Solicitud de inventario de bienes inmuebles y vehículos al Ayuntamiento de Terrassa y desestimación de la reclamación por falta de concreción

Resolució 412/2022, de 26 de maig Número d’expedient de la reclamació: 333/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Inventari de béns immobles i vehicles. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Segons es desprèn de l’antecedent 6, l’Ajuntament va respondre la sol·licitud i aportar la informació de què disposava prèviament a la reclamació, fins i tot atenent una petició d’ampliació, sense que la persona reclamant hagi concretat quina és la informació que li manca ni desacreditat l’afirmació de l’Ajuntament, ni en el moment de formalitzar la reclamació, ni quan li va traslladar l’informe oferint-li un termini de 5 dies per presentar les al·legacions que considerés oportunes per poder rebatre o qüestionar la resposta municipal aportada a aquest procediment. Cal tenir en compte que la definició legal de la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés (articles 2.b en relació amb el 18 LTAIPBG) conté com a requisit la preexistència de la informació en poder de l’Administració, sense que pugui emparar aquest procediment ni garantir aquesta Comissió la pretensió de què s’elabori o es creï de nou informació, encara que existeixi una previsió legal en aquest sentit, de manera que, sense entrar en altres consideracions sobre l’aplicabilitat directa de la normativa invocada a les administracions catalanes, cal concloure que per la via del dret d’accés no és exigible que l’Administració modifiqui o completi l’inventari patrimonial existent prèviament a la sol·licitud per tal d’adequar-lo als preceptes invocats per la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Inventari. Béns immobles. Vehicles. Reclamació contra lliurament de la informació. Concreció de la reclamació. Objecte del procediment. Informació pública. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 6 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 333/2022, presentada contra l’Ajuntament de Terrassa en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 d’octubre de 2021 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Terrassa: “Que faciliten los detalles previstos en los artículos 20 (inventario de los bienes inmuebles) y 25 (inventario de vehículos) del Real Decreto 1372/1986, de 13 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales”. 3. La Reclamació presentada el 6 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament de Terrassa hauria lliurat la informació de manera parcial, sense especificar la informació concreta que no ha obtingut i que és objecte de reclamació. 4. El 25 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Terrassa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 6 de maig de 2022 l’Ajuntament de Terrassa facilita a la GAIP l’informe requerit a l’antecedent anterior, on es fa constar que “des del Servei d'Intervenció de l'Ajuntament se li van facilitar les dades sol·licitades en format pdf i que es troben publicades a la seu electrònica, relatives al llistat de béns mobles municipals epígraf 1061232 corresponent als vehicles municipals, així com el llistat d'immobles Epígrafs 106121 i 10631, aprovats pel Ple de l'Ajuntament de Terrassa en sessió de 20 de desembre de 2020”. A més, s’ha de tenir en compte que la persona reclamant, un cop rebuda la resposta municipal, va sol·licitar ampliar la informació rebuda exclusivament respecte als béns patrimonials d'acord amb el que inclou l'article 20 del Real Decret 1372/1986, de 13 de juny, que aprova el Reglament de Béns de les entitats locals, entenent que el seu dret d'accés havia estat atès respecte a la d'informació relativa a la resta de béns no patrimonials i a la informació relativa als vehicles de propietat municipal. Per aquest motiu, l’Ajuntament va “facilitar al sr. X, un informe jurídic, un informe d’intervenció, una Resolució emesa pel Tinent d’alcalde de l’àrea d’Economia, Finances, Serveis Generals i Govern Obert de l’Ajuntament de Terrassa, un document en format pdf on consten les fitxes de cadascun dels béns patrimonials que conformen el llistat de l’inventari de dits béns patrimonials, on es troba la seva valoració econòmica d'acord amb els rendiments i amortitzacions, segons aquests tenint en compte que es tracta de béns destinats a finalitats d'interès públic en l'exercici de les competències municipals i no béns objecte del tràfic jurídic mercantil, sinó afecte als propis serveis i activitats municipals, diferenciada de les previsions de la lletra r) del citat article que reclama en el seu escrit. Alhora també se li va remetre l’adreça del portal de transparència de l’Ajuntament on es troba informació complementària respecte a la gestió de dites finques.”, i vistes aquestes actuacions per satisfer la sol·licitud d’informació, l’Ajuntament de Terrassa conclou que: “ es considera que el sr. X ha obtingut d’aquesta administració el dret d’accés informació pública i se li ha donat resposta a la seva petició. A banda, i en referència a l’apartat " r) de l'article 20 del Reglament de Béns de les entitats locals, que reitera el sr. X a la seva petició davant de la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública, cal assenyalar que dits fruits i rendes produïts pels béns patrimonials de l'Ajuntament son degudament ingressats amb aplicació als corresponents conceptes del pressupost d'ingressos de l'Ajuntament. Informació que es recull al Pressupost de l'Ajuntament, publicat a la Seu Electrònica, a la qual pot accedir-hi sense cap mena de restricció” . 7. El 12 de maig de 2022 la GAIP trasllada la informació rebuda de l’Ajuntament de Terrassa a la persona reclamant, concedint un termini de 5 dies per a formular al·legacions. 8. El 16 de maig de 2022, la persona reclamant accedeix a la notificació indicada a l’antecedent anterior i, transcorregut el termini concedit, no ha formulat al·legacions en contra de l’informe municipal que puguin qüestionar el seu contingut. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació. Segons es desprèn de l’antecedent 6, l’Ajuntament va respondre la sol·licitud i aportar la informació de què disposava prèviament a la reclamació, fins i tot atenent una petició d’ampliació, sense que la persona reclamant hagi concretat quina és la informació que li manca ni desacreditat l’afirmació de l’Ajuntament, ni en el moment de formalitzar la reclamació, ni quan li va traslladar l’informe oferint-li un termini de 5 dies per presentar les al·legacions que considerés oportunes per poder rebatre o qüestionar la resposta municipal aportada a aquest procediment. Cal tenir en compte que la definició legal de la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés (articles 2.b en relació amb el 18 LTAIPBG) conté com a requisit la preexistència de la informació en poder de l’Administració, sense que pugui emparar aquest procediment ni garantir aquesta Comissió la pretensió de què s’elabori o es creï de nou, encara que existeixi una previsió legal en aquest sentit, de manera que, sense entrar en altres consideracions sobre l’aplicabilitat directa de la normativa invocada a les administracions catalanes, cal concloure que per la via del dret d’accés no és exigible que l’Administració modifiqui o completi l’inventari patrimonial existent prèviament a la sol·licitud per tal d’adequar-lo als preceptes invocats per la persona reclamant. D’acord amb l’exposat, a manca de major concreció i motivació de la reclamació, vist que l’Ajuntament ha acreditat haver donat resposta a la persona reclamant i que de la informació aportada aquest procediment no se’n desprèn que existeixi una actuació administrativa limitativa del dret d’accés a la informació púbica de la persona reclamant, és procedent desestimar la reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de maig de 2022, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 333 /2022, i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.