Estimada parcialmente 10/09/2020 · 50 días en resolverse

Solicitud de grabación de sesiones y acta de la Comisión de Bon Govern i Transparència del Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat

Se solicitó al Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat la grabación de sesiones de una comisión municipal y el acta de una sesión específica. La GAIP inadmitió la petición de grabación por no ser acceso a información pública y declaró la pérdida de objeto respecto al acta, ya que el Ayuntamiento la facilitó durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de grabación de sesiones municipales no constituye un ejercicio del derecho de acceso a la información pública, sino una petición de actuación administrativa distinta.
2 De acuerdo con el artículo 33.2 del RGAIP, son inadmisibles las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.
3 La entrega extemporánea de la documentación solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la misma.

Texto completo

Resolució 476/2020, de 10 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 349/2020 Administració reclamada: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Informació reclamada: Acta d’una Comissió municipal. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació. Resum: La primera de les pretensions formulades a la sol·licitud és que es gravin les sessions d’una comissió municipal. Aquesta pretensió sens dubte no té per objecte accedir a informació pública, sinó una actuació municipal de naturalesa diferent. Atès que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, la Reclamació ha de ser inadmesa parcialment, en relació amb la pretensió indicada. Paraules clau: Ajuntament. Actes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 349/2020, presentada contra l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. En una data no determinada la persona reclamant hauria presentat una instància en la que posa de manifest eventuals contradiccions entre declaracions de càrrecs municipals i formula la següent sol·licitud: “Petició de gravació de les sessions de “Comissió de Bon Govern i Transparència” a partir d’ara, a fi d’elaborar llurs actes de manera literal. Acta signada de la sessió “Comissió de Bon Govern i Transparència” de 25 de juliol de 2018”. 3. La Reclamació presentada el 22 de juliol de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior i que la persona reclamant vol utilitzar la informació sol·licitada en el marc d’un procés penal. 4. El 27 de juliol de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar la data de presentació a l’Ajuntament de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. El mateix dia la persona reclamant acredita la seva presentació en data anterior a la requerida per a la producció de silenci administratiu. 5. El 28 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, que adjunta còpia de l’acta sol·licitada signada. 7. El 8 de setembre de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada per l’Ajuntament, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació La primera de les pretensions formulades a la sol·licitud és que es gravin les sessions d’una comissió municipal. Aquesta pretensió sens dubte no té per objecte accedir a informació pública, sinó una actuació municipal de naturalesa diferent. Atès que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, la Reclamació ha de ser inadmesa parcialment, en relació amb la pretensió indicada. 3. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada (la còpia de l’acta d’una sessió determinada d’una comissió municipal), en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar aquesta part de la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 349/2020, en relació amb la seves pretensions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació 349/2020, en relació amb les seves pretensions que tenen per objecte l’accés a informació pública. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 349/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.