Solicitud de modelo de denuncia y criterios sancionadores sobre animales de compañía en el Ayuntamiento de Igualada

Resolució 342/2018, de 21 novembre Número d’expedient de la Reclamació: 336/2018 Administració reclamada: Ajuntament d’Igualada Informació reclamada: Model de denúncia i criteris sancionadors sobre animals de companyia. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: L’Ajuntament ha facilitat a persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc del procediment de mediació; aquest fet, que es pot considerar un accés extemporani de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació, comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que s’esvaeix la discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntament. Animals domèstics. Ordenança municipal. Sancions. Reclamació contra silenci. Pròrroga del termini per resoldre. Mediació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de setembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 336/2018, presentada contra l’Ajuntament d’Igualada, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’agost de 2018 la persona reclamant demana a l’Ajuntament d’Igualada la informació següent: “1. Sol·licito model que proporciona la Policia local d’Igualada a les persones que són sancionades per incompliment de l’Ordenança Municipal sobre la tinença d’animals domèstics. “2. Sol·licito els criteris que empra l’Ajuntament d’Igualada per determinar els imports de les sancions administratives per l’incompliment de l’ordenança anteriorment mencionada. Desitjo saber com estableixen els imports corresponents i on es poden trobar a la pàgina web de l’Ajuntament d’Igualada”. Demana rebre la informació sol·licitada en paper. 3. La resolució de l’Alcaldia d’Igualada de 3 de setembre de 2018 (notificada l’endemà), després d’invocar els articles 33.2 LTAIPBG (que permet prorrogar en la meitat més el termini d’un mes establert per a la tramitació de les sol·licituds d’informació pública, si ho justifiquen la complexitat o el volum de la informació sol·licitada) i 32.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), resol prorrogar el termini per resoldre la sol·licitud d’informació anterior fins al 17 de setembre de 2018, argumentant que “el període de vacances tant dels regidors com del personal de l’Ajuntament impedeixen acomplir amb el termini d’un mes establert, tot tenint en compte que la informació requerida afecta diversos departaments”. 4. La Reclamació presentada el 13 de setembre de 2018 argumenta que l’Ajuntament d’Igualada “prorroga el lliurament de documentació argumentant les vacances dels funcionaris i regidors de l’Ajuntament, aspecte que no contempla la Llei” 5. El 27 de setembre de 2018 la GAIP admet provisionalment a tràmit la Reclamació, “atès que l’ampliació de termini acordada per l’Ajuntament d’Igualada sembla improcedent, perquè la va notificar fora del termini establert a l’article 33 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ja que la vostra sol·licitud d’accés va tenir entrada l’1 d’agost i la data de registre de la resposta és del 4 de setembre”. 6. El 28 de setembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Igualada i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 16 d’octubre de 2018 la GAIP rep còpia de la documentació generada a l’Ajuntament arrel de la sol·licitud de la persona reclamant. Inclou un informe del servei municipal de sanitat i salut pública que afirma que el model de l’acta de denúncia sol·licitada és igual que el que s’hauria lliurat a la persona reclamant el 31 de juliol de 2018; també explica els criteris emprats per l’Ajuntament per determinar els imports de les sancions imposades per incompliment de l’ordenança per tinença d’animals de companyia. Sobre la base d’aquest informe i de la proposta dels serveis jurídics, el 13 de setembre de 2018 l’Ajuntament resol “accedir a la petició del senyor xxx i, en conseqüència, fer-li arribar l’informe de la cap del servei del departament de sanitat i salut pública de l’Ajuntament”. 