Estimada 20/11/2017 · 122 días en resolverse

Acceso a información sobre protocolos, precios y facturación de servicios sanitarios a extranjeros entre la FGSHSCSP e ICPA

Se solicitó a la FGSHSCSP diversa información sobre protocolos de urgencias, precios y facturación con la empresa ICPA. Tras un acuerdo parcial en mediación, la GAIP resuelve estimar el acceso a la información restante (facturas e importes globales), rechazando que la solicitud fuera abusiva o requiriera una tarea compleja de elaboración.

Puntos clave de la argumentación

1 La legislación catalana de transparencia puede ampliar el derecho de acceso respecto a la estatal, por lo que la causa de inadmisión por solicitud abusiva de la ley estatal no es aplicable en Cataluña.
2 El carácter abusivo de una solicitud debe acreditarse mediante la intención de colapsar la Administración y no puede basarse simplemente en el volumen de la información solicitada.
3 La inadmisión por complejidad en la elaboración de la información requiere que la Administración acredite fehacientemente dicha complejidad técnica, no bastando con una mera invocación.
4 Se determina que la gestión documental electrónica de la facturación es suficiente para proporcionar la información sin que ello suponga un esfuerzo desproporcionado para la entidad.

Texto completo

Resolució 356/2017, de 20 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 352/2017. Administració reclamada: Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (FGSHSCSP). Informació reclamada: Factures de l’empresa contractista ICPA a l’FGSHSCSP. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Correspon posar fi al procediment de reclamació en relació amb els punts sobre els que s’ha assolit acord en mediació, continuant la tramitació fins al pronunciament per resolució de la GAIP en allò sobre el que no hi ha hagut acord. La causa d’inadmissió regulada a l’article 18.1.e LTAIPBGE no és d’aplicació a Catalunya. El caràcter bàsic suposa el mínim comú que les legislacions de desenvolupament han de recollir pel que fa a la garantia i l’efectivitat dels drets que s’hi recullen. D’acord amb això, la legislació catalana de transparència (LTAIPBG) no hauria pogut vàlidament limitar l’exercici o l’abast del dret d’accés a la informació establert per l’LTAIPBGE, però sí que pot ampliar-lo, si això no suposa la vulneració d’altres drets subjectius. En el cas de les causes d’inadmissió com la que s’invoca, és clar que el bé jurídic protegit no és el dret subjectiu d’altres persones, sinó la pròpia organització administrativa, que es protegeix així de peticions repetitives o considerades abusives. D’acord amb això, considerant la potestat del legislador autonòmic en matèria d’autoorganització administrativa, res no li impedeix sotmetre les administracions catalanes a un règim menys protector per a si mateixes, ampliant així l’abast de l’exercici subjectiu del dret d’accés a informació pública. En tot cas, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en altres ocasions sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111-7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol. Pel que fa a la causa d’inadmissió de l’article 29.2.b LTAIPBG, requereix que concorri una complexitat en la tasca d’elaboració de la informació que ha de ser acreditada per l’Administració que l’oposa. L’FGSHSCSP no ha justificat ni acreditat quina seria la complexitat que requeriria la tasca d’elaboració de la informació sol·licitada. El cert és que es pot inferir de la petició de concreció extemporània de la sol·licitud i de la incorporació a la fonamentació de la inadmissió de la causa basada en les sol·licituds abusives, que l’FGSHSCSP ha basat la inadmissió de la sol·licitud en el fet que era molt àmplia i extensa, i no pas en la complexitat tècnica del procés per a seleccionar i obtenir aquesta informació de les seves bases de dades de gestió econòmica o dels aplicatius de gestió electrònica de factures, cosa que fa qüestionable la seva aplicació. Això és encara més cert si tenim en compte que l’objecte d’aquesta reclamació ha quedat molt reduït, després que l’Administració ja hagi accedit a facilitar voluntàriament, en el marc de la mediació, el gruix de la informació que havia estat objecte de sol·licitud. Per tant, en relació amb allò que constitueix l’objecte d’aquesta Resolució (mostreig de factures i import global de la contractació) no només no queda acreditada per part de l’Administració sinó que tampoc es fa evident per a aquesta Comissió quina complexitat podria revestir elaborar-la, considerant que la gestió documental de la facturació i els mitjans electrònics de tramitació i gestió han de ser suficients per oferir-la sense un esforç que pugui oposar-s’hi. Paraules clau: Fundació del sector públic. Hospital. Salut. Contractació. Factures. Causes d’inadmissió. Sol·licitud abusiva. Tasca complexa d’elaboració. Petició de concreció. Mediació. Estimació. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 21 de juliol de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 352/2017, presentada contra la Fundació de gestió sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (FGSHSCSP) i l’empresa adjudicatària del servei d’informació, facturació i cobrament a turistes, transeünts i residents estrangers International Care Patient Assistance (ICPA), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 5 de juliol de 2017 la persona reclamant, després d’invocar l’LTAIPBG, de considerar que la informació sol·licitada no és al web de l’FGSHSCSP i és informació pública, que s’ha sol·licitat a un altre centre sanitari de la ciutat de Barcelona i que afecta els seus drets com a persona resident estrangera a Barcelona i usuària dels serveis sanitaris públics, demana la informació següent: a. Protocol d’admissió d’urgències, Administratiu (informació donada a les persones usuàries, facturació i cobrament, amb especial referència a eventuals diferències segons si son o no nacionals i a la possibilitat de requerir pagament previ per rebre atenció d’urgència) i Assistencial (eventual doble llista d’espera segons si son o no nacionals, indicació si el personal assistencial és o no diferent per raó de nacionalitat o si té retribució diferent per aquest motiu), de l’FGSHSCSP a pacients estrangers i nacionals, amb o sense dret a sanitat pública gratuïta. b. Llistat de preus dels serveis mèdics de l’FGSHSCSP corresponents a pacients particulars nacionals, comunitaris i extracomunitaris (si hi ha diferències entre ells), corresponent a les anualitats següents: l’any anterior al primer contracte entre l’FGSHSCSP i Gestitursa Catalunya SL (actualment ICPA) i cada un dels anys del contracte amb Gestitursa Catalunya SL i amb l’actual ICPA. c. Actes del Patronat o de l’Equip directiu on consti l’aprovació dels preus del punt anterior. d. Notes d’opinió o/i recomanacions de l’auditor (durant tot el període dels contractes d’FGS amb Gestitursa Catalunya SL i amb ICPA), si existeixen, en l’informe d’auditoria de l’FGSHSCSP, relatives als ingressos derivats d’operacions amb estrangers i de les relacionades amb Gestitursa Catalunya i amb ICPA. e. Un mostreig de factures representatives de diversos mesos d’aquest any i d’anys anteriors emeses per ICPA contra FGSHSCSP, en concep te de facturació, gestió de cobrament i informació, per serveis a persones estrangeres previstos en el contracte entre ambdues entitats. f. Contracte (vigent) entre FGSHSCSP i ICPA. g. Concurs públic inicial i següents convocats per l’FGSHSCSP, amb l’objecte actualment adjudicat a ICPA, amb la informació següent: tipus de procediment, bases, import, empreses que hi concorren. h. Si existeix, el document -a part del de consentiment facilitat per l’FGSHSCSP a través d’Internet- amb el que els pacients i membres del col·lectiu afectat autoritzen a ICPA a fer ús de les seves dades personals i on se’ls informa que ICPA els facturarà els serveis, malgrat siguin prestats per una altra empresa. i. Confirmació de que el personal assistencial que atén els pacients del col·lectiu inclòs a l’ICPA pertany laboralment a l’FGSHSCSP o a ICPA. j. Documentació de l’FGSHSCSP sobre el compliment de la legislació laboral en el seu servei d’urgències: manual d’acolliment, prevenció de riscos laborals; fitxes de treballs a fer pels contractats per l’ICPA; document de l’FGSHSCSP de designació de la persona responsable de prevenció per part d’ICPA; designació del recurs preventiu; acord de coordinació entre ambdues empreses. k. Documentació d’ICPA sobre el compliment de la legislació laboral: descripció de la modalitat d’organització preventiva adoptada