Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre medidas para favorecer la participación de personas con discapacidad y detalles sobre el presupuesto participativo. El ciudadano alegó falta de respuesta satisfactoria. La GAIP resuelve inadmitir la petición de respuesta personal de la Alcaldesa y estimar parcialmente el resto, obligando a completar la información y respetar el formato de entrega.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre iniciativas de grupos municipales es pública siempre que conste en los registros y archivos municipales, aunque no lo es si pertenece estrictamente al ámbito interno de un partido político.
2
El derecho a recibir la información en el formato solicitado es relativo, pero cualquier cambio de formato por parte de la Administración debe justificarse explícitamente en la resolución según el art. 36 LTAIPBG.
3
La solicitud de que la respuesta sea proporcionada personalmente por un cargo electo concreto (la Alcaldesa) no es amparable por el derecho de acceso a la información pública, ya que corresponde a la esfera de las relaciones políticas.
4
La competencia para responder solicitudes de acceso a la información recae en los órganos definidos por la organización interna de la administración y no en el cargo que el solicitante desee.
Texto completo
Resolució 442/2020, d e 20 d'agost
Número d'expedient de l a reclamació : 335/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Mesures per afavorir la participació individual de les persones amb
discapacitat.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial
Resum : En ser els grups municipals òrgans de participació política a nivell municipal, es pot suposar
que les mesures que posin en marxa sobre qualsevol assumpte és molt probable que ho siguin a títol
de propostes que es plantegen i debaten als òrgans municipals i constin, per tant, en els registres i
arxius municipals corresponents, de manera que en aquests casos pot afirmar-se que la informació
demanada sobre aquestes iniciatives dels grups municipals és informació en poder de l'Ajuntament i,
per tant, informació pública susceptible de ser objecte del dret d'accés regulat per l’ LTAIPBG; ara bé,
no pot descartar-se que existeixin altres mesures posades en marxa pel grup municipal de
l'alcaldessa (per exemple, de caràcter intern o en l'àmbit del partit corresponent) de les quals no hi
hagi constància o registre municipal, en no haver-se plantejat al si de l'Ajuntament, de manera que la
informació sobre aquestes mesures no tindria la condició d'informació pública i no seria susceptible
del dret d'accés a ella garantit per l’ LTAIPBG . L'Ajuntament ha facilitat la informació sense atenir -se al
format sol·licitat i sense justificar el canvi de format, ja que l'ha comunicat mitjançant correu electrònic,
quan la persona reclamant l'ha demanat per correu postal i la comunicació municipal ni tan sols fa
menció al canvi de format operat, quan l'article 36 LTAIPBG transcrit més amunt limita aquests canvis
a circumstàncies determinades i que es faci referència explícita a ells en la corresponent resolució; en
conseqüència, el canvi de format realitzat infringeix l'establert per l'article 36 LTAIPBG i és exigible
que l'Ajuntament faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada per escrit i mitjançant correu
postal. L'article 32 LTAIPBG regula els òrgans competents per resoldre les sol·licituds d'accés a la
informació pública, que en el cas de les sol·licituds dirigides a l'Administració local, com és el que ara
ens ocupa, són els òrgans que determinen l'organització pròpia i, només en el seu defecte, l'Alcaldia;
en el cas de l'Ajuntament de Barcelona hi ha uns òrgans i serveis específics als quals la normativa
interna atribueix la competència en matèria de transparència i accés a la informació pública i són ells,
i no els que podria desitjar la persona reclamant, els competents per donar resposta a les sol·licituds
d'accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones amb discapacitat. Participació ciutadana. Reclamació contra
silenci. Informació de grups municipals. competent per resoldre sol·licituds d'accés a la informació
pública. Canvi de format. Correu postal.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de juliol del 2020 e ntra a la GAIP la Reclamació 335/2020, presentada contra l'Ajuntament
de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en
l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article
42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de març de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud d'accés a informació
municipal a l'Ajuntament de Barcelona en la qual, després de fer diverses consideracions sobre
la falta de canals de participació individual i sobre la baixa presència de persones amb
discapacitat a l'Ajuntament, sol·licita el següent, amb la petició expressa que sigui facilitat
personalment per l'Alcaldessa: 1. Mesures posades en marxa pel grup municipal de l'Alcaldessa i
per l'Ajuntament per afavorir el dret a la participació individual de les persones amb discapacitat.
