Se solicitó al Ayuntamiento de Ginestar copia de las alegaciones presentadas contra una licencia de obras. El solicitante alegó silencio administrativo. La GAIP estima la reclamación debido a que la información es pública y el Ayuntamiento no justificó ningún límite legal ni colaboró con el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La documentación solicitada tiene naturaleza de información pública al ser alegaciones formuladas por una Administración pública.
2
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución del procedimiento.
3
No es previsible la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación, especialmente al ser documentos probablemente aprobados en sesión pública del Pleno municipal.
4
La Administración no invocó ningún límite legal al derecho de acceso a pesar de las oportunidades concedidas.
Texto completo
Resolució 475/2019, de 2 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 352/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Ginestar
Informació reclamada: Al·legacions a una llicència d’obres.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: L’Ajuntament de Ginestar no aporta a aquest procediment la documentació que li ha
estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el pr evist per l’article 33.4 RGAIP; si bé aquest fet ha
de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que no és previsible
la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. Al tractar-se d’unes al·legacions
formulades per una Administració pública, sens dubte tenen la naturalesa d’informació pública,
atès el contingut que atribueix a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, reproduït al fonament
jurídic 1, atribut que també és predicable de la documentació complementària utilitzada per a la
seva elaboració; aquest mateix caràcter d’al·legacions públiques, més el fet que segurament
hauran estat aprovades pel Ple municipal en una sessió de caràcter públic, porten a què no sigui
imaginable que pugui concórrer en la informació sol·licitada algun límit legal que en justifiqui la
denegació.
Paraules clau: Ajuntament. Empresa interessada. Llicències. Medi ambient. Residus.
Al·legacions públiques. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 7 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 352/2019, presentada en representació
d’una empresa interessada contra l’Ajuntament de Ginestar, en relació amb la informació
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de maig de 2019 la persona reclamant, després de manife star que actua en
representació de l’empresa titular de la llicència d’obres atorgada per l’Ajuntament de Riba-
Roja per a la construcció d’un Centre de valorització i disposició de residus de classe II en
el paratge de Les Valls, demana a l’Ajuntament de Ginestar vista i còpia de la documentació
íntegra relativa a les al·legacions formulades per aquest Ajuntament, inclosos els informes
o actes que s’hagin emès o adoptat amb caràcter previ a aquestes al·legacions.
3. La Reclamació presentada el 7 de juny de 2019 explica que l’empresa representada per la
persona reclamant tindria la condició d’interessada en l’accés a la informació sol·licitada
perquè les al·legacions demanades ho són en contra de la llicència que li hauria atorgat
l’Ajuntament de Riba-Roja per construir un Centre de valorització. Al·lega que l’Ajuntament
de Ginestar no ha contestat encara la seva sol·licitud i per tant l’acusa de posposar
injustificadament l’accés sol·licitat. Invoca l’LTAIPBG i la Llei 27/2006, de 18 de juliol,
d’accés a la informació ambiental (LAIA) per fonamentar el seu dret d’accés a la informació
sol·licitada. Demana la declaració del dret de l’empresa representada interessada a la
informació sol·licitada i que es requereixi a l’Ajuntament de Ginestar el seu lliurament quan
abans millor.
4. El 13 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Ginestar i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Al cap d’un mes i mig d’haver fet aquest requeriment i malgrat reiterades
gestions telefòniques per part de la GAIP, aquesta Comissió no ha rebut encara l’informe
municipal i altra documentació requerida.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i represent ació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estable ixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a
la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat
i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals
si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en
justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament de Ginestar no aporta a aquest procediment
la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser
qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la
resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com s’indica al fonament
jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a
més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la
no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és la relativa a les al·legacions formulades per l’Ajuntament de Ginestar
en relació amb la llicència d’obres atorgada per l’Ajuntament de Riba-roja per a la construcció
d’un centre de valorització de residus, inclosa la documentació complementària o preparatòria
de les al·legacions en qüestió. Al tractar-se d’unes al·legacions formulades per una Administració
pública, sens dubte tenen la naturalesa d’informació pública, atès el contingut que atribueix a
aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, reproduït al fonament jurídic 1, atribut que també és
predicable de la documentació complementària utilitzada per a la seva elaboració. Aquest mateix
caràcter d’al·legacions públiques, més el fet que segurament hauran estat aprovades pel Ple
municipal en una sessió de caràcter públic, porten a què no sigui imaginable que pugui concórrer
en la informació sol·licitada algun límit legal que en justifiqui la denegació; en qualsevol cas,
l’Ajuntament de Ginestar no n’ha invocat cap, malgrat les reite rades oportunitats que ha tingut
per fer-ho; en conseqüència, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG transcrits al fonament
jurídic 1, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i
requerir el seu lliurament dins d’un termini raonable.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
2 d’agost de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 352/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
relativa a les al·legacions formulades per l’Ajuntament de Ginestar en relació amb la llicència
d’obres atorgada per l’Ajuntament de Riba-roja per a la construcció d’un centre de
valorització de residus, inclosa la documentació complementària o preparatòria d’elles.
2. Requerir a l’Ajuntament de Ginestar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Ginestar que en el termini màxim de quinze dies des de la
notificació d’aquesta Resolució informi la GAIP de l’òrgan o persona responsable del seu
compliment i de les actuacions fetes per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 352/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius
i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona
reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi pl enament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament
a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.