Solicitud de documentación sobre el Centro de Tecnificación Deportiva del Ripollès y resultado por pérdida de objeto

Resolució 356 /2018, de 28 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 349/2018 Administració reclamada: Consell Català de l'Esport Informació reclamada: Documentació sobre el Centre de tecnificació esportiva del Ripollès. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Diversos apartats de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demanen “la documentació que demostri” diverses actuacions o el compliment de determinades normatives; les sol·licituds formulades en aquests termes són poc precises i en molts casos només poden ser ateses després d’una prèvia valoració o interpretació jurídica de l’Administració que va més enllà del que és obligat per atendre el dret d’accés a la informació pública; és per això que en alguns casos l’eventual estimació del dret d’accés ha de relativitzar els seus efectes, i condicionar la seva efectivitat a què l’Administració pugui identificar fàcilment, sense necessitat d’interpretacions o valoracions desproporcionadament complexes, quina és la informació que es troba en el seu poder que és pertinent per demostrar els objectes indicats per la reclamant; i per aquest mateix motiu cal entendre que davant d’aquest tipus de sol·licituds l’Administració ha de gaudir d’un cert marge d’apreciació a l’hora d’identificar la documentació que, sense esforços desproporcionats d’interpretació, serveixi per demostrar els extrems apuntats a la sol·licitud. Si els documents a què es remet l’informe del CCE i les seves explicacions no donen la informació o la demostració o acreditació demanades per la reclamant, i ella així ho argumenta davant la GAIP, aquesta Comissió de garantia pot intervenir en la fase d’execució d’aquesta Resolució, per tal d’assegurar que les afirmacions fetes per l’informe del CCE, en base a les quals aquesta Reclamació fineix per la pèrdua del seu objecte, es corresponen amb la realitat. Paraules clau: Generalitat. Entitats públiques. Esports. Informació pública. Sol·licitud imprecisa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de setembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 349/2018, presentada contra el Consell Català de l’Esport (CCE), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d’abril de 2018 la persona reclamant s’adreça al Consell Català de l’Esport i, després de comentar diverses circumstàncies del Centre de tecnificació esportiva del Ripollès (CTER), li demana el següent: 2.1. Còpia del conveni de 2006 entre el CCE, l’Ajuntament de Ripoll i la Fundació Eduard Soler. 2.2. Còpia del conveni del 2010 entre el CCE i l’Ajuntament de Ripoll. 2.3. La documentació que acrediti que el CCE renova cada dos anys el CTER. 2.4. La documentació que acrediti que el CCE comprova que el CTER compleixi les condicions i obligacions derivades del Decret 337/2002, de 3 de desembre, sobre alt rendiment esportiu. 2.5. La documentació que demostri que el CCE supervisa les instal·lacions del CTER i les activitats de tecnificació fetes pel personal tècnic. 2.6. La documentació que demostri la identitat del personal coordinador tècnic federatiu i del personal tècnic de suport i seguiment i que estan complint amb les funcions que els corresponen segons el Decret d’Alt rendiment esportiu. 2.7. La documentació que demostri que s’està fent un seguiment personalitzat, a nivell esportiu i acadèmic, de cada un dels esportistes integrants del CTER, vetllant d’aquesta manera per a què obtinguin una formació integral. 2.8. La documentació que demostri que efectivament existeix una Comissió d’avaluació, correctament constituïda, i que exerceix les funcions atribuïdes per l’article 27 del Decret 337/2002. 2.9. La documentació que demostri que existeix efectivament una Comissió tècnica de seguiment, correctament constituïda i que exerceix les funcions atribuïdes per l’article 28 del Decret 337/2002. 2.10. La documentació que acrediti que s’està controlant la gestió de les subvencions atorgades al CTER. 2.11. Que la persona responsable de l’Àrea d’alt rendiment i esport federat de la Generalitat expliqui als reclamants què és un Centre de tecnificació esportiva i que justifiqui que el CTER compleix les condicions necessàries per formar part de la Xarxa de tecnificació esportiva de Catalunya. 2.12. La informació sobre si s’ha sol·licitat en reconeixement del CTER al Consell superior d’esports, les raons per les que el CTER no apareix al Directori de centres de tecnificació del Consell superior d’esports i sobre si la raó és que no compleix les condicions necessàries. 2.13. També demana la iniciació de dos procediments d’investigació: un sobre el CTER i un altre sobre una mesura disciplinària aplicada en aquest centre. 