Se solicitó a la Diputació de Barcelona información sobre subvenciones a diversas asociaciones. Tras un requerimiento de aclaración y el posterior silencio administrativo, el ciudadano reclamó ante la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
El escrito de aclaración presentado por el solicitador no constituye una nueva solicitud de acceso, sino que es un trámite complementario que mantiene el procedimiento original.
2
Las incidencias informáticas internas de la administración no justifican el retraso en la gestión ni alteran el cómputo de los plazos legales para resolver.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la misma.
4
La resolución se dicta sin entrar a valorar el alcance del derecho de acceso debido a que la discrepancia jurídica ha desaparecido al haberse satisfecho la solicitud.
Texto completo
Resolució 451/2020, 27 d’agost
Número d’expedient de la reclamació: 342/2020
Administració reclamada: Diputació de Barcelona
Informació reclamada: Subvencions a determinades associacions.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: No tindria sentit suspendre el procediment per poder formular i rebre un aclariment si a
la seva recepció s’ha d’entendre que l’escrit d’aclariment, en comptes de servir per continuar
amb el procediment iniciat per la sol·licitud inicial (que és el que en realitat passa), donés lloc a
un nou procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Per tant, cal concloure que
l’aportació feta per la persona reclamant el 17 de juny de 2020 no és una segona sol·licitud
d’accés a la informació pública, com pretén l’informe de la Diputació, sinó l’aclariment de
l’anterior, de manera que el procediment que se segueix aplicant és el que es va iniciar l’11 de
juny de 2020. D’altra banda, atès que l’aclariment requerit ha estat facilitat el mateix dia, la
suspensió del procediment prevista per l’article 28 LTAIPBG dura només un dia.
Paraules clau: Diputacions. Subvencions. Reclamació contra silenci. Aclariments. Termini.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 18 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 342/2020, presentada contra la
Diputació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 de juny de 2020 la persona reclamant demana a la Diputació de Barcelona informació
sobre les subvencions atorgades (o en procés) a una relació determinada d’associacions i
sobre el procediment aplicable.
3. El 17 de juny de 2020 la Diputació contesta la sol·licitud tot remetent-se als enllaços que
publiquen les subvencions atorgades per l’entitat i la seva ordenança de subvencions, que
és la que en regula el procediment. També assenyala que si la sol·licitud fos acotada en el
temps podria proporcionar una resposta, sens perjudici de l’eventual concurrència de la
causa d’inadmissibilitat de la tasca complexa, invoca l’article 28 LTAIPBG i dóna 10 dies
per aclarir la sol·licitud, amb el benentès que si no contesta s’entendrà satisfeta la
sol·licitud amb els enllaços proporcionats; indica que aquest tràmit d’aclariment suspèn el
procediment.
4. El 17 de juny de 2020 la persona reclamant presenta l’aclariment requerit, tot acotant la
sol·licitud en el temps (per al període des de l’any 2000 fins a l’actualitat).
5. La Reclamació presentada el 18 de juliol de 2020 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta a la seva sol·licitud, malgrat haver transcorregut el termini d’un mes
establert per l’LTAIPBG.
