Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Tarragona (derivado a la AEMT) expedientes y facturas de abogados. El reclamante alegó que la respuesta era incompleta al no incluir todas las facturas de otros abogados. La GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la información explícitamente solicitada fue entregada.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP determina que la reclamación pierde su objeto cuando la administración facilita la información solicitada durante el procedimiento.
2
Por razones de congruencia, las reclamaciones ante la GAIP solo pueden versar sobre información solicitada previamente a la administración.
3
No es posible revisar la adecuación jurídica de una respuesta administrativa sobre información que no fue solicitada explícita ni implícitamente.
4
El derecho de acceso a las facturas emitidas a entidades del sector público es reconocido genéricamente, salvo límites legales aplicables.
Texto completo
Resolució 298/2018, de 19 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 346/2018
Administració reclamada: Agrupació d’Empreses Municipals de Tarragona
Informació reclamada: Expedient sobre una factura d’advocat.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: La persona reclamant argumenta que la seva sol·licitud també demanava, “implícitament”,
còpia de totes les factures d’advocats a l’empresa pública Aparcaments, i no només les relatives a
l’expedient indicat al primer paràgraf de la sol·licitud d’informació citada a l’antecedent 2; el cert és,
però, que la sol·licitud no formula aquesta petició d’informació “implícita”, que ni tant sols es dedueix
clarament dels termes en els que és formulada. Per raons de congruència, les reclamacions davant la
GAIP només poden tenir per objecte informació pública sol·licitada prèviament a l’Administració
reclamada, ja que la Reclamació és una revisió jurídica d’una actuació prèvia de l’Administració, i
difícilment es pot revisar l’adequació a l’ordenament jurídic d’una resposta municipal que lògicament
no existeix perquè no s’ha sol·licitat la informació que ara es vol reclamar.
Paraules clau: Empreses públiques.
Factures. Derivació. Congruència. Inadmissibilitat. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 de setembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 346/2018 , presentada per un
periodista contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 d’agost de 2018 la persona reclamant, després d’invocar l’LTAIPBG, demana la informació
següent:
“- Consultar tot l’expedient sobre una factura que consta a l’empresa Aparcaments Municipals de
Tarragona per valor de 58.137,48 euros, expedida per l’advocat xxx, tal com consta en el llistat
de “Factures per proveïdor de l’any 2017” d’aquesta empresa municipal.
- Veure la factura (el document i que s’expliciti, si a la factura no hi consta, el concepte de la
despesa), saber per quin motiu Aparcaments ha pagat un advocat i conèixer si hi ha més
factures de xxx a Aparcaments o de qualsevol altre advocat des de l’any 2015 fins ara”.
3. El 27 d’agost de 2018 l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona
informa a la persona reclamant que la seva sol·licitud ha estat derivada a l’Agrupació d’Empreses
Municipals de Tarragona (AEMT), que seria l’entitat que disposaria de la informació sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 29 de setembre de 2018 és motivada en el fet que l’AEMT no
hauria facilitat cap informació a la persona reclamant.
5. El 8 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’AEMT i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana que designi
la persona que representaria l’AEMT en el procediment de mediació demanat per la persona
reclamant. Així mateix, l’escrit de la GAIP argumenta que la derivació procedent en aquest cas
és la prevista per l’article 30.1 LTAIPBG, cosa que comporta que la persona reclamant no hauria
d’haver presentat una nova sol·licitud, ja que després de la derivació efectuada s’ha d’entendre
que l’AEMT esdevé obligada a resoldre la sol·licitud d’informació pública adreçada a
l’Ajuntament.
6. El 10 d’octubre de 2018 el gerent de l’AEMT informa a la GAIP que ha enviat a la persona
reclamant la resposta següent a cada un dels dos apartats de la sol·licitud d’informació pública
indicada a l’antecedent 2:
- Al primer apartat respon: “aquest import no correspon a una única factura; s’adjunten les
factures del 2017 de l’advocat xxx”. I adjunta diverses factures de l’advocat indicat.
- Al segon apartat de la sol·licitud respon: “el motiu de les factures donades és principalment la
representació jurídica en el procés penal del cas conegut com Jaume I. Existeixen més
factures de xxx a Aparcaments o de qualsevol altre advocat des de l’any 2015 fins ara”.
