Solicitud de información sobre inversión en publicidad institucional y subvenciones a medios de comunicación y resultado por pérdida de objeto

Resolució 450/2019, de 26 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 341/2019 Administració reclamada: Diputació de Girona Informació reclamada: Inversió en publicitat institucional i en subvencions als mitjans de comunicació. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Diputació. Subvencions. Mitjans de comunicació. Publicitat Institucional. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 341/2019, presentada contra la Diputació de Girona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a la Diputació de Girona: 2.1. La inversió feta des de 2007 fins a 2015, ambdós inclosos, en publicitat institucional, organitzada per quanties i empreses de mitjans beneficiàries, desglossat de la manera que es troba en les pàgines 30 a 40 de la Memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional 2017. 2.2. La inversió duta a terme en concepte de concessió de subvencions estructurals a mitjans informatius digitals de titularitat privada en català o aranès, corresponents als anys 2007 a 2015, ambdós inclosos, desglossat de la manera que es troba a les pàgines 30 a 40 de la Memòria de la Comissió Assessora de Publicitat Institucional 2017. 2.3. La inversió duta a terme en subvencions a mitjans informatius en general, no només digitals, corresponents als anys 2007 a 2015, ambdós inclosos, desglossat de la manera que es troba a les pàgines 30 a 40 de la Memòria de la Comissió Assessora de Publicitat Institucional 2017. 3. El 14 de maig de 2019 la Diputació de Girona indica a la persona reclamant que no pot atendre la sol·licitud anterior des de l’any 2007 fins al 2015 perquè l’LTAIPBG va entrar en vigor a principis del 2015 i li facilita “les despeses des de l’any 2015 fins al 2018”, consistents en una quantitat anual per a cada un dels cinc tipus de mitjans següents: diaris i setmanaris, televisions locals, emissores de ràdio (privades i públiques), mitjans digitals i revistes. 4. La Reclamació presentada el 3 de juny de 2019 indica que la Diputació de Girona només li ha facilitat informació parcial, demana els motius pels quals no li facilita informació des de 2007 quan les diputacions de Lleida i Tarragona li han subministrat per a tot el període sol·licitat, i demana les dades sol·licitades en l’estructura demanada, que reitera. 5. El 4 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Girona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà la Diputació en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 9 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe i altra documentació sol·licitada a la Diputació de Girona, que sembla incloure la informació sol·licitada i justificar la no facilitada. 7. El 15 de juliol de 2019 la GAIP notifica la documentació indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant, tot informant-la que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud. Un cop transcorregut aquest termini no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 341/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.