Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el acceso presencial a seis expedientes urbanísticos. El reclamante alegó silencio administrativo desestimatorio. La GAIP resolvió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información digitalmente y notificó la pérdida de uno de los expedientes.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso se proyecta sobre la información que esté efectivamente en poder de la Administración, según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
La declaración expresa de extravío de un expediente tras realizar las comprobaciones pertinentes se considera como la aportación de toda la información disponible sobre dicho documento.
3
El cambio de formato de acceso presencial a copia digital es válido conforme al artículo 36 de la LTAIPBG siempre que no dificulte el acceso material a la información.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la satisfacción de la solicitud y la consecuente pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.
Texto completo
Resolució 538/2021, de 10 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 349/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Accés a quatre expedients urbanístics.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha informat en el marc d’aquest
procediment que no s’oposa a l’accés, ni li aplica cap límit, si bé fa constar que un dels quatre expedients
sol·licitats s’ha de considerar extraviat, després de que hagi fet les comprovacions a les diferents unitats
sense poder localitzar-lo. Tenint en compte que la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés
és aquella que està en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), la manifestació expressa de pèrdua
de l’expedient 96LM-00100 s’ha de considerar com l’aportació de la informació de què disposa
l’Administració al respecte. La sol·licitud demanava accés presencial als expedients, però l’Ajuntament
indica que li lliura còpia digital, vist que existeixen els expedients en aquest format. No hi ha res a objectar a
aquest canvi de format, que és perfectament adequat a les previsions de l’article 36 LTAIPBG ja que no
dificulta l’accés material a la informació (ans al contrari), i resulta més adequat en el context de mesures
preventives de la COVID19. Per tant, cal considerar estimada extemporàniament la sol·licitud d’informació i
satisfeta amb la informació ja lliurada a la persona reclamant. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte d’aquest procediment de reclamació, i en conseqüència és procedent finalitzar-lo per aquesta
causa.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Expedients. Urbanisme. Reclamació contra silenci.
Informació inexistent. Format d’accés. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 19 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una reclamació davant del Consejo de
Transparencia y Buen Gobierno (CTBG), i el 20 d’abril de 2021 el CTBG deriva la reclamació a la
GAIP, on se li assigna el número 349/2021. La reclamació és presentada per un advocat en
representació de dues persones interessades contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de març de 2021 la persona reclamant presenta una instància demanant l’accés presencial a sis
expedients urbanístics sobre la finca del Passegi de Gràcia 79, concretament demana: “l’expedient
d’obres de rehabilitació i reparació d’un edifici plurifamiliar 00-1999LM00222. Expedient d’obres de
rehabilitació i reparació d’un edifici plurifamiliar 96-LM-00100. Expedient d’inspecció urbanística 02-
2018-02350. Expedient de protecció de la legalitat urbanística AUT-02-2018-02350. Expedient
d’inspecció urbanística 02-2019-00326. Expedient de protecció de la legalitat urbanística AUT-02-2019-
00326”.
3. La Reclamació presentada davant del CTBG exposa que: “que formula en escrit a part reclamació de
queixa en nom de [...] i de [...], acompanyant apoderament i fotocòpia dels seus DNI, en impugnació de
la Resolució presumpta del cap del Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample de
l’Excm. Ajuntament de Barcelona, desestimatòria de la sol·licitud d’accés presencial als expedients
urbanístics que s’identifiquen a l’escrit, tots ells relatius a la finca situada al Passeig de Gràcia, 79
d’aquesta ciutat, sent els senyors [...] propietaris d’un habitatge d’aquesta finc a, que constitueix el seu
domicili, acompanyant-se tres documents justificatius”. I sol·licita que “S’estimi la reclamació de queixa i
s’ordeni l’admissió de la seva sol·licitud d’accés presencial, i que es resolgui la sol·licitud conforme a
Dret”.
4. El 26 d’abril de 2021 la GAIP notifica un escrit a la persona reclamant informant-la que el CTBG li havia
derivat la seva reclamació el dia 20 d’abril de 2021 com a òrgan competent per conèixer de les
reclamacions presentades contra administracions de l’àmbit de Catalunya, li comunica l’admissió
provisional de la Reclamació, i li informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i la
posició jurídica que hi ostenta com a persona interessada, d’acord amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a
la GAIP de forma immediata de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Així mateix, li demana que millori la
documentació aportada amb la reclamació, omplint el formulari i aportant, per al cas que existeixi, còpia
de la resposta a la sol·licitud.