3. La Reclamació presentada el 26 de setembre de 2018 indica que el CCE no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. L’11 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació al CCE i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 9 de novembre de 2018 la GAIP rep l’informe del CCE, que explica que hauria tractat l’escrit de la reclamant indicat a l’antecedent 2 com a queixa i no com a sol·licitud d’informació pública, i seria amb la finalitat d’atendre la suposada queixa que hauria elaborat l’informe que adjunta, que mira de donar resposta, en els termes que es valoren més endavant, als diversos apartats de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 6. El 12 de novembre de 2018 la GAIP trasllada l’informe del CCE a la persona reclamant, per si vol formular-hi al·legacions. En el moment d’aprovar aquesta Resolució no consta la recepció d’al·legacions per aquest motiu a la GAIP. Fonaments jurídics 1. Valoració sobre si els objectes de la sol·licitud són informació pública i sobre si cal requerir al CCE que la faciliti a la persona reclamant La sol·licitud de l’antecedent 2 conté diversos apartats i en molts d’ells la formulació que s’hi fa porta a dubtar que el demanat pugui ser requerit en exercici del dret d’accés a la informació pública. Si bé l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública, als efectes d’aquesta llei, com tota la informació que es troba en poder de l’Administració, formulació que pot tenir un caràcter molt expansiu, equivalent a tot el coneixement que té l’Administració, al regular l’exercici del dret d’accés l’LTAIPBG estableix algunes precisions que acoten en termes més estrictes la informació que pot ser efectivament exigida a l’Administració en exercici d’aquest dret; cal destacar en aquest sentit les dues següents: Per una banda, l’article 26.1.b LTAIPBG estableix com un dels requisits de les sol·licituds d’informació pública que donin constància de “la informació precisa a la qual es vol tenir accés”. Tot i que aquest mateix precepte afegeix tot seguit que aquest requisit s’ha de poder complir “sense necessitat d’indicar cap document ni expedient concrets”, és evident que el que la llei vol indicar amb ell és que les persones que exerceixen el dret d’accés han de procurar identificar de manera concreta quina és la informació que volen obtenir. Par l’altra, l’article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat, en qualitat de sol·licituds d’informació pública, d’aquelles que en realitat consisteixen en consultes jurídiques o en peticions d’informes o dictàmens, que són objectes que si bé es poden demanar a l’Administració en base a altres drets emparats per les lleis, no tenen empara jurídica en el dret d’accés a la informació pública. I és que en base a aquest dret només es pot requerir informació que sigui preexistent a la sol·licitud o que no requereixi una tasca complexa d’elaboració, perquè el dret d’accés no obliga les administracions sol·licitades a elaborar expressament informació per atendre les sol·licituds ciutadanes, especialment si aquesta elaboració presenta una certa complexitat. Aquestes consideracions generals venen al cas perquè diversos apartats de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demanen “la documentació que demostri” diverses actuacions o el compliment de determinades normatives; les sol·licituds formulades en aquests termes són poc precises i en molts casos només poden ser ateses després d’una prèvia valoració o interpretació jurídica de l’Administració que va més enllà del que és obligat per atendre el dret d’accés a la informació pública. És per això que en alguns casos l’eventual estimació del dret d’accés ha de relativitzar els seus efectes, i condicionar la seva efectivitat a què l’Administració pugui identificar fàcilment, sense necessitat d’interpretacions o valoracions desproporcionadament complexes, quina és la informació que es troba en el seu poder que és pertinent per demostrar els objectes indicats per la reclamant. I per aquest mateix motiu cal entendre que davant d’aquest tipus de sol·licituds l’Administració ha de gaudir d’un cert marge d’apreciació a l’hora d’identificar la documentació que, sense esforços desproporcionats d’interpretació, serveixi per demostrar els extrems apuntats a la sol·licitud. Els termes que s’acaben de comentar en què es formula la sol·licitud referida a l’antecedent 2 justifiquen també que el CCE, tal com exposa en el seu informe, tramiti la sol·licitud com una queixa, en comptes de fer-ho com una sol·licitud d’informació pública emparada per l’LTAIPBG; també ajuda a aquesta interpretació el fet que la persona