Pérdida de objeto 08/08/2019 · 69 días en resolverse

Acceso a expedientes de licencias de obras y actuaciones por ruidos en el Ayuntamiento de Barcelona

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona acceso a expedientes de obras y ruidos. Tras la reclamación por falta de respuesta, el Ayuntamiento facilitó la información. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al haberse satisfecho la solicitud extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 483/2019, de 8 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 339/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Districte de l’Eixample. Informació reclamada: Expedients determinats d’obres i de sorolls. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació. Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i ha facilitat a la persona reclamant accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Obres. Expedient. Inspecció. Soroll. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 339/2019, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta diversos escrits de la persona reclamant a l’Ajuntament de Barcelona, de dates 31 de desembre de 2018, 13 de febrer de 2019, 24 d’abril de 2019 i 9 de maig de 2019, relacionats tots ells amb unes obres que causarien molèsties i demanant diversos tipus d’actuacions a l’Administració municipal. Entre les diverses actuacions demanades hi algunes sol·licituds d’accés a expedients, documents o, en general, informació pública, que el formulari de la Reclamació enumera en els termes següents: - Expedient de llicència d’obres número 02-2015-LL53012. - Expedient de sol·licitud de llicència o de comunicació de primera ocupació de les obres fetes al carrer Rosselló 283, 2-2 i 2-3, relatiu a l’expedient anterior. - Acta d’inspecció feta per un tècnic municipal el 26 de novembre de 2018 i actuacions municipals realitzades. - Resolucions o actuacions fetes per l’Ajuntament en resposta a les denúncies per sorolls per part de la persona reclamant des del 20 de març de 2018, número de referència AUT-02-2018- 00513. 3. La Reclamació presentada el 31 de maig de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat les sol·licituds anteriors. 4. El 13 de juny de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la Reclamació, als efectes d’acreditar la presentació d’una sol·licitud d’informació prèvia, en relació amb la qual reclama. El 17 de juny de 2019 la persona reclamant atén el req ueriment d’esmena. 5. El 20 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 15 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que l’Ajuntament hauria donat cita, prèvia a la presentació de la Reclamació, a la persona reclamant per consultar l’expedient sol·licitat, a la qual no s’hauria presentat; un cop assabentat de la presentació de la Reclamació, l’Ajuntament li dona una segona cita, que acredita, palesant d’aquesta manera la voluntat municipal de donar accés a la informació sol·licitada. 7. El 16 de juliol de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud d’informació i finalitzarà la Reclamació per la pèrdua del seu objecte. Transcorregut a bastament aquest termini, no consta a la GAIP resposta a aquest escrit. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i ha facilitat a la persona reclamant accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’agost de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 339/2019 per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i publicar aquesta Resolució al web de la GAIP. Presidenta Elisabet Samarra i Gallego Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.