6. El 21 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 10 d’agost de 2020 la GAIP rep l’informe de la Diputació, que posa de manifest el
següent: “Com a conseqüència de causes sobrevingudes, relacionades amb el teletreball
d’urgència que el personal de la Diputació està desenvolupant des del passat mes de març
de 2020 per a donar continuïtat a la prestació de serveis encomanats, que en determinats
casos van afectar a la capacitat d’accés des de l’exterior a les plataformes tecnològiques
que donen cobertura als serveis, tràmits i informacions vinculades al registre de la
Diputació de Barcelona, es va produir una incidència de caràcter organitzatiu que va
impedir la recepció de la sol·licitud presentada en data 17 de juny de 2020 pel servei
encarregat de la seva gestió. El dia 18 de juny l’interessat presenta la reclamació davant la
GAIP i el dia 22 de juliol es traslladada a la Diputació de Barcelona. La reclamació es va
presentar a la GAIP sense que hagués transcorregut el termini del que disposava la
Diputació per a resoldre la sol·licitud d’accés la informació pública segons l’article 42.1
LTC. Malgrat que a data 22 de juliol, quan la Diputació rep trasllat de la reclamació
presentada davant la GAIP, ja ha transcorregut el termini que es disposava per resoldre la
SAIP, el cert és que l’11 de juny es va presentar la SAIP, el 17 de juny l’aclariment (que
per errades tècniques internes no s’havia localitzat) i el 18 de juny la reclamació davant la
GAIP. A data 18 de juny no havia finalitzat el termini que tenia la Diputació per resoldre
l’aclariment de la SAIP, per tant, l’interessat prescindeix del termini establert a l’article 42.1
de la LTC i al Decret 111/2017, que aprova el Reglament de la GAIP. Atès que els serveis
gestors de la Diputació van tenir constància de la segona sol·licitud d’accés a la informació
el dia 22 de juliol de 2020, es va respondre per mitjà de comunicació a l’interessat en data
10 d’agost de 2020” mitjançant un enllaç que informaria de les subvencions corresponents
al període 2009 a 2020, indica que no li consta cap subvenció per a les entitats sobre les
quals es demana la informació per al 2020 i manifesta que la Diputació no té més
informació processada que la que hi ha en l’adreça electrònica amb la que connecta
l’enllaç. L’informe explica que “La Diputació de Barcelona té publicades les subvencions
atorgades a les entitats des de l’any 2009 fins al 2020 a través de la seu electrònica
(https://seuelectronica.diba.cat/serveis-de-
laseu/inf_eco_fin/Subvencions/S_Land_AltresBeneficiaris.asp/). La Diputació va
proporcionar aquest enllaç a la persona interessada per tal de que consultés la informació
que havia requerit a través de la sol·licitud d’accés a la informació. Les dades es publiquen
a través de taules que presenten les dades següents: 1. NIF 2. Beneficiari 3. Aplicació
pressupostària 4. Document pressupostari 5. Finalitat 6. Import concedit La Diputació
acompleix amb els principis de publicitat activa que senyala l’article 8.1.g LTC segons el
qual l’Administració pública ha de fer pública la informació relativa a les convocatòries i
l’atorgament de les subvencions i els ajuts Públics. També publica la informació exigida
per l’article 15.1 (LTC) sobre Transparència en l’activitat subvencional, així com de la Llei
38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS). La Diputació va facilitar un
enllaç amb les ordenances de subvencions per donar informació sobre el procediment que
s’aplica per l’atorgament de subvencions: (https://seuelectronica.diba.cat/serveis-delaseu/
inf_eco_fin/Subvencions/fitxers/Aprov_def_OGS.pdf) La Diputació publica les dades de les
subvencions a entitats i va facilitar l’enllaç de la informació, però la persona interessada no
va quedar conforme amb les dades en la forma que les disposa la Diputació de Barcelona.
Per una banda, els termes en que es presenta la petició sol·licita la reelaboració de les
dades de subvencions de 60 entitats durant el període de 20 anys (2000 – 2020) i que, de
fet, en considerar tan ampli període de temps l’article 29.1.b preveu com una causa
d’inadmissió si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa
d’elaboració o reelaboració. Per una altra banda, la Diputació ja hauria fet entrega de la
informació de la que disposa (2009– 2020) i que és objecte de publicitat activa a través del
seu Portal de la Transparència que enllaça amb la informació continguda a la Seu
electrònica tal com s’ha fet esment anteriorment. Tanmateix, pel que fa a la resta de
informació a la que no s’ha donat accés (2000 – 2009), per a la seva obtenció caldria fer la
recerca per cadascuna de les entitats i els anys sol·licitats en arxius en paper i que
requeriria d’una persona que es traslladés físicament a l’arxiu, fer una recerca manual i re-
elaborar la informació. La persona interessada sembla no haver quedat satisfeta amb les
dades que en relació amb la seva primera sol·licitud se li han posat a disposició i sobre la
qual pot realitzar les cerques que consideri adients, però efectuar un altre tipus de
resposta consistent en facilitar informació addicional requereix d’una tasca complexa
d’elaboració de la informació a més de comportar el necessari el trasllat a tercers afectats
(un total de 60 entitats). Sense perjudici que la LTC s’estén també a les organitzacions,
associacions i fundacions els ingressos de les quals provenen de manera significativa de
subvencions o ajuts públics. La Diputació compleix amb les obligacions de publicitat activa
establerts en matèria de subvencions a les lleis LTC, LTE, LGS i BDNS. La Diputació de
Barcelona ja ha facilitat l’accés a la informació que té disponible i que està referida als
exercicis 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014,2015, 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020.