2. Conèixer quines mesures s'han pres perquè els debats participatius entorn del pressupost
participatiu PAM-PAD tingui en compte la participació individual i puguin així ser escollits
projectes impulsats per una persona i no només per entitats i associacions; concretament
demana si hi ha una reserva d'un percentatge de projectes que no siguin impulsats per entitats i
associacions. 3. Recuperar la SAIP de 29 d'abril de 2019 (1- 2019- 0237513- 1) i que sigui
contestada personalment per l'Alcaldessa.
3. La Reclamació presentada el 16 de juliol de 2020 indica que la sol·licitud anterior no ha estat
contestada per l'Ajuntament.
4. El 21 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre
la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 6 d'agost de 2020 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament, segons el qual la sol·licitud de què
deriva la Reclamació hauria estat tramitada pel Servei d'atenció en línia, perquè té un contingut
ampli i divers i tan sols té parcialment per objecte el dret d'accés a la informació pública, de
manera que se li hauria donat a la persona reclamant la resposta pertinent per l'esmentat Servei;
concretament, el 4 d'agost de 2020 se li hauria enviat per correu electrònic (que pel que sembla
és el mitjà utilitzat habitualment pel Servei d'atenció en línia) la següent resposta: “L'octubre de
2017 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Reglament de Participació Ciutadana (RPC), que
estableix que la ciutadania té el dret a intervenir en els processos de presa de decision s
directament o a través d'associacions i que aquest dret es desplega al llarg de tot el reglament a
mesura que es desenvolupen els diferents canals de participació. En aquest sentit, el RPC de
Barcelona estableix que les persones individuals tenen tot el dret a participar en els canals de
participació de la ciutat, sense necessitat de pertànyer a cap entitat o associació. En el cas dels
òrgans de participació, aquest dret estarà regulat pels respectius reglaments interns de
funcionament. En relació amb la participació individual en els processos participatius del Pla
d'Actuació Municipal (PAM), Pla d'Actuació del Districte (PAD), i Pressupostos Participatius, es
pot destacar que precisament aquests processos estan dissenyats específicament perquè una
persona individual pugui participar en tots els debats, presentar les seves propostes, donar
suport als projectes que desitgi i votar els projectes que s'hagin presentat fins i tot a 2 districtes
fins esgotar el pressupost assignat. Tot aquest procés el pot desenvolupar qualsevol persona
major de 14 anys empadronada a Barcelona. En cap moment no es demana com a requisit
formar part de cap entitat, grup o associació. La participació en aquests processos s'ha canalitzat
a través de la Plataforma decidim.barcelona, que només posa com a requisit registrar-se
individualment, i que no té en compte si es forma part o no d'alguna entitat. A tall d'exemple, en
relació amb els últims Pressupostos Participatius convocats, dels 50 projectes, han estat els 25
presentats individualment els que han despertat més interès, davant 21 de presentats per
organitzacions. A més, es van presentar 4 projectes com a conclusions de debats, en els quals
va participar qui va desitjar fer-ho. En qualsevol cas, aprofitem per informar-lo novament que
existeixen espais de participació en els quals l'Ajuntament de Barcelona es troba amb la
ciutadania, associada o no, com els Consells de Barri, les Audiències Públiques (de barri o de
ciutat), o els debats entorn del PAM i al PAD. Com sabrà, per motiu de la pandèmia es van
replantejar aquests espais d'interacció, i es va crear el nou espai "el regidor respon / La regidora
respon", on la ciutadania va poder proposar iniciatives, fer preguntes o expressar les seves
queixes al regidor del seu districte. (...) en relació amb la SAIP de 29 d'abril de 2019, ja en el seu
dia el vam informar que traslladàvem la seva petició a l'Àrea de Drets Socials perquè la
valoressin en el marc de la seva gestió. Lamentem el seu malestar, però no podem intervenir en
la gestió de l'agenda del gerent, Sr. xxxx. No obstant això, recordi que disposa de tots els canals
de participació per plantejar les seves idees i propostes”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la i nformació pública
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden és ser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De
conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret a accedir a la informació pública, a què fa
referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a
la informació pública només pot és ser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb la seva finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d'interpretar sempre restrictivament en benefici
d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d'accés a la informació
pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha d'indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i absoluta
(l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per
aquest precepte “poden” portar a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera que l'article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els
límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat
de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha d'atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació.
