’informació dels membres del comitè d’empresa i els delegats sindicals venen establerts a l’article 64 del Reial Decret Legislatiu 2/2015 pel que s’aprova la Llei de l’Estatut dels Treballadors i a la Llei Orgànica 11/1985 de Llibertat Sindical, i qualsevol petició formulada en la seva condició de delegat sindical l’ha de vehicular pels canals establerts a Parcs i Jardins a aquest efectes”. Al mateix temps li trasllada la informació de la retribució bruta anual corresponent a l’any 2022 de les 4 persones que ocupen llocs d’encarregat/da de vigilància i li faciliten l’enllaç amb l’adreça electrònica on pot consultar les taules salarials vigents per aquest any 2023 del Conveni Col·lectiu de Parcs i Jardins: PiJ.pdf”. El 27 d’abril de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 12 de maig de 2023 la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament de Barcelona juntament amb l’expedient i les terceres persones afectades que conclou: “Els treballadors objecte de la petició no son membres del Govern, alts càrrecs de l’Administració pública o del personal directiu de l’Institut. Tenint en compte això, i amb l’ànim de satisfer la petició d’informació, s’ha informat de les seves retribucions brutes anuals de manera individualitzada però sense que es pugui identificar a la persona” i continua “En el cas de les nòmines sol·licitades, aquestes contenen les dades de afiliació sindical, en el cas d’aquelles persones que han sol·licitat que se’ls hi efectiu el descompte de la quota sindical a través de la nòmina, i dades relatives a la salut, per al cas d’aquelles persones que perceben l’ajuda per fill/filla o cònjuge minusvàlid que estableix el vigent conveni col·lectiu”. El 22 de maig de 2023, de conformitat amb l’article 42.8 LTAIPBG, el 22 de maig de 2023 es sol·licita informe a l’APDCAT. En la mateixa data la GAIP comunica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre d’acord amb el que estableix l’article 42.9 LTAIPBG. El 13 de juny de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que conclou: “La normativa de protecció de dades no permetria al delegat sindical accedir a una còpia de les nòmines dels personal laboral afectat per la sol·licitud d’accés. No obstant això, sí que es pot comunicar la informació que consta a les nòmines de manera agregada, de manera que es garanteixi la seva no identificació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la condició de la persona reclamant La persona reclamant va presentar la sol·licitud d’informació indicant que actuava com a persona física i en nom propi, malgrat en la sol·licitud presentada a l’Ajuntament sí que justifica que demana la informació per “poder fer les tasques pròpies com a delegat sindical, que no són altres que les de la representació dels treballadors, la defensa dels seu drets laborals i la protecció envers a situacions de risc per a la seva salut”. Tot i que no acompanya cap document que ho acrediti, l’Ajuntament en la seva resposta fa palès la seva condició de representant sindical. Considerant que hi ha coincidència entre la persona sol·licitant i la reclamant, i que l’Ajuntament accepta de facto la seva condició de delegat sindical i que la reclamació és congruent i admissible i s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actua com a delegat sindical, i per tant, s’admet la invocació de les funcions sindicals de vigilància del compliment de la normativa laboral com a element de ponderació del dret d’accés que es reclama. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés La persona reclamant en la seva sol·licitud d’accés a la informació pública fa constar que vol que se li lliuri la següent informació: “(..) nòmines del any 2022 dels encarregats de vigilància tants adscrits provisionalment com de categoria de l'Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona. No fa falta que surti el DNI ni el número de la seguretat social”. Cal tenir en compte que l’objecte de la sol·licitud d’accés a la informació pública ha d’estar en poder d’aquesta administració en exercici de les seves funcions, i per tant, és informació pública (article 2.b) d’un subjecte obligat, l’Ajuntament, (article 3.1 LTAIPBG) sobre la qual es projecta el dret d’accés (article 18 LTAIPBG) i, per tant, l’accés només pot ser restringit en aplicació d’algun dels límits legalment establerts (article 20.1 LTAIPBG), que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Com diem, aquest dret d’accés a la informació no és absolut i pot ser denegat o limitat per les causes establertes de forma expressa a les lleis. En aquest cas la informació a la que es vol accedir conté