reclamant no faci cap referència a l’LTAIPBG en la seva sol·licitud i que materialment formuli moltes queixes i molts interrogants, abans de plantejar la llista de sol·licituds reproduïda als antecedents. De totes maneres, les sol·licituds d’informació pública no tenen perquè invocar cap norma (article 18 LTAIPBG) i, vist que algunes de les coses que demana són inqüestionablement informació pública, la GAIP admet i tramita la Reclamació. Sens perjudici de les consideracions generals anteriors, la informació sol·licitada, si existeix efectivament en poder del CCE, és informació pública que aquest organisme ha de lliurar en el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública (ja que així ho estableixen els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG), sens perjudici dels límits que poden concórrer en alguns casos, tal com es posa de manifest tot seguit. Una última consideració general: l’informe del CCE sembla donar resposta a les informacions demanades, i així es recull a cada un dels apartats següents. Un cop formulades les anteriors consideracions generals, és procedent aplicar-les a cada un dels apartats de la sol·licitud: Apartat 1 de la sol·licitud. Demana còpia del conveni de 2006 entre el CCE, l’Ajuntament de Ripoll i la Fundació Eduard Soler. L’informe del CCE afirma que facilita còpia del conveni, de les seves addendes, memòries i actes de la comissió de seguiment. Per tant, s’hauria lliurat la informació relativa a aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 2 de la sol·licitud. Demana còpia del conveni del 2010 entre el CCE i l’Ajuntament de Ripoll. L’informe del CCE afirma que facilita còpia del conveni, de les seves addendes, memòries i actes de la comissió de seguiment. Per tant, s’hauria lliurat la informació relativa a aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 3 de la sol·licitud. Demana la documentació que acrediti que el CCE renova cada dos anys el CTER. L’informe del CCE assenyala que “la renovació bianual dels centres que preveu l’article 12.1 del Decret 337/2002 s’està fent a través de les addendes econòmiques que el CCE i l’Ajuntament de Ripoll signen anualment. Anualment també es reuneix la comissió de seguiment del Centre i es supervisen les instal·lacions i les activitats de cada temporada. No existeix una resolució expressa bianual de renovació o revocació del reconeixement dels centres ja que la permanència dels Centres ha estat total i no s’ha revocat cap des del 2002”. A la vista de l’informe del CCE, cal deduir que no es produeix la renovació formal bianual al·ludida a la sol·licitud i, en conseqüència, no existiria la documentació sol·licitada per aquest apartat. Nogensmenys, l’informe també assenyala que serveixen com a mostra de la renovació continuada les addendes dels convenis i les memòries i actes de la comissió de seguiment, lliurades com a resposta dels dos primers apartats de la sol·licitud. Cal entendre, per tant, que aquest apartat de la sol·licitud ja ha estat contestat pel CCE. Apartat 4 de la sol·licitud. Demana la documentació que acrediti que el CCE comprova que el CTER compleixi les condicions i obligacions derivades del Decret 337/2002, de 3 de desembre, sobre alt rendiment esportiu. De l’informe del CCE es pot deduir que la documentació facilitada com a resposta als apartats 5, 7, 8, 9 i 11 de la sol·licitud serviria també per acreditar el compliment d’aquestes condicions i obligacions. Cal entendre, per tant, que el CEE ha facilitat la documentació requerida per aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 5 de la sol·licitud. Demana la documentació que demostri que el CCE supervisa les instal·lacions del CTER i les activitats de tecnificació fetes pel personal tècnic. L’informe del CCE indica que les addendes dels convenis i les memòries i actes de la comissió de seguiment, facilitades en resposta als dos primers apartats de la sol·licitud, demostrarien aquestes tasques de supervisió i control. Cal entendre per tant que el CEE ha facilitat la documentació requerida per aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 6 de la sol·licitud. Demana la documentació que demostri la identitat del personal coordinador tècnic federatiu i del personal tècnic de suport i seguiment i que estan complint amb les funcions que els corresponen segons el Decret d’Alt rendiment esportiu. L’informe del CCE facilita la identitat de les persones que fan les funcions de coordinació tècnica federativa i de personal tècnic de suport i seguiment, i afirma que “tots estan complint amb les funcions establertes pel Decret i totes les famílies interessades en tenen coneixement”. Cal entendre, per tant, que l’informe del CCE facilita les identitats