per complir el deure de prevenció; relació nominal dels treballadors que han d’executar les tasques contractades; justificant del lliurament de la informació als treballadors que han de fer les funcions a l’FGSHSCSP; justificant de la formació rebuda pel personal en matèria de prevenció; declaració responsable sobre el compliment de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals.. l. El Model 340 d’IVA d’ICPA (o GC) i de l’FGSHSCSP, des que tenen relació contractual, si estan obligades a presentar-lo o ho fan voluntàriament. m. El Model 347 d’IVA d’ICPA (o GC) i de l’FGSHSCSP, des que tenen relació contractual, si estan obligades a presentar-lo o ho fan voluntàriament; si no el presenten, indicar els motius. n. La facturació total entre ICPA (o GC) i FGSHSCSP, des que tenen relació contractual, especificant les bases imposables totals i l’IVA. o. Document de sol·licitud fet per FGSHSCSP i també per ICPA i document d’aprovació fet pel Departament de Salut dels preus a particulars estrangers sense cobertura sanitària pel sistema públic de salut, segons el previst pels articles 10.j i 14.1.k de la Llei 15/1990, d’Ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). p. Número de registre de centre o servei sanitari autoritzat per operar a Barcelona i concedit pel Servei d’Ordenació sanitària del Departament de Salut d’ICPA, empresa que se suposa presta el servei d’assistència sanitària als estrangers residents o de pas a Barcelona, ja que emet les factures corresponents, en virtut de l’article 26.2 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut. q. Llistat informàtic dels països de residència, nacionalitat dels ciutadans estrangers i nombre de pacients per a cada un dels països de residència i nacionalitat, gestionats per l’ICPA i atesos pel CMPSB, però facturats per l’ICPA o GC, des que aquestes empreses presten serveis al CMPSB. 3. La Resolució de 17 de juliol de 2017 del Director gerent de l’FGSHSCSP inadmet la sol·licitud indicada a l’apartat anterior perquè la seva elaboració suposa una tasca complexa (article 29 LTAIPBG) i, després de fer referència a què el mateix article 29 LTAIPBG preveu la possibilitat de donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia de la persona sol·licitant, cita la reclamant perquè es personi a una adreça determinada un dia i hora donats. 4. La Reclamació reitera resumidament la informació sol·licitada i és motivada en la finalitat de descobrir la possible existència de pràctiques delictives que afectarien la transparència i bon govern de l’FGSHSCSP. Aquestes pràctiques podrien afectar la persona reclamant en la seva qualitat de “resident estrangera” (com ja haurien afectat a la seva mare) i probablement estaria afectant a milers de ciutadans estrangers i a asseguradores internacionals. L’abús inclouria presumpta estafa, facturació falsa, presumpta facturació incorrecta, presumpta frau fiscal, administració indeguda de cabdals públics, vulneració de la intimitat de les persones en cedir dades personals de forma innecessària, abús de competència i denegació d’assistència sanitària. 5. El 27 de juliol de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’FGSHSCSP i li demana que, dins del termini de deu dies, li lliuri un informe sobre ella, còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva i que designi la persona que la representarà en el procediment de mediació requerit per la persona reclamant. 6. El 8 d’agost de 2017 la GAIP rep l’informe de l’FGSHSCSP, que és procedent la inadmissió de la sol·licitud presentada per la persona reclamant, per incórrer en la causa d’inadmissibilitat de requerir una tasca complexa d’elaboració (article 29 LTAIPBG); informa que s’ hauria requerit a la persona reclamant un major detall i l’aclariment de la sol·licitud i assenyala que l’FGSHSCSP estaria a l’espera de la seva resposta. En aquest mateix escrit l’FGSHSCSP designa la persona que la representarà a la mediació i demana que aquest procediment es demori fins al mes de novembre, atès que la persona designada a aquests efectes no podria assumir aquesta tasca fins aleshores. 