Desestimada 19/09/2019 · 106 días en resolverse

Solicitud de información sobre imputaciones judiciales de cargos públicos y resultado desestimatorio

Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Torredembarra información sobre imputaciones judiciales de cargos públicos. El Ayuntamiento denegó los puntos 1 a 4 alegando que no era información pública en su poder. La GAIP desestima la reclamación porque la información no es pública al no estar en poder del Ayuntamiento y, subsidiariamente, por afectar a datos personales protegidos sin consentimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La información no puede considerarse pública según el artículo 2.b LTAIPBG al no estar en poder del Ayuntamiento ni derivar del ejercicio de sus funciones.
2 El acceso a datos personales especialmente protegidos, como la comisión de infracciones, requiere el consentimiento expreso de los afectados según el artículo 23 LTAIPBG.
3 La oposición manifiesta de la persona afectada y la falta de consentimiento preceptivo impiden el acceso a la información solicitada.
4 Cualquier técnica de anonimización resultaría inútil dado que la solicitud hace referencia expresa a personas ya identificadas.

Texto completo

Resolució 525/2019, de 19 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 344/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Torredembarra Informació reclamada: Dades relatives a imputacions judicials de càrrecs públics. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Certament, si la informació que es demana no està en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, no es pot considerar informació pública (definida per l’article 2.b LTAIPBG) sobre la què es projecti el dret d’accés. És d’aplicació a la informació que es reclama el règim d’exclusió de l’accés imposat per l’article 23 LTAIPBG en relació amb les dades personals especialment protegides, entre les quals, la comissió d’infraccions, l’accés a les quals requereix que la persona reclamant aporti el consentiment exprés dels afectats. No solament no s’ha aportat aquest consentiment amb la sol·licitud, com és precepti u, sinó que del trasllat de la reclamació se n’ha derivat l’oposició manifesta de la persona afectada. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Informació judicial. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Dades personals especialment protegides. Comissió d’infraccions. Igualtat de les parts en el procediment judicial. Investigació d’infraccions. Informació pública. Oposició de terceres persones. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 344/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Torredembarra, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació: “1. Voldria que se’m confirmés si [...] està investigat-imputat- en els procediments 162/2017 del Jutjat d’instrucció número 7 del Vendrell i en el procediment 72/2019 del Jutjat d’instrucció número 9 del Vendrell. Des de quan n’és coneixedor els serveis jurídics de l’Ajuntament i l’Alcaldia d’aquest fet? 2. Quins delictes presumptament comesos per aquest funcionari se l’imputen? 3. Per quin motiu no s’ha actuat de la mateixa manera que amb [...], que va ser apartat del seu lloc de treball? 4. A més d’aquest funcionari, hi ha més càrrecs polítics i/o funcionaris vinculats amb l’Ajuntament investigats? 5. Quants expedients disciplinaris s’han obert durant el present mandat i quin cost han significat aquests en tots els seus conceptes”. 3. El 28 de maig de 2019 l’Ajuntament de Torredembarra notifica a la persona reclamant la Resolució de la sol·licitud d’informació, que desestima l’accés en relació amb els punts 1 a 4, justificant-ho en què no es pot considerar informació pública de l’Ajuntament, ja que no és informació elaborada per ’Ajuntament, sinó pels òrgans judicials, ni tampoc deriva de l’exercici de les seves funcions, i tampoc és informació en el seu poder, ja els Jutjats no subministren la informació que es demana sobre la situació processal del seu personal. D’altra banda, estima l’accés a la informació sol·licitada en el punt 5 (nombre d’expedients disciplinaris oberts per l’Ajuntament i el seu cost), considerant que aquesta sí que és informació en poder de l’Ajuntament derivada de l’exercici de les seves funcions, i no es troba afectada per cap dels límits establerts per l’article 21 de la Llei ni suposa, en els termes en què es demana, la transmissió de cap dada de caràcter personal. 