Informació relativa a la venda d’entrades, invitacions i assistència als XVIII Jocs del Mediterrani.

Resolució 88/2019, de 22 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 341/2018 Administració reclamada: Fundació Tarragona 2017 Informació reclamada: Informació relativa a la venda d’entrades, invitacions i assistència als XVIII Jocs del Mediterrani. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: Considerant que l’FT 2017 és, als efectes de l’LTAIPBG, una administració (article 2.f) ja que rau dins del seu àmbit d’aplicació (article 3.1.b), té la consideració d’informació pública no només la informació que és materialment a les seves mans, sinó també aquella que té el títol jurídic (el poder) d’obtenir, si està relacionada amb les seves funcions, que en el cas de l’FT 2017 són, d’acord amb els seus estatuts, les funcions relacionades amb l’organització i l’execució dels XVIII Jocs del Mediterrani, entre les quals s’ha d’incloure, sense cap mena de dubte, la gestió de la venda i obsequi d’entrades i de l’assistència als esdeveniments esportius i a les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs. La fundació, que és l’Administració responsable de les funcions exercides per Ticketmaster en relació amb els Jocs del Mediterrani, pot requerir a aquesta empresa, en aplicació de l’article 3.2 LTAIPBG, la informació relativa a les activitats exercides per encàrrec i per compte de l’FT 2017, per tal de proporcionar-la, si escau, a qualsevol persona que la demani. Per tant, l’FT 2017 no només està emparada per l’article 3.2 LTAIPBG a demanar aquesta informació a Ticketmaster, sinó que hi està obligada per l’article 18 LTAIPBG en relació l’article 2.b i f LTAIPBG. Hauria estat convenient comptar amb les al·legacions de Ticketmaster, com a tercera persona afectada, que és qui podria realment informar sobre si conserva o no la informació derivada de la gestió de la venda d’entrades, i de quina tasca li comporta, a partir de les eines de venda telemàtica d’entrades que gestiona, extreure -la i oferir- la d’acord amb els paràmetres de la sol·licitud i els condicionants establerts en aquesta resolució. La inadmissibilitat de la sol·licitud d’informació dependrà de que quedi acreditada la complexitat de la tasca de reelaboració necessària, essent irrellevant als efectes d’apreciar-la que la informació sol·licitada no coincideixi amb el contingut dels raports d’activitat estipulats al contracte, si l’eina de gestió informàtica permetés obtenir-la de manera més o menys automatitzada i sense un esforç desproporcionat. Tenint en compte que l’Administració no ha realitzat el trasllat de la sol·licitud d’accés, ni tan sols li ha fet la petició interna de les dades a Ticketmaster, permetent a l’empresa afectada conèixer la petició i efectuar les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus interessos, caldrà possibilitar que, en fase d’execució, Ticketmaster pugui comunicar a la GAIP l’estat de conservació de l es dades i acreditar, si escau, l’eventual complexitat que li comporti explotar aquestes dades per oferir-les en la forma establerta en la part resolutiva. La ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació de la informació comporta atendre a la finalitat de l’accés, i en aquest sentit és rellevant recordar que la persona reclamant és un periodista que vol investigar si es van produir irregularitats en la venda i regal d’entrades als Jocs amb finalitats d’exercir un control polític o ideològic dels assistents. L’avaluació de la gestió realitzada per l’FT 2017 en l’organització dels XVII Jocs del Mediterrani i especialment en la gestió de la venda d’entrades i invitacions, sigui de manera directa o a través de la contractista Ticketmaster per compte de l’FT 2017, és informació pública i d’interès informatiu indubtable si se sospita que hi ha hagut eventuals actuacions irregulars en el procés de venda de les entrades o de selecció de les persones que havien d’assistir-hi, i per això, pot resultar justificat accedir a la informació detallada i desglossada de les entrades venudes per a cada esdeveniment esportiu, així com conèixer l’actuació de l’FT 2017 en la selecció de les persones beneficiàries d’entrades gratuïtes. Es desestima l’accés a les dades personals de persones compradores d’entrades i de persones que n’han estat obsequiades per motius de vulnerabilitat social. En relació amb la resta de casos d’obsequi d’entrades, l’accés a la identitat de la persona destinatària quedaria, en principi, justificat per la finalitat de controlar a qui beneficia l’FT2017 amb el regal d’entrades que tenen un valor de mercat per a la resta de la ciutadania així com pel fet que persones que se n’han beneficiat no tindrien una expectativa de privacitat considerant el principi de publicitat de l’activitat subvencional, tret que les al·legacions particulars modifiquessin aquesta valoració. Paraules clau: Fundació pública. Ajuntament. Periodista. Esports. Esdeveniments esportius. Jocs del Mediterrani. Contractes. Externalització. Recursos públics. Reclamació contra estimació parcial. Derivació. Administració obligada. Empreses privades obligades. Límits. Dades personals. Anonimització. Trasllat. Tasca complexa d’elaboració. Mediador. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 de setembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 341/2018, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 d’agost de 2018 la persona reclamant va adreçar a l’Ajuntament de Tarragona la sol·licitud d’informació següent, que la corporació va derivar a la Fundació Tarragona 2017 per ser qui disposava de la informació: “2.1. Relació de totes les entrades venudes pels Jocs Mediterranis: dia en què es van vendre, esport, instal·lació, seient i preu de cada entrada. 2.2. Document que acrediti la venda d’aquesta entrada (factura o rebut), expedit per Ticketmaster (tenia la venda exclusiva) i que mostri els apartats referits anteriorment: dia en què es va vendre, per a quin esport o acte, instal·lació i seient corresponent. En cas que hi haguessin vendes en packs o grupals de cop, saber quines associacions grups o entitats les van comprar. La venda es feina online i, per tant, totes les entrades han d’estar perfectament controlades pel sistema informàtic que pot aportar la informació que demano (i en temps real). 2.3. Documentació oficial sobre l’oferiment d’entrades, per part de la Fundació Tarragona 2017, l’Ajuntament de Tarragona o qualsevol altra institució o entitat pública i municipal d’entrades a qui sigui: entitats, particulars, partits polítics, empreses, patrocinadors, etc. Quantitat d’entrades que es van donar de franc, qui les va donar i quan. Com es va fer la tria de les persones que van rebre aquestes entrades. 2.4. Xifres oficials d’assistència a les activitats esportives i cerimònies de clausura i inauguració. 2.5. Diners recaptats per la venda d’entrades: totals (de tots els Jocs) i parcials (per esport, dia i instal·lació). També quantitat que es preveia per la venda d’entrades abans dels Jocs. 2.6. Comissió que Ticketmaster s’enduia de cada entrada venuda. 2.7. Consultar el contracte entre Ticketmaster i la Fundació Tarragona 2017 o l’Ajuntament. 2.8. Expedient complet de la relació contractual de Ticketmaster amb l’Ajuntament de Tarragona i/o la Fundació Tarragona 2017 pels Jocs Tarragona 2018”. 3. El 19 de setembre de 2018 s’envia a la persona reclamant una carta signada amb la doble qualitat d’Alcalde de Tarragona i President de l’FT 2017, en què se li informa de l’expedient de contractació amb Ticketmaster, responent als tres darrers punts de la sol·licitud (2.6, 2.7 i 2.8 dels antecedents), i se’l remet per a més informació al perfil del contractant de l’FT 2017. Quant a la sol·licitud dels rebuts o factures de venda d’entrades (2.2 dels antecedents), afirma que l’FT 2017 no pot facilitar aquesta informació perquè no en disposa, ja que l’FT 2017 no és qui ha emès aquests rebuts, sinó la contractista Ticketmaster, i afegeix que, en tot cas, les dades relatives a les persones compradores de les entrades no es podrien facilitar, atenent la legislació de protecció de dades personals. La carta finalitza amb el compromís de facilitar-li properament la informació pendent. 4. El 26 de setembre de 2018, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la persona o persones que representaran l’Administració en la sessió de mediació. El mateix dia es comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva Reclamació. 5. El 4 d’octubre de 2018, l’Ajuntament de Tarragona fa arribar a la Comissió l’informe jurídic sol·licitat, signat pel Secretari General de la corporació, en el qual s’afirma que el 26 de setembre de 2018, el Departament de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona va posar a disposició de la persona reclamant i de tots els mitjans de comunicació “un resum de les inversions, subvencions, ingressos generals per la celebració dels Jocs del Me diterrani. Així mateix, es dona la informació facilitada per l’empresa Ticketmaster Spain SAU, en relació a la venda d’entrades, desglossant la venda per diferents categories i per les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs del Mediterrani”, i adjunta aquest dossier de premsa que, pel que fa a les entrades, conté un document en què es fa costar que l’empresa Ticketmaster Spain SAU ha informat a la Fundació Tarragona 2017 dels resultats en les vendes d’entrades, tant globals com per a cadascuna de les cerimònies i competicions esportives. L’informe acaba traslladant l’oferiment que els ha fet arribar la Fundació Tarragona 2017 (FT 2017) d’ aclarir la informació ja facilitada a la persona reclamant, i assenyalant que en la mediació hauria d’intervenir una persona proposada per l’FT 2017, atès que és l’òrgan coneixedor de les dades sol·licitades. 