Inadmisión de reclamación por solicitud de certificado de servicios prestados a la Diputación de Lleida

Resolució 375/2023, de 10 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 334/2023 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Obtenció d’un certificat de serveis prestats Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud objecte de reclamació no demana informació pública, en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, sinó que se li expedeixi un certificat per satisfer la sol·licitud, i per tant, que s’elabori de nou documentació per encàrrec de la persona reclamant en què es relacionin els serveis prestats per una persona funcionària de l’administració reclamada, el què pot trobar perfectament empara legal però no en el dret d’accés a la informació pública garantit per l’article 18 LTAIPBG en relació amb l’article 2.b LTAIPBG, i per tant, la seva desatenció no pot ser revisada per aquesta Comissió, que té limitades les seves competències a les resolucions administratives desestimatòries o restrictives del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG abans transcrit. Paraules clau: Diputació de Lleida. Persona interessada. Personal. Certificats. Manca de sol·licitud. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. L’11 d’abril de 2023 e ntra a la GAIP la Reclamació 334/2023, presentada per una persona interessada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta una instància adreçada a la Diputació de Lleida en la que sol·licita: “Que com a treballadora de la Diputació de Lleida fins el passat 18 de desembre de 2022 se’m emeti un certificat de serveis prestats, especificant les funcions exercides durant el temps que vaig estar treballant a la Diputació de Lleida; tenint en compte a efectes de reconèixer el nivell, Decret de presidència número 2371, de 30 d’agost de 2022, pel qual se’m nomena funcionària interina per programa com a tècnica superior d’administració general A1.” 3. El 8 de febrer de 2023 la persona reclamant adreça una segona instància a la Diputació de Lleida indicant: “En data 22 de desembre de 2022 amb núm. d'entrada 25386, vaig presentar instància genèrica sol·licitant l'emissió d'un certificat de serveis prestats. En vista que després de més d'un mes i mig encara no se'm ha expedit, reitero la meva petició.” 4. La Reclamació presentada l’11 d’abril de 2023 indica: “La Diputació de Lleida no m'ha respost en cap de les sol·licituds havent transcorregut més de 3 mesos des de la primera petició. Aquesta inactivitat i dilació m'està provocant una flagrant indefensió a efectes de reconeixement de triennis i valoració en un concurs de trasllats.” Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. La interpretació sistemàtica d’aquests preceptes porta a concloure que el dret d’accés a la informació pública només es pot projectar sobre la informació que prèviament té en el seu poder un subjecte obligat per l’LTAIPBG, com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, però no empara, ni es pot reclamar per aquest procediment, la pretensió de què es creï aquesta informació per satisfer la sol·licitud, si abans no existia. Explícitament, l’article 72.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP) estableix que “el dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. Finalment, l’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública. La sol·licitud objecte de reclamació no demana informació pública, en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, sinó que se li expedeixi un certificat per satisfer la sol·licitud, i per tant, que s’elabori de nou documentació per encàrrec de la persona reclamant en què es relacionin els serveis prestats per una persona funcionària de l’administració reclamada, el què pot trobar perfectament empara legal però no en el dret d’accés a la informació pública garantit per l’article 18 LTAIPBG en relació amb l’article 2.b LTAIPBG, i per tant, la seva desatenció no pot ser revisada per aquesta Comissió, que té limitades les seves competències a les resolucions administratives desestimatòries o restrictives del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG abans transcrit. Segons tot allò exposat fins ara, i d’acord amb els articles 33.2 RGAIP i 72.4 DTAIP, correspon inadmetre la Reclamació que ara ens ocupa, atès que no té per objecte una decisió administrativa en matèria de dret d’accés a informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de maig de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 334/2023, perquè no té per objecte una sol·licitud d’accés a informació pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.