Solicitud de actas del Comité de Seguridad y Salud Laboral al Ayuntamiento de Barcelona finalizada por pérdida de objeto

Resolució 486/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 336/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Còpia de les actes del Comitè de Seguretat i Salut Laboral de la Guàrdia Urbana i del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver donat resposta a la sol·licitud d’informació que li havia adreçat el Delegat electe i de prevenció de la secció sindical del CSIF amb data 14 de maig. No consta identificada la persona que rep materialment l’escrit, però tenint en compte que la sol·licitud es fa com a representant d’aquella organització sindical, la justificació de recepció de la informació per part d’ella acredita de manera adequada que la informació ha arribat a mans del sindicat que la va sol·licitar. En aquests termes, cal considerar que la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta reclamació s’ha satisfet en el marc d’aquest procediment amb la informació que li ha lliurat l’Ajuntament de Barcelona, i per tant, és procedent finalitzar la reclamació per haver perdut sobrevingudament el seu objecte, sense necessitat de pronunciament jurídic sobre la legitimació activa de la persona reclamant per interposar aquesta acció. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Actes. Policia local. Reclamació contra silenci . Legitimació activa. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 336/2021, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de febrer de 2021 un dels Delegats de la Secció Sindical del CSIF a l’Ajuntament de Barcelona sol·licita al mateix ajuntament còpia signada de totes les actes del Comitè de Seguretat i Salut Laboral (CSSL) de la Guàrdia Urbana (GUB) i del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) . Sol·licita la informació anterior d’acord al dret que els atorga la seva condició de delegats electes. La sol·licitud anterior es presenta per part d’una tercera persona al registre electrònic del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (CAOC), que la deriva a l’Ajuntament de Barcelona el dia 18 de febrer. 3. La Reclamació presentada el 19 d’abril de 2021 la subscriu una persona diferent a la que hauria presentar el formulari al registre electrònic del CAOC, i també distinta del Delegat de Personal del CIF que signa la sol·licitud adreçada a l’Ajuntament. La Reclamació indica que l’Ajuntament de Barcelona no hauria contestat a la sol·licitud descrita a l’antecedent anterior. El mateix dia 19 d’abril de 2021 la persona que subscriu la Reclamació aporta l’evidència de l a tramesa de la sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona per part del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya. 4. El 22 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El mateix 22 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 14 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona que posa de manifest que la persona reclamant no coincideix amb la persona que va formular la sol·licitud, motiu pel qual interessa la desestimació de la reclamació per falta de legitimació activa. Subsidiàriament, fa constar que l’Ajuntament de Barcelona havia lliurat en aquella mateixa data, 14 de maig, i aporta l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació en el què hi consta còpia de la tramesa de la informació lliurada i el segell del sindicat com a conformitat de recepció. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació , ja què deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua d’objecte Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver donat resposta a la sol·licitud d’informació que li havia adreçat el Delegat electe i de prevenció de la secció sindical del CSIF amb data 14 de maig. No consta identificada la persona que rep materialment l’escrit, però tenint en compte que la sol·licitud es fa com a representant d’aquella organització sindical, la justificació de recepció de la informació per part d’ella acredita de manera adequada que la informació ha arribat a mans del sindicat que la va sol·licitar. En aquests termes, cal considerar que la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta reclamació s’ha satisfet en el marc d’aquest procediment amb la informació que li ha lliurat l’Ajuntament de Barcelona, i per tant, és procedent finalitzar la reclamació per haver perdut sobrevingudament el seu objecte, sense necessitat de pronunciament jurídic sobre la legitimació activa de la persona reclamant per interposar aquesta acció. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 336/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.