6. El mateix dia la persona reclamant fa arribar a aquesta Comissió les seves al·legacions en relació amb la informació que l’Ajuntament li ha fet arribar i que es detallava en l’informe a què es refereix l’apartat anterior. Es mostra molt disconforme amb el procediment seguit per l’Ajuntament, que considera un menysteniment cap a la seva persona com a sol·licitant de la informació, ja que mesos després de la seva sol·licitud, s’ha limitat a donar-li com a resposta el mateix dossier de premsa que s’ha lliurat tots els mitjans de comunicació, que ni tan sols havien demanat aquesta informació. Enumera exhaustivament les deficiències que presenta la informació rebuda i en relació amb les quals manté aquesta reclamació, i ho concreta en aquests termes literals: “- Relació de totes les entrades venudes pels Jocs Mediterranis: dia en què es van vendre, esport, instal·lació, seient i preu de cada entrada. (Segons va admetre .... director executiu dels Jocs Mediterranis en roda de premsa, Ticketmaster passava informe regularment de la venda amb la Fundació Tarragona 2018. Per tant, vull veure aquesta documentació) - Document que acrediti la venda d’aquesta entrada (factura o rebut), expedit per Ticketmaster (tenia la venda en exclusiva) i que mostri els apartats referits anteriorment: dia en què es va vendre, per a quin esport o acte, instal·lació i seient corresponent. En cas que hi haguessin vendes en packs o grupals de cop, saber quines associacions, grups o entitats les van comprar. La venda es feia online i, per tant, totes les entrades han d’estar perfectament controlades pel sistema informàtic que pot aportar la informació que demano (i en temps real). (Segons va admetre ... director executiu dels Jocs Mediterranis en roda de premsa, Ticketmaster passava informe regularment de la venda amb la Fundació Tarragona 2018. Per tant, vull veure aquesta documentació) - Documentació oficial sobre l’oferiment d’entrades, per part de la Fundació Tarragona 2017, l’Ajuntament de Tarragona o qualsevol altra institució o entitat pública i municipal d’entrades a qui sigui: entitats, particulars, partits polítics, empreses, patrocinadors, etc. Quantitat d’entrades que es van donar de franc, qui les va donar i quan. Com es va fer la tria de les persones que van rebre aquestes entrades. - Xifres oficials d’assistència a les activitats esportives i cerimònies de clausura i inauguració (no estem parlant de venda, sinó de gent que realment va entrar a les instal·lacions) - Diners recaptats per la venda d’entrades: totals (de tots els Jocs) i parcials (per esport, dia i instal·lació). També quantitat que es preveia per la venda d’entrades abans dels Jocs. (S'ha passat, en roda de premsa, el total dels diners recaptats, però, tot i que el detall del número de venda d'entrades sí que s'ha fet per cada disciplina esportiva, no se sap quan es va recaptar a cada disciplina - hi havia diferents preus-). El director executiu dels Jocs, ...va admetre en roda de premsa a preguntes d'aquest periodista (tinc un àudio que ho prova) que Ticketmaster despatxava "no diàriament però molt sovint" amb la Fundació per mostrar informes de vendes d'entrades i recaptació. Per tant, aquests documents han d'existir i són la base de la informació que l'Ajuntament de Tarragona i la Fundació van fer servir per presentar una sèrie de dades en roda de premsa”. 7. El 4 de desembre de 2018 té lloc la primera sessió de mediació de la Reclamació 341/2018 per mitjans electrònics. L’objecte de la sessió de mediació es centra en els punts primer a cinquè de la sol·licitud d’accés indicada a l’antecedent segon, ja que es dóna per satisfets els tres punts finals de la mateixa. La representant de l’FT 2017 exposa que no disposen de la informació desglossada en la forma sol·licitada per la persona reclamant, alhora que manifesta que els plecs del contracte amb Ticketmaster no l’obliguen a recopilar la informació com es demana. Ofereix a la persona reclamant la informació de les vendes globals per dia i les vendes globals per instal·lació (2.1), diners recaptats per dia i per instal·lació (2.5). En el transcurs de la sessió de mediació la persona reclamant mostra la seva disconformitat a l’oferiment de la representant de l’FT 2017 ja que considera que l’administració disposa de la informació amb el detall que reclama. La sessió de mediació va finalitzar sense acord i es va informar a les parts que el procediment continuaria i finalitzaria amb la Resolució de la Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut, abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, que suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre i que, si finalitza l'acord, suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca d’acord assolit en el procediment de mediació De conformitat amb el que disposa l’article 42.6 LTAIP i I'Apartat 15.d del Manual de mediació de la GAIP, en no assolir-se acord en procediment de mediació és procedent continuar la tramitació de la reclamació fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. 3. Manca de Resolució de la sol·licitud El procediment de sol·licitud d’informació que porta causa d’aquesta reclamació no ha estat tramitat d’acord amb l’LTAIPBG des del punt de vista procedimental, ja que no va finalitzar amb una Resolució que motivés o justifiqués la desestimació o la restric ció de la informació a la què materialment es donava accés, ni la resposta es va produir dins del termini legal per fer-ho. Efectivament, la sol·licitud, de data 2 d’agost -que va ser derivada a l’FT 2017 a l’empara de l’article 30.1 LTAIPBG, segons cita l’informe emès per l’Ajuntament, el mateix dia 2 d’agost, va obtenir resposta parcial i informal amb data 19 de setembre de 2018, mitjançant escrit signat per l’Alcalde de Tarragona i President de l’FT 2017, en què donava resposta als tres darrers punts de la sol·licitud, relatius a l’expedient de contractació de Ticketmaster i desestimava l’accés a un quart punt (factures de la venda d’entrades) motivant-ho en què era informació que no obrava en poder de l’FT 2017 sinó de l’empresa contractista del servei de gestió d’entrades, Ticketmaster, sense indicar ni fer cap mena de referència a les eventuals gestions fetes davant de Ticketmaster per obtenir aquesta informació, i atenent a què la identitat de les persones compradores estaria per la legislació de protecció de dades personals. Acabava l’escrit afirmant que “properament li proporcionarem informació relativa a les qüestions pendents”, sense cap concreció temporal ni material. El 26 de setembre de 2018 el Departament de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona posa a disposició de la persona reclamant (al mateix temps que a tots el mitjans de comunicació) un resum de les inversions, subvencions i ingressos generats per la celebració dels Jocs del Mediterrani. Així mateix es dona la informació facilitada per l’empresa Ticketmaster Spain SAU, en relació a la venda d’entrades, desglossant la xifra global recaptada per venda d’entrades a cada categoria esportiva, i a les cerimònies d’inauguració i de cloenda dels Jocs del Mediterrani. Es tracta, novament, d’una remissió informal d’informació que no adopta la forma de Resolució, malgrat que la informació facilitada no reuneix el detall demanat i, per tant, comporta una restricció o limitació de la sol·licitud que no es justifica i es motiva, ni s’indiquen les vies de recurs. Del que s’acaba d’exposar es desprèn que en la tramitació de la sol·licitud s’ha infringit l’article 33 LTAIPBG, que disposa que: “1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud. 2. El termini a què fa referència l’apartat 1 es pot prorrogar, si ho justifiquen el volum o la complexitat de la informació requerida, fins a un termini igual a la meitat de l’inicial. La pròrroga i les causes que la motiven han d’ésser comunicades a l’interessat. 3. En el termini a què fa referència aquest article s’ha de resoldre la sol·licitud i notificar la resolució a l’interessat. 4. El termini a què fa referència aquest article només pot restar en suspens en els casos establerts expressament per aquesta llei i per la legislació general sobre règim jurídic i procediment administratiu”. Efectivament, no consta a l’expedient tramès per l’Ajuntament que l’Ajuntament hagués ampliat el termini per resoldre i que ho hagués comunicat a la persona reclamant. Tampoc consta que hagués fet el trasllat de la sol·licitud a tercers –en aquest cas, Ticketmaster- perquè fes al·legacions, que és el que podria justificar la suspensió del termini per resoldre a què fa referència l’apartat 4 de l’article anterior, de conformitat amb l’article 31 LTAIPBG, que disposa que: “1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució. 2. El tràmit d’al·legacions a què fa referència l’apartat 1 suspèn el termini per a resoldre. 3. El trasllat de la sol·licitud ha d’indicar els motius de la sol·licitud, si s’han expressat, però no és obligatori revelar la identitat del sol·licitant. 4. S’ha d’informar el sol·licitant del trasllat de la sol·licitud a tercers i de la suspensió del termini per a dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a presentar- les”. D’altra banda, l’escrit de resposta parcial, a més d’extemporani, no adoptava la forma de resolució, ni indicava les vies de recurs com seria requerit considerant que desestimava l’accés a l’antecedent 2.2, la qual cosa contravé allò disposat per l’article 34 LTAIPBG, que disposa que: “4. Han d’ésser motivades les resolucions següents: a) Les que desestimen totalment o parcialment la sol·licitud. (...) . 