7. El 16 d’agost de 2017 la persona reclamant rebutja la possibilitat de demorar la mediació fins al novembre i demana que si no es pot fer dins dels terminis establerts legalment la GAIP procedeixi a finalitzar el procediment de la Reclamació mitjançant resolució. També formula algunes al·legacions a l’informe de l’FGSHSCSP: nega que la informació sol·licitada requereixi una tasca complexa d’elaboració, insisteix que la seva sol·licitud d’informació és prou clara i precisa i resta a l’espera que li sigui facilitada la resposta corresponent. 8. El 16 d’octubre se celebra la sessió de mediació, que acaba amb acord parcial de mediació. D’acord amb l’article 46.2 LTAIPBG i l’apartat 18.1 del Manual de Mediació de la GAIP, la reclamació continua la seva tramitació en allò que no ha estat objecte d’acord en la mediació, i correspon a la GAIP resoldre estimant-ne o no l’accés. Els punts sobre els què no es produeix acord de mediació i que, per tant, son objecte d’aquesta Resolució són els assenyalats a l’antecedent 2 amb les lletres e i n. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’entitat reclamada és una fundació del sector públic, d’acord amb l’article 128.1.c de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic de del sector públic, ja que el seu Patronat, òrgan de govern responsable de la seva administració, està molt majoritàriament integrat per representants d’Administracions públiques (dels cinc membres, tres són representants de la Generalitat de Catalunya i un altre de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb l’article 18 dels seus Estatuts). D’acord amb això, l’FGSHSCSP rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG en els termes establerts al seu article 3.1.b, i en conseqüència, la GAIP és competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria d’accés a informació públic, d’acord amb l’article 72 LTAIPBG. S’ha seguit un procediment de mediació en la tramitació de la reclamació, a instància de la reclamant, que ha finalitzat amb acord parcial. D’acord amb l’article 42.6 LTAIPB, correspon continuar amb el procediment fins a la Resolució d’aquesta Comissió sobre el fons de les pretensions que no hagin estat objecte d’acord, que es concreten en el FJ2. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP) i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Acord parcial en procediment de mediació L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons que es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a aquesta Resolució, i que satisfà la sol·licitud d’informació detallada a l’antecedent 2, tret de la que consta al punt e i al punt n. Amb la informació de què disposa la GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic; d’acord amb això, i sens perjudici de les facultats de seguiment del compliment de l’acord de mediació, correspon posar fi al procediment de reclamació en relació amb els punts sobre els que s’ha assolit acord en mediació, continuant la tramitació fins al pronunciament per resolució de la GAIP en allò sobre el que no hi ha hagut acord. 3. Sobre la informació objecte de reclamació i la tasca d’elaboració. D’acord amb els antecedents i el FJ anterior, havent-se assolit acord en mediació que finalitza el procediment en relació amb l’accés a la resta d’informació inicialment sol·licitada, l’objecte de la reclamació sobre la que s’ha de pronunciar la GAIP es circumscriu a: - Un mostreig de factures, de diversos mesos i anys, que hagi emès ICPA contra l’FGSHSCSP, per la facturació, gestió de cobrament i informació que es realitza durant el servei que es presta als ciutadans del col·lectiu gestionat per ICPA, que es correspondria amb l’objecte del contracte amb l’empresa privada Gestitursa Catalunya SL, actualment ICPA. - La facturació total entre ICPA (o GC) i l’FGSHSCSP, des que tenen relació contractual, especificant les bases imposables totals i l’IVA. La persona reclamant motiva la sol·licitud en la voluntat de control de l’externalització del servei de facturació de la prestació de serveis sanitaris a persones estrangeres, que l’FGSHSCSP té contractat a l’empresa International Care Patient Assistance SL (ICPA), que abans actuava amb la denominació social de Gestitursa Catalunya SL (GC). L’objecte de la reclamació, doncs, és obtenir documentació justificativa comptable d’aquesta relació contractual entre un subjecte obligat per l’LTAIPBG, en tant que fundació del sector públic, i l’empresa contractista. En el primer cas, la petició es d’un mostreig de factures, i en