Una empresa eléctrica solicitó al Ayuntamiento de Ripoll documentos de dos expedientes de licencias de obras. El Ayuntamiento alegó abuso de derecho y duplicidad por existir un proceso judicial paralelo. La GAIP estima la reclamación, rechazando el abuso de derecho y señalando que la vía judicial no exime el cumplimiento del derecho de acceso a la información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La existencia de un procedimiento contencioso-administrativo paralelo no justifica la denegación del acceso a la información, ya que se trata de vías distintas.
2
El derecho de acceso a la información pública puede ser utilizado legítimamente para la defensa de intereses particulares, como la competencia entre empresas, sin que ello constituya abuso de derecho.
3
No se acredita ánimo de perjudicar a la Administración ni que la solicitud requiera una tarea especialmente laboriosa que justifique la denegación por abuso.
4
La falta de respuesta expresa del Ayuntamiento a la solicitud del 10 de noviembre de 2020 conlleva la estimación presunta por silencio administrativo según la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 616/2021, d’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 342/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Ripoll
Informació reclamada: Documents d’una llicència d’obres.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: L’Ajuntament al·lega també que la persona reclamant ha de tenir properament accés a
la informació sol·licitada com a part d’un procés contenciós administratiu, del qual en formaria
part l’expedient sol·licitat. Si això és cert, es tracta en tot cas de procediments diferents, un
davant de l’Administració i l’altre davant dels jutges i tribunals, i si bé pot ser cert que en un
futur més o menys proper pot obtenir la informació sol·licitada via accés a un expedient judicial,
aquest accés sembla ser que encara no s’ha produït. Per raons d’economia i racionalitat està
bé de procurar evitar duplicar tasques i costos dels serveis públics per facilitar la mateixa
informació repetida; però l’assoliment d’aquest objectiu no justifica desestimar o inadmetre la
reclamació, sinó simplement adoptar la cautela de requerir per a la seva execució facilitar
únicament la informació que no hagi estat lliurada en el marc del procediment judicial invocat
per l’Ajuntament. L’Ajuntament argumenta que l’actitud de la persona reclamant és constitutiva
d’abús de dret, perquè presenta nombroses iniciatives de diversa naturalesa amb el mateix
objecte, amb ànim de perjudicar el normal funcionament de l’Administració municipal i perquè
amb aquestes actuacions el que cerca és protegir els seus interessos en relació amb un altre
empresari local competidor. Tot i que el dret d’accés a la informació pública s’ha instituït
principalment per prevenir la corrupció i promoure la participació ciutadana i el control social
dels poders públics, res impedeix que pugui ser utilitzar per a la defensa de drets i interessos
particulars legítims, com poden ser els de l’empresa reclamant respecte dels seus competidors,
especialment si considera que l’Administració els pot brindar un tracte més favorable. Per tant,
de la motivació invocada per l’informe municipal no se’n dedueixen indicis d’abús de dret, ni
tampoc del fet d’haver formulat diverses sol·licituds de diferent naturalesa a l’entorn del mateix
o de similars objectes; tampoc sembla que la informació sol·licitada hagi de comportar cap
tasca especialment feixuga pels serveis municipals. En tot cas, no s’acredita per part de
l’informe municipal cap ànim de perjudicar l’Ajuntament sense benefici propi en l’activitat de la
persona reclamant, motiu pel qual cal descartar l’abús de dret.
Paraules clau: Ajuntaments. Empreses. Expedients. Obres a la via pública. Instal·lacions
elèctriques. Reclamació contra lliurament parcial. Sol·licitud reiterativa. Abús de dret. Trasllat.
Tercers afectats.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 20 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 342/2021, presentada en
representació d’una empresa elèctrica contra l’Ajuntament de Ripoll, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent 4. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 de setembre de 2020 la persona reclamant, actuant en representació de l’elèctrica
L., sol·licita la documentació relativa a l’execució d’una rasa de canalització subterrània
per a una nova línia elèctrica per alimentar un punt de subministrament al passeig de la
Farga Catalana.
3. El 13 de novembre de 2020 la persona reclamant accedeix a la notificació de la resolució
municipal que li atorga accés telemàtic a la informació sol·licitada, sens perjudici de la
protecció de les dades personals afectades.
