Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Rubí expedientes de selección de personal (Cap de Recursos Humanos). Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. El organismo decidió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información solicitada durante la tramitación del procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG respecto a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC (Sentencia 1074/2019) confirman que los representantes ciudadanos no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
3
El derecho de acceso de los electos locales se rige primordialmente por el artículo 164 del TRLMRLC, siendo la LTAIPBG la norma supletoria para el procedimiento de garantía.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración reclamada conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
5
Cuando se produce la satisfacción de la solicitud durante el proceso, procede finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 376/2023, de 10 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 336/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Informació relativa a diversos processos de selecció de personal.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la
sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Derivació. Llistat de les residències municipals. Reclamació
contra silenci administratiu. Lliurament extemporani. Pèrdua de l’objecte.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 12 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 336/2023, presentada per una persona
electa contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42
de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El dia 21 de març de 2023 a persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Rubí l’accés a
“1. Expedient complert de la presentació a la vacant de Cap de Recursos Humans a
l'Ajuntament de Rubí, 2. Expedients complerts de las presentacions a les vacants de Cap
de Recursos Humans a l'Ajuntament de Rubí en el període 2019-23”.
3. La Reclamació presentada el 12 d’abril de 2023 indica que l’Ajuntament de Rubí no hauria
donat resposta a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior.
4. En data 17 d’abril 2023 la GAIP notifica a la persona reclamant que admet provisionalment
la Reclamació respecte de la sol·licitud presentada el 21 de març de 2023 i, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 17 d’abril de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Rubí i requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 28 d’abril de 2023 la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament de Rubí junt amb la
documentació requerida consistent en un l’expedient administratiu complert relatiu a dos
expedients, concretament a l’expedient 143/2019-RRHH en relació a un procés selectiu per
cobrir, mitjançant concurs-oposició, en torn lliure, una plaça de tècnic/a superior, grup A1,
escala d’administració especial, en règim de personal funcionari de carrera i a l’expedient
168/2020- RHH, sobre la convocatòria per a la provisió temporal, mitjançant comissió de
serveis del lloc de treball de cap de recursos humans, grup A1, escala d’administració
especial, subescala tècnica de l’Ajuntament de Rubí (Sel. 28/2020). En aquest mateix
informe ja s’indica que la documentació ha estat lliurada al reclamant en la mateixa data, és
a dir, el 28 d’abril de 2023.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions i tal com
ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència
1074/2019, on precisament es qüestionava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El
Tribunal Suprem, a la Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, va confirmar aquesta
interpretació i estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals
davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació
supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés
prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i
accés a la informació pública.
D’acord amb l’anterior, es confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels
electes locals i es valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de
l’LTAIPBG, seguint l’argumentació de la GAIP, que es concreta en considerar què, tot i que la
normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de
Catalunya, anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa
administrativa, l’aplicació de la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, atesa la
naturalesa supletòria de la normativa de transparència expressament establerta, legitima la
intervenció de la GAIP en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes
voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la
tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, a més, tenint en compte el caràcter
gratuït i voluntari d’aquesta via de reclamació a l’abast dels electes locals vinculat a l’exercici
d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, no hauria de merèixer menors garanties que
la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, es va admetre a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, atès que en l’informe lliurat al reclamant i a la mateixa GAIP en data 28 d’abril
consta la informació sol·licitada inicialment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de maig de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 336/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.