el segon, de l’import total facturat a la fundació del sector públic per la contractista en concepte de la prestació del servei que constitueix, precisament, l’objecte del contracte: la gestió externa de la facturació i cobrament de serveis de salut a persones estrangeres. D’acord amb l’exposat, la informació que es demana és informació pública, ja que és informació en mans d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG relacionada amb la seva activitat contractual, i resulta rellevant per a la finalitat de la transparència considerant que fa referència a la gestió de recursos econòmics derivada d’una externalització de servei. Cal tenir en compte l’eventual presència de dades personals en el primer bloc d’informació demanat (mostreig de factures), tot i que no és probable ja que no es demana l’accés a factures que l’Hospital o ICPA hagin girat a les persones estrangeres usuàries del servei de salut o a les seves companyies asseguradores, sinó l’accés a factures que la contractista ICPA gira a l’FGSHSCSP per les gestions dutes a terme en la gestió, la tramesa i el cobrament d’aquelles factures. Per tant, l’objecte de la reclamació són les factures entre la contractista i la fundació contractant i en aquesta documentació no sembla que hi concorrin límits a l’accés, ja que la contractista no és una persona física (i per tant, les seves dades no són protegides per l’LOPD) i no sembla tampoc que a la facturació demanada hi incideixi cap dels límits de l’article 21 LTAIPBG. En qualsevol cas, tenint en compte que no s’ha pogut examinar la informació, cal advertir que per al cas que en les factures hi constessin dades personals identificatives o que permetessin identificar les persones prestatàries dels serveis de salut, caldria suprimir-les abans de facilitar-ne l’accés, tal i com la mateixa persona reclamant havia fet constar a la seva sol·licitud. L’Administració no va oposar cap límit a l’accés, sinó que va inadmetre la sol·licitud per Resolució de 17 de juliol de 2017 del Director Gerent de l’FGSHSCSP, fonamentant-la en la causa d’inadmissió regulada a l’article 29.1.b LTAIPBG, que permet inadmetre les sol·licituds d’accés si per elaborar la informació es requereix una tasca complexa d’elaboració, permetent, en aquest cas, que l’Administració faciliti la informació de manera desglossada, amb audiència prèvia de la persona sol·licitant. Emparant-se en aquest darrer supòsit, l’FGSHSCSP citava en la mateixa Resolució a la persona reclamant amb data 28 de juliol de 2017. En l’informe de posicionament emès per l’FGSHSCSP en el marc de la tramitació d’aquest procediment, l’FGSHSCSP amplia la fonamentació de la inadmissió a la causa establerta a l’article 18.1.e de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, (LTAIPBGE), que fa referència a les sol·licituds repetitives o manifestament abusives no justificades amb la finalitat de la transparència, que s’afegiria a la causa regulada a l’article 29.1.b LTAIPBG invocada a la seva Resolució d’inadmissió. En relació amb aquesta última, afirma que considerant la complexitat de la tasca d’elaboració requerida per la sol·licitud havia citat a la persona reclamant el 28 de juliol i que se havia estat atesa per una lletrada de la fundació “per tal d’aclarir i detallar la informació” que requeria, i que havien restat “a l’espera de la resposta de la Sra. XXXX per tal que ens identifiqui la informació que requereix” de l’FGSHSCSP. En relació amb l’argumentació i la fonamentació aportada per l’FGSHSCSP cal dir el següent: començant per la darrera qüestió plantejada per l’informe de l’FGSHSCSP, sembla desprendre’s que el tràmit d’audiència personal a la persona reclamant inicialment emparat en l’article 29.1.b LTAIPBG per justificar que se li hagués de facilitar informació desglossada atesa la complexitat d’elaboració de la informació al·legada en la resolució d’inadmissió, s’hauria convertit en una petició de concreció feta en persona a la persona reclamant de manera verbal en aquell mateix acte del 28 de juliol. L’LTAIPBG en el seu article 28 preveu, efectivament, la possibilitat que, davant de sol·licituds imprecises o massa genèriques, l’Administració pugui demanar a la persona reclamant que les concreti; però resulta clar d’aquesta regulació que es tracta d’una qüestió prèvia a la resolució