2. Els límits del dret d'accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Naturalesa jurídica de la sol·licitud de què deriva la Reclamació
L'informe municipal es justifica en el fet de la diversitat d'objectes de la sol·licitud de la qual deriva la
Reclamació, incloent-ne algun que no demanaria informació pública, per considerar que no es
tractaria d'una sol·licitud d'informació pública i, en conseqüència, ha estat tramitada pel Servei
d'atenció en línia, més informal i donant la resposta mitjançant correu electrònic, malgrat que la
sol·licitud demana la resposta per escrit i mitjançant correu postal.
Aquesta interpretació municipal no està justificada, ja que la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació
és, des d'un punt de vista formal, una sol·licitud d'informació pública, doncs així ho diu
l'encapçalament del formulari utilitzat, i també ho és des d'un punt de vista material, ja que demana
majorment informació de l'Ajuntament, per més que en la llarga motivació que precedeix els tres
apartats de la sol·licitud pròpiament dita disserti sobre diverses qüestions, algunes d'elles certament
bastant allunyades del que és l’exercici del dret d'accés a la informació pública.
En conseqüència, està clar que estem davant d'una sol·licitud d'accés a la informació pública i
l'Ajuntament hauria de tramitar- la com a tal, incloent la consideració deguda al dret de la persona
reclamant a rebre la informació sol·licitada en el format demanat, que només pot ser modificat en
aplicació del previst per l'article 36.2 LTAIPBG.
3. Sobre el dret a la informació sol·lic itada, en el mitjà i format demanats
Bona part d’allò que s’ha sol·licitat (concretament: mesures posades en marxa per afavorir el dret a la
participació individual de les persones amb discapacitat i conèixer quines mesures s'han pres perquè
els debats par ticipatius entorn del pressupost participatiu PAM- PAD tingui en compte la participació
individual i puguin així ser escollits projectes impulsats per una persona i no només per entitats i
associacions; concretament si hi ha una reserva d'un percentatge de projectes que no siguin
impulsats per entitats i associacions) és informació pública, ja que demana de conèixer qüestions
relacionades directament amb els processos de participació ciutadana impulsats o tramitats per
l'Ajuntament. Es tracta, a més, d'informació relativa a procediments administratius o polítics, que no
és previsible que pugui contenir dades que afectin els límits legals al dret d'accés a la informació
pública. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG és procedent declarar el dret
de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada, indicada al principi d'aquest
paràgraf.
El dret d'accés a la informació pública es projecta també, d'acord amb l'article 36 LTAIPBG (“1. Si una
sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l'òrgan competent ha de subministrar la informació a
l'interessat, en el format en què l'hagi demanada, en el termini de trenta dies. 2. L'Administració pot
subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: a) Si hi ha una
alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l'accés a les dades. b) Si la
informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s'hi pot accedir fàcilment.
En aquest cas, s'ha d'indicar al sol·licitant la font d'informació. c) Si es considera raonable utilitzar un
format diferent al sol·licitat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s'ha demanat la informació
pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fe r
una còpia en el format en què s'ha demanat la informació. f) Si el format en què s'ha demanat la
informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual. 3. Les resolucions estimatòries han d'incloure
la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, d'acord
amb el que estableix l'apartat 2, i indicar els formats alternatius possibles”), en el dret de les persones
que l'exerceixen a escollir la forma o format mitjançant el qual volen rebre- la. Tal com pot comprovar-
se en la literalitat del precepte que s'acaba de citar, el dret a rebre la informació en el format demanat
és relatiu, perquè l'Administració pot canviar-lo en consideració a diverses circumstàncies, justificant-
ho degudament en la resolució de la sol·licitud d'accés a la informació pública.
És necessari valorar fins a quin punt s'ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, si
s'ha facilitat en el format demanat i si ha estat o ha de ser l'Alcaldessa qui la proporcioni.
Si bé l'Ajuntament sembla haver facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada o bona part
d'ella, en la resposta municipal no hi ha referència explícita a les dues sol·licituds següents:
D'una banda, a la qüestió sobre si hi ha una reserva d'un percentatge de projectes que no siguin
impulsats per entitats i associacions. Aquesta pregunta és molt concreta, demana una cosa que sens
dubte és informació pública i en bona lògica ha de poder ser contestada amb un sí o amb un no, a
part de les explicacions addicionals que es vulguin oferir; doncs bé, en la resposta municipal no hi ha
referència directa a aquesta qüestió i la persona reclamant en té dret.
