Estimada 13/07/2023 · 87 días en resolverse

Solicitud de enunciados y criterios de corrección de oposiciones para arquitecto y estimación del derecho de acceso por la GAIP

Se solicitó al Ayuntamiento de Les Lloses los enunciados y criterios de corrección de una oposición para arquitecto. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando derechos de autor, falta de recursos y protección del interés general. La GAIP estima la reclamación, determinando que dicha información es pública y no existen límites legales aplicables que justifiquen la denegación.

Puntos clave de la argumentación

1 Los enunciados y criterios de corrección de procesos selectivos no están sujetos a derechos de autor, ya que son elaborados por funcionarios públicos en el ejercicio de sus funciones.
2 La denegación basada en la reutilización de preguntas para otros municipios o la falta de recursos administrativos es contraria al espíritu de la normativa de transparencia y no constituye un límite legal válido.
3 El derecho de acceso a la información pública solo puede restringirse por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose siempre de forma restrictiva en beneficio del ciudadano.
4 La información solicitada es necesaria para acreditar que el proceso de selección cumple con los principios de transparencia e imparcialidad del artículo 55 del EBEP.
5 Según la TAAD 16 de selección de personal, los modelos de pruebas y actas forman parte del expediente administrativo y deben conservarse permanentemente.

Texto completo

Resolució 611/2023, de 13 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 345/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Les Lloses Informació reclamada: Enunciats i criteris de correcció de l’oposició d’un d'arquitecte. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: L’Ajuntament no atén a la sol·licitud d’accés a la informació púbica i ho justifica per considerar que la sol·licitud es va presentar abans de la finalització del procés de selecció, l’existència de drets d’autor, la falta de recursos i, principalment, que podria suposar un perjudici per futures actuacions similars d’altres administracions públiques i, per tant, que cal protegir un interès general per sobre de l’interès privat. La LTAIPBG estableix que l’accés a la informació pública és un dret garantit que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa i les limitacions legals han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia. En aquest cas, no es pot considerar que els enunciats i els criteris de correcció estiguin subjectes a dret d’autor, atès que han estat elaborats per funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions. La informació reclamada forma part d’un procés de selecció i forma part de l’expedient; a més són necessaris per poder acreditar que l’esmentat procés s’ha fet seguint els principis rectors d’accés a l’ocupació pública que estableix l’article 55 de l’EBEP. En aquesta mateixa línia, la TAAD 16 de selecció de personal dels empleats públics, recull com un dels documents que configuren l’expedient les proves de qualificació i valoració i estableix la conservació permanent de les actes, els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de proves i les resolucions. Paraules clau: Ajuntaments. Persona. Selecció de personal. Proves selectives. Solucionari. Drets d’autor. Reutilització. Estimació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El 17 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 345/2023, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Les Lloses, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 2 de març de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació en els següents termes: “ M'agradaria obtenir els enunciats del procés selectiu d'una plaça d'arquitecte funcionari de carrera mitjançant concurs-oposició. Si teniu les pautes de correcció m'ajudaria molt ja que es per a practicar oposicions”. 3. En data 7 de març, l’Ajuntament de Les Lloses notifica un escrit signat per l’alcalde a la persona reclamant, on li informa que “tot i no ser un tràmit d’obligat compliment, l’ajuntament si té la intenció de fer la seva publicació a la web municipal un cop finalitzat el procés de selecció de forma definitiva”, referint -se als exàmens - teòric i pràctic- emprats en el procés selectiu. 4. La Reclamació presentada el 17 d’abril de 2023 indica que s’ha rebut resposta de l’administració a la sol·licitud d’accés a la informació i que s’ha lliurat parcialment la informació. 5. El 27 d’abril de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. En la mateixa data de 27 d’abril la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Les Lloses i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El dia 11 de maig de 2023 la persona reclamant s’adreça a la GAIP i li notifica que renuncia a fer la mediació inicialment sol·licitada. 8. Finalment, en data 14 de juny de 2023 l’Ajuntament de Les Lloses tramet un informe a la GAIP en el qual s’hi afirma: “Tercer. D’acord amb el procediment selectiu la petició es va formular abans de la finalització del mateix procediment . Per tal garantir la seguretat, imparcialitat del procés els documents i exàmens van ser incorporats a l’expedient el mateix dia del tribunal amb les correccions efectuades pel tribunal de cada examen realitzat per els candidats, pel que no es disposa a la data de la petició els exàmens en format “neutre” ni les respostes . Cal tenir present però en virtut dels drets d’autor, l’existència de manuals explícits que recullen tests i proves selectives de venda si la voluntat és només per preparar exàmens i oposicions, val a dir que ens consta la seva candidatura a diversos municipis sense que hagi comparegut a cap d’ells. Quart. La normativa de selecció de personal ni la de PAC, obliga a l’administració a la publicació de les proves selectives i les respostes correctes de les mateixes. Cinquè. Les proves selectives han estat elaborades per els serveis d’assistència als municipis de secretaria intervenció de la diputació de Girona, pel que els models d’examen i respostes no s’han fet publiques per tal de poder reutilitzar algunes de les preguntes i respostes als diferents municipis de adherits al servei i garantir la igualtat als diferents candidats que es pugin personal als processos selectius de la província, esperant que tots ells es trobin finalitzats abans 2024. Els municipis adherits als servei disposen de pocs recursos i poc personal amb assistència de secretaria intervenció cada 15 dies pel que sota els principis d’eficiència i eficàcia es reutilitzen i mancomunes serveis i prestacions. Aquesta actuació obeeix al principi de l´interès general per sobre el interès privat. L’ajuntament en cap cas s ’ha negat a publicar les preguntes i fins i tots les res postes però un cop complert el procediment de selecció de personal d’estabilització engegat el 2022 i que preveu finalitzar d´acord amb la Llei el 2024, tot i que els processos selectius “suportats” pel personal de diputació amb assistència al municipis pugi finalitzar abans. Sisè. En la