Solicitud de reunión con técnica y motivos de denegación de ayuda técnica, resuelta como inadmisible

Resolució 339/2019, de 6 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 338/2019 Administració reclamada: Presidència de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Sol·licitud d’una reunió en relació amb un informe tècnic. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: En no tenir per objecte el dret d’accés a la informació de la persona reclamant, i atès que l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte l’accés a la informació pública, la Reclamació formulada ha de ser inadmesa. Paraules clau: Generalitat. Discapacitat. Accessibilitat. Dret de petició. Ma nca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 338/2019, presentada contra la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de març de 2019 la persona reclamant s’adreça al Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies (núm. 0406/15480/2019) sol·licitant: “Reunió amb la tècnica del Àrea de Promoció i Accessibilitat i Supressió de Barreres que gestiona aquest expedient (DE 41-18)”. 3. El 8 d’abril de 2019 la persona reclamant s’adreça a l’Àrea de promoció d’accessibilitat i bones pràctiques del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies sol·licitant: “Reunió amb la tècnica que porta l’expedient/denuncia en matèria d’accessibilitat eliminació de barreres arquitectòniques del Club de tenis Vic” . 4. El 24 d’abril de 2019 la persona reclamant s’adreça a la Presidència de la Generalitat en relació amb la petició anterior (la de l’antecedent 2: núm. 0406/15480/2019) al Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, per tal de reunir-se amb la tècnica que gestiona el seu expedient 41-18, atès que no entén la resposta i sol·licita ajuda tècnica per tal d’entendre les dades obtingudes a traves de la SAIP estimada. Sol·licita “1. Els motius pels quals el conseller El Homrani no ha cursat la meva sol·licitud d’ajuda del tècnic que gestiona l’expedient 41-18; 2. Em faci arribar data de reunió amb la funcionària exp 41-18 en la major brevetat possible i prego que la reunió es realitzi a Presidència perquè el seu equip constati de 1a mà l’eficàcia”. 5. El 17 de maig 2019 el Departament de Presidència desestima la seva sol·licitud atès que una petició de reunió no té la consideració d’informació pública i li comunica que “ el Conseller El Homrani no ha cursat, tal com afirma la persona sol·licitant, la seva sol·licitud d’ajuda, que no consta a l’administració en cap format documental, per la qual cosa no es pot reconèixer el dret d’accés a la mateixa”. 6. La Reclamació presentada el 28 de maig de 2019 assenyala que la informació sol·licitada és “l’auxili per part d’una funcionaria que gestiona el seu expedient 41-18 per poder entendre/comprendre dades en llenguatge arquitectura”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud que, almenys formalment, és d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. És molt qüestionable que la sol·licitud presentada per la persona reclamant el 24 d’abril de 2019 al President de la Generalitat encaixi amb el concepte que s’acaba de citar d’informació pública, perquè el que li demana no és pròpiament informació pública sinó una reunió amb la persona encarregada de tramitar l’expedient 41-18 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per entendre unes determinades dades expressades en llenguatge tècnic i també conèixer els motius pels quals el conseller El Homrani no hauria cursat aquesta sol·licitud d’ajut. Si bé aquestes pretensions són perfectament legítimes (i probablement tenen empara, entre altres, en la legislació de procediment administratiu, especialment l’article 13.e de la Llei 39/2014, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques, que proclama el dret de les persones a ser tractades amb respecte i deferència per part de les autoritats i funcionaris públics, que han de facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions, així com també l’article 21.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment administratiu de les Administracions públiques de Catalunya, segons el qual “Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions públiques serveis d'atenció, informació i orientació per a l'exercici i la protecció de llurs drets i interessos, en el compliment de llurs deures i obligacions i en la redacció de documents administratius”), no tenen empara en el dret d’accés a la informació pública, ja que no les dona suport cap precepte de l’LTAIPBG, perquè no tenen per objecte l’accés a informació pública, sinó a altres atencions o prestac ions per part de l’Administració. A la vista de les anteriors consideracions, s’ha de concloure que en no tenir per objecte el dret d’accés a la informació de la persona reclamant, i atès que l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte l’accés a la informació pública, la Reclamació formulada ha de ser inadmesa. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de juny de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 338/2019, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.