Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Ribes de Freser el estado de ejecución y la relación de subvenciones de la legislatura. Tras la inadmisión de la solicitud por el Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y una herramienta esencial para el ejercicio de la participación política del electo.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no es obstáculo para acceder a la vía de reclamación de la LTAIPBG, basándose en la aplicación supletoria de la normativa de transparencia a los regímenes especiales de acceso.
2
El derecho de acceso de los concejales es una herramienta imprescindible para el desarrollo del derecho fundamental de participación política consagrado en el artículo 23 de la Constitución Española.
3
La información relativa a la convocatoria, concesión y gestión de subvenciones es pública y cualquier persona tiene derecho a acceder a ella, salvo causas legales de denegación.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
5
El derecho de acceso de los electos locales solo puede desestimarse mediante resolución motivada si vulnera derechos fundamentales o secretos oficiales, según el artículo 164.3 del TRLMRLC.
Texto completo
Resolució 522/2023, de 15 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 343/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Ribes de Freser
Informació reclamada: Estat d’execució i relació de subvencions atorgades durant la legislatura.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Tota la informació reclamada i no facilitada per l’Ajuntament de Ribes de Freser al grup
municipal reclamant és relativa a procediments de convocatòria, concessió i gestió de
subvencions. Per tant, es tracta d’informació pública a la qual, en aplicació dels articles 15 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir, llevat que concorrin causes legal que en determinin
la denegació. A més, l’article 45 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d’accés a la informació pública especifica ben clarament quines són les obligacions de publicitat
activa que ha de complir l’Ajuntament en l’àmbit de l’activitat subvencional.
Paraules clau: Ajuntaments. Subvencions. Electes.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 17 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 342/2023, presentada per un electe
municipal contra una resolució d’inadmissió, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 20 de març de 2023 la persona reclamant, electe municipal, va sol·licitar a l’Ajuntament de
Ribes de Freser l’estat d’execució i la relació de subvencions atorgades durant la legislatura.
La Reclamació presentada el 17 d’abril de 2023 indica que la resolució de l’Ajuntament de
Ribes datada el 4 d’abril inadmet la seva sol·licitud d’accés.
El 17 d’abril de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, li ho notifica i informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
En data 27 d’abril la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Ribes de Freser i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
El dia 8 de maig la GAIP rep una evidència del sistema e-NOTUM que prova el rebuig de la
notificació esmentada a l’antecedent 4.
El dia 12 de maig la GAIP notifica a la persona reclamant que la seva reclamació es refereix a
dues sol·licituds d’accés amb dates i continguts diferents, i se li explica que aquesta
reclamació només tindrà per objecte la sol·licitud d’accés registrada en data 20 de març.
El dia 17 de maig la GAIP notifica a l’Ajuntament de Ribes de Freser el següent: “En relació
amb la tramesa del dia 27 d'abril (Registre d'entrada: E2023001357), per la qual us
traslladàvem la Reclamació 343/2023, us comuniquem que l'objecte de la reclamació de
referència és la sol·licitud d'accés a la informació pública de data 20 de març. Per aquest
motiu, l'informe requerit haurà de pronunciar-se sobre la SAIP que us indiquem”.
A data d’aquesta resolució i vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals
la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016,
que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i
negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret
d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència
312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les
reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació
pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims
jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i
autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2,
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals
perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE,
tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les
previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica
de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15
i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat
mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de
la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició
final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en
tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG,
en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la
reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits
aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del
procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de
trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat
com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos
legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic
següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article
33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i els seus límits
Una primera consideració que la Comissió vol palesar és que tota la informació reclamada i no
facilitada per l’Ajuntament de Ribes de Freser al grup municipal reclamant és relativa a
procediments de convocatòria, concessió i gestió de subvencions, per tant, es tracta d’informació
pública a la qual, en aplicació dels articles 15 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir,
llevat que concorrin causes legal que en determinin la denegació. A més, l’article 45 del Decret
8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública especifica
ben clarament quines són les obligacions de publicitat activa que ha de complir l’Ajuntament en
l’àmbit de l’activitat subvencional.
Amb tot i en aquest punt, cal realitzar una altra consideració prèvia especialment rellevant i és que
la persona reclamant, quan sol·licita la informació identificada ho fa en qualitat d’electe municipal,
la qual cosa reforça el seu dret d’accés a la informació pública, atès que aquest dret d’accés està
vinculat i resulta una eina imprescindible per al correcte del desenvolupament del dret de
fonamental de participació política consagrat a l’article 23 de la Constitució espanyola de 1978.
Pel que fa als límits que puguin concórrer en relació a la informació pública sol·licitada, com que
l’Ajuntament no ha complert el requeriment fet per la Comissió per a aportar informació en el sí
d’aquest procediment, no disposem d’elements que ens facilitin la detecció d’eventuals
impediments legals que puguin justificar o puguin restringir el dret d’accés a la informació pública
sol·licitada. En aquest sentit, eventualment, només s’hauria de tenir en compte que l’article 45.5
del Decret 8/2021 estableix que “Cal preservar la identitat de les persones físiques beneficiàries de
subvencions i d'ajuts públics atorgats per qualsevol cas que suposi la revelació de dades
personals mereixedores d'especial protecció i, en particular, per motius de vulnerabilitat social”.
Amb tot, la l’obligació dels electes municipals de respectar la confidencialitat de la informació
obtinguda en l’exercici de les seves funcions, si el fet de publicar-la pot perjudicar els interessos de
de tercers prevista a l’article 164.6 TRLMRLC, ja seria d’aplicació en relació a les dades descrites
a l’article 45 del citat Decret.
En definitiva, aquesta Comissió reconeix i empara el dret del grup municipal reclamant a accedir a
la informació sol·licitada, en els termes abans esmentats.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt
ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels
processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la
normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la
correcta gestió de la informació pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els
expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient
electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que
permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un
quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
15 de juny de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 343/2023 i declarar el dret del grup municipal reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonaments jurídics 1 i 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Ribes de Freser que lliuri al grup municipal reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Ribes de Freser a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar al grup municipal reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 343/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.