4. El 12 de juny de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti l’objecte de la Reclamació, i en especial, si es dóna per satisfet amb la informació rebuda de l’apartat 5. El mateix dia, la persona reclamant concreta que l’objecte de la Reclamació és la part que li ha estat desestimada, és a dir la informació demanada en els punts 1 a 4. 5. El 17 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torredembarra i li requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe on s’exposin els antecedents i fonaments de dret en relació amb l’accés reclamat, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, als efectes de traslladar-les la reclamació perquè puguin fer al·legacions. 6. El 26 de juny de 2019 l’Ajuntament de Torredembarra fa arribar a la GAIP l’informe jurídic sol·licitat i l’expedient de la tramitació de la sol·licitud d’accés. En l’informe, reitera la desestimació dels punts 1 a 4 per la mateixa argumentació utilitzada per desestimar la sol·licitud inicial. Així mateix, posa de manifest quines serien les terceres persones afectades i adjunta l’expedient complet relatiu a la sol·licitud. 7. El 16 de juliol de 2019 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG, atès que la informació que ara es reclama conté dades de caràcter personal. Així mateix, informa a les parts que ha sol·licitat aquest informe i l’ampliació del termini per a resoldre en 15 dies més. 8. El 7 d’agost de 2019 la GAIP demana a l’Ajuntament de Torred embarra que traslladi la Reclamació a la persona que l’Ajuntament ha identificat com a afectada per la sol·licitud, i l’emplaça a formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos dins del termini de 10 dies. El mateix dia, la Comissió informe del trasllat a la persona reclamant, i de la suspensió del termini per resoldre mentre duri aquest tràmit. 9. El 22 d’agost de 2019 l’Ajuntament de Torredembarra comunica a la Comissió que ha realitzat el trasllat de la Reclamació a la persona afectada. 10. El 26 d’agost de 2019 la persona afectada per l’accés s’adreça a la GAIP per informar que s’oposa a l’accés i que, dins del termini establert, formularà al·legacions. Les al·legacions es presenten el 31 d’agost de 2019, i fan referència a que la informació que es reclama està afectada per la protecció de dades personals, podria afectar la igualtat de les parts en procediments judicials i que, d’altra banda, és informació judicial no sotmesa al règim d’accés de l’LTAIPBG: “Sol·licito denegar, oposar-me i exposar la meva negativa de consentiment exprés a la sol·licitud d’accés a la informació pública de la reclamació 344/2019 indicada a la sol·licitud en especial als corresponents als punts de l’1 al 4, atès que la informació sol·licitada, referida a documents d’òrgans judicials no té caràcter d’informació pública de l’Ajuntament a que pertanyo, doncs la informació sobre una situació processal d’imputat o investigat de funcionaris o membres de la Corporació deriva en tot cas d’actes que emanen dels jutjats i no de l’Ajuntament. Ni molt menys els Jutjats faciliten la informació a les administracions locals de les situacions processals”. Defensa també que li és d’aplicació els límits previstos als apartats b i d de l’article 21 LTAIPBG, considerant que es tracta de procediments penals encara oberts, i la protecció de dades personals, no solament de la pròpia persona al·legant sinó també d’altres que en quedarien afectades. 11. El 10 de setembre de 2019 l’APDCAT fa arribar a la Comissió l’informe sol·licitat a l’antecedent 7, el qual determina que “En atenció a l’article 23 de l’LTC [en referència a l’LTAIPBG] i atès que la informació reclamada en els punts 1 a 4 de la sol·licitud està relacionada amb la presumpta comissió d’infraccions penals o administratives, caldrà limitar l’accés del reclamant a dita informació”. Afegeix que en el mateix sentit es pronuncia l’article 15.1 de la llei bàsica de transparència 19/2013, a tenor de la nova redacció donada per la disposició final onzena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. L’informe de l’APDCAT té en consideració la condició de periodista de la persona reclamant, i el dret a la llibertat d’expressió, que comprèn el dret a rebre o comunicar informacions i idees (article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans), però tanmateix considera que no resulta adequat l’accés, atès que la legislació