de l’Administració, que suspèn el termini de resolució i que fins i tot pot portar a l’arxiu de la sol·licitud si no es produeix, però que no es pot suscitar després de la resolució d’inadmissió. En tot cas, havent traslladat l’informe de l’FGSHSCSP a la persona reclamant, aquesta es referma en què la informació que es demanava en el seu escrit de sol·licitud estava perfectament clara i detallada, i així es desprèn de l’antecedent 2. Pel que fa a la invocació de la causa d’inadmissió regulada a l’article 18.1.e LTAIPBGE, cal dir que, en no restar recollida per l’LTAIPBG no és d’aplicació a Catalunya. Efectivament, la normativa de transparència estatal (LTAIPBGE) té caràcter bàsic, com assenyala l’FGSHSCSP en el seu informe, però aquest caràcter no impedeix que les legislacions autonòmiques que es dictin a partir de les seves bases no puguin millorar el règim d’accés a informació pública sinó que, ben al contrari, el caràcter bàsic suposa el mínim comú que les legislacions desplegament han de recollir pel que fa a la garantia i l’efectivitat dels drets, en aquest cas, el d’accés a informació pública. D’acord amb això, la legislació catalana de transparència (LTAIPBG) no hauria pogut vàlidament limitar l’exercici o l’abast del dret d’accés a la informació establert per l’LTAIPBGE, però sí que pot ampliar-lo, si això no suposa la vulneració d’altres drets subjectius. En el cas de les causes d’inadmissió com la que s’invoca, és clar que el bé jurídic protegit no és un altre dret subjectiu, sinó que la seva finalitat és protegir la pròpia organització administrativa de peticions repetitives o considerades abusives. D’acord amb l’exposat i atesa la potestat del legislador autonòmic en matèria d’autoorganització administrativa, res no li impedeix sotmetre les administracions catalanes a un règim menys protector per a si mateixes, ampliant així l’abast de l’exercici subjectiu del dret d’accés a informació pública. En tot cas, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en d’altres ocasions sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111-7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol, que faria inadmissible l’exercici abusiu del dret d’accés, però en el benentès que el caràcter abusiu no pot fer referència al volum d’informació sol·licitada o al fet que una mateixa persona hagi formulat diverses sol·licituds, sinó que s’ha d’aplicar restrictivament als casos en que s’acrediti que la intencionalitat de la persona reclamant no és obtenir informació per fer el control de l’activitat pública, sinó col·lapsar l’Administració o perjudicar-ne intencionadament el seu bon funcionament, instrumentalitzant amb aquesta finalitat l’exercici del dret d’accés a la informació pública, i correspon a l’Administració que l’invoca la càrrega d’acreditar-ho. (Resolució de la reclamació 36/2015 i Resolució de la reclamació 7/2016). En el cas que ens ocupa, l’Administració no ha ni tan sols argumentat el caràcter abusiu en el sentit expressat, i de la sol·licitud es desprèn que la finalitat de l’accés és el control de pràctiques de la contractista en la facturació que poguessin perjudicar els prestataris estrangers dels serveis de salut de l’Hospital, motivació plenament ajustat a la finalitat de la transparència. Finalment, i pel que fa a la causa d’inadmissió de l’article 29.2.b LTAIPBG, cal dir que, en els termes en què està formulada (novament, més restrictius per a l’Administració catalana que el precepte correlatiu a la normativa bàsica estatal, l’article 18.1.c LTAIPBGE) requereix que concorri una complexitat en la tasca d’elaboració de la informació. Aquesta Comissió, des de la Resolució de la reclamació 36/2015, ja ha establert el criteri d’exigir que la complexitat de la tasca d’elaboració no solament s’invoqui, sinó que ha de ser acreditada per l’Administració que l’oposa a l’admissió a tràmit de la sol·licitud: “El concepte que esdevé, doncs, determinant per poder al·legar la concurrència de la causa d’inadmissió de l’article 29.1.b LTAIPBG és el de la complexitat (en l’elaboració o reelaboració de la informació sol·licitada). Per determinar l’abast d’aquest concepte cal tenir en compte el context de la realitat dels instruments, mitjans i recursos d’emmagatzematge, gestió documental i tractament de la informació pública a les