Per una altra, a les mesures posades en marxa pel grup municipal de l'Alcaldessa per afavorir el dret
a la participació individual de les persones amb discapacitat. Els grups municipals són òrgans de
participació política en l'Ajuntament per part dels regidors i les regidores que els formen; la seva
naturalesa jurídica és ambigua, ja que en certa manera participen del partit o formació política que
representen a nivell municipal, mentre exerceixen funcions en els processos interns de presa de
decisions i de control de l'Ajuntament, i se serveixen de recursos municipals per funcionar. En la seva
dimensió d'organització política integrada al partit o la formació política corresponent, els grups
municipals no són subjectes obligats al dret d'accés a la informació pública (l'article 3.4 estableix
únicament obligacions de publicitat activa vinculants per als partits polítics, no en matèria de dret
d'accés a la informació pública), de manera que si la sol·licitud formulada per la persona reclamant
relativa al grup municipal de l'Alcaldessa es dirigeix al grup municipal en qüestió, aquest no està
obligat per l’ LTAIPBG a contestar -la. Tanmateix, no sembla que sigui aquest el cas, ja que la
sol·licitud s'ha dirigit a l'Ajuntament, de manera que el que demana la persona reclamant és que sigui
l'Administració municipal la que l'informi sobre les mesures indicades posades en marxa pel grup
municipal de l'Alcaldessa. Plantejada d'aquesta forma, aquesta part de la sol·licitud ha de ser atesa
pels serveis municipals en la mesura que la informació sol·licitada, malgrat ser referida a l'activitat
d'un grup municipal, sigui informació pública en poder de l'Ajuntament. En ser els grups municipals
òrgans de participació política a nivell municipal, es pot suposar que les mesures que posin en marxa
sobre qualsevol assumpte és molt probable que ho siguin a títol de propostes que es plant egen i
debaten als òrgans municipals i constin, per tant, en els registres i arxius municipals corresponents,
de manera que en aquests casos pot afirmar-se que la informació demanada sobre aquestes
iniciatives dels grups municipals és informació en poder de l'Ajuntament i, per tant, informació pública
susceptible de ser objecte del dret d'accés regulat per l’ LTAIPBG. Ara bé, no pot descartar-se que
existeixin altres mesures posades en marxa pel grup municipal de l'alcaldessa (per exemple, de
caràcter intern o en l'àmbit del partit corresponent) de les quals no hi hagi constància o registre
municipal, en no haver-se plantejat en el si de l'Ajuntament, de manera que la informació sobre
aquestes mesures no tindria la condició d'informació pública i no seria susceptible del dret d'accés a
ella garantit per l’LTAIPBG. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a
la informació relativa a les mesures posades en marxa pel grup municipal de l'Alcaldessa per afavorir
el dret a la participació individual de les persones amb discapacitat, sempre que aquesta informació
estigui en poder de l'Administració municipal, en el cas de la qual l'Ajuntament l'ha de facilitar a la
persona reclamant; si l'Ajuntament no té en el seu poder aquest tipus d'informació, és exigible que
així ho indiqui de forma expressa a la persona reclamant.
Així mateix, pel que sembla l'Ajuntament ha facilitat la informació sense atenir -se al format sol·licitat i
sense justificar el canvi de format, ja que l'ha comunicat mitjançant correu electrònic, quan la persona
reclamant l'ha demanat per correu postal i la comunicació municipal ni tan sols fa menció al canvi de
format operat, quan l'article 36 LTAIPBG transcrit més amunt limita aquests canvis a circumstàncies
determinades i que se’n faci referència explícita en la corresponent resolució. En conseqüència, el
canvi de format realitzat infringeix l'establert per l'article 36 LTAIPBG i és exigib le que l'Ajuntament
faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada per escrit i mitjançant correu postal.
En conseqüència, és procedent requerir a l'Ajuntament de Barcelona perquè completi la informació
facilitada a la persona reclamant (als efectes d'incloure la resposta a la qüestió sobre si hi ha una
reserva d'un percentatge de projectes que no siguin impulsats per entitats i associacions i de facilitar
la informació que estigui en poder de l'Administració municipal sobre les mesures posades en marxa
pel grup municipal de l'Alcaldessa per afavorir el dret a la participació individual de les persones amb
discapacitat) i perquè li notifiqui tota la informació pública sol·licitada per escrit i mitjançant correu
postal.