7. La notificació de la resolució ha d’indicar les vies específiques de recurs i reclamació establertes per aquesta llei.” Igualment, la no indicació de la via de reclamació davant d’aquesta Comissió infringeix la Disposició addicional única de l’RGAIP, que disposa que: “La notificació de les resolucions adoptades per les administracions públiques pels altres subjectes inclosos a l’article 3 en matèria de dret d’accés a la informació pública han d’indicar a les persones interessades la possibilitat de presentar una reclamació davant al Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, amb la informació complementària que correspongui”. Pel que fa al segon lliurament parcial d’informació, de 26 de setembre de 2018, informa globalment de al recaptació per venda d’entrades però sense el detall diari, per esport i instal·lació que s’havia demanat (antecedent 2.5) . Considerant aquest caràcter restrictiu, la comunicació de la informació no pot substituir la Resolució motivada de la sol·licitud en aquest punt, d’acord amb l’article 34.8 LTAIPBG, que disposa que: “8. Si s’estima la sol·licitud in o s’ha produït oposició d tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament” Pel que fa a la petició d’informació assenyalada als antecedents 2.1 (xifres de venda diàries, per esport i instal·lació), 2.3 (entrades gratuïtes lliurades per l’FT 2017 o l’Ajuntament) i 2.4 (assistència real als esdeveniments i cerimònies) i parcialment 2.5 (previsió d’ingressos de l’FT 2017) no s’ha donat cap resposta ni s’ha motivat la desestimació de la informació sol·licitada, amb vulneració de l’article 34.4 LTAIPBG, que disposa que s’han de motivar les resolucions que desestimen totalment o parcialment la sol·licitud. 4. Delimitació de l’objecte de la reclamació Considerant que es tracta d’una sol·licitud d’infor mació complexa, de vuit punts, que parcialment ja s’ha satisfet, i de conformitat amb allò manifestat a la sessió de mediació per la pròpia persona reclamant, escau delimitar prèviament l’objecte d’aquesta reclamació i resolució; en aquest sentit, es considera plenament satisfeta la sol·licitud pel que fa als tres darrers apartats de l’antecedent 2, (2.6, 2.7. i 2.8) relatius a l’expedient de contractació entre Ticketmaster i l’FT2017, i per tant, no formaran part de l’objecte d’aquesta reclamació. Igualment, es dona per satisfet parcialment el punt 2.5 en relació amb la xifra global de recaptació per venda d’entrades de tots els Jocs. Es mantenen, doncs, com a objecte d’aquesta reclamació els apartats 2.1, 2.2. 2.3, 2.4 i parcialment 2.5 (recaptació per venda d’entrades desagregada per dia i esdeveniment, i previsió d’ingressos feta per l’FT 2017 per aquest concepte). 5. Sobre l’administració obligada a facilitar la informació relativa i la seva condició d’informació pública. La sol·licitud d’informació es va presentar contra l’Ajuntament de Tarragona, que la va derivar a l’FT 2017, considerant que era qui disposava de la informació ja que era l’òrgan adjudicador del contracte amb Ticketmaster per a la gestió de la venda d’entrades i l’òrgan responsable de l’organització dels Jocs del Mediterrani. En la sessió de mediació, la persona que hi representava l’Ajuntament de Tarragona va insistir en remarcar que l’Ajuntament era aliè al contracte per a la gestió de venda d’entrades, i que per tant no en tenia informació, i que el fet de ser patró de l’FT2017 no li permetia intervenir en la gestió ni tenir accés a les dades sol·licitades, atès que era una relació entre tercers: l’FT 2017 i Ticketmaster. D’acord amb això, cal considerar que és l’FT 2017 la concernida per aquesta sol·licitud i Reclamació. L’FT 2017 és una fundació de la què l’Ajuntament de Tarragona n’és patró fundacional (juntament amb el Comitè Olímpic Espanyol), el capital fundacional de la qual l’ha aportat molt majoritàriament l’Ajuntament de Tarragona (12.000.000 € , que quadrupliquen l’aportació de l’altre patró, e l Comitè Olímpic Espanyol, que en va aportar 3.000.000€), i de la què l’Ajuntament de Tarragona, a través del seu alcalde, n’ostenta la presidència dels seus òrgans de govern: el Patronat i del Consell executiu. Per tant, l’FT 2017, al menys als efectes de les obligacions derivades de l’LTAIPBG i amb independència de quin sigui el règim jurídic aplicable a la seva activitat contractual o laboral, s’ha de considerar una fundació del sector públic inclosa en l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.b LTAIPBG). Això comporta que, als efectes de l’LTAIPBG, aquesta Fundació té la consideració d’administració publica (art. 2.f LTAIPBG: “Als efectes d’aquesta llei, s’entén per: (...) f) Administració pública: les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b”) , i per tant, la informació que l’FT 2017 posseeixi o que estigui en el seu poder (encara que estigui elaborada per altri o que estigui materialment en mans d’altri) és informació pública si està vinculada amb l’exercici de les seves funcions (art. 2.b LTAIPBG). El cas és, però, que l’FT 2017 afirma no disposar de la informació demanada, perquè no és una activitat que hagi realitzat directament sinó que és un servei que ha internalitzat, i que, per tant, és la contractista i no ella qui té constància documental de les vendes. Considera l’FT 2017 que no té títol jurídic per disposar d’aquesta informació o per reclamar-la a Ticketmaster, ja que depassa les seves obligacions contractuals. Així, en la re sposta a la sol·licitud d’accés donada amb data 19 de setembre i signada amb la doble condició d’Alcalde i President de l’FT 2017, s’indica que “Pel que fa a la sol·licitud de documents, rebuts i factures de vendes d’entrades, voldríem puntualitzar que la Fundació Tarragona 2017 no pot facilitar aquesta informació perquè no obra en el seu poder. En efecte, l’objecte del contracte adjudicat a Ticketmaster Spain SAU comprenia l’emissió de les entrades (com es recull 3.1.2 del Plec de Prescripcions Tècniques) i, en conseqüència, ha estat l’empresa adjudicatària qui a emès les entrades. La Fundació Tarragona 2017 no ha emès cap rebut, factura, ni entada dels XVIII Jocs Mediterranis i, en conseqüència, no pot facilitar els esmentats documents.” En la mateixa línia, en la sessió de mediació, la persona representant de l’FT 2017 va negar que la Fundació estigués obligada a facilitar informació que no estigués prèviament en el seu poder o que no estigués obligada a elaborar o a disposar-ne en el marc del contracte amb Ticketmaster; i ho va justificar en el fet que l’FT 2017 era un poder adjudicador -no pròpiament una administració pública- per la qual cosa els efectes dels seus contractes es regien pel dret privat i pels plecs de licitació, i que d’entre les obligacions estipulades al contracte, no hi constava la d’elaborar la informació o conservar-la en la forma sol·licitada per part de Ticketmaster, ni la de disposar-ne per part de l’FT 2017. Aquesta argumentació que en l’escrit de resposta de 19 de setembre de 2018 s’indica per desestimar exclusivament la sol·licitud de rebuts o factures de les entrades (antecedent 2.2) s’apunta també en la sessió de mediació com a aplicable per desestimar la informació sol·licitada al punt 2.1 (venda diària d’entrades, desglossada per esport i instal·lació), afirmant que l’FT 2017 no disposava de la informació amb aquest grau de detall ni la contractista tenia estipulat al seu contracte que ho havia de raportar així a la Fundació. En relació amb aquests arguments, cal indicar que, considerant que l’FT 2017 és als efectes de l’LTAIPBG una administració (article 2.f), ja que rau dins del seu àmbit d’aplicació (article 3.1.b), té la consideració d’informació pública no només la informació que estigui materialment a les seves mans, sinó també aquella que t ingui el títol jurídic (el poder) d’obtenir, si està relacionada amb les seves funcions, que en el cas de l’FT 2017 són, d’acord amb els seus estatuts, les funcions relacionades amb l’organització i l’ execució dels XVIII Jocs del Mediterrani, entre les quals s‘han d’incloure, sense cap mena de dubte, la gestió de la venda obsequi d’entrades i de l’assistència als esdeveniments esportius i a les cerimònies d’inauguració i cloenda dels jocs. L’FT 2017 objecta que, en execució de les obligacions contractuals, la contractista no està obligada a proporcionar-li la informació sobre la gestió de la venda d’entrades amb el detall sol·licitat, però no s’afirma en cap moment que l’empresa contractista no estigui en disposició de facilitar-la, que és el que seria realment rellevant als efectes del que aquí s’està avaluant. Efectivament, cal distingir entre les obligacions d’informació derivades de la relació contractual entre l’FT 2017 i Ticketmaster (entre les quals, els raports d’informació entre contractista i contractant que s’hi prevegin), de les obligacions d’informació derivades de l’article 18 LTAIPBG, que recauen directament sobre l’FT 2017 com a Fundació pública obligada per la llei (art. 3.1.b LTAIPBG) a donar accés a la informació “en poder” seu, relacionada amb les seves funcions (art.2. b LTAIPBG), sense cap altra restricció que la derivada dels límits legalment establerts, i que obligarien igualment a l’empresa contractista en relació amb les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics (art. 3.2 LTAIPBG). Determinar, doncs, quines són les obligacions derivades de l’LTAIPBG per a Ticketmaster resulta pertinent, en la mesura en què constituirien un títol jurídic que determinaria de manera inqüestionable el poder de l’FT 2017 per reclamar, en el marc de l’exercici del dret d’accés, la informació que es sol·liciti relacionada amb el servei de gestió de venda d’entrades contractat, i el deure jurídic de la contractista de proporcionar-la, amb independència dels termes i condicions previstos s en el marc de l’execució del contracte. L’article 3.1.d LTAIPBG estableix que aquesta Llei és aplicable “a