Solicitud de acceso a alegaciones sobre una licencia de obras y resultado por pérdida de objeto

Resolució 422/2019, de 5 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 351/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Garcia Informació reclamada: Al·legacions a una llicència d’obres. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Sens perjudici de la contradicció interna en què sembla incórrer l’informe municipal (que al mateix temps desestima l’accés sol·licitat i es compromet a facilitar la informació demanada), està clar que acaba manifestant el compromís municipal a lliurar la informació sol·licitada en el termini indicat de 30 dies, fet que suposa materialment la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta. Paraules clau: Ajuntament. Empresa interessada. Representació. Al·legacions. Medi ambient. Residus. Llicències. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 351/2019, presentada en representació d’una empresa interessada contra l’Ajuntament de Garcia, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de maig de 2019 la persona reclamant, després de manifestar que actua en nom d’un despatx d’advocats que representa l’empresa titular de la llicència d’obres atorgada per l’Ajuntament de Riba-Roja per a la construcció d’un Centre de valorització i disposició de residus de classe II en el Paratge de Les Valls, demana a l’Ajuntament de Garcia vista i còpia de la documentació íntegra relativa a les al·legacions formulades per aquest Ajuntament, inclosos els informes o actes que s’hagin emès o adoptat amb caràcter previ a aquestes al·legacions. 3. El 31 de maig de 2019 l’Ajuntament de Garcia, invocant els articles 5 i 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), requereix a la persona reclamant que acrediti la representació que invoca, tot indicant-li que si no ho fa en el termini de 10 dies es considerarà desistida la seva sol·licitud. 4. La Reclamació presentada el 7 de juny de 2019 explica que l’empresa representada per la persona reclamant tindria la condició d’interessada en l’accés a la informació sol·licitada perquè les al·legacions demanades ho són en contra de la llicència que li hauria atorgat l’Ajuntament de Riba- Roja per construir un Centre de valorització. Al·lega que l’Ajuntament no ha donat resposta a la sol·licitud dins del termini establert legalment, demorant d’aquesta manera injustificadament l’accés sol·licitat. Invoca l’LTAIPBG i la Llei 27/2006, de 18 de juliol, d’accés a la informació ambiental (LAIA) per fonamentar el seu dret d’accés a la informació sol·licitada. Demana la declaració del dret de l’empresa representada interessada a la informació sol·licitada i que es requereixi a l’Ajuntament de Garcia el seu lliurament quan abans millor. 5. El 13 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Garcia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 25 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe aportat per l’Ajuntament de Garcia a aquest procediment. L’informe municipal considera que no s’hauria acreditat representació suficient per part de la persona reclamant. Nogensmenys, també considera que la persona reclamant hauria obtingut el dret d’accés sol·licitat per silenci administratiu positiu, ja que “no existeix norma que estableixi l’efecte desestimatori del silenci, de forma que l’Ajuntament està obligat a facilitar l’accés a la informació pública”, i en conseqüència manifesta que l’Ajuntament facilitarà la informació pública sol·licitada a la persona interessada en el termini de 30 dies des de la data de l’estimació presumpta de la sol·licitud. 7. El 27 de juny de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal i l’altra documentació facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, per al seu coneixement. 8. El 4 de juliol de 2019 la persona reclamant presenta a la GAIP al·legacions en relació amb la Reclamació 349/2019, contra l’Ajuntament de Benissanet, argumentant que l’Ajuntament no li hauria facilitat tota la informació sol·licitada i en cita alguns exemples; demana que aquestes al·legacions s’incorporin també a altres reclamacions presentades per la mateixa persona reclamant, entre les quals a la present, “als efectes que resultin oportuns”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que si bé l’Ajuntament de Garcia considera que la persona reclamant no hauria acreditat la representació en què actua, i en conseqüència afirma que no es podria estimar la sol·licitud d’informació per incompliment dels requisits establerts per la legislació bàsica de procediment administratiu, al mateix temps admet que la persona reclamant hauria obtingut el dret d’accés a la informació sol·licitada per silenci administratiu positiu i, en conseqüència, manifesta expressament el seu compromís a facilitar-li-la, dins dels 30 dies següents a la producció del silenci administratiu (que és el termini màxim establert per a aquests casos per l’article 36.1 LTAIPBG). Sens perjudici de la contradicció interna en què sembla incórrer l’informe municipal (que al mateix temps desestima l’accés sol·licitat i es compromet a facilitar la informació demanada), està clar que acaba manifestant el compromís municipal a lliurar la informació sol·licitada en el termini indicat de 30 dies, fet que suposa materialment la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. En relació amb l’escrit d’al·legacions presentat a la GAIP el 4 de juliol, és evident que ha estat formulat en relació amb la documentació facilitada per un Ajuntament que no és el que és part d’aquesta Reclamació. Pretendre, com pretén la persona reclamant, que s’incorpori a l’expedient d’aquesta Reclamació no té cap sentit, perquè no sap quina és la informació que li facilitarà l’Ajuntament de Garcia. I demanar que aquesta incorporació es faci “als efectes que resultin oportuns” és una pretensió que no és de rebut si no es concreten per part de la persona reclamant els efectes que, al seu judici, serien oportuns. Cal descartar, per tant, aquesta al·legació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 351/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.