4. Inadmissibilitat de la petició de resposta d'un càrrec municipal determinat
La sol·licitud de què deriva aquesta Reclamació també demana que tant aquesta sol·licitud com la de
29 d'abril de 2019 (1- 2019- 0237513- 1) siguin contestades personalment per l'Alcaldessa. Aquesta
pretensió no pot emparar-se en el dret d'accés a la informació pública i, en conseqüència, és
procedent inadmetre la reclamació pel que fa a aquesta part.
L'article 32 LTAIPBG regula els òrgans competents per resoldre les sol·licituds d'accés a la informació
pública, que en el cas de les sol·licituds dirigides a l'Administració local, com és el que ara ens ocupa,
són els òrgans que determinen l'organització pròpia i, només en el seu defecte, l'Alcaldia. En el cas
de l'Ajuntament de Barcelona hi ha uns òrgans i serveis específics als quals la normativa interna
atribueix la competència en matèria de transparència i accés a la informació pública i són ells, i no els
que podria desitjar la persona reclamant, els competents per donar resposta a les sol·licituds d'accés
a la informació pública.
Naturalment, la persona reclamant, com qualsevol altra, pot aspirar legítimament a entaular qualsevol
debat o diàleg amb l'Alcaldessa o a què aquesta li doni compte de qualsevol assumpte del seu
interès; però aquestes pretensions, més pròpies de les relacions polítiques que de l'exercici del dret
d'accés a la informació pública, queden al marge d'aquest dret (i, per tant, de les competències de la
GAIP) i, d'acord amb el previst per l'article 33.2 RGAIP, han de ser inadmeses, perquè no tenen per
objecte el dret d'accés a la informació pública.
5. Seguiment de l'execució
L'article 43.5 LTAIPBG estableix que "l'Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió". Sobre la base d'aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d'acord amb el
previst pels articles 48 i següents RGAIP i per l'apartat 30 del seu Manual de reclamació, podent
adoptar les mesures que allà es preveuen en cas d'incompliment.
L'article 43 LTAIPBG estableix que si l'Administració incompleix el termini fixat pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta requereixi el seu compliment; la
desatenció d'aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l'article 77.2.b
LTAIPBG, s'ha de qualificar d'infracció molt greu en relació amb el dret d'accés a la informació pública
(que pot ser sancionada d'acord amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L'article 49.2 RGAIP preveu que,
als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l'article 86
LTAIPBG.
Així mateix, l'article 25.2.k RGAIP preveu la publicació al web de la Comissió dels casos en els quals
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20
d'agost de 2020, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 335/2020, en relació amb la part que demana resposta
personal de l'Alcaldessa.
2. Estimar parcialment la Reclamació 335/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a que
l'Ajuntament li lliuri la informació sobre si hi ha una reserva d'un percentatge de projectes que no
siguin impulsats per entitats i associacions i la que estigui en poder de l'Administració municipal
sobre les mesures posades en marxa pel grup municipal de l'Alcaldessa per afavorir el dret a la
participació individual de les persones amb discapacitat. També té dret que l'Ajuntament li
notifiqui tota la informació pública sol·licitada per escrit i mitjançant correu postal.
3. Requerir a l'Ajuntament de Barcelona perquè lliuri a la persona reclamant la informació pública
sol·licitada assenyalada per l'antecedent 2, inclosa la indicada en l'apartat anterior, per escrit i
mitjançant correu postal, en el termini de 10 dies des de la notificació de la present resolució i
perquè tot seguit n'informi la GAIP.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 335/2020 i disposar la publicació de la
present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis previstos en aquesta Resolució per al lliurament de la informació s'han d'explicar en dies hàbils (descomptant dies
festius i dissabtes) a partir de l'endemà de la recepció de la seva notificació per l'Administració reclamada, tret de previsió
específica en sentit diferent.
L'Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l'ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser presa en consideració si es comunica a la GAIP abans que acabi el termini fixat en la
Resolució, i ha de fonamentar-se en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l'ampliació sol·licitada si l'Administració obligada justifica de forma
precisa i consistent la seva necessitat.
Si l'Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic dirigit a [email protected] , a fi que la Comissió en
requereixi el seu compliment. Mentre no es compleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l'incompliment de l'Administració obligada, conforme a l'article 25.2.k RGAIP. Si l'Administració no atén el requeriment
d'execució que li dirigeixi la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb el previst per
l'article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d'un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d'accés
a la informació pública, a l'empara de l'article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sense perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l'Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l'empara de l'article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l'Administració el
compliment de la Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar- se recurs contenciós-administratiu davant del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució,
conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.