8. El 17 d’octubre de 2018, un cop rebuda la resolució anterior, la persona reclamant tramet el següent escrit a la GAIP: “No estic d’acord amb l’Informe emès per l’Ajuntament d’Igualada ja que en el seu escrit considera que no és necessari complir els terminis que preveu la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en considerar que els períodes de vacances no són susceptibles de complir amb la normativa. Aquest és l’argument que empra aquesta Administració Pública per no complir amb els terminis, tal i com ella mateixa explicita en els seus escrits. Per tant, entendria que des de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública caldria fer un requeriment per què l’actuació d’aquesta Administració compleixi amb els terminis establerts per aquesta Llei, ans el contrari, no té cap sentit si es compleixen o incompleixen els terminis, ja que per a l’usuari final –el ciutadà- l’incompliment de la normativa té repercussions econòmiques, sigui en període de vacances o no. El que tampoc no puc compartir és la resposta que es dona quan especifica que ja se’m va lliurar – aspecte que és parcialment cert-, ja que se’m va lliurar una fotocòpia d’un model de denúncia i en requerir els models que empra l’Ajuntament, aquesta Administració reconeix oralment que no existeixen o no es lliuren als ciutadans. Per tant, entenc que el lliurament d’aquest model no s’ha produït ja que es fa referència a una fotocòpia lliurada durant l’examen d’un expedient administratiu per presentar al·legacions a una sanció administrativa. Però no es lliura cap document com podreu comprovar en l’expedient que se us ha lliurat. Finalment, desconec a què fa referència l’Ajuntament d’Igualada en el paràgraf següent: “En aquest cas, el sol·licitant va rebre la informació que demanava abans no acabés el termini establert en l’article 36, ja que l’Ajuntament va resoldre conjuntament i el Sr. González va rebre l’acord d’autoritzar l’accés i les dades que demanava al mateix moment.”. Cal tenir present que el lliurament de la documentació va ésser el dia 13 de setembre, 43 dies després de la sol·licitud i només es lliura part de la informació requerida (els criteris que disposa l’Ajuntament per a l’establiment de sancions). El model sol·licitat de sanció ha de servir per presentar al·legacions a una sanció administrativa i aquesta no s’ha lliurat. Per tant, la manca de lliurament de documentació per part de l’Ajuntament si que produeixen efectes en els ciutadans i el retard en el lliurament pot tenir conseqüències en la tramitació d’al·legacions. Per tant, no estic d’acord amb l’apreciació de l’Ajuntament en considerar que els danys han estat nuls. Aquesta última afirmació de l’Ajuntament la col·loca en una situació de superioritat davant de la normativa i aquesta Administració decideix si els danys han estat nuls o no per als ciutadans. Finalment, considero que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern deixa clara les obligacions de les administracions públiques amb els seus administrats però en aquest cas considero que l’Ajuntament d’Igualada en fa un abús de la seva posició com administració local”. 9. El 22 d’octubre de 2018 la GAIP demana a la persona reclamant que indiqui quina és exactament la informació sol·licitada que no li ha estat lliurada per l’Ajuntament. 10. El 22 d’octubre de 2018 la persona reclamant manifesta a la GAIP el següent: “Considero que l’Ajuntament d’Igualada no m’ha lliurat el model que lliura la Policia Local d’Igualada en el moment de sancionar als veïns del municipi en l’incompliment de la normativa de tinença d’animals”. 11. El 12 de novembre de 2018 té lloc la primera sessió de mediació mitjançant mitjans electrònics, que es desenvolupa segons l’acta que consta a l’expedient, i que finalitza amb la coincidència de les dues parts en concloure el procediment mitjançant la informació que l’Ajuntament ha lliurat a la persona reclamant en el decurs de la mediació. Fonaments jurídics 1. Accés extemporani a la informació sol·licitada Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament d’Igualada hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada després d’haver presentat aquesta Reclamació, en el marc del procediment de mediació, de manera que s’hauria produït un accés extemporani a la informació sol·licitada, fet que no és qüestionat per la persona reclamant. Davant d’aquesta situació, és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de formular cap declaració sobre el dret d’accés, ja que s’ha esvaït la discrepància jurídica que la justificava. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de novembre de novembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 336/2018 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de novembre de 2018 Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.