Se solicitó al Ayuntamiento de Les Masies de Voltregà el acceso a facturas y albaranes de tarjetas de crédito municipales. El Ayuntamiento alegó que la solicitud era repetitiva. La GAIP estima la reclamación porque la administración no entregó la documentación solicitada ni justificó la denegación mediante resolución formal.
Puntos clave de la argumentación
1
La entrega de extractos bancarios no satisface la solicitud cuando el ciudadano requiere específicamente las facturas o albaranes justificativos de los gastos.
2
No puede considerarse que una solicitud es repetitiva o abusiva si la información solicitada previamente no fue entregada íntegramente ni denegada mediante resolución motivada.
3
El derecho de acceso a la información pública prevalece siempre que se proceda a la dissociación de datos personales redundantes o excesivos para la finalidad de transparencia.
Texto completo
Resolució 321/2018, de 8 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 347/2018
Administració reclamada: Ajuntament de Les Masies de Voltregà
Informació reclamada: Factures i albarans de les targetes de crèdit de l’Ajuntament
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La sol·licitud no va ser totalment satisfeta amb el lliurament d’informació, ja que no incloïa les
factures, i tampoc han estat les dues següents pel que fa a aquesta part de la informació, i atès que
l’Ajuntament no ha justificat en resposta a cap de les tres sol·licituds els motius o causes per no atendre
aquesta part de la petició (de fet, ni tan sols han adoptat la forma de Resolució, amb indicació de les vies
de recurs) no es pot considerar que es tracti d’una sol·licitud repetitiva o abusiva (com ho seria la
reiteració de la mateixa sol·licitud si ja hagués estat prèviament satisfeta, o si hagués estat
adequadament i justificadament desestimada). D’acord amb l’exposat, cal estimar l’accés a les factures o
documentació de qualsevol tipus justificativa de les despeses realitzades amb targetes de crèdit
municipals l’any 2017, en la mesura en què l’Ajuntament la conservi, i prèvia dissociació de les dades de
caràcter personal redundants (nom si ja hi consta el NIF) o excessives per a la finalitat de la transparència
(domicili, correu electrònic, dades bancàries, telèfon...) que s’hi puguin contenir.
Paraules clau: Ajuntament. Factures. Targetes de crèdit. Reclamació contra accés parcial. Sol·licitud
imprecisa. Sol·licitud repetitiva. Peu de recurs. Límits. Dades personals.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 17 de setembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 347/2018, presentades contra
l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà en relació amb la informació indicada als antecedents
següents. La persona reclamant declina seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de
18 de juliol (RGAIP).
2. La Reclamació porta causa de la sol·licitud de 30 de novembre de 2017 amb número de registre
1573-2, que demana accedir a l’expedient i a les factures i albarans de la visa de l’Ajuntament. En
resposta a la sol·licitud d’accés, l’Ajuntament adreça un escrit de data 29 de desembre de 2017
informant-lo que amb relació “a la informació relativa a les targetes bancàries de que disposa aquest
consistori. Els hi posem a la seva disposició totes les despeses efectuades mitjançant les mateixes” i
el cita per a la seva consulta a les dependències municipals el dia 26 de gener de 2018.
Posteriorment a l’accés, la persona reclamant presenta nous escrits on fa constar que no es dona
per satisfet amb la informació lliurada per l’Ajuntament, consistent en l’extracte bancari de les
despeses, i que ell havia demanat i vol consultar els albarans o factures corresponents a les
despeses. Així ho sol·licita novament el 29 de març de 2018 i el 9 d’agost. L’Ajuntament va
respondre a la primera sol·licitud el 9 de maig oferint-li novament la consulta de la informació, i a la
darrera sol·licitud d’agost va respondre el 10 de setembre amb una carta i sense indicar les vies de
recurs, en la que manifestava que considerava aplicable la causa d’inadmissibilitat per sol·licitud
reiterativa o repetitiva, i defensava que l’accés a la informació que ja ha facilitat ja permet la
fiscalització i control de la gestió dels fons per part de l’Ajuntament.
3. A l’escrit de Reclamació, de 17 de setembre, la persona reclamant aporta diversa documentació
(vàries sol·licituds que fan referència a aquesta i altres qüestions, diverses respostes de l’Ajuntament
oferint la consulta de la informació sense que quedi clar a quina de les sol·licituds fan referència) i
dues còpies dels extractes bancaris de la targeta de crèdit corresponents a mesos d’abril i octubre
de 2017, on hi consten referenciades individualment cada operació, amb especificació del concepte i
de l’import i data. Argumenta que ha reiterat en diverses ocasions que vol accés als albarans i
factures, i que l’Ajuntament li ha respost que ja li ha permès la consulta en diverses ocasions, la qual
cosa considera abusiva i injusta.
4. El 2 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà i li
requereix que, en el termini de quinze dies establert a l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre aquesta, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i,
en general, dels antecedents que puguin ser rellevants pel sentit de la Resolució. En la mateixa data,
comunica a la persona reclamant que s’admet provisionalment a tràmit la Reclamació, identifica la
persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran, així com les
dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment.