7. El 15 d’octubre de 2018 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, tot convidant-
la a presentar les al·legacions que cregui convenients i tot informant-la que si no dona cap
resposta en el termini de cinc dies la GAIP procediria a finalitzar la Reclamació per la pèrdua del
seu objecte, ja que l’entitat reclamada sembla haver facilitat la informació sol·licitada.
8. El 15 d’octubre de 2018 la persona reclamant dona la resposta següent a la GAIP: “he rebut
l'informe de la Reclamació 346/2018. A la informació enviada per Aparcaments Municipals de
Tarragona falta una informació que vaig demanar a la meva petició. Així, en l'últim punt de la
meva petició d'informació deia: Veure la factura (el document i que s’expliciti, si a la factura no hi
consta, el concepte de la despesa), saber per quin motiu Aparcaments ha pagat un advocat i
conèixer si hi ha més factures de xxx a Aparcaments o de qualsevol altre advocat des de l’any
2015 fins ara. En la part final de l'anterior punt (conèixer si hi ha més factures de xxx a
Aparcaments o de qualsevol altre advocat des de l’any 2015 fins ara) implícitament demanava la
mateixa informació, és a dir, si existien més factures d'aquest advocat o de qualsevol altre
advocat, poder veure- les i conèixer el concepte, preu i data sobre els pagaments fets a aquests
professionals del dret. En l'informe no es respon aquesta petició d'altres advocats però el gerent
d'AMT en va enviar un email el 10 d'octubre on deia: "Resposta: Com ja s’ha indicat en el punt
anterior s’adjunten les factures mencionades, el motiu d’aquestes són principalment la
representació jurídica en el procés penal del cas conegut com Jaume I. També indicar que
existeixen més factures de xxx a Aparcaments o de qualsevol altre advocat de de l’any 2015 fins
ara". Per tant, el gerent admet que hi ha altres factures però no aporta aquesta informació.
Demano veure les factures dels altres advocats”.
Fonaments jurídics
1. Pèrdua d’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’AEMT ha facilitat la informació sol·licitada per la persona
reclamant en el marc d’aquest procediment de reclamació, cosa que comporta la pèrdua
sobrevinguda d’objecte d’aquesta, ja que objectivament esvaeix la discrepància jurídica que la
justificava. En aquestes circumstàncies, procediria finalitzar la Reclamació, sense necessitat de més
pronunciaments.
Nogensmenys, la persona reclamant argumenta que la seva sol·licitud també demanava,
“implícitament”, còpia de totes les factures d’advocats a l’empresa pública Aparcaments, i no només
les relatives a l’expedient indicat al primer paràgraf de la sol·licitud d’informació citada a l’antecedent
2. El cert és, però, que la sol·licitud no formula aquesta petició d’informació “implícita”, que ni tant sols
es dedueix clarament dels termes en els que és formulada.
Per raons de congruència, les reclamacions davant la GAIP només poden tenir per objecte informació
pública sol·licitada prèviament a l’Administració reclamada, ja que la Reclamació és una revisió
jurídica d’una actuació prèvia de l’Administració, i difícilment es pot revisar l’adequació a l’ordenament
jurídic d’una resposta municipal que lògicament no existeix perquè no s’ha sol·licitat la informació que
ara es vol reclamar.
Allò que al·lega la persona reclamant a l’antecedent 8 en realitat no havia estat sol·licitat, ni
implícitament, ni explícitament, a l’Administració i no pot ser objecte de pronunciament per part de la
GAIP.
Això no treu que aquesta Comissió de Garantia es pugui pronunciar genèricament reconeixent el dret
d’accés a les factures girades a les entitats del sector públic, sens perjudici de l’eventual necessitat
d’eliminar-ne possibles referències concretes que puguin afectar límits legals al dret d’accés a la
informació pública, si s’escau; consideracions aquestes que es formulen de cara a convidar a l’AEMT
a facilitar voluntàriament a la persona reclamant la informació que demana a l’antecedent 8, i així
atendre proactivament i amb més agilitat i eficiència el seu dret d’accés a la informació pública, en el
ben entès que si no ho fa, la persona reclamant li pot sol·licitar expressament aquesta informació i
aleshores segurament esdevindria obligada a facilitar-li-la.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19
d’octubre de 2018, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 346/2018 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 19 d’octubre de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.