4. El 10 de novembre de 2020 la persona reclamant, que actua en representació de
l’empresa elèctrica L. fa referència a la sol·licitud d’informació anterior, relativa a la
instal·lació d’un punt de recàrrega elèctrica per part de l’empresa elèctrica V. (expedient
número 2414 64/2020), en relació amb el qual afirma que se li hauria facilitat informació
només parcial (concretament, indica que “no se m’ha lliurat la següent documentació que
vaig sol·licitar de manera ben clara en la meva anterior petició. En concret: a) Còpia del
preceptiu informe jurídic que ha de constar a l’expedient. b) Còpia de la preceptiva
autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, en situar-se les obres en zona de policia de
la llera del riu Ter. c) Còpia del títol administratiu habilitant que autoritza la utilització i
ocupació d’una porció del domini públic local amb un carregador de titularitat privada per a
vehicles elèctrics) i, assabentat de l’autorització d’un altre punt de recàrrega de l’empresa
elèctrica E. (expedient número 2414 29/2020), demana la informació següent:
4.1. De l’expedient 2414 64/2020: “1. Còpia del preceptiu informe jurídic que ha de
constar a l’expedient. 2. Còpia de la preceptiva autorització de l’Agència Catalana de
l’Aigua, en situar-se les obres en zona de policia de la llera del riu Ter. 3. Còpia del
títol administratiu habilitant que autoritza la utilització i ocupació d’una porció del
domini públic local amb un carregador de titularitat privada per a vehicles elèctrics”.
4.2. De l’expedient 2414 29/2020, relatiu a la llicència d’obres atorgada a E. per a la
instal·lació d’un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics situat al passeig de la
Farga Catalana, que se’m lliuri a la major brevetat la següent documentació: 1 - Còpia
de la sol·licitud del títol administratiu que habilita per fer-les i data d’entrada
d’aquesta al registre de l’ajuntament. 2- Còpia dels preceptius informes tècnic i jurídic
que consten a l’expedient. 3- Còpia de l’autorització preceptiva de l’Agència Catalana
de l’Aigua. 4- Còpia del títol administratiu habilitant que autoritza la utilització i
ocupació d’una porció del domini públic local amb un carregador de titularitat privada
per a vehicles elèctrics”.
5. La Reclamació presentada el 20 d’abril de 2021 assenyala com a informació reclamada
una “sol·licitud sobre documents concrets continguts en un expedient d'atorgament de
llicència d'obres” i argumenta la Reclamació en els termes següents: “Amb data
10/11/2020 he sol·licitat diversos documents continguts en un expedient de sol·licitud de
llicència d'obres sense cap èxit”; el formulari de reclamació indica que l’Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud anterior.
6. El 23 d’abril de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació,
als efectes d’aportar una còpia de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva
degudament enregistrada.