les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics...” i l’apartat 3 del mateix article disposa que, en aquests casos, el compliment de les obligacions de l’LTAIPBG l’ha de fer efectiu l’Administració responsable, a qui l’empresa privada li haurà de facilitar la informació relacionada amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics o la percepció de fons públics. Per tant, si la funció encomanada contractualment a Ticketmaster per compte de l’FT 2017 (gestió de la venda d’entrades) té cabuda en algun dels supòsits de l’article 3.1.d LTAIPBG, l’FT 2017 tindria el poder de demanar la informació sol·licitada per la persona reclamant, al marge de les estipulacions contractuals referides a la comunicació ordinària d’informació entre les parts, i Ticketmaster estaria obligada, si en disposa, a proporcionar-li la informació. La Resolució de la GAIP 316/2018, de 8 de novembre, que finalitzava el procediment de reclamació entre les mateixes parts i que tenia com a objecte informació molt similar (venda d’entrades, però reduïda a la cerimònia inaugural dels Jocs del Mediterrani), ja va avaluar-ho en el seu FJ1, de la forma següent: “En sentit estricte, no es pot qualificar els Jocs com un servei públic, ni que Ticketmaster percebi fons públics per funcionar. Nogensmenys, es pot considerar amb fonament que l’activitat que ha contractat amb la Fundació suposa l’exercici de funcions públiques, si bé no en el sentit estricte de funcions que comporten l’exercici de potestats públiques revestides d’autoritat, però sí en el dur a terme una actuació tan indestriablement pública i essencial pel sector públic, com és la percepció dels recursos provinents de les entrades, el preu de les quals és fixat per la Fundació, així com l’atenció adequada a les persones i institucions sol·licitants d’elles per qualsevol concepte. Així mateix, si bé és cert que la retribució percebuda per Ticketmaster en concepte dels serveis prestats no prové directament de recursos públics en sentit estricte, no ho és menys que deriva d’un contracte amb un ens del sector públic i d’una participació en un preu fixat per aquest mateix ens en relació amb una activitat, els Jocs, de la qual n’és responsable. Si a les anteriors consideracions hi afegim que si la Fundació hagués gestionat directament la venda de les entrades i la ubicació del públic en els Jocs del Mediterrani, amb tota probabilitat estaria a les seves mans la informació que ara manifesta que està a les de Ticketmaster, i que és difícilment admissible en el marc de l’LTAIPBG que l’externalització de serveis o d’altres activitats públiques pugui suposar un sacrifici o un menor contingut per a l’àmbit material del dret d’accés a la informació pública, caldrà concloure que l’LTAIPBG és aplicable a Ticketmaster, en allò que respecta a la informació que tingui en el seu poder com a resultat del contracte de serveis que li ha adjudicat la Fundació Tarragona 2018, en el marc del previst per l’article 3.1.d LTAIPBG i de conformitat amb el que estableix l’article 3.2 de la mateixa Llei. En aplicació del que s’acaba de dir, la Fundació, que és l’Administració responsable de les funcions exercides per Ticketmaster en relació amb els Jocs del Mediterrani, pot requerir a aquesta empresa, en aplicació de l’article 3.2 LTAIPBG, la informació relativa a les seves activitats exercides per encàrrec de la Fundació, per tal de proporcionar-la, si escau, a qualsevol persona que la demani. I és precisament sobre la base d’aquesta potestat que es pot afirmar que la informació afectada pot ser qualificada d’informació pública, perquè està en poder de l’Administració, ja que té el poder d’obtenir-la”. La GAIP manté el criteri establert en la Resolució 316/2018 i, per tant, sosté que l’FT 2017 no només està emparada per l’article 3.2 LTAIPBG a demanar aquesta informació a Ticketmaster, sinó que hi està obligada per l’article 18 LTAIPBG, en relació l’article 2.b i f LTAIPBG. Tot això sens perjudici que no queda acreditat que, tal i com afirma la Fundació, el propi títol contractual no empari l’FT 2017 a obtenir la informació reclamada de Ticketmaster, considerant que està específicament previst al Plec de prescripcions tècniques del contracte que, a requeriment de l’FT 2017, la contractista hagi de facilitar informació molt més detallada del que és el balanç global lliurat la persona reclamant. També a aquest punt feia referència ja la Resolució de la GAIP 316/2018, de 8 de novembre, abans esmentada, en el en el seu FJ1: “Aquesta capacitat de la Fundació per obtenir de la Fundació part de la informació sol·licitada també es pot considerar que s’empara en el contracte en virtut del qual la Fundació Tarragona 2018 adjudica a Ticketmaster la gestió integral de la venda de les entrades dels Jocs, que és definit al perfil del contractant com un contracte de serveis. En el Plec de prescripcions tècniques aprovat per a la licitació d’aquest contracte s’hi preveu, entre altres qüestions, el següent: “... en cas que la Fundació ho requereixi, el sistema haurà de poder realitzar un mapa gràfic d'aforaments i localitats disponibles. L'eina ha de permetre la venda als grups especials, que seran indicats per la Fundació en el seu moment, i en condicions diferents a la venda al públic en general (...). L'eina ha de permetre a la Fundació obtenir tota la informació econòmica i financera referent a la venda d'entrades (...). Per al correcte funcionament del sistema s'establirà un sistema d'informació que permeti a la Fundació conèixer l'estat de la venda d'entrades i les característiques de la mateixa quan sigui necessari. Per a això, l'adjudicatari haurà de remetre, a partir de la data d'inici de la distribució i venda, un informe setmanal a la Fundació amb el resum de les vendes efectuades des de la posada en funcionament de la plataforma on- line i fins al 18 de juny. A partir d'aquest dia, i durant els dies de competició, l'informe serà diari. Un cop acabat l'esdeveniment, l'adjudicatari facilitarà un informe final amb el resultat de les vendes”. En definitiva, també sobre aquestes previsions, a més a més del previst pels apartats 1.d i 2 de l’article 3 LTAIPBG, es pot fonamentar el poder jurídic de la Fundació per obtenir de l’adjudicatària part de la informació sol·licitada, si és que encara no la té a les seves mans”. A la vista dels arguments exposats, no es pot admetre l’oposició de l’FT 2017 a lliurar la informació especificada als antecedents 2.1, 2.2 i, parcialment, 2.5, per manca de títol jurídic per reclamar la informació a Ticketmaster. Tampoc resulta admissible excloure aquesta informació del dret d’accés, com defensa l’FT 2017, pel fet que la Fundació no hagués realitzat directament la gestió de venda d’entrades i, per tant, no hagués emès directament els títols de venda ni els justificants de compra, ja que la contractació de la gestió de la venda d’entrades no pot justificar que no s’apliqui a l’exercici d’aquestes funcions, pròpies de l’FT 2017 i realitzades per la contractista per compte de l’FT 2017, el mateix grau de transparència que a la resta de la seva activitat pública. Queda igualment rebatuda l’argumentació vessada per la representant de l’FT 2017 en la sessió de mediació, en el sentit que les obligacions de la Fundació estan limitades exclusivament al marc contractual i que només pot facilitar la informació en els termes en què quedi reflectida en el contracte. Ben al contrari, cal considerar, pels motius abans exposats, l’FT 2017 està obligada a satisfer el dret d’accés per l’LTAIPBG (art.3.1 i 2.f LTAIPBG) i que la informació relacionada amb la gestió de la venda d’entrades als Jocs del Mediterrani objecte de reclamació, realitzada per Ticketmaster per compte de l’FT 2017, és informació pública perquè està relacionada amb les seves funcions i està “en poder” de la Fundació (art. 2.b LTAIPBG) - amb independència de què no en disposi prèviament i més enllà de les estipulacions contractuals-, de manera que, en la mesura en què existeixi i es conservi, pot ser objecte de sol·licitud (art. 18.1 LTAIPBG) i l’FT 2017 està obligada a proveir-se’n i facilitar-la per satisfer el dret d’accés, en la mesura en què no resulti afectada per un límit a l’accés o no hi concorri una causa que faci inadmissible la sol·licitud (articles 20 a 24 i 29 LTAIPBG). 6. Sobre l’existència de la informació i la complexitat de la seva elaboració. La representant de l’FT 2017 va aportar durant la sessió de mediació, dos arguments que tenen una incidència potencialment restrictiva del dret d’accés objecte de reclamació: en primer lloc, va projectar dubtes sobre l’existència de la informació en els moments actuals, en assenyalar que no hi havia l’obligació per a la contractista de mantenir o conservar durant un temps determinat la informació; en segon lloc, i en el supòsit que la contractista encara conservés informació, va afirmar que, atès que les obligacions del contracte no incloïen la de disposar de la informació amb l’estructuració i detall que demana la persona reclamant, Ticketmaster no estaria obligada a fer la tasca de reestructuració, de segregació, o de recopilació de la informació necessària, considerant que l’article 29 LTAIPBG i l’article 18 de la llei homònima estatal determinarien que seria causa d’inadmissió la tasca de reelaboració de la informació requerida. Resulta clar, a la vista d’aquestes hipòtesis plantejades per l’FT 2017, que hauria estat convenient comptar amb les al·legacions de Ticketmaster, com a tercera persona afectada, que és qui podria realment informar sobre si conserva o no la informació derivada de la gestió de la venda d’entrades, i quina tasca li comporta, a partir de les eines de venda telemàtica d’entrades que gestiona, extreure- la i oferir-la d’acord amb els paràmetres de la sol·licitud