sol·licitades per la reclamant i es pot considerar també que aquest mateix informe és un document que vindria a demostrar, a falta de major precisió de la sol·licitud, que compleixen les funcions del Decret d’alt rendiment esportiu. Per tant, també es pot considerar atès aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 7 de la sol·licitud. Demana la documentaci ó que demostri que s’està fent un seguiment personalitzat, a nivell esportiu i acadèmic, de cada un dels esportistes integrants del CTER, vetllant d’aquesta manera per a què obtinguin una formació integral. L’informe del CCE indica que les addendes dels convenis i les memòries i actes de la comissió de seguiment, facilitades en resposta als dos primers apartats de la sol·licitud, demostrarien aquestes tasques de seguiment personalitzat. Cal entendre per tant que el CEE ha facilitat la documentació requerida per aquest apartat de la Apartat 8 de la sol·licitud. Demana la documentació que demostri que efectivament existeix una Comissió d’avaluació, correctament constituïda, i que exerceix les funcions atribuïdes per l’article 27 del Decret 337/2002. L’informe del CCE indica que per demostrar l’existència d’aquesta Comissió se’n faciliten les actes corresponents al 2016. Cal entendre que amb això es dona resposta a aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 9 de la sol·licitud. Demana la documentació que demostri que existeix efectivament una Comissió tècnica de seguiment, correctament constituïda i que exerceix les funcions atribuïdes per l’article 28 del Decret 337/2002. L’informe del CCE indica que per demostrar l’existència d’aquesta Comissió se’n faciliten les actes corresponents al 2016. Cal entendre que amb això es dona resposta a aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 10 de la sol·licitud. Demana la documentació que acrediti que s’està controlant la gestió de les subvencions atorgades al CTER. L’informe del CCE assenyala que per acreditar aquest control es facilita l’informe de fiscalització i el de justificació de la despesa de 2017. Cal entendre que amb aquesta documentació es dona resposta a aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 11 de la sol·licitud. Demana que la persona responsable de l’Àrea d’alt rendiment i esport federat de la Generalitat expliqui als reclamants què és un Centre de tecnificació esportiva i que justifiqui que el CTER compleix les condicions necessàries per formar part de la Xarxa de tecnificació esportiva de Catalunya. L’informe del CCE explica què és un centre de tecnificació esportiva i exposa les raons per les quals considera que el CTER compleix les condicions necessàries per formar part de la Xarxa de tecnificació de Catalunya com a Centre català de tecnificació. Cal entendre que amb aquestes explicacions es dona resposta a aquest apartat de la sol·licitud. Apartat 12 de la sol·licitud. Demana la informació sobre si s’ha sol·licitat en reconeixement del CTER al Consell superior d’esports, les raons per les que el CTER no apareix al Directori de centres de tecnificació del Consell superior d’esports i sobre si la raó és que no compleix les condicions necessàries. L’informe del CCE explica que no s’ha demanat aquest reconeixement del CTER al Consell superior d’esports i n’exposa les raons. Per tant, la informació relativa a aquest apartat de la sol·licitud ja ha estat facilitada. Apartat 13 de la sol·licitud. Demana la iniciació de dos procediments d’investigació: un sobre el CTER i un altre sobre una mesura disciplinària aplicada en aquest centre. Aquest apartat de la sol·licitud no demana informació pública, sinó actuacions administratives de naturalesa diferent, que no són emparades pel dret d’accés a la informació pública. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que el CCE sembla haver facilitat la informació sol·licitada per la persona reclamant, motiu pel qual seria procedent finalitzar aquesta Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Nogensmenys, si els documents a què es remet l’informe del CCE i les seves explicacions no donen la informació o la demostració o acreditació demanades per la reclamant, i ella així ho argumenta davant la GAIP, aquesta Comissió de garantia pot intervenir en la fase d’execució d’aquesta Resolució, per tal d’assegurar que les afirmacions fetes per l’informe del CCE, en base a les quals aquesta Reclamació fineix per la pèrdua del seu objecte, es corresponen amb la realitat. 2. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de novembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 349/2018 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 28 de novembre de 2018 Per substitució Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.