7. El 23 d’abril de 2021 la persona reclamant repara l’esmena anterior.
8. El 28 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
9. El 28 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Ripoll i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
10. L’1 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Ripoll. Explica que la persona
reclamant sol·licita informació relativa a l’elèctrica V (expedient 2414 64/2020), que ja li
havia facilitat l’Ajuntament amb la resolució indicada a l’antecedent 3. Exposa també que
la còpia autenticada i completa dels expedients 2414 29/2020 i 2414 64/2020 ha estat
atorgada per providència judicial de 19 de maig de 2021 a la persona reclamant, en el
marc del procediment abreujat del Recurs contenciós administratiu 54/2021 i l’Ajuntament
ha de facilitar-li-la abans del 25 de juny del 2021. Argumenta que la persona reclamant té
“una inequívoca intenció de perjudicar a l’Ajuntament de Ripoll mitjançant la presentació
de reiterades instàncies, reclamacions, demandes i denúncies tant a instàncies judicials
com administratives”, cosa que concreta amb l’enumeració de sis iniciatives d’aquests
tipus “Tal com es desprèn de la relació de sol·licituds, reclamacions, demandes i
denúncies, totes elles són realitzades pel senyor xxxx, en nom i representació de L. i
relatives a actuacions dutes a terme per part de l’entitat mercantil V. En aquest sentit, cal
tenir en compte la innegable competència directa existent entre ambdues entitats
mercantils, atès que operen en un mateix mercat. Totes dues tenen per objecte social la
distribució d’energia elèctrica i actuen en una mateixa localització, el municipi de Ripoll. En
conseqüència, davant les reiterades sol·licituds, reclamacions, demandes i denúncies,
existeix inequívocament un abús per part de la persona sol·licitant, que a través de
l’exercici del dret d’accés pretén en realitat causar intencionadament un perjudici, una
alteració, una obstrucció, un col·lapse o una paralització il·legítima del funcionament
normal de l’entitat local, amb una manifesta intenció de posar a l’Ajuntament de Ripoll
enmig de la disputa existent entre ambdues societats. Queda plenament acreditada la
mala fe de la persona sol·licitant, evidenciant una autèntica intencionalitat o pretensió com
a mesura de pressió per a l’obtenció d’un interès totalment privat. Doncs tal i com ha
establert la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) en
reiterades resolucions (Reclamació 36/2015, 7/2016, 102/2017, 388/2017, 356/2017) en
aquest supòsit el dret d’accés sol·licitat s’empra únicament com a mecanisme per
aconseguir la finalitat impròpia de “sobrecarregar de feina una administració concreta i
forçar així la consecució d’una determinada actuació administrativa”. L’acumulació de
sol·licituds de la mateixa persona, moltes d’elles sobre el mateix tema, està requerint la
dedicació de recursos personals que l’Ajuntament hauria de destinar a altres finalitats, amb
vulneració dels principis d’eficàcia i eficiència que han de guiar l’actuació pública”.
L’informe també invoca l’existència d’una duplicitat d’actuacions, en els termes següents:
“Tal i com es desprèn dels antecedents exposats en el present informe, el senyor xxxx, en
representació de L. sol·licita accés a la informació respecte de dos expedients (2414
29/2020 i 2414 64/2020), els quals són objecte del procediment abreujat número 54/2021
seguit davant del Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona, la part actora del qual és el
propi reclamant. De conformitat amb la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de
l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de
Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, i amb la finalitat de simplificar i eliminar
duplicitats d’actuació, en tot cas, es considera escaient deixar sense efecte la Reclamació
número 342/2021 presentada davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, donat que l’accés a la informació sol·licitada es facilitarà al propi
reclamant mitjançant el tràmit judicial corresponent del procediment abreujat 54/2021”. En
base a aquestes consideracions, l’informe demana a la GAIP: “Per tot allò exposat en els
antecedents i fonaments jurídics del present informe, es considera apropiat inadmetre la
sol·licitud d’accés davant l’existència inequívoca d’un abús per part de la persona
sol·licitant. Subsidiàriament, en cas de no apreciar-se la inadmissibilitat, es sol·licita
expressament deixar sense efecte la Reclamació número 342/2021 per tal d’evitar
duplicitat d’actuacions”.
11. El 2 de juny de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació aportada per
l’Ajuntament a aquest procediment.
12. El 8 de juny de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació a les terceres persones afectades
(les elèctriques E i V), atorgant-les 10 dies per formular al·legacions. Informa a les parts de
la suspensió del còmput del termini per resoldre que comporta aquest fet.
13. El 8 de juny de 2021 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant a l’informe
municipal. Indica que no és cert que l’Ajuntament li hagi facilitat tota la informació
sol·licitada el 23 de setembre de 2020. Assenyala que encara no ha rebut l’expedient 2414
29/2020 que se li hauria de facilitar a títol de prova en el marc d’un procés contenciós
administratiu i argumenta que, en qualsevol cas, el recurs contenciós administratiu
interposat per la mateixa persona reclamant és posterior a la sol·licitud d’informació
pública, amb un objecte del tot diferent al d’aquesta i que la seva interposició no pot servir
d’excusa per no facilitar la informació pública sol·licitada des de molt abans. Afirma que no
ha fet cap sol·licitud manifestament repetitiva, perquè la reiteració de la de 23 de setembre
de 2020 és només parcial, en relació amb la informació no facilitada per l’Ajuntament, i que
si l’Ajuntament contestés en termini no hauria de fer tantes sol·licituds, ni reclamar a la
GAIP. Nega que la seva sol·licitud sigui abusiva, tot argumentant que allò que demana no
és difícil d’atendre per un Ajuntament que té els mitjans de Ripoll i que la finalitat de la
sol·licitud, a més del principi de transparència, s’empara també en el principi d’acció
pública de l’urbanisme. Argumenta que la seva sol·licitud s’ha de considerar estimada per
silenci administratiu.