Qualsevol altra resposta a aquesta sol·licitud comporta una tasca complexa i ingent i
incerta (pel caràcter prospectiu de la sol·licitud i pel seu abast) de reelaboració de la
informació, inadmissible d’acord amb l’article 29.1.b LTC. I que a més suposaria una
afectació a les dades de tercers als que caldria donar-los trasllat (60 entitats). La Diputació
de Barcelona considera que aquesta segona sol·licitud, a la pràctica, no fa més que
reiterar-ne la primera que ja va ser objecte de resposta mitjançant la comunicació referida
ha facilitat la informació tal com la disposa i en els termes que l’obliga la Llei de
Transparència. La extensió de la informació sol·licitada, el seu caràcter prospectiu i obert
al conjunt de l’organització (no s’esmenta ni tant sols la matèria objecte de les eventuals
subvencions, essent el foment mitjançant subvencions una forma àmpliament estesa en
l’actuació de les diputacions) i en relació amb un període de temps tan ampli (20 anys) en
el que s’inclouen amplis períodes de gestió administrativa no digital, fa impossible el
lliurament d’una informació que ni el sol·licitant informa sobre la seva existència i que la
Diputació també, d’entrada, desconeix, i sense afectar el funcionament dels serveis. Una
reiteració que si s’afegeix a la resta de les consideracions expressades fa que aquesta
nova sol·licitud i la reclamació subsegüent s’apropin a un abús de Dret”.
8. El 17 d’agost de 2020 la GAIP trasllada l’informe de la Diputació a la persona reclamant, a
la que demana que manifesti si la informació facilitada per la Diputació satisfà la seva
sol·licitud, amb el ben entès que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es
considerarà satisfeta la sol·licitud, perquè al formular el seu aclariment salva
expressament l’aplicació de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG, que és
precisament la que justificaria no facilitar informació anterior al 2009. No consta resposta
de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte i condicions d’admissibilitat de la Reclamació
Els antecedents 4 i 7 fan referència a dues possibles sol·licituds d’informació que podrien ser
objecte d’aquesta Reclamació. Cal determinar, per tant, quina d’aquestes dues eventuals
sol·licituds és l’objecte de la Reclamació i quin és el calendari sobre el qual s’ha d’aplicar el
sistema de terminis d’impugnació previst per l’LTAIPBG. A aquests efectes, la seqüència dels
fets relatats als antecedents és la següent, complementada amb les qualificacions jurídiques
corresponents:
1r. L’11 de juny de 2020 la persona reclamant demana la informació indicada a l’antecedent 2.
2n. El 17 de juny de 2020 la Diputació contesta la sol·licitud anterior facilitant els enllaços
electrònics que contenen les dades de publicitat activa sobre les subvencions atorgades per la
Diputació, dades que s’actualitzarien trimestralment i que es fan públiques en aplicació de
l’article 15 LTAIPBG, i la referència a la normativa que regula el procediment aplicable a la seva
tramitació. Afegeix que si la persona reclamant considera que aquesta resposta no satisfà la
sol·licitud, hauria de precisar i concretar més l’objecte de la sol·licitud (d’acord amb allò previst
per l’article 28 LTAIPBG), com a mínim als efectes de determinar l’àmbit temporal de la
informació sol·licitada, i l’adverteix que segons com quedi precisada podria incórrer en la causa
d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b LTAIPBG.