i els condicionants d’aquesta resolució. En el primer cas, evidentment, si la informació ha estat destruïda, no podrà ser objecte de l’accés que es reclama, de manera que aquesta qüestió material condiciona i limita l’exercici efectiu del dret d’accés. En el segon cas, la inadmissibilitat de la sol·licitud d’informació dependrà de que quedi acreditada la complexitat de la tasca de reelaboració necessària, essent irrellevant als efectes d’apreciar-la que la informació sol·licitada no coincideixi amb el contingut dels raports d’activitat estipulats al contracte, si l’eina de gestió informàtica permetés obtenir-la de manera més o menys automatitzada i sense un esforç desproporcionat. Ni l’Ajuntament ni l’FT 2017 han fet el trasllat de la sol·licitud a Ticketmaster, com resultaria de l’aplicació de l’article 31.1 LTAIPBG, perquè pogués fer al·legacions , que ara resultarien molt esclaridores d’aquests extrems, ni tampoc sembla, segons l’expedient remès, que li hagin fet tan sols la sol·licitud d’aquesta informació. Enlloc es reflecteix que Ticketmaster hagi tingut l’oportunitat de pronunciar-se sobre si té o no la informació, ni sobre si està en disposició de facilitar-la, ni sobre les potencialitats o les limitacions de l’eina de gestió telemàtica de venda d’entrades per tractar la informació i oferir-la en els termes en què s’ha sol·licitat (segregada per dia, esport, instal·lació, seient i preu de venda), sobre l’eventual perjudici que proporcionar la informació ocasionaria en els seus drets o interessos legítims o sobre la seva oposició a l’accés. A més, cal tenir en compte que les consideracions que es faran en el FJ següent porten a limitar l’accés a dades personals de les persones físiques compradores d’entrades, i per tant, caldria també conèixer la potencialitat de l’eina per eliminar de forma automatitzada les dades personals que constin en els documents de venda d’entrades sol·licitats en l’antecedent 2.2. Des del punt de vista procedimental, aquesta Comissió ve sent molt restrictiva en l’apreciació de causes d’inadmissibilitat invocades per les administracions de forma extemporània i en tràmit de reclamació, considerant que la inadmissió a tràmit, igual que qualsevol altra resolució de la sol·licitud d’accés, s’ha de produir dins del termini d’un mes fixat legalment (art. 33.1 LTAIPBG) i ha de ser expressament motivada i comunicada a la persona reclamant (art. 29.3 LTAIPBG). Igualment, des del punt de vista material, la Comissió ha reiterat en nombroses ocasions (des de la Resolució de la GAIP de la reclamació 5/2015, d’11 de febrer de 2015, fins a la Resolució 102/2018, de 17 de maig, entre d’altres) que correspon a l’administració que invoca l’aplicació de l’article 29.1.b) acreditar que la tasca d’elaboració de la informació que es requereix té un grau de complexitat objectiva (quantificant en càrrega de feina, hores de treball, complexitat derivada de la diversitat de fonts documentals a consultar, etc.) que, cal no oblidar-ho, és directament exigit per l’LTAIPBG en preveure que siguin inadmissibles les sol·licituds “Si per obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració” (art. 29.1. b LTAIPBG). I fins i tot en aquest supòsit, el mateix precepte continua establint que: “En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”, cosa que tampoc s’ha produït en aquest cas. Ara bé, tenint en compte que l’Administració no ha realitzat el trasllat de la sol·licitud d’accés, ni tan sols li ha fet la petició interna de les dades, permetent a l’empresa afectada conèixer la petició i efectuar les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus interessos, caldrà possibilitar que, en fase d’execució, Ticketmaster pugui comunicar a la GAIP l’estat de conservació de les dades i acreditar, si escau, l’eventual complexitat que li comporti explotar aquestes dades per oferir-les en la forma establerta en la part resolutiva o el perjudici que li ocasioni en els seus drets o interessos legítims, amb els efectes de demora en l’execució que derivarien de l’oposició a l’accés de tercers, previstos a l’article 34.3 LTAIPBG 7. Sobre el límit relatiu a la protecció de dades personals En l’escrit de 19 de setembre de 2018, de l’Alcalde i President de l’FT 2017, s’afirmava en relació amb els documents, rebuts i factures de vendes d’entrades que “Tot i que, insistim, la Fundació Tarragona 2017 no disposa de la informació esmentada, les dades relatives als compradors de cadascuna de les entrades són dades personals protegides per la normativa de protecció de dades (LOPD, Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal) i en conseqüència, no podrien facilitar-se”. En aquest mateix sentit, i segons es desprèn de l’acta de mediació, la representant de l’FT 2017 va manifestar que l’accés als punts 2.2 i 2.3 podria afectar la protecció de dades personals i, per tant, no s’hauria d’aportar. L’LTAIPBG regula en els seus articles 23 i 24 el dret d’accés en relació amb les dades de caràcter personal que hi figurin. L’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d’exclusió de l’accés a dades especialment protegides sense consentiment de l’afectat: “ Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Per a la resta de dades personals, és d’aplicació l’article 24 LTAIPBG, que estableix un règim general d’accés a les dades identificatives del personal al servei de les administracions públiques, i un règim d’accés ponderat a la resta de dades personals: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. Pel que fa a la normativa de protecció de dades, considerant que el procediment d’accés que porta causa d’aquesta reclamació s’inicia el 3 d’agost de 2018, amb la presentació de la sol·licitud d’informació, és d’aplicació e l Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (en endavant, RGPD), que estén el seu àmbit de protecció a les dades personals enteses com tota informació sobre una persona física identificada o identificable (article 4.1 de l’RGPD), quedant-ne excloses les dades de les persones jurídiques, tal i com s’especifica expressament en el Considerant 14 del mateix RGPD. D’acord amb això, aquí s’avaluarà la limitació que resulti aplicable a l’accés a les dades de persones físiques identificades o identificables que constin als documents de venda d’entrades, factures o rebuts, o a les invitacions (entrades gratuïtes), sense que aquesta restricció pugui aplicar-se a les dades identificatives o de contacte d’empreses, entitats, organismes, associacions, federacions esportives, institucions i qualsevol altra persona jurídica que constin en aquests documents. Les dades de persones físiques que constin als documents de venda d’entrades, als seus rebuts o a les invitacions, són dades personals que no mereixen l’especial protecció de l’article 23 LTAIPBG i a les que, per tant, no els és aplicable el règim general d’exclusió de l’accés. Tampoc són dades merament identificatives de personal de l’organització administrativa, sinó de terceres persones compradores alienes a l’Administració, per tant, els serà d’aplicació el règim ponderat d’accés previst a l’article 24.2 LTAIPBG. De les circumstàncies especialment previstes, a títol enunciatiu i no limitatiu, per l’article 24.2 LTAIPBG, resulta d’aplicació al cas la relativa a la seguretat en relació amb les dades bancàries o de les targetes de crèdit utilitzades en la compra d’entrades online, la divulgació de les quals comportaria un risc cert i directe per a la persona que n’és titular. A més, caldrà considerar un element que resulta cabdal en la ponderació dels límits a l’accés (Preàmbul de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, apartat III, paràgraf 5è): si l’interès públic en la divulgació de la informació justifica el dany en el bé jurídic protegit pel límit que s’aplica. I en el cas de dades bancàries o de la targeta de crèdit, cal descartar que l’interès públic en la divulgació d’aquestes dades de persones físiques alienes a l’Administració hagi de ser prevalent i justificar el risc del dany que se’ls ocasionaria. En relació amb la resta de dades personals que puguin constar en les factures de compra d’entrades online (identificatives de les persones compradores, domicili de facturació, NIF) caldrà ponderar quin interès públic hi ha en la divulgació de la informació i quina rellevància tenen per a la finalitat de control de l’administració que es pretén dur a terme. La ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació de la informació comporta atendre a la finalitat de l’accés, i en aquest sentit és rellevant recordar que la persona reclamant és un periodista que vol investigar si es van produir irregularitats en la venda i regal d’entrades als Jocs amb la finalitat d’exercir un control polític o ideològic dels assistents, segons es desprèn de les al·legacions fetes en el marc del procediment de la Reclamació 284/2018, finalitzada amb la Resolució 316/2018 d’aquesta Comissió, de la què la sol·licitud que porta causa d’aquest procediment indica expressament que n’és complementària. L’anterior, ja resolta, feia referència exclusivament a la cerimònia inaugural, i aquesta compren també la cerimònia de cloenda i els esdeveniments esportius, però les dades que es demanen i la finalitat perseguida és la mateixa en una i en l’altra: comprovar eventuals irregularitats i informar de la gestió que l’FT 2017 ha fet de la venda i la distribució de les entrades als XVIII Jocs del Mediterrani. En concret, la persona reclamant exposa que com a resultat d’una investigació periodística realitzada per ell mateix i publicada al diari Porta Enrere, hi hauria alguns grups de persones d’una determinada ideologia que haurien manifestat disposar d’entrades abans que es posessin a la venda. A partir d’aquests fets i per tal de poder corroborar amb dades aquesta informació, el reclamant insisteix en que se li faciliti informació sobre qui va comprar les entrades i quan i en aquest sentit, les dades detallades a la factura o al rebut serien útils i necessàries. Tot i que la motivació de les sol·licituds no constitueix un requisit per a la seva admissibilitat, el cert és que aporta elements de ponderació del dret d’accés amb altres drets i interessos, públics i privats, que s’hi oposin, i per tant, si es coneix, ha de ser tinguda en compte. La finalitat al·legada per la persona reclamant s’adiu perfectament amb la finalitat genèrica la legislació de transparència, d’establir un sistema de relació entre persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, ..., la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG). I té, igualment, rellevància la condició de periodista de la persona reclamant, que sumaria al seu dret d’accés com a ciutadà el dret fonamental a comunicar informació veraç i rebre- la de les administracions públiques amb aquesta finalitat (art. 20.1.d Constitució espanyola) . Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació de la gestió realitzada per la F T 2017 en l’organització dels XVIII Jocs del Mediterrani, i especialment en la gestió de la venda d’entrades i distribució d’invitacions -sigui de manera directa o a través de la contractista Ticketmaster, per compte de l’FT 2017- és informació pública d’interès informatiu indubtable, si se sospita que hi ha hagut eventuals actuacions irregulars en el procés de venda de les entrades o de selecció de les persones que havien d’assistir-hi, i per això, pot resultar justificat accedir a la informació detallada i desglossada de les entrades venudes per a cada esdeveniment esportiu, així com conèixer l’actuació de l’FT 2017 en la selecció de les persones beneficiàries d’entrades gratuïtes. Cal veure, però, si l’accés a les dades personals de les persones compradores o beneficiàries d’entrades gratuïtes són necessàries, adequades i proporcionals per satisfer aquesta finalitat de control i avaluació de la gestió de l’FT 2017, perquè només en aquest cas resultaria justificat sacrificar el dret d’aquestes persones a la protecció de les seves dades personals en favor del dret d’accés reclamat. Doncs bé, en el cas d’entrades venudes online a través de la plataforma de Ticketmaster, la persona reclamant motiva l’accés en la comprovació que es van posar a la venda amb l’antelació suficient i que tothom hi va tenir-hi accés en condicions d’igualtat, davant la sospita que s’hagués volgut restringir la possibilitat d’accedir a la cerimònia inaugural a determinats col·lectius que poguessin fer manifestació de rebuig a la presència reial, i per a aquesta finalitat, pot ser rellevant conèixer la data en què les entrades van ser venudes, i fins i tot quins sectors i seients es van vendre i a quin preu, però no semblen rellevants per a aquesta finalitat de control i, per tant, no resulta justificat desprotegir i permetre l’accés a les dades identificatives o personals de les persones compradores d’entrades que constin a les factures o rebuts. En canvi, en el cas de les persones a qui es va obsequiar amb entrades gratuïtes, les dades identificatives tenen rellevància per comprovar quins han estat els criteris seguits per l’FT 2017 i a qui s’ha beneficiat amb unes entrades que, per a la resta de persones, tenien un preu. En aquest cas, doncs, el sacrifici en la protecció de les dades personals és necessari i justificat atès que, d’una banda, la identitat dels beneficiaris permet avaluar l’oportunitat i l’adequació de l’actuació protocol·lària de l’FT 2017 i controlar pràctiques eventuals de favoritisme o d’amiguisme polític , i d’altra banda, la identificació de les persones beneficiàries d’aquestes invitacions no suposaria una intromissió en la seva esfera privada, sinó en la seva vessant professional o representativa (responsables públics, representants d’associacions esportives o cíviques, personatges rellevants del món de l’esport o de la informació, càrrecs institucionals o polítics, electes...). Cal tenir en compte, a més, que en el cas que les persones beneficiàries formin part de les administracions públiques, es tractaria dades merament identificatives a les què, sense major ponderació, seria d’aplicació el règim general d’accés establert per l’article 24.1 LTAIPBG. Tenint en compte que l’Administració ha invocat el règim de protecció de dades personals per justificar de manera subsidiària la desestimació de l’accés, resulta rellevant conèixer quin és el posicionament de l’APDCAT, a qui aquesta Comissió va demanar informe en el marc de la tramitació de la reclamació que va finalitzar amb la Resolució 316/2018, de la què la que ara es resol n’és complementària. L’informe de l’APDCAT (IAI 44/ 2018) es pronunciava en el sentit que l’accés a les dades personals de les persones físiques compradores d’entrades era contrari a la normativa de protecció de dades, considerant que no era una dada rellevant per a la finalitat de controlar l’actuació de l’FT 2017, i ho argumentava així: “(...) no sembla que sigui estrictament necessari per assolir la finalitat de control i avaluació de la gestió realitzada per l’organització de l’esdeveniment i als efectes de transparència, conèixer la identitat de les persones que van comprar les entrades, les quals poden o no coincidir amb les persones que finalment van assistir a l’esdeveniment, atès que no eren entrades nominatives. Des del punt de vista d’aquestes persones cal tenir en compte quines poden ser les seves expectatives de privacitat, i en aquest sentit no és previsible que qui compra una o més entrades no nominatives per assistir a un esdeveniment esportiu a través de la plataforma online de Ticketmaster compti amb la possibilitat que aquesta informació acabi essent divulgada. El principi de minimització (article 5.1.c) de l’RGPD) exigeix que les dades a tractar siguin adequades, pertinents i limitades a allò que sigui necessari per a la finalitat per a la qual han de ser tractades. Així, des del punt de vista del dret a la protecció de dades, es considera que s’hauria de facilitar l’accés a aquella informació personal que resulti imprescindible per assolir aquest objectiu de control i avaluació de la gestió dels recursos públics per part de la Fundació. Tenint en compte que la finalitat de control d’eventuals actuacions irregulars per part de l’organisme encarregat de l’organització, a efectes de transparència, s’assoliria sense necessitat de conèixer la identitat dels compradors, i a l’empara d’aquest principi de minimització, caldria preservar la privacitat d’aquestes persones i ometre les dades de les persones que eventualment puguin resultar identificades com a compradores en la documentació justificativa (factura o rebut) de la compra realitzada. Això, sense perjudici que es pugui facilitar un accés parcial prèvia anonimització de les dades personals”. Pel que fa a la venda d’entrades en paquets o grupal i a la petició d’identificar-ne les associacions, grups o entitats que les van comprar, l’APDCAT recorda que la normativa de protecció de dades no és aplicable a les persones jurídiques i, per tant, l’accés a la identitat de entitats o associacions compradores no suposaria cap inconvenient des de la perspectiva del dret a la protecció de dades de caràcter personal. Pel que fa a la identitat de les persones de l’organització que puguin constar en la documentació sol·licitada, l’APDCAT considera que no és contrari a la legislació de protecció de dades l’accés a les dades identificatives (nom, cognoms i càrrec) del responsable o empleat de l’FT 2017 “o de l’empresa adjudicatària del contracte que constin com a signants i responsables de la documentació que eventualment es lliuri”. Quant a les persones físiques destinatàries d’entrades lliurades com a obsequi, l’APDCAT considera justificat l’accés a les seves dades personals en el cas de patrocinadors que hagin rebut entrades gratuïtes com a contraprestació del contracte de patrocini, considerant les obligacions de transparència en matèria de contractació establertes a l’article 13.1.d LTAIPBG que obliguen l’FT 2017: “En matèria de contractació, l’article 13.1.d) de l’LTC obliga l’Administració (recordar que la Fundació té la qualificació d’administració pública a efectes d’aquesta Llei, articles 3.1.b) i 2.1.f) LTC [en referència a l’LTAIPBG], a publicar “d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys.” L’obligació de publicació abasta tots els contractes, inclosos els menors, i amb independència de que l’adjudicatari sigui una persona jurídica o física. Tenint en compte aquestes previsions no sembla que pugui haver cap inconvenient en facilitar al reclamant la identitat del patrocinador que eventualment hagi rebut entrades com a contraprestació del contracte de patrocini)”. Fora d’aquests supòsits de contraprestació contractual, l’APDCAT considera que la liberalitat de l’obsequi d’entrades s’ha d’equiparar, pel que fa a les obligacions de transparència, al regim de publicitat de l’activitat subvencional, i per tant, la divulgació de la identitat de les persones beneficiàries queda emparada en l’article 15.1.c LTAIPBG, tret dels casos en que aquest obsequi es realitzi amb motiu de la seva vulnerabilitat social, en què s’haurà de protegir la seva identitat: “Més enllà d’aquest supòsit concret i per a la resta d’entrades cedides, cal tenir en compte que la Fundació realitza amb aquestes cessions actes de mera liberalitat amb un cost quantificable pel valor econòmic de l’entrada. En el marc de l’activitat subvencional de l’Administració, la legislació de transparència preveu la publicació de les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris (article 