dades personals, la qual cosa implica que s’han de considerar les restriccions i els criteris previstos a la legislació de transparència (articles 23 i 24 LTAIPBG), i els principis que dimanen de la normativa de protecció de dades personals. En aquesta mateixa direcció s’expressa la taula d’accés i avaluació documental (TAAD) Confecció de la nòmina (codi 898, publicada el DOGC 8667) que té com a funció realitzar els càlculs econòmics i l'autorització del pagament de la compensació econòmica que rep el treballador per la seva feina i estableix com a criteri general un règim d’accés restringit sens perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració ni de categories especials i ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives i dades personals de categories especials de l’art. 9.1 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016. Abans d’analitzar l’eventual concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació pública, una qüestió prèvia a destacar és que la persona que presenta la reclamació ho fa en qualitat de delegat sindical. El fet que la persona reclamant sigui un delegat sindical és rellevant atès que tenen atribuïdes funcions de representació. L’article 10.3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOS) atorga als delegats sindicals “las mismas garantías que las establecidas legalmente para los miembros de los comités de empresa o de los órganos de representación que se establezcan en las Administraciones públicas, así como los siguientes derechos a salvo de lo que se pudiera establecer por convenio colectivo” entre les que hi ha la de “1.º Tener acceso a la misma información y documentación que la empresa ponga a disposición del comité de empresa, estando obligados los delegados sindicales a guardar sigilo profesional en aquellas materias en las que legalmente proceda”. L’article 32 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix que qui té les funcions de representació en el cas dels empleats públics amb contracte laboral, s’ha de regir per la legislació laboral. Els articles 62.2 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET), estableix que “els delegats de personal han d'exercir mancomunadament davant l'empresari la representació per a la qual han estat elegits i han de tenir les mateixes competències que les establertes per als comitès d'empresa. Els delegats de personal han d'observar les normes que sobre secret professional s'han establert per als membres de comitès d'empresa a l'article 65.” Així doncs, els articles 62 i 63 ET atribueixen als delegats de personal o comitè d’empresa, com a òrgans de representació dels treballadors públics amb contracte laboral, determinades funcions per a l’exercici de les quals es reconeix el dret a accedir a determinada informació que podria incloure dades personals del treballadors. L’article 64.1 s’expressa de la següent manera: “1. El comitè d'empresa té dret a ser informat i consultat per l'empresari sobre les qüestions que puguin afectar els treballadors, així com sobre la situació de l'empresa i l'evolució de l'ocupació en l'empresa, en els termes que preveu aquest article. S'entén per informació la transmissió de dades per part de l'empresari al comitè d'empresa, a fi que aquest tingui coneixement d'una qüestió determinada i pugui examinar-la. Per consulta s'entén l'intercanvi d'opinions i l'obertura d'un diàleg entre l'empresari i el comitè d'empresa sobre una qüestió determinada, inclosa, si s'escau, l'emissió d'un informe previ per part d'aquest. En la definició o aplicació dels procediments d'informació i consulta, l'empresari i el comitè d'empresa han d'actuar amb esperit de cooperació, en compliment dels seus drets i les obligacions recíproques, tenint en compte tant els interessos de l'empresa com els dels treballadors”. Els apartats 2 a 5 d’aquest mateix article estableix previsions específiques en relació amb les qüestions o matèries sobre les quals tenen dret a rebre informació així com la periodicitat. I tot això per poder exercir les tasques “de vigilància del compliment de les normes vigents en matèria laboral, de Seguretat Social i ocupació, i també de la resta dels pactes, les condicions i els usos d'empresa en vigor, i de formulació, si s'escau, de les accions legals oportunes davant l'empresari i els organismes o tribunals competents” (article. 