14. El 22 de juny de 2021 la GAIP rep les al·legacions d’una de les empreses afectades, que
es limiten a assenyalar que l’empresa en qüestió havia presentat a l’Ajuntament tota la
documentació requerida. No manifesta oposició a l’accés sol·licitat per la persona
reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
Aquesta Reclamació deriva de la sol·licitud d’informació pública de 10 de novembre de 2020
(antecedent 4), que demana documentació de dos expedients d’obres: De l’expedient 2414
64/2020 (l’accés al qual havia set demanat el 23 de setembre de 2020, obtenint com a
resposta, segons la persona reclamant, únicament un accés parcial), demana la informació que
la persona reclamant considera que li manca, després que l’Ajuntament hagués facilitat només
part de la informació sol·licitada el 23 de setembre de 2020: 1. Còpia del preceptiu informe
jurídic que ha de constar a l’expedient. 2. Còpia de la preceptiva autorització de l’Agència
Catalana de l’Aigua, en situar-se les obres en zona de policia de la llera del riu Ter. 3. Còpia del
títol administratiu habilitant que autoritza la utilització i ocupació d’una porció del domini públic
local amb un carregador de titularitat privada per a vehicles elèctrics. De l’expedient 2414
29/2020, relatiu a la llicència d’obres atorgada a E. per a la instal·lació d’un punt de recàrrega
per a vehicles elèctrics situat al passeig de la Farga Catalana, demana la informació següent:
1- Còpia de la sol·licitud del títol administratiu que habilita per fer-les i data d’entrada d’aquesta
al registre de l’ajuntament. 2- Còpia dels preceptius informes tècnic i jurídic que consten a
l’expedient. 3- Còpia de l’autorització preceptiva de l’Agència Catalana de l’Aigua. 4- Còpia del
títol administratiu habilitant que autoritza la utilització i ocupació d’una porció del domini públic
local amb un carregador de titularitat privada per a vehicles elèctrics.
En tot cas, la informació sol·licitada formaria part d’expedients administratius i, si està en poder
de l’Ajuntament, és informació pública, d’acord amb la definició que fa d’aquest concepte
l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona té dret a accedir-hi, sempre que no concorrin límits legals que puguin
determinar-ne la denegació. L’Ajuntament no ha invocat límits legals a la informació sol·licitada,
ni és plausible que n’hi hagi. En tot cas, la GAIP ha consultat les dues empreses afectades per
la Reclamació i cap d’elles s’ha oposat a l’accés a la informació sol·licitada per la persona
reclamant.
L’Ajuntament invoca les següents raons per oposar-se al lliurament de la informació sol·licitada:
En primer lloc, indica que la informació reclamada ja li hauria estat facilitada el 13 de novembre
de 2020 (antecedent 3). Nogensmenys, la persona reclamant argumenta que de la informació
sol·licitada li manquen diversos documents (còpia de l’informe jurídic que ha de constar a
l’expedient, còpia de l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua i còpia del títol administratiu
habilitant que autoritza la utilització i ocupació d’una porció del domini públic local amb un
carregador de titularitat privada per a vehicles elèctrics), que demana expressament a la
sol·licitud del 10 de novembre de 2020 i l’Ajuntament no acredita, ni tan sols al·lega, que els
hagi facilitat efectivament. Per tant, no deu ser cert que aquests documents en concret hagin
estat facilitats per l’Ajuntament el 13 de novembre de 2020.