15.1c) de l’LTC). Tenint en compte que la mateixa legislació de transparència preveu expressament la publicació de la identitat de les persones beneficiàries de subvencions (tret de les atorgades per motius de v ulnerabilitat social), no sembla que pugui haver motius per denegar al reclamant l’accés a la identitat d’aquelles persones que s’han vist beneficiades per un acte discrecional i de mera liberalitat d’una entitat participada majoritàriament amb fons públics. Des del punt de vista de les persones beneficiades amb invitacions o entrades amb cost cero, i pel que fa a les seves expectatives de privacitat, aquestes persones haurien de preveure la possibilitat que la Fundació, com a entitat participada amb diner públic i encarregada de l’organització de l’esdeveniment, hagi de facilitar informació no només sobre el valor de les entrades cedides gratuïtament sinó també qui ha resultat beneficiat en detriment de la resta de persones que les han hagut de comprar, atès que això pot ser rellevant per comprovar els criteris de distribució d’entrades emprats per l’entitat organitzadora. Aquesta valoració s’ha de fer de forma diferent en el cas que les persones destinatàries formin part de col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat social. Tenint en compte la protecció que la mateixa Llei de transparència atorga a aquests col·lectius, no sembla que estigui justificat l’accés a la identitat d’aquelles persones que eventualment hagin rebut entrades per formar part d’aquests col·lectius. Per tant, caldrà limitar l’accés a la seva identitat. Fora d’aquest supòsit, es considera que hauria de prevaldre en aquest cas el dret d’accés a la informació en detriment del dret a la privacitat dels destinataris d’aquestes entrades. Tot i així, caldria donar trasllat de la sol·licitud a les persones afectades, tal com preveuen els articles 31.1 i 42 de l’LTC, bé per part de la Fundació, durant la tramitació de la sol·licitud d’accés, bé per la GAIP durant el procediment de reclamació, de manera que es pugui conèixer si concorre alguna circumstància personal concreta que justifiqui la limitació del dret d’accés”. D’acord amb els arguments anteriors, i en conclusió, l’APDCAT determina que “l’accés per part del reclamant a la identitat de les persones físiques compradores de les entrades per a la cerimònia d’inauguració dels XVII Jocs del Mediterrani, no sembla justificat per assolir la finalitat de transparència a efectes de control de les actuacions per part de l’entitat encarregada de l’organització. Per tant, caldria facilitar la informació relacionada amb la venda d’entrades prèvia anonimització de les seves dades. No hi hauria inconvenient en facilitar les dades merament identificatives dels càrrecs o empleats que constin en la documentació sol·licitada. L’accés a la identitat de les persones físiques destinatàries de les entrades lliurades per la Fundació Tarragona 2018 com a contraprestació d’un contracte de patrocini o a títol gratuït resultaria justificat a efectes de transparència, tret dels casos en que es tracti de persones que formin part de col·lectius vulnerables i del supòsit en què hi concorrin circumstàncies concretes al·legades en el tràmit d’audiència previst als articles 31.1 i 42 de l’LTC que puguin limitar l’accés”. La GAIP coincideix amb l’APDCAT en la ponderació feta entre la protecció de dades personals i el dret d’accés a la informació pública, i amb coherència amb la valoració i els arguments de l’APDCAT, desestima l’accés a les dades personals de persones compradores d’entrades i de persones que n’han estat obsequiades per motius de vulnerabilitat social. En relació amb la resta de casos d’obsequi d’entrades, l’accés a la identitat de la persona destinatària quedaria, en principi, justificat per la finalitat de controlar a qui beneficia l’FT 2017 amb l’obsequi d’entrades que tenen un valor de mercat per a la resta de la ciutadania, així com pel fet que les persones que se n’han beneficiat no tindrien una expectativa de privacitat, considerant les obligacions de publicitat activa de l’activitat subvencional, tret que les al·legacions particulars modifiquessin aquesta valoració. A ra bé, en el cas que les invitacions tinguin com a destinataris càrrecs o personal públic, l’accés a les dades identificatives i del càrrec s’hauria d’emmarcar en el règim general d’accés previst per l’article 24.1 LTAIPBG. D’acord amb això, la GAIP considera que, en el cas de les persones obsequiades amb entrades com a atenció protocol·lària derivada del seu càrrec o posició en una Administració, o per raó de la seva representació d’una entitat, empresa o organisme que hi estiguin vinculats, no resulta necessari el trasllat i queda justificat l’accés; igualment quan la persona hagi estat invitada atenent la condició d’electe o la representació política que ostenta, o la seva rellevància pública en l’àmbit professional (comunicadors, per exemple) o esportiu, resultaria també innecessari el trasllat considerant que tant la invitació com l’assistència als esdeveniments esportius dels Jocs s’ha de situar en el marc de l a seva esfera professional, de la seva projecció pública i la representació institucional que motiven i justifiquen l’obsequi, i no pas en l’esfera de la seva privacitat. 8. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada i l’admin istració obligada a facilitar-la Sobre la base de les consideracions argumentades en els FJ precedents, seguidament es pondera i determina el dret d’accés en relació amb cadascun dels punts de la sol·licitud d’accés que es mantenen com a objecte d’aquesta reclamació: 1. Relació de totes les entrades venudes pels Jocs Mediterranis detallant per a cadascuna el dia de venda, l’esport, la instal·lació, número de seient i preu. En la mesura en què aquesta informació es conservi, encara que estigui a mans de Ticketmaster i no de l’FT 2017, és informació pública i la persona reclamant té dret a accedir-hi. Per al cas que la informació no es conservi per part de la contractista Ticketmaster, o si l’explotació d’aquestes dades de la seva plataforma de gestió de venda d’entrades online depassa les operacions ordinàries de tractament i gestió informàtica que el programa permet fer de manera automatitzada i li suposa una tasca complexa d’elaboració que vol oposar a l’accés, en consideració al fet que l’FT 2017 no li va fer trasllat de la sol·licitud i, per tant, no ha tingut l’oportunitat de pronunciar-s’hi, podrà exposar-ho a la GAIP en fase d’execució d’aquesta Resolució, detallant de manera objectiva la càrrega de feina i la complexitat de la tasca en què fonamenta l’oposició a l’accés, o el perjudici en els seus drets o interessos que li ocasiona, dins del termini de deu dies des que li sigui notificada aquesta Resolució. 2. Document que acrediti la venda d’aquesta entrada (factura o rebut), expedient per Ticketmaster en què consti el dia en què es va vendre, per a quin esport o acte, instal·lació i seient corresponent. En cas que hi haguessin vendes en packs o grupals, interessa també conèixer el nom de les associacions, grups o entitats les van comprar. Cal desestimar l’accés a les dades personals de persones físiques que constin a la factura o rebut (nom i cognoms, adreça de facturació, dades bancàries i número de targeta amb què s’hagi fet l’operació i NIF). Per al cas de factures a persones jurídiques, s’ometran exclusivament les dades bancàries i de la targeta de crèdit emprada per a la compra, per raons de seguretat. S’estima el dret d’accés a la resta d’informació que continguin els rebuts o factures de la venda d’entrades. Per al cas que Ticketmaster no conservi aquesta informació, o si el tractament de la informació ometent les dades assenyalades no es pot fer de manera automatitzada amb el programari informàtic utilitzat per Ticketmaster i cal una tasca complexa per dissociar aquestes dades de la resta, o si l’elaboració d’aquesta informació perjudica els seus drets o interessos, atenent al fet que no va ser part del procediment de sol·licitud i no ha pogut fer aquestes al·legacions en aquell moment, podrà manifestar-ho i justificar-ho davant la GAIP dins del termini de deu dies des que li sigui notificada aquesta Resolució. 3. En relació amb les entrades obsequiades a entitats, particulars, partits polítics, empreses, patrocinadors, etc.: quantitat, qui les va donar i quan, com es va fer la tria de les persones que van rebre aquestes entrades i documentació oficial que acrediti l’oferiment d’entrades per part de la Fundació Tarragona 2017, l’Ajuntament de Tarragona o qualsevol altra institució o entitat pública i municipal. La resposta donada per l’FT 2017 només objecta contra l’accés a aquesta informació la protecció de dades personals, la qual cosa ja s’ha avaluat en el FJ anterior. Però a banda de la identitat de les persones beneficiàries d’aquestes entrades, no s’ha al·legat cap motiu per justificar que es desestimi l’accés a la resta d’informació (quantitat d’entrades gratuïtes repartides, qui les va donar, quan i com es va fer la tria de les persones destinatàries i la documentació que acrediti l’oferiment de les entrades). Cal pressuposar que les atencions protocol·làries depassen l’àmbit contractual amb Ticketmaster, limitat a la gestió de la venda d’entrades, i per tant, es tracta d’informació que ha d’estar a mans de l’FT 2017 ja que l’ha hagut de gestionar directament aquesta Fundació. D’acord amb això, s’estima el dret d’accés de la persona reclamant a la informació següent: el nombre d’entrades gratuïtes repartides (xifra), la persona o persones que van acordar l’obsequi (responsables de les relacions institucionals o protocol·làries de l’FT 2017 que hagin adoptat decisions en relació amb les invitacions), els criteris seguits per a la