64.7.a). Aquestes previsions poden justificar l’accés a determinada informació que afecti les retribucions del personal de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en la seva funció de control de les actuacions en matèria de personal de l’Administració que podria justificar un accés a informació personal sempre que resulti essencial i rellevant per a aquest control: les nòmines a les quals es vol accedir són informació clarament rellevant en termes de control de legalitat de l’actuació de l’Institut. Ara bé, en la normativa analitzada no existeix una regulació específica que habiliti l’accés a les nòmines del personal. Per tant, caldrà analitzar aquesta reclamació des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública tenint en compte que en la informació pública reclamada existeixen dades personals especialment protegides d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, tal i com detalla l’Ajuntament de Barcelona i referides en l’antecedent 6, l’accés a les quals s’ha de regir pel règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG, d’acord amb el qual: “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. En quant a les garanties referides en aquest apartat b, hem d’emfasitzar el deure de sigil professional dels delegats sindicals com ja indicat anteriorment. Per analitzar la informació que contenen els rebuts individuals de salaris (nòmina) cal tenir en compte l’Ordre ESS/2098/2014, de 6 de novembre, per la qual es modifica l'annex de l'Ordre de 27 de desembre de 1994, per la qual s'aprova el model de rebut individual de salaris. En aquesta Ordre, a més de les dades de l’ocupador i del treballador, s’hi ha de fer constar el període de liquidació, les meritacions salarials (salari base, complements salarials, hores extraordinàries, hores complementàries, gratificacions extraordinàries, salari en espècie), si escau, les meritacions no salarials (indemnitzacions, prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social, indemnitzacions per trasllats, suspensions o acomiadament o altres, com ajuts que rep el treballador sobre la base de la normativa o el conveni col·lectiu aplicable, si escau), així com les deduccions que redueixen la nòmina mensual, com ara les quantitats relatives a l’aportació del treballador a les cotitzacions a la Seguretat Social i conceptes de recaptació conjunta, la deducció de l’impost sobre la renda de les persones físiques, bestretes, valors de productes rebuts en espècie o, si escau, altres deduccions com la relativa a la quota o cànon sindical. Així doncs, tenint en compte que la informació a la qual es pretén accedir excedeix de les dades merament identificatives cal dur a terme una ponderació entre l’interès públic de la informació sol·licitada i el dret a la protecció de dades de les persones afectades, tot això prenent en consideració les circumstàncies que poden concórrer en el cas que s’analitza (com ara, el temps transcorregut, la finalitat de l’accés, el fet que pugui afectar la seguretat de les persones...) (article 24.2 LTAIPBG). L’article 11 de l’LTAIPBG que regula la informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència preveu en l’apartat 1.e) la publicitat de “la informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos”. En relació amb aquesta previsió, l’article 25.1.a) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública estableix que la retribució és la compensació econòmica que es pugui percebre per la feina desenvolupada i, afegeix el següent: “S'ha de donar informació sobre la retribució anual bruta global dels diferents cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els complements que corresponguin segons la normativa, i el conveni o els acords fora de conveni que resultin d'aplicació. En aquest sentit, s'han de publicar les taules retributives del personal al servei de les administracions públiques, amb indicació de les retribucions bàsiques i les complementàries, en cas de personal funcionari, i amb indicació de les retribucions bàsiques, complement d'antiguitat, pagues extraordinàries i altres complements i plusos específics segons conveni o fora de conveni, en el cas de personal laboral”. Sobre la base d’aquests articles, l’accés a una còpia de les nòmines de l’any 2022 corresponents al personal encarregat de vigilància excedeix de la informació a què fa referència la normativa de transparència que cal fer pública per la via de la publicitat activa. Aquest element pot ser rellevant en la ponderació entre l’interès públic de la informació i el dret de les persones afectades. En quant a la finalitat de l’accés, tot i que l’article 18.2 de l’LTAIPBG disposa que l’exercici del dret d’accés no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, i no resta subjecte a motivació ni requereix la invocació de cap norma, conèixer la motivació per la qual la persona reclamant desitja obtenir la informació