Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat la expedición de un certificado de servicios prestados como trabajador. La persona reclamante no presentó alegaciones adicionales. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque la solicitud de un certificado no constituye acceso a información pública preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se limita a la información elaborada por la Administración o que esta tenga en su poder como consecuencia de su actividad.
2
Las solicitudes consistentes en consultas jurídicas o peticiones de informes o dictámenes son inadmisibles según el artículo 29.2 de la LTAIPBG.
3
El derecho de acceso no ampara la obtención de certificados, copias auténticas o indexaciones si la administración debe elaborarlos expresamente para atender la petición.
4
La solicitud de un certificado de servicios prestados no constituye información pública preexistente, ya que el documento no existía antes de ser solicitado.
5
La GAIP carece de competencia revisora sobre procedimientos administrativos que excedan el concepto de información pública regulado en la normativa de transparencia.
Texto completo
Resolució 381/2025, de 13 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 340/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Informació reclamada: No és informació pública (emissió d’un certificat de serveis prestats).
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Allò què sol·licita la persona reclamant no és informació pública prèviament existent,
sinó que li sigui expedit un certificat de serveis prestats com a treballador. S ens perjudici del
dret que pugui correspondre a la persona reclamant d’obtenir aquest certificat d’acord amb la
normativa aplicable, la petició consistent en l’emissió d’un certificat no es pot considerar una
sol·licitud d’informació pública preexistent, i per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, aquesta
Comissió ha d’inadmetre la Reclamació present.
Paraules clau: Ajuntaments. No es demana informació pública. Certificacions. Inadmissió.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 6 de març de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 340/2025, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en relació amb la sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) detallada en l’antecedent que segueix. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
El 18 de desembre de 2024 la persona reclamant presenta una SAIP a l’Ajuntament de
Sant Feliu de Llobregat, en la qual sol·licita l’expedició d’un certificat de serveis prestats
com a treballador del mateix ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden
ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d'accés a la informació pública que regula el present títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les
comunicacions que substitueixen les resolucions.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret
subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret
d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”.
D’altra banda, especialment rellevant per al nostre cas és l’article 29.2 LTAIPBG, en disposar
que: “Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o
peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació
establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es
demanin d’acord amb la normativa corresponent.” En la mateixa línia, cal destacar
particularment l’article 72.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d'accés a la informació pública (DTAIP): “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats,
còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració
pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona
sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix
del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”.
Com no pot ser d’altra manera, el procediment de garantia del dret d’accés a la informació
pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en
matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG referit. Per tant,
aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no
tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania, segons el concepte
previst en la normativa de transparència abans transcrita. Aquestes consideracions són
necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest procediment cap al·legació relativa a la
correcció dels procediments seguits per l’administració reclamada, i que aquesta Comissió no
entrarà a valorar-los, perquè no disposa de cap competència revisora d’aquesta actuació.
En el cas que ara ens ocupa, allò què sol·licita la persona reclamant no és informació pública
prèviament existent, sinó que li sigui expedit un certificat de serveis prestats com a treballador,
que lògicament no existia abans de ser sol·licitat. La pretensió de la part actora depassa
clarament la definició d’informació pública i resulta inadmissible, tal i com es dedueix de la
normativa de transparència i expressament determina l’article 72.4 DTAIP, abans transcrit.
De tot l’anterior se’n desprèn que, sens perjudici del dret que pugui correspondre a la persona
reclamant d’obtenir aquest certificat d’acord amb la normativa aplicable, la petició consistent en
l’emissió d’un certificat no es pot considerar una sol·licitud d’informació pública preexistent, i
per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, aquesta Comissió no pot fer altra cosa que resoldre
la inadmissió de la Reclamació present.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13 de març de 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 340/2025 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació
pública.
2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.