de transparència protegeix i limita l’accés a la informació que pugi contenir dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions penals o administratives, i exigeix el consentiment exprés de les persones afectades, sense possibilitat de fer cap ponderació al respecte. Conclou l’APDCAT que “la informació que es sol·licita en els punts 1 a 4 de la sol·licitud està directament relacionada amb eventuals investigacions realitzades en processos penals sobre fets o conductes imputables a càrrecs i/o empleats públics de la corporació, i en atenció a l’article 23 de l’LTC, no seria possible facilitar-la al reclamant”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb la desestimació de l’accés per part d’un Ajuntament de Catalunya, sotmès a l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’accés a la informació que es reclama L’Ajuntament i la persona afectada plantegen que la informació que es demana és informació de l’Administració de justícia, que no ha estat elaborada ni deriva de l’exercici de les funcions de l’Ajuntament, i de la què no en disposa, perquè els jutjats no informen les administracions de les actuacions que se segueixen contra el seu personal. Certament, si la informació que es demana no està en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, no es pot considerar informació pública (definida per l’article 2.b LTAIPBG) sobre la què es projecti el dret d’accés. En base a això, la sol·licitud d’accés resultaria inadmissible pel procediment de l’LTAIPBG i, per tant, la reclamació tampoc podria ser estimada. Subsidiàriament, s’invoquen límits a l’accés derivats de la protecció de dades personals, de la igualtat de les parts en els procediments judicials, i la investigació de delictes i infraccions. La consideració d’aquests límits només seria necessària per al cas que la informació que es reclama estigués a mans de l’Ajuntament, i per tant, pogués ser objecte del dret d’accés, cosa que, com ja hem vist, nega l’Ajuntament. En tot cas, atès que també s’han invocat en les al·legacions d’oposició de la persona afectada, es procedents pronunciar-s’hi. La GAIP no disposa d’informació suficient per valorar la procedència d’aplicar al cas el límit relatiu a la igualtat de les parts en el procediment judicial, o la investigació d’infraccions. Pel que fa a la protecció de dades personals, en canvi, resulta evident que és d’aplicació a la informació que es demana el règim d’exclusió de l’accés imposat per l’article 23 LTAIPBG en relació amb dades personals especialment protegides, entre les quals, la comissió d’infraccions, l’accés a les quals requereix que la persona reclamant aporti el consentiment exprés dels afectats. No solament no s’ha aportat aquest consentiment amb la sol·licitud, com és preceptiu, sinó que del trasllat de la reclamació se n’ha derivat l’oposició manifesta de la persona afectada. Per tant, fins i tot si l’Ajuntament tingués en el seu poder la informació elaborada per l’òrgan judicial objecte de reclamació, el seu accés només es podria permetre sense el consentiment exprés de les persones afectades, resultant inútil qualsevol tècnica d’anonimització o dissociació de la identitat de la persona investigada o imputada, considerant que la sol·licitud fa referència expressa a una persona identificada i al seu predecessor en el càrrec. D’acord amb l’exposat, s’ha de desestimar la reclamació perquè es sol·liciten dades personals de persones identificades o identificables protegides per l’article 23 LTAIPBG, sense consentiment de la persona o persones afectades. 3. Al·legacions d’oposició de tercera persona afectada En el FJ anterior s’han valorat ja les al·legacions fetes per la tercera persona afectada, en bona part coincidents amb les de l’Ajuntament, en el sentit de negar la condició d’informació pública i de considerar-la, en tot cas, afectada pels límits relatius a la protecció de dades personals, la igualtat de les parts en procediments judicials i la investigació de delictes i infraccions. L’oposició manifestada per la persona reclamant queda emparada pel sentit desestimatori d’aquesta Resolució. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de setembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 344/2019. 2. Notificar aquesta Resolució a les parts, inclosa la persona afectada al·legant. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 344/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.