pot ser un element rellevant a tenir en compte en la ponderació. Segons es desprèn dels termes de la sol·licitud d’accés, la finalitat de la persona reclamant és la d’exercir, en definitiva, les funcions de vigilància que reconeix la normativa laboral, finalitat la qual és evident que pot justificar l’accés a la informació reclamada per verificar, per exemple, que les meritacions o les deduccions reflectides a la nòmina s’ajusten a les previsions de la normativa laboral o bé del conveni col·lectiu. Ara bé, des del punt de vista de la intrusió al dret a la protecció de dades de les persones afectades, és a dir, el personal encarregat de vigilància, és evident que disposar d’aquesta informació pot afectar a la seva esfera professional o laboral, fins i tot la patrimonial, però també pot tenir especial rellevància l’afectació a la seva esfera estrictament personal, en la mesura que pot permetre conèixer dades que poden afectar la seva vida privada de manera directa, com ara, si a la nòmina es veu reflectida una reducció a conseqüència del gaudiment del permís de paternitat, o bé, un increment per l’aprovació d’una bestreta sol·licitada. En aquest cas, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ja ha informat de l’existència de dades relatives a l’afiliació sindical i dades relatives a la salut que afecten a terceres persones per relació de parentiu. Per aquest motiu, i especialment pel fet que es desconeix el contingut exacte de les nòmines afectades a les quals es pretén accedir, tenint en compte les implicacions per a la vida privada de les persones afectades que pot tenir la divulgació d’aquesta informació, es considera que en el cas que ens ocupa no existeixen circumstàncies a partir les quals es pugui concloure que hagi de prevaldre l’interès de la persona reclamant d’accedir a una còpia de les nòmines per sobre de la protecció de dades dels encarregats de vigilància, en la mesura que l’accés pot comportar una invasió significativa a la seva vida privada. I, evidentment, això inclou també limitar l’accés a la informació a què fa referència l’article 23 de l’LTAIPBG, en el sentit que cal denegar l’accés a aquestes categories de dades que puguin constar en les nòmines, llevat que les persones afectades hagin consentit expressament i per escrit, o bé, d’acord amb el que estableix l’article 15.1 de l’LT, en el cas que siguin dades que revelin la ideologia, afiliació sindical, religió o creences, quan la persona afectada hagi manifestat públicament les dades amb anterioritat a la sol·licitud d’accés i, en cas de les dades que facin referència a l'origen racial, a la salut o a la vida sexual, dades genètiques o biomètriques o continguin dades relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives que no comportessin l'amonestació pública a l'infractor, que l'accés estigui emparat per una norma amb rang de llei. Ara bé, sens perjudici del que s’ha exposat, atesa la previsió de l’article 20.2 de l’LTAIPBG pel qual els límits s’han d’interpretar restrictivament en benefici d’aquest dret, sí que seria d’acord amb la normativa de protecció de dades atorgar accés a determinada informació que contenen les nòmines, en la mesura que el personal encarregat de vigilància afectat no siguin identificats directament o la informació atorgada els faci identificables. Cal tenir en compte en aquest cas que el nombre de persones afectades és reduït (4) i la pseudonimització de les dades en els termes previstos en l’article 4.5 del Reglament 2016/679, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD) i prevista també a l’article 70.6.b) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (RLTC) no es considera eficaç per garantir la no identificació de les persones afectades. Dit tot això, tenint en compte la normativa de protecció de dades i el dret d’accés a la informació pública del delegat sindical en l’exercici de les seves funcions de control, s’estima l’accés a la informació que consta a les nòmines de manera agregada com ara, comunicar els imports globals que s’han retribuït per hores extraordinàries, complements salarials, si escau, salaris en espècie, etc., en definitiva, facilitar la informació agregada per conceptes de meritació i deducció de la nòmina globalment de tots els treballadors afectats. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de juny de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 352/2023 i declarar el dret d’accés de la persona reclamant d’acord amb les consideracions i criteris referits en el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 352/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.