tria de les persones que havien de ser-ne beneficiàries i el moment en què es va adoptar la decisió (si es recull en alguna acta o document de l’FT 2017, se’n donarà còpia) així com còpia de la documentació en què es recull aquest oferiment d’entrades gratuïtes (comunicacions a les persones beneficiàries, per exemple). L’FT 2017 haurà de lliurar aquesta informació ometent exclusivament el nom de les persones a qui es van regalar entrades per motius de vulnerabilitat social, si n’hi ha –i en aquest cas, indicar-ho i justificar-ho sense desvetllar elements que puguin fer identificable a la persona beneficiària- i fent trasllat previ, perquè puguin fer al·legacions, a les persones beneficiàries d’entrades gratuïtes que no les hagin rebut per motiu del seu càrrec públic, de la representació d’entitats o d’empreses o de la rellevància professional i projecció pública en l’àmbit esportiu o social, en els termes del FJ anterior, sinó que hi hagin estat convidades en el marc de la seva esfera privada. Aquestes persones podran fer al·legacions exposant a la GAIP, si escau, els motius en què fonamenten la seva oposició a què es conegui que han estat objecte d’aquest obsequi , dins dels deu dies següents a que l’FT 2017 els doni trasllat. L’FT 2017 haurà de comunicar a la GAIP, dins del termini de deu dies des de què li sigui notificada aquesta Resolució, si hi ha persones beneficiàries d’entrades gratuïtes a les què, d’acord amb aquests criteris, se’ls hagi de fer el trasllat, les identificarà davant la GAIP i n’acreditarà la notificació d’aquesta Resolució. 4. Xifres oficials d’assistència a les activitats esportives i cerimònies de clausura i inauguració. Aquesta informació tampoc és a mans de la contractista Ticketmaster, ja que no es demana la xifra d’entrades venudes, sinó la xifra real d’assistents a les activitats esportives i a les cerimònies d’inici i cloenda dels Jocs. És de suposar que l’FT 2017 va realitzar, directament o mitjançant un servei de seguretat contractat, el control de l’accés a les instal·lacions esportives, i que ha de tenir informació sobre el nombre de persones a qui es va donar accés a les instal·lacions. Res s’ha oposat a aquesta informació i no queda afectada per cap dels límits invocats o avaluats prèviament, de manera que cal estimar l’accés de la persona reclamant a conèixer aquesta informació, que s’haurà d’oferir, d’acord amb la sol·licitud, separadament per a cada esdeveniment esportiu, i cadascuna de les cerimònies de clausura i d’inauguració. 5. Diners recaptats per la venda d’entrades: totals (de tots els Jocs) i parcials (per esport, dia i instal·lació) i la previsió d’ingressos que s’havia fet per aquest concepte. Es considera satisfeta la informació relativa als ingressos globals per al venda d’entrades durant tota la durada dels Jocs. Queda, doncs, pendent la recaptació diària, per esport i per instal·lació, per la venda d’entrades. Tant si la informació és a mans de l’FT 2017 com si està en poder de Ticketmaster, és informació pública i la persona reclamant té dret a accedir-hi. Per al cas que aquesta informació desglossada d’aquesta forma no es conservi, o si no pot ser extreta del sistema informàtic de Ticketmaster mitjançant operacions ordinàries i requereix una tasca complexa d’elaboració, considerant que Ticketmaster no ha pogut fer aquestes al·legacions durant el procediment de sol·licitud, ho podrà manifestar i justificar davant la GAIP, dins del termini de deu dies des que li sigui notificada aquesta Resolució. En relació amb la previsió d’ingressos per venda d’entrades que l’FT 2017 havia fet, si existia aquesta previsió i està documentada o recollida d’alguna manera, s’haurà de lliurar a la persona reclamant. En cas que l’FT 2017 no hagués fet mai cap mena de previsió sobre la quantitat que esperava recaptar de la venda d’entrades , bastarà amb què manifesti de forma expressa a la persona reclamant la inexistència d’aquesta previsió. L’Administració obligada a posar la informació a l’abast de la persona reclamant és l’FT 2017, a través del seu President i Alcalde de Tarragona o de la persona que aquest designi amb aquesta finalitat. L’FT 2017, si no disposa de la informació estimada, l’haurà de requerir a Ticketmaster, d’acord amb l’article 3.2 LTAIPBG. La GAIP valorarà les al·legacions que eventualment formuli Ticketmaster en relació amb la complexitat d’explotar les dades amb el detall sol·licitat i complint amb els requeriments de dissociació de dades personals imposants en aquesta Resolució, per al cas que aquesta formuli oposició, determinarà eventualment la demora en el lliurament de la informació derivada de l’article 34.3 LTAIPBG. Considerant que la persona reclamant sol·licita la vista de la documentació, i atès el volum de la mateixa, l’accés es materialitzarà posant la informació a disposició de la persona reclamant perquè la pugui consultar i estudiar de forma adequada, sens perjudici que pugui demanar còpia d’aquella que consideri rellevant per a la seva tasca periodística i en el benentès que L’FT 2017 podrà imposar la taxa per còpia de la documentació, si la té aprovada. 9. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 10. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 341/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació indicada i en els termes especificats en el FJ7. 2. Requerir a l’FT 2017, a través del seu President i Alcalde de Tarragona, a que posi a disposició de la persona reclamant, dins del termini de deu dies, la informació següent: 2.1. Xifra d’entrades gratuïtes obsequiades, responsable o responsables d’aquests obsequis, criteris de tria de les persones que van rebre aquestes entrades i quan es van adoptar, i documentació oficial que acrediti l’oferiment d’entrades per part de la Fundació Tarragona 2017 o l’Ajuntament de Tarragona, prèvia omissió de les dades personals que hi figurin si estan referides a persones beneficiàries per motius de la seva vulnerabilitat social; en a quest cas, s’indicarà només el nombre i la justificació, sense desvetllar elements que puguin fer identificable a la persona beneficiària. En el cas de i persones beneficiàries que no hagin estat convidades per motiu del se u càrrec, responsabilitat, representació o rellevància pública en l’àmbit esportiu o social, en els termes del FJ 7, sinó en el marc de la seva esfera privada, l’administració els donarà trasllat de la sol·licitud i el lliurament es demorarà a que hagi depassat el termini per fer al·legacions i la GAIP les hagi valorat. 2.2. Xifres d’assistents desglossades per activitats esportives i les cerimònies de clausura i inauguració, o manifestació expressa de què no té aquesta informació. 2.3. Previsió d’ingressos que havia fet l’FT 2017 en concepte de venda d’entrades. En cas que l’FT 2017 no hagués fet mai cap mena de previsió sobre la quantitat que esperava recaptar de la venda d’entrades, bastarà amb què manifesti de forma expressa a la persona reclamant aquesta inexistència de previsió. 3. Requerir a l’FT 2017, dins del termini de cinc dies, la informació següent, de la què ha afirmat no disposar-ne per formar part de l’activitat gestionada per contractista: 3.1. Relació de totes les entrades venudes pels Jocs Mediterranis detallant per a cadascuna el dia de venda, l’esport, la instal·lació, número de seient i preu. 3.2. Document que acrediti la venda d’aquesta entrada (factura o rebut), expedient per Ticketmaster en què consti el dia en què es va vendre, per a quin esport o acte, instal·lació i seient corresponent. En cas que hi haguessin vendes en packs o grupals, interessa també conèixer el nom de les associacions, grups o entitats les van comprar. D’aquests documents, s’hauran d’ometre o ocultar les dades bancàries i les de les targetes de crèdit utilitzades per a les compres, així com les dades personals de les persones físiques compradores (nom i cognoms, NIF, adreça de facturació). 3.3. Diners recaptats diàriament per la venda d’entrades, per esport i instal·lació. Ticketmaster haurà de posar a disposició de l’FT 2017 aquesta informació dins del termini de quinze dies. Per al cas que aquest termini resulti insuficient, si la informació no es conserva totalment o parcialment, si resulta complex elaborar-la o si l’accés perjudica els seus drets o interessos, podrà manifestar-ho a la GAIP i el termini restarà suspès mentre aquesta resolgui aquest incident d’execució.. 4. Requerir a l’FT 2017 a que, dins del termini de deu dies, traslladi aquesta Resolució a Ticketmaster i a les persones beneficiàries d’entrades gratuïtes a títol privat i sense connexió amb les seva responsabilitat pública, representació institucional o rellevància professional a què es fa referència en el FJ6, i les informi que disposen d’un termini de deu dies per fer les al·legacions a la GAIP que considerin adients, per al cas que s’oposin a l’accés estimat per aquesta Resolució, i que informi puntualment a la GAIP de la data en què s’ha produït la notificació. 5. La GAIP valorarà les al·legacions que eventualment li adrecin les persones afectades i notificarà a les parts, si escau, qualsevol modificació sobre les obligacions i drets reconeguts en aquesta Resolució que se’n pugui derivar. L’oposició de tercers tindrà, si escau, els efectes previstos per l’article 34.3 LTAIPBG en relació amb la informació afectada. 6. Requerir a l’FT 2017, a través del seu President i Alcalde de Tarragona, a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de deu dies. 7. Notificar aquesta Resolució a les parts d’aquest procediment: l’FT 2017, l’Ajuntament de Tarragona i la persona reclamant. 8. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 9. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 341/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.