Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Mataró datos sobre ocupaciones ilegales distribuidas por barrios. Tras una entrega parcial, el reclamante alegó que faltaba información de años anteriores y del año 2020. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación supone la satisfacción extemporánea de la solicitud.
4
La satisfacción de la solicitud conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación, haciendo procedente la finalización del procedimiento.
Texto completo
Resolució 450/2020, de 27 d’agost
Número d'expedient de la reclamació: 334/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Mataró
Informació reclamada: Dades d’ocupacions il·legals distribuïdes per barris.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat extemporàniament a la
persona reclamant la informació demanada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Ocupacions il·legals. Reclamació contra lliurament
parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 15 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 334/2020, presentada per un
periodista contra l’Ajuntament de Mataró, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació
pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de juny de 2020 la persona reclamant presenta un escrit adreçat a l’Ajuntament de
Mataró en el que demana: “Necessito conèixer el número d’ocupacions il·legals distribuïdes
per barris (Cerdanyola, Pla d’en Boet, Peramas, Eixample, la Llàntia, Cirera, Centre, els
Molins, Rocafonda, Vista Alegre i el Palau-Escorxador). Això és, el número d’ocupacions
il·legals de tots i cadascun dels barris per separat. Per exemple: Cerdanyola= 30
ocupacions, Pla d’en Boet= 40, etc”. Demana la informació en format Excel.
3. El 8 de juliol de 2020 l’Ajuntament estima la sol·licitud de la persona reclamant mitjançant el
decret número 4677 i fa arribar un escrit a la persona reclamant mitjançant el qual li facilita
la informació que demana de la base de dades del servei de la Policia Local, l’any 2019.
4. La Reclamació, presentada el 15 de juliol de 2020, argumenta que presenta la reclamació
pels motius següents: “només m’han facilitat els expedients oberts durant l’any 2019 per part
de la policia local. Jo el que necessito és el total acumulat en anys anteriors i durant el 2020:
això és, la xifra total d’immobles ocupats i que encara no han estat desallotjats
independentment del cos de policia que ho comunica i en base a les indagacions fetes pel
consistori (pagament o no d’aigua i llum, frau del fluid elèctric detectat, etc.). Si no és
possible disposar d’aquesta xifra necessitaria que se m’expliqués perquè”.
5. El 22 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mataró i li
requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti
un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual
porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 3 d’agost de 2020 l’Ajuntament de Mataró fa arribar l’informe sol·licitat a la GAIP el qual
conclou: “Primer.- (...) tot indicant que aquesta reclamació efectuada davant la Comissió de
Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública incorpora extrems i dades que no van ser
sol·licitades en la petició d’informació tramitada davant d’aquest Ajuntament.
Segon.- Facilitar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública el nou
informe elaborat des de la Policia Local amb les dades que ara reclama el Sr. [...], davant
d’aquesta Comissió, però que no va demanar directament davant d’aquest Ajuntament.
Aquest informe conté el número d’expedients que s’han obert per motius d’ocupació
d’immobles, classificat per anualitats i barris, sense poder especificar si en l’actualitat encara
estan ocupats ni el cos de policia que va comunicar l’ocupació, doncs no es disposen
aquestes dades”.
Tercer.- Informar que no hi ha terceres persones que resultin afectades per l’accés a la
informació que es reclama”.
7. El 13 d’agost la GAIP trasllada còpia de l’informe emès per part de l’Ajuntament de Mataró a
la persona reclamant i li comunica que si en un termini de cinc dies no presenta al·legacions
en contrari, s’entendrà satisfet l’objecte de la reclamació. A data de la present Resolució, i
havent transcorregut els cinc dies establerts, no s’han rebut al·legacions de la persona
reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El
dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a
la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat
i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua de l'objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la
informació demanada en el marc d’aquest procediment, sense que s’hagi manifestat cap oposició
o al·legació en contra per part del reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud de la què deriva la reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte,
motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
27 d’agost de 2020, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment de Reclamació
334/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.