Solicitud de correos corporativos y datos profesionales del personal de la Generalitat y resolución de estimación parcial

Resolució 826/2023, de 14 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 338/2023 Administració reclamada: Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: La relació de les adreces de correu electrònic corporatiu del personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat en situació administrativa de servei actiu, en format de full de càlcul, indicant les següents dades: nom i cognoms, l'adreça de correu electrònic corporatiu, el cos o escala o bé la categoria professional o categoria professional amb especialitat, el grup professional, el nom del lloc de treball ocupat, la vinculació administrativa, el departament, la unitat directiva, el centre de treball, i la localitat en què cada professional presti els seus serveis actualment. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Per molt que el sindicat reclamant demani l’accés a moltes més dades a fi de poder personalitzar, precisar i acotar les accions que desenvolupa, el cert és que per a dur a terme la seva activitat envers a un col·lectiu on s’hi compten tant afiliats al sindicat, com persones que no ho són, i que no han consentit expressament a que les seves dades siguin utilitzades per a aquestes finalitats, en el supòsit que ens ocupa regeix el principi de minimització de dades i, atenent a allò que el principi implica, no resulta justificat, per desproporcionat, l’accés a la integritat de les dades sol·licitades i no obtingudes sinó que és suficient amb l’obtenció de l’adreça de correu electrònic corporatiu del personal estatutari. Paraules clau: Generalitat. Departament de Presidència. Sindicats. Subjecte reclamat. Subjecte reclamant. Límits. Àmbits. Especificitats. Reclamació contra estimació. Lliurament parcial. Manca de col·laboració. Estimació parcial. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 17 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 338/2023, presentada per un sindicat contra Departament de la Presidència en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 11 de març de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de Presidència la informació següent: “La relació de les adreces de correu electrònic corporatiu del personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat en situació administrativa de servei actiu, en format de full de càlcul, indicant les següents dades: nom i cognoms, l'adreça de correu electrònic corporatiu, el cos o escala o bé la categoria professional o categoria professional amb especialitat, el grup professional, el nom del lloc de treball ocupat, la vinculació administrativa, el departament, la unitat directiva, el centre de treball, i la localitat en què cada professional presti els seus serveis actualment”. La Reclamació presentada el 17 d’abril de 2023 indica que l’Administració li ha lliurat la informació parcialment, atès que ja se li han facilitat al sindicat reclamant les dades sobre del correu electrònic corporatiu, la classificació de personal funcionari o laboral i el departament o organisme on presta serveis. Després de cursar-se diferents requeriments d’esmena de la reclamació, el dia 11 de maig de 2023 la GAIP notifica l’admissió provisional de la Reclamació al sindicat reclamant i l’informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 11 de maig de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El dia 7 de juny de 2023 la GAIP sol·licita un informe a l’APDCAT atès l’objecte de la Reclamació. En data 6 de juliol de 2023 la GAIP requereix al sindicat reclamant el següent: “(...), us comuniquem que, d’una ulterior revisió de la documentació aportada, es desprèn la necessitat que concreteu quina és la informació que us mancaria rebre per part del Departament de la Presidència i facilitar-nos també, la informació que ja us hauria estat lliurada. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. En data 13 de juliol de 2023 és acceptat el requeriment esmentat a l’antecedent anterior i el sindicat aporta la informació demanada. En data 14 de juliol de 2023 de 2023 l’APDCAT tramet a la GAIP l’informe esmentat a l’antecedent 6. L’informe conclou el següent: “La normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés del reclamant a la informació sobre l’adreça de correu electrònic corporatiu dels empleats de la Generalitat de Catalunya, fent distinció entre personal funcionari i laboral, classificats per departaments i organismes. Pel que fa a la resta de dades que es sol·liciten, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, en base al principi de minimització, es consideren excessives per la finalitat que persegueix, a saber, mantenir informat el personal de l’administració, en exercici de les seves funcions sindicals. Ara bé, l’organització sindical sol·licitant de la informació vindrà obligada, en la primera comunicació que adreci als empleats de la Generalitat, a informar- los dels seus drets en relació amb la protecció de les seves dades personals d’acord amb l’article 14 de l’RGPD”. En data 19 de juliol de 2023 l’informe de l’APDCAT és notificat al Departament de Presidència. En data 31 de juliol de 2023 l’informe de l’APDCAT és notificat al Sindicat reclamant. En data 1 d’agost de 2023 el sindicat reclamant trasllada les seves al·legacions a l’informe de l’APDCAT. En data 1 d’agost de 2023 les al·legacions mencionades a l’antecedent anterior són traslladades al Departament de Presidència. En data 4 d’agost de 2023 la GAIP requereix per segona vegada l’informe esmentat a l’antecedent 5. Vençut amb escreix el termini per al lliurament d’aquest informe, el Departament reclamat no l’ha traslladat a la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents 5 i 14 posa de manifest que el Departament de Presidència no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i els límits que hi concorren A la llum de l’LTAIPBG, en