5. El 26 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 12 de maig de 2021 la persona reclamant fa arribar el formulari de reclamació i assenyala que
“l’explicació figura a l’escrit ja presentat a l’expedient 349/2021. Aquest formulari s’omple i remet
exclusivament a efectes de complimentar el que es demana a l’acord d’admissió provisional del dit
expedient”.
7. El 20 de maig de 2021 l’Ajuntament de Barcelona notifica a la GAIP l’informe de posicionament i
l’expedient de la sol·licitud d’informació expedient sol·licitats. A l’informe fa constar el següent: “Per
donar accés als expedients 02- 2018- 02350 i 02- 2019-00326 no es requereix de presencialitat atès que
ambdós expedients estan digitalitzats i tal com s’ha fet, es poden facilitar de forma ràpida a través de
mitjans electrònics. L’accés a aquests expedients el faciliten els Serveis Administratius del Departament
de Llicències i Espai Públic del Districte de l’Eixample. Per contra, els expedients dels anys 1999 i 1996
es troben a les dependències de l’Arxiu del Districte de l’Eixample (diferents de les dependències del
Departament de Llicències i Inspecció). 3. L’accés als expedients s’ha demorat, d’una banda, perquè
un dels expedients (96LM-00100) s’ha cercat a totes les dependències municipals sense que s’hagi
localitzat i, finalment, s’ha considerat com extraviat. De l’altra, perquè si bé els expedients de protecció
de la legalitat urbanística es poden facilitar a través de mitjans electrònics (que és el que s’ha fet
finalment), l’accés a l’expedient d’obres de 1996 requereix la presencialitat i degut a les circumstàncies
actuals no sempre es poden donar les cites prèvies en els terminis que serien desitjables. 4. Per últim,
no hi ha cap raó que justifiqui l’aplicació d’algun límit a l’accés tenint en compte la condició d’interessat
de la persona sol·licitant”.
8. El 27 de maig de 2021 la GAIP notifica l’informe esmentat a l’antecedent anterior i, vist que
l’Ajuntament no s’oposa a l’accés sinó que expressament fa constar la seva disposició a lliurar-la, li
informa que si en el termini de cinc dies hàbils, a comptar des del dia següent a la data d’obertura de la
notificació, no presenta al·legacions, es finalitzarà el procediment de reclamació. Transcorregut aquest
termini la persona reclamant no ha presentat al·legacions al respecte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una s ol·licitud d’informació
pública adreçada a una administració obligada per l’article 3.1.a LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha informat en el marc d’aquest procediment que no
s’oposa a l’accés, ni li aplica cap límit, si bé fa constar que un dels quatre expedients sol·licitats s’ha de
considerar extraviat, després de que hagi fet les comprovacions a les diferents unitats sense poder
localitzar-lo. Tenint en compte que la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés és aquella
que està en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), la manifestació expressa de pèrdua de
l’expedient 96LM-00100 s’ha de considerar com l’aportació de la informació de què disposa l’Administració
al respecte.
La sol·licitud demanava accés presencial als expedients, però l’Ajuntament indica que li lliura còpia digital,
vist que existeixen els expedients en aquest format. N o hi ha res a objectar a aquest canvi de format, que és
perfectament adequat a les previsions de l’article 36 LTAIPBG ja que no dificulta l’accés material a la
informació (ans al contrari), i resulta més adequat en el context de mesures preventives de la COVID19.
L’Ajuntament aporta també l’evidència del lliurament de la informació per correu electrònic amb data 2 de
juny, circumstància que no ha estat informada per la persona reclamant malgrat que va ser expressament
advertida de la seva obligació de fer-ho. Tampoc, un cop se li va donar trasllat per la GAIP d’aquest informe
de l’Ajuntament, ha fet cap manifestació que desvirtuï la posició que defensa l’Ajuntament ni aporti cap
objecció a considerar adequadament satisfeta la reclamació amb la informació lliurada.
Per tant, cal considerar estimada extemporàniament la sol·licitud d’informació i satisfeta amb la informació ja
lliurada a la persona reclamant. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest
procediment de reclamació, i en conseqüència és procedent finalitzar -lo per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de juny
de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 349/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte,
i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.