administracions contemporànies”. El Tribunal Suprem, en la primera sentència dictada en interès doctrinal en relació amb la legislació de transparència i, en concret, en relació amb la interpretació de l’article 18.1.c LTAIPBGE (inadmissió de sol·licituds d’accés que requereixin una acció prèvia de reelaboració) confirma el criteri sostingut pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno y les instàncies judicials prèvies de desestimar l’aplicació d’aquesta causa d’inadmissió, invocada per la Corporació RTVE per oposar-se a l’accés a les despeses originades per la participació al festival d’Eurovisió, considerant que la corporació pública no havia aportat cap prova o justificació de que subministrar la informació sol·licitada li exigís una tasca de reelaboració prèvia específica, o que requerís un tractament previ de la informació de què es disposa, més enllà de constatar les diferents partides en què es trobin les dades relatives a les despeses efectuades i fer-ne la suma. (STS 3530/2017 – ECLI:TS:2017:3530). En aquest cas, l’FGSHSCSP no ha justificat ni acreditat quina seria la complexitat que requeriria la tasca d’elaboració de la informació sol·licitada. El cert és que es pot inferir de la petició de concreció extemporània de la sol·licitud i de la incorporació a la fonamentació de la inadmissió de la causa basada en les sol·licituds abusives, que l’FGSHSCSP ha basat la inadmissió de la sol·licitud en el fet que era molt àmplia i extensa, i no pas en la complexitat tècnica del procés per obtenir i seleccionar aquesta informació de les seves bases de dades de gestió econòmica o dels aplicatius de gestió electrònica de factures, cosa que fa qüestionable la seva aplicació al cas. Això és encara més cert si tenim en compte que l’objecte d’aquesta reclamació ha quedat molt reduït, després que l’Administració ja hagi accedit a facilitar voluntàriament, en el marc de la mediació, el gruix de la informació que havia estat objecte de sol·licitud. Per tant, en relació amb allò que constitueix l’objecte d’aquesta Resolució (mostreig de factures i import global de la contractació) no només no queda acreditada per part de l’Administració, sinó que tampoc es fa evident per a aquesta Comissió quina complexitat podria revestir elaborar-la, considerant que la gestió documental de la facturació i els mitjans electrònics de tramitació i gestió han de ser suficients per oferir-la sense un esforç que pugui oposar-s’hi. D’acord amb l’exposat, s’estima el dret d’accés a la informació sol·licitada, amb l’advertiment fet en relació amb la necessària dissociació de dades personals de les persones usuàries dels serveis de salut. Pel que fa al mostreig sol·licitat, i considerant que la persona reclamant no concreta amb quins criteris o qui ha de decidir com es realitza el mostreig de les factures sol·licitades més enllà de demanar que siguin factures de diversos mesos i de diversos anys, s’estableix que l’FGSHSCSP aporti un mostreig de tres factures per any des de l’inici de la relació contractual. Pel que fa a l’import global des de l’inici de la relació contractual entre ICPA i l’FGSHSCSP, s’ha d’entendre referit pel que fa al límit temporal final a la data en què es va formular la sol·licitud d’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG i l’article 48 RGAIP estableixen l’obligació de les administracions i subjectes obligats a comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les actuacions realitzades per a l’execució dels acords de mediació i per al compliment de les Resolucions dictades per la GAIP dins del termini dels quinze dies següents que els hagin estat comunicades. Les persones interessades poden comunicar a la GAIP les incidències que es produeixin en l’execució dels acords de mediació i de les Resolucions per a que la GAIP en requereixi el compliment, d’acord amb l’article 49 RGAIP. La desatenció dels requeriments de la GAIP en relació amb el compliment dels acords de mediació i de les seves Resolucions pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats, d’acord amb el que estableix l’article 77 LTAIPBG i 49 RGAIP, i és objecte de publicació al portal de la GAIP mentre no cessi l’incompliment, d’acord amb l’article 25.k RGAIP. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 novembre de 2017, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 352/2017 en allò que abasta l’acord assolit per les parts en el marc de la mediació, que es protocol·litza i es publica annex a aquesta Resolució. 2. Estimar el dret d’accés de la persona reclamant i finalitzar el procediment de la Reclamació 352/2017 en relació amb la informació que no ha estat objecte d’acord en mediació, que d’acord amb els termes dels FJ3 es concreta en : 2.1. Tres factures de tres mesos diferents de cada any, emeses per ICPA contra l’FGSHSCSP, des de l’inici de la relació contractual 2.2. La facturació total entre ICPA (o GC) i l’FGSHSCSP, des que tenen relació contractual, especificant les bases imposables totals i l’IVA. 3. Requerir l’FGSHSCSP a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies hàbils. 4. Requerir l’FGSHSCSP a informar la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució d’aquesta Resolució dins del termini de quinze dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 20 de novembre de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per part de l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. ACORD DE MEDIACIÓ de 16 d'octubre de 2017, relatiu a la reclamació 352/2017 REUNITS La part reclamant,  La senyora Nadia (...), com reclamant, acompanyada del senyor (...). En representació de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau;  el senyor (...) i la senyora (...), lletrats. ACORDEN Primer. Administració obligada La Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es compromet a lliurar la informació que es detalla en l'acord. Segon. Informació que es lliurarà - Protocol d’admissió d’urgències, Administratiu (informació donada a les persones usuàries, facturació i cobrament, amb especial referència a eventuals diferències segons si son o no nacionals i a la possibilitat de requerir pagament previ per rebre atenció d’urgència) i Assistencial (eventual doble llista d’espera segons si son o no nacionals, indicació si el personal assistencial és o no diferent per raó de nacionalitat o si té retribució diferent per aquest motiu), de l’FGS, a pacients estrangers i nacionals, amb o sense dret a sanitat pública gratuïta. - Llistat de preus dels serveis mèdics de l’FGS corresponents a pacients particulars nacionals, comunitaris i extracomunitaris (si hi ha diferències entre ells), corresponent a les anualitats següents: l’any anterior al primer contracte entre l’FGS i “Gestitursa Catalunya SL (actualment ICPA) i cada un dels anys del contracte amb Gestitursa Catalunya SL i amb l’actual ICPA. - Actes del Patronat o de l’Equip directiu on consti l’aprovació dels preus del punt anterior. - Contracte (vigent) entre FGS i ICPA. - Llistat informàtic dels països de residència, nacionalitat dels ciutadans estrangers i nombre de pacients per a cada un dels països de residència i nacionalitat gestionats per l’ICPA i atesos pel CMPSB, però facturats per l’ICPA o GC, des que aquestes empreses presten serveis al CMPSB. Tercer. Format La informació es facilitarà en suport electrònic a l'adreça facilitada per la persona reclamant. Quart. Termini de lliurament de la informació El termini de lliurament s’acorda de 10 dies hàbils des de la formalització del present Acord. La part reclamant, mitjançant aquest acord de mediació es dóna per satisfeta parcialment de la seva reclamació en relació amb l'accés a la informació pública sol·licitada, i amb el seu format, sense perjudici de les actuacions i accions ulteriors que li puguin correspondre. Aquest Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i seguint amb el que preveu el Manual de mediació de la GAIP, els aspectes més destacats del qual són recollits per les adjuntes "Característiques bàsiques del procediment de mediació per a l'accés a la informació pública". Tots aquests documents són coneguts per les parts que presten la seva conformitat. Aquest acord parcial es presentarà al Ple de la GAIP, per tal que aquest ho conegui, dicti la resolució que posi fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació al web de la GAIP. Atenent al caràcter parcial d'aquest acord i al seu abast limitat a una part de l'objecte de la reclamació, determinats punts seran tramitats pel procediment amb resolució de la Comissió. Firmes: Per la persona reclamant Per la administració reclamada Hi consten les firmes