instància formulada no demana accés a la informació (a l´expedient ) sinó còpia dels exàmens i respostes. CONCLUSIÓ Per aquest motiu i atenent que la reclamació a la GAIP per part XXXX s ’ha formulat abans de la finalització del propi procés de selecció, no s ’ha pogut fer pública la documentació que demana ni s ’estima procedent facilitar-li en breu, per les causes abans esmentades”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada En primer lloc, és del tot clar que la informació sol·licitada i reclamada és informació pública, en la mesura en què es troba en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació s’emmarca en de la gestió dels recursos humans (procés de selecció) i sens dubte, és informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG. Per tant, pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest darrer article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia (article 20 LTAIPBG). A continuació es procedirà a rebatre l’argumentari efectuat per l’Administració reclamada, en el mateix sentit que ja va fer aquesta Comissió recentment en la seva Resolució 551/23, de 22 de juny. Per una banda, l’Ajuntament de Les Lloses apel·la al fet que es va presentar la SAIP amb anterioritat a la finalització del procés de selecció i que en el moment que es va presentar la sol·licitud no es disposava dels exàmens en format neutre, ni de les respostes, la qual cosa es justifica pel fet de garantir -ne la seguretat i imparcialitat. Com ja hem dit, l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com a “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Si bé és cert que la SAIP es presenta amb anterioritat a la finalització del procés de selecció (17/04/2023), també és cert que es presenta en posterioritat de la realització de les proves de dit procés (15/03/2023) i per tant, els models d’exàmens i les respostes havien d’estar en poder de dita administració, tant si s’haguessin incorporat, o no, a l’expedient corresponent. En segon lloc, quant als drets d’autor referits per l’Ajuntament , cal dir que d’acord amb l’article 1 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, que regularitza, aclareix i harmonitza les disposicions legals vigents sobre la matèria, aquests es generen a partir de la propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica pel sol fet de la seva creació. Considerar que les proves d’un procés de selecció estan protegits per aquest dret, des del punt de vista d’aquesta Comissió, es considera del tot desproporcionat ja que no es tracta pròpiament d’un procés de creació, sinó de l’exercici d’una activitat en compliment de les funcions que té encomanades el funcionari públic encarregat de la seva elaboració. A més, el fet d’existir en el mercat manuals específics per a la preparació de les proves, no exclou el dret d’accés a la informació pública que tenen les persones a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda, no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma (article 18.1 i 2 LTAIPBG). D’altra banda, es refereix l’administració reclamada al fet que les proves han estat elaborades pels serveis d’assistència de la Diputació de Girona i que “els models d’exàmens i respostes no s´han fet públiques per tal de poder reutilitzar algunes de les preguntes i respostes als diferents municipis adherits al servei i garantir la igualtat als diferents candidats”. Amb aquesta resposta, i de forma indirecta, es posa de manifest l’existència dels models i respostes sol·licitats i reclamats i pel que fa a la igualtat als diferents candidats, aquesta es garanteix amb el compliment dels principis rectors d’accés a l’ocupació pública establerts en l’article 55.2 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: “a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases. b) Transparència. c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció. d) Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció. e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s’hagin d’exercir. f) Agilitat, sense perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció” . Des del moment que hom participa en un procés selectiu, ja és coneixedor d’aquests models sense perjudici que es presenti o no en altres processos similars. Apel·lar –com fa l’Ajuntament- als pocs recursos de les administracions públiques, i a la necessitat de reutilitzar i mancomunar serveis i prestacions per justificar que la manca de publicació obeeix a un principi d’interès general per sobre de l’interès privat, és contrari a l’esperit de la normativa de transparència. Més enllà de l’empatia que aquesta Comissió pot mostrar respecte a aquestes consideracions, no fa més que posar de manifest la necessitat de dotar adequadament a les administracions dels recursos necessaris per poder exercir totes les obligacions que té encomanades, inclosa la transparència i el dret d’accés a la informació pública, que es consoliden com una eina de control social de l’Administració i de la seva activitat en benefici d’una major qualitat democràtica. A més, la Taula d'accés i avaluació documental (TAAD núm. 16, publicada al DOGC 8296) de selecció dels empleats públics, recull com un dels documents que configuren l’expedient les proves de qualificació i valoració i estableix com a criteri d’avaluació la conservació permanent de les actes, els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de proves i les resolucions. Finalment, i pel que fa al límits a la protecció de les dades, no s’aprecia que hi concorrin vist que només es demanen els enunciats dels exàmens i els criteris de correcció de les proves, la qual cosa és informació que no conté dades personals. Així doncs, i considerant que per a que operin els límits previstos per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública previstos en l’article 21 LTAIPBG, el seu lliurament ha de tenir un impacte clar respecte als béns jurídics protegits per l’establiment d’aquests límits. Per tant, a parer d’aquesta Comissió cap dels límits invocats per l’Administració reclamada comprometen els seus interessos i menys encara, es justifiquen en previsió de futurs interessos d’altres administracions. En conseqüència, per tot allò afirmat és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada forma part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Selecció de personal (codi 0058), sèrie processos selectius de personal (1458). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de juliol de 2023, resol per unanimitat : 1. Estimar la Reclamació 345/2023 i declarar el dret de la persona reclamant tenir accés als enunciats i els criteris de correcció del procés de selecció referenciat en l’antecedent 2, d’acord amb els criteris establerts en el fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Les Lloses que lliuri a la persona reclamant la informació indicada dins el termini m àxim de quinze dies, i que informi en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquest Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatius a al Reclamació 345/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.