En segon lloc, l’Ajuntament al·lega també que la persona reclamant ha de tenir properament
accés a la informació sol·licitada com a part d’un procés contenciós administratiu, del qual en
formaria part l’expedient sol·licitat. Si això és cert, es tracta en tot cas de procediments
diferents, un davant de l’Administració i l’altre davant dels jutges i tribunals, i si bé pot ser cert
que en un futur més o menys proper pot obtenir la informació sol·licitada via accés a un
expedient judicial, aquest accés sembla ser que encara no s’ha produït. Per raons d’economia i
racionalitat està bé de procurar evitar duplicar tasques i costos dels serveis públics per facilitar
la mateixa informació repetida; però l’assoliment d’aquest objectiu no justifica desestimar o
inadmetre la reclamació, sinó simplement adoptar la cautela de requerir per a la seva execució
facilitar únicament la informació que no hagi estat lliurada en el marc del procediment judicial
invocat per l’Ajuntament.
En tercer lloc, l’Ajuntament argumenta que l’actitud de la persona reclamant és constitutiva
d’abús de dret, perquè presenta nombroses iniciatives de diversa naturalesa amb el mateix
objecte, amb ànim de perjudicar el normal funcionament de l’Administració municipal i perquè
amb aquestes actuacions el que cerca és protegir els seus interessos en relació amb un altre
empresari local competidor. Tot i que el dret d’accés a la informació pública s’ha instituït
principalment per prevenir la corrupció i promoure la participació ciutadana i el control social
dels poders públics, res impedeix que pugui ser utilitzat per a la defensa de drets i interessos
particulars legítims, com poden ser els de l’empresa reclamant respecte dels seus competidors,
especialment si considera que l’Administració els pot brindar un tracte més favorable. Per tant,
de la motivació invocada per l’informe municipal no se’n dedueixen indicis d’abús de dret, ni
tampoc del fet d’haver formulat diverses sol·licituds de diferent naturalesa a l’entorn del mateix
o de similars objectes; tampoc sembla que la informació sol·licitada hagi de comportar cap
tasca especialment feixuga per als serveis municipals. En tot cas, no s’acredita per part de
l’informe municipal cap ànim de perjudicar l’Ajuntament sense benefici propi en l’activitat de la
persona reclamant, motiu pel qual cal descartar l’abús de dret.
En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació i declarar el dret
de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 4. En cas que algun
dels informes sol·licitats no existeixi o no es trobi en poder de l’Administració municipal,
l’Ajuntament ha d’indicar-ho expressament a la persona reclamant.
Aquesta conclusió, a més a més, és coherent també amb els efectes del silenci administratiu
produït en relació amb la sol·licitud de 10 de novembre de 2020, de la qual deriva la
Reclamació. Efectivament, la sol·licitud citada no consta contestada per l’Ajuntament; per tant,
en aplicació de l’article 35.1 LTAIPBG s’ha de considerar estimada presumptament a partir del
dia 11 de desembre de 2020 i, en conseqüència, també per aquest motiu l’Ajuntament esdevé
obligat a facilitar la informació sol·licitada.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 342/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada indicada a l’antecedent 4 (de l’expedient 2414 64/2020: còpia del preceptiu
informe jurídic que ha de constar a l’expedient, còpia de la preceptiva autorització de
l’Agència Catalana de l’Aigua i còpia del títol administratiu habilitant que autoritza la
utilització i ocupació d’una porció del domini públic local amb un carregador de titularitat
privada per a vehicles elèctrics; i de l’expedient 2414 29/2020: còpia de la sol·licitud del
títol administratiu que habilita per fer-les i data d’entrada d’aquesta al registre de
l’ajuntament, còpia dels preceptius informes tècnic i jurídic que consten a l’expedient, còpia
de l’autorització preceptiva de l’Agència Catalana de l’Aigua i còpia del títol administratiu
habilitant que autoritza la utilització i ocupació d’una porció del domini públic local amb un
carregador de titularitat privada per a vehicles elèctrics).
2. Requerir a l’Ajuntament de Ripoll que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, llevat la que pugui acreditar haver-li lliurat
prèviament en el marc de qualsevol altre procediment.
3. Requerir a l’Ajuntament de Ripoll a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Notificar la Resolució a les parts i a l’empresa afectada que ha comparegut al procediment.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 342/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.