primer lloc, el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. En segon lloc, la informació sol·licitada al Departament és clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració o bé és informació que, en el cas que ens ocupa, previsiblement té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Certament, es tracta d’informació que ha estat elaborada per l’Administració en l’àmbit de la gestió del personal al seu servei en diferents modalitats (funcionari, laboral, estatutari). Tractant-se d’informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG declaren el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en puguin determinar la denegació. Una vegada establert que la informació reclamada, és en el seu conjunt informació pública, cal analitzar les particularitats del present cas. En primer lloc, cal tenir en compte que respecte de la SAIP inicialment presentada pel Sindicat reclamant ja se li han facilitat les dades sobre del correu electrònic corporatiu, la classificació de personal funcionari o laboral i el departament o organisme on presta serveis. En segon lloc, cal destacar que el Sindicat no ha rebut les dades –cap d’elles- sobre el personal amb vincle estatutari. És aquest punt específic l’objecte de la reclamació que analitzem. En tercer lloc, s’ha de destacar que malgrat que la informació sol·licitada és informació pública, resta subjecta als límits previstos a LTAIPBG en tant que conté dades de caràcter personal. Així, cal tenir en compte el que disposa l’article 24 de l’LTAIPBG “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. Atenent al precepte transcrit és precís ponderar l’interès públic en la divulgació de les dades reclamades i els drets de les persones afectades, tenint en compte sobre tot la finalitat de l’accés, ja que qui en reclama l’accés és una organització sindical. En el cas que ens ocupa, el dret que queda afectat per la sol·licitud d’accés a la informació pública és el dret fonamental a la protecció de dades personals i la finalitat de l’accés es relaciona amb el desenvolupament d’activitats sindicals. Essent aquests els elements a valorar s’ha de tenir en compte el principi de minimització de dades previst a l’article 5.1.b) de l’RGPD segons el qual “los datos serán adecuados, pertinentes y limitados a lo necesario en relación con los fines para los que son tratados (“minimización de datos”)”. Per molt que el sindicat reclamant demani l’accés a moltes més dades a fi de poder personalitzar, precisar i acotar les accions que desenvolupa, el cert és que per a dur a terme la seva activitat envers a un col·lectiu on s’hi compten tant afiliats al sindicat, com persones que no ho són, i que no han consentit expressament a que les seves dades siguin utilitzades per a aquestes finalitats, en el supòsit que ens ocupa regeix el principi de minimització de dades i, atenent al que principi implica, no resulta justificat, per desproporcionat, l’accés a la integritat de les dades sol·licitades i no obtingudes sinó que és suficient amb l’obtenció de l’adreça de correu electrònic corporatiu del personal estatutari. És a dir, si amb anterioritat ja s’ha facilitat la informació relativa al personal laboral i al personal funcionari, correctament classificada, només caldria ara, lliurar el llistat de correus electrònics de tot el personal estatutari de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ponderació permet d’una banda, facilitar l’acció sindical, preservant el dret a la protecció de dades personals de les persones afectades per la sol·licitud i està alineada amb la interpretació que ha fet el TS sobre la qüestió i que recull l’APCAT en el seu informe. Com ja vàrem exposar a la Resolució 331/2018 “ ‘(...) l’adreça de correu electrònic corporatiu, en tant que eina facilitada per l’organització per al desenvolupament de les tasques que com a empleat té encomanades, s’ha de considerar una dada identificativa relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració’, i que, per tant, ‘la dada de l’adreça de correu electrònic dels treballadors és una dada merament identificativa respecte de la qual predica un principi general favorable a l’accés o a la publicitat activa’”. Per tant, “(...) existeix una base legítima pel tractament de la dada de l’adreça de correu electrònic dels empleats de la Generalitat que ve donada pel dret a la llibertat sindical. Tanmateix, considerant que el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (RGPD) estableix que, quan les dades objecte de tractament no s’han obtingut directament del titular de les dades, cal informar-lo de totes les qüestions previstes a l’article 14.1 i 14.2, en els terminis que s’hi indiquen, recorda al sindicat la seva obligació d’informar als empleats de la Generalitat afectats, en compliment de l’article 14.3.b) de l’RGPD, com molt tard en la primera comunicació que els adreci, de que ha obtingut les seves adreces de correu electrònic, de la finalitat del tractament que portarà a terme, de la possibilitat d’exercir els seus drets, i de la resta de continguts a què fa referència l’esmentat article 14 de l’RGPD, i a facilitar-los l’exercici dels drets d’accés a les pròpies dades i a la rectificació o supressió de les mateixes, o a la limitació i oposició al seu tractament (...)’ (FJ 3)”. En definitiva, procedeix emparar parcialment el dret d’accés a la informació sol·licitada en els termes que s’acaben de comentar. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha de preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de setembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 338/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament de Presidència que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de set dies. 3. Requerir al Departament de Presidència a informar la GAIP, dins del termini de set dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 338/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.