5. El 28 d’octubre de 2018 l’Ajuntament fa arribar a la Comissió un escrit en resposta a la petició
d’informe en el qual hi acompanya l’expedient de tramitació de la sol·licitud. L’Ajuntament exposa les
consideracions següents: “Que no es va admetre la sol·licitud del reclamant de 10 d’agost de 2018,
Registre d’entrada 1201 del mateix, a l’empara d’allò disposat a l’article 18.1.e) de la Llei 19/2013, de
9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquest article disposa
que s’han d’inadmetre a tràmit les sol·licituds que siguin manifestament repetitives o tinguin un
caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència. La sol·licitud la considerem repetitiva
perquè amb data 9 de maig de 2018 vam posar a disposició del reclamant la documentació
sol·licitada amb data 29 de març de 2018, amb Registre d’entrada 537-2 del mateix. La
documentació posada a la seva disposició va ser la següent (sol·licitud 537-2, que també adjuntem)
[...] Adjuntament també la confirmació del reclamant que va consultar allò demanat a l’escrit amb
això queda acreditat que el reclamant ha pogut consultar la documentació sol·licitada. Aquest
Ajuntament posarà a disposició del reclamant tota la documentació que vulgui. El reclamant ha
realitzat més de 100 sol·licituds o denúncies durant aquesta legislatura”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació.
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
Las reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel RGAIP i, per tant, és
admissible a tràmit.
2. Sobre l’objecte de la reclamació i el caràcter repetitiu de la sol·licitud.
La sol·licitud que ara es reclama era imprecisa, ja que no concretava el període temporal en relació amb
el qual es volia la informació. L’Ajuntament no va demanar al sol·licitant que ho concretés, i pel que es pot
deduir de les còpies que s’acompanyen a la reclamació, li va oferir informació de l’any en què es
formulava al sol·licitud, 2017, sense que això hagi estat qüestionat en la reclamació, de manera que la
sol·licitud i reclamació es tindran per referides al 2017.
També és confús el redactat de la sol·licitud quan demana “l’expedient” de les vises municipals, però és
clar que demana així mateix les factures, i la persona reclamant insisteix en què no hi ha tingut accés. Per
tant, cal considerar que la informació lliurada (els extractes o relaci ó de moviments de les targetes de
crèdit municipals), satisfà allò que el sol·licitant demanava com a “expedient de les vises”, però no s’ha
satisfet i es manté com a objecte d’aquesta reclamació l’accés a les factures o albarans justificatius
d’aquestes despeses amb targeta de crèdit, corresponents al 2017.
L’Ajuntament considera que la sol·licitud d’agost de 2018 és repetitiva de la formulada al novembre de
2017 i al març de 2018. Sense entrar en altres consideracions sobre l’aplicabilitat de causes d’inadmissió
que no contempla l’LTAIPBG, sinó la legislació estatal, cal recordar que l’accés permès al reclamant no
ha abastat aquesta part de la sol·licitud, i per tant, no s’ha completat en relació amb les factures. Així
resulta de la reclamació i no ha estat desmentit per l’Ajuntament.
D’acord amb això, i tret que l’Ajuntament acrediti el contrari, cal considerar que la sol·licitud de novembre
de 2017 no va ser totalment satisfeta amb el lliurament d’informació, que no incloïa factures, com tampoc
ho han estat les dues següents pel que fa a aquesta part de la informació, i atès que l’Ajuntament no
justificat en cap dels tres casos, al respondre les sol·licituds, els motius o causes per no atendre aquesta
part de la petició (de fet, ni tan sols van adoptat la forma de Resolució, amb indicació de les vies de
recurs) no es pot considerar que es tracti de sol·licituds repetitives o abusives (com ho seria la reiteració
de la mateixa sol·licitud si hagués estat ja satisfeta, o si hagués estat adequadament i justificadament
desestimada).
D’acord amb l’exposat, cal estimar l’accés a les factures o documentació de qualsevol tipus justificativa de
les despeses realitzades amb targetes de crèdit municipals l’any 2017, en la mesura en què l’Ajuntament
la conservi, i prèvia dissociació de les dades de caràcter personal redundants (nom si ja hi consta el NIF)
o excessives per a la finalitat de la transparència (domicili, correu electrònic, dades bancàries, telèfon...)
que s’hi puguin contenir.
3. Seguiment de l’execució.
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48
i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen
en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins
del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció
d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador
previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per
l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció
qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb
aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar
la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP.
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de
novembre de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar la reclamació 347/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la
documentació justificativa de les despeses realitzades amb targetes bancàries titularitat de
l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà durant el 2017, en la mesura que es conservin i prèvia
dissociació de les dades personals redundants i excessives que hi constin.
2. Requerir a l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà a facilitar-ne l’accés a la persona reclamant dins
del termini màxim dels quinze dies següents a la notificació d’aquesta Resolució.
3. Requerir l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona
responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu
compliment, dins del termini de quinze dies.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució
d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 347/2018 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 8 de novembre de 2018
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissa btes) i
comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.