3r. El mateix 17 de juny de 2020 la persona reclamant presenta un nou formulari de sol·licitud
que, després de motivar-se en l’objecte d’aclarir la presentada l’11 de juny, demana la mateixa
informació per al període comprès entre el 2000 i el 2020, “d’acord amb el b de l’article 29.1
LTAIPBG”. La Diputació interpreta que aquesta és una segona sol·licitud d’accés a la
informació pública, però no és aquest el cas: tal com indica la mateixa instància, la seva
motivació és l’aclariment de la sol·licitud d’11 de juny i si la presenta és perquè ha estat la
mateixa Diputació qui l’ha requerida invocant l’article 28 LTAIPBG; l’ofici de la Diputació que la
requereix preveu la suspensió del procediment per 10 dies, tal com ho preveu l’article 28
LTAIPBG: no tindria sentit suspendre el procediment per poder formular i rebre un aclariment si
a la seva recepció s’ha d’entendre que l’escrit d’aclariment, en comptes de servir per continuar
amb el procediment iniciat per la sol·licitud inicial (que és el que en realitat passa), donés lloc a
un nou procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Per tant, cal concloure que
l’aportació feta per la persona reclamant el 17 de juny de 2020 no és una segona sol·licitud
d’accés a la informació pública, com pretén l’informe de la Diputació, sinó l’aclariment de
l’anterior, de manera que el procediment que se segueix aplicant és el que es va iniciar l’11 de
juny de 2020. Per una altra banda, atès que l’aclariment requerit ha estat facilitat el mateix dia,
la suspensió del procediment prevista per l’article 28 LTAIPBG dura només un dia. Per tant, el
termini per resoldre la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2
finalitza el 13 de juliol de 2020. L’informe de la Diputació també indica que degut a una errada
informàtica interna no s’hauria rebut l’aclariment fet per la persona reclamant el 17 de juny de
2020 fins el 22 de juliol, però aquesta incidència, si bé pot explicar el retard d’actuacions de
l’Administració provincial, no pot justificar-lo, de manera que l’aclariment s’ha de considerar fet
el 17 de juny de 2020 i el termini per resoldre finalitzat el 13 de juliol.
4t. El 18 de juliol de 2020 la persona reclamant presenta aquesta Reclamació. L’informe de la
Diputació considera prematura aquesta presentació, perquè creu, erròniament, que havia estat
presentada el 18 de juny, quan en realitat va ser-ho un mes més tard, el 18 de juliol de 2020;
aquest error és únicament imputable als serveis de la Diputació, perquè tant a l’escrit de la
GAIP que requereix l’informe, com a la còpia del formulari de Reclamació facilitada per aquesta
Comissió hi consta com a data de presentació de la Reclamació el 18 de juliol. Per tant, està
clar que la Reclamació es va presentar en termini, quan ja s’havia produït silenci administratiu
en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada l’11 de juny, que és de
la qual deriva aquesta Reclamació.
5è. El 10 d’agost de 2020 la Diputació respon a allò que al seu entendre seria la “segona”
sol·licitud d’informació, però que en realitat és la resposta a la sol·licitud d’informació
presentada l’11 de juny de 2020, tot complementant la primera resposta donada el 17 de juny
de 2020 i atenent el requeriment d’aclariment fet per la Diputació. Aquesta resposta facilita la
informació sol·licitada sobre les subvencions atorgades a partir del 2009.
En conclusió, l’objecte de la Reclamació és la sol·licitud presentada el dia 11 de juny de 2020
(antecedent 2) i el termini per resoldre fineix el 13 de juliol de 2020; per tant, quan el 18 de juliol
de 2020 es presenta la Reclamació ja s’havia produït silenci administratiu i, per tant, es
presenta en termini i és admissible a tràmit.
3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 27 d’agost de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 342/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.