Se solicitó a la CCMA información sobre retransmisiones deportivas desde la perspectiva de género y criterios de discriminación positiva. El ciudadano alegó falta de respuesta. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
4
Al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación, procede finalizar el expediente sin pronunciarse sobre el fondo del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 444/2020, de 20 d’agost
Número d’expedient de la reclamació: 347/2020
Administració reclamada: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Informació reclamada: Dades sobre retransmissions esportives des de la perspectiva de
gènere.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant (i també a la GAIP, que
l’ha facilitat també a la persona reclamant) la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Entitats públiques de la Generalitat. Esports. Igualtat de gènere.
Retransmissions esportives. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua
d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 347/2020, presentada contra la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en relació amb la solꞏlicitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no solꞏlicita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de juny de 2020 la persona reclamant demana a la CCMA “informació sobre les
retransmissions esportives als canals de comunicació públics de la Generalitat gestionats
per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) durant el 2019 i 2020: -
nombre de retransmissions esportives emeses per canals públics de la Generalitat d'esport
masculí, amb detall del: canal, esport, categoria esportiva de la competició, franja horària
de retransmissió i audiència que ha tingut. La mateixa informació en relació amb les
retransmissions d'esport femení. - Criteris que aplica la CCMA en la programació de
retransmissions esportives als canals de televisió pública, i si aplica algun criteri de
discriminació positiva a favor de l'esport femení”.
3. La Reclamació presentada el 22 de juliol de 2020 indica que la CCMA no ha contestat la
solꞏlicitud anterior i que la persona reclamant necessita la informació solꞏlicitada per fer un
treball de recerca.
4. Després de requerir i obtenir l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar la data de
presentació de la solꞏlicitud, el 4 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a la
CCMA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP,
li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
5. El 5 d’agost de 2020 la GAIP rep l’informe de la CCMA, que acredita haver posat a
disposició de la persona reclamant la informació solꞏlicitada en el tramitador de la
Generalitat l’1 de juliol de 2020, i que constaria rebutjada la comunicació el 17 del mateix
mes. L’informe adjunta còpia de la comunicació citada, inclosa la informació solꞏlicitada.
6. El 5 d’agost de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada
per la CCMA, tot indicant que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari s’entendrà
satisfeta la solꞏlicitud. Vençut el termini donat, no consta a la GAIP resposta a aquest
trasllat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant (i també a la GAIP, que l’ha facilitat també a la persona reclamant) la informació
solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte
d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 d’agost de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 347/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.