Solicitud de informes sanitarios sobre residencias en Sabadell durante la COVID-19 y resultado de estimación parcial por la GAIP

Resolució 635/2023, de 20 juliol Número d’expedient de la Reclamació: 332/2023 Administració reclamada: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Informes del CAP Centre sobre cinc residències a Sabadell Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació. Resum: S’estima parcialment la reclamació d’informes de les unitats de salut sobre dues residències en el període inicial de la COVID-19 en el benentès que es lliurin resums o extractes que impedeixin revelar dades personals especialment protegides de residents i no s’impedeix l’accés a dades merament identificatives dels professionals que han redactat els informes. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Administració sanitària. Límits. Dades personals especialment protegides. Dades de salut (article 23 LTAIPBG). Informes. Ponderació. Interès públic. Extractes i resums. Accés parcial a la informació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents L’11 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 332 /2023, presentada per la persona reclamant contra el Departament de Salut de la Generalitat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 16 de febrer de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament de Salut de la Generalitat, respecte cinc residències que allà s’identifiquen, la informació següent: “1. Còpia de tots els informes redactats pel CAP Sabadell Centre (ICS) i/o Servei de Salut Pública des de 15/03/2020 fins al 30/04/2020; 2. Nombre de defuncions oficials totals de residents per a CADA RESIDÈNCIA, fent dos desglossos per cada una també: a) casos confirmats / sospitosos; b) defuncions en la pròpia residència / derivats a hospitals /altres (agrupar aquí domicili familiar o altres ubicacions)”; i s’indiquen les residències per a les que es demana el detall, totes a Sabadell ciutat. El 30 de març de 2023 el Departament de Salut resol estimar parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública i considera que atesos els límits invocats, que en síntesi es refereixen a la concurrència de dades personals sobre salut d’altres residents, i sobre el procediment d’investigació que hi ha en curs. És per això que es considera que la informació que s’ha de lliurar, no ha de permetre revelar indirectament dades personals de residents, i per aquest motiu no s’inclouen en la tramesa al reclamant aquells informes que no suposen una valoració general de la situació de la residència, sinó una situació detallada de cada pacient. Fonamenta aquesta decisió la regulació sobre la protecció de les dades del pacient d’acord amb el RGPD (Reglament UE 679/2016); l’article 21.2 LTAIPBG sobre les dades especialment protegides, com ara la salut, en relació amb la previsió de l’article 5 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica; l’article 23 de la LTAIPBG sobre denegació de sol·licituds d’informació que contenen dades personals especialment protegides i no hi consta el procediment exprés. També s’esmenta que la informació detallada de cada pacient pot vulnerar el secret estadístic. D’acord amb l’article 68.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, relatiu a l’accés parcial a la informació que no quedi afectada per la restricció sempre que no reveli que la informació que ha estat ocultada legalment, es resol estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública sol·licitada i trametre la informació amb els límits exposats. A la Reclamació s’exposa que se li han entregat només informes sobre tres residències del total de cinc sobre les que s’havia demanat els informes i no tots els informes es corresponen amb el període sol·licitat. El 17 d’abril de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 17 d’abril de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 19 d’abril de 2023 la GAIP rep l’expedient enviat pel Departament de Salut i l’informe que, en síntesi, reitera els mateixos fonaments pels quals va estimar parcialment la sol·licitud d’accés. A més, s’insisteix en que “la garantia de la normativa en matèria de protecció de dades personals, es considera que si bé la GAIP és competent amb caràcter general per pronunciar-se sobre els límits aplicats a les peticions d’accés a la informació pública, no li és atribuïble específicament i directa el pronunciament sobre la valoració dels estàndards de protecció que l’administració aplica en matèria de protecció de dades per garantir els drets fonamentals derivats d’aquest dret. En aquest sentit, és necessari determinar que essent la protecció de dades personals un àmbit d’obligat compliment, aquest té establert un règim de garanties específic en front del qual aquesta administració podria haver-hi de respondre en cas de vulnerar-lo. Per aquest motiu, tampoc poden trametre’s a la GAIP els informes susceptibles de vulnerar la protecció de dades per a la seva valoració.” I per tot l’exposat demana que es desestimi la reclamació. El 28 d’abril de 2023 la GAIP, a la vista de les consideracions exposades sobre les limitacions en matèria de protecció de dades, demana informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades d’acord amb l’article 42.8 de la LTAIPBG i es comunica al reclamant. El 18 de maig de 2023 el reclamant comunica a la GAIP que ha presentat una nova reclamació davant la GAIP, que es refereix també aquest expedient 332/2023, concretament destaca que hi ha un punt en dita resolució parcial on (per a Maig 2020) expressen que hi ha un "model d'informe qualitatiu de situació general DIARI" però que donat que en alguns casos conté informació individual de residents, no se'm pot facilitar. El 18 de maig de 2023 entra a la GAIP l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que, en síntesi precisa que l’abast de la reclamació es projecta sobre la informació que falta per lliurar d’acord amb l’escrit del reclamant que fa referència als informes del CAP del període mencionat de les dues residències que falten per informar. Fa l’advertiment que a les dades sobre persones difuntes no li és d’aplicació el règim de protecció de les dades personals (considerant 27 RGPD), en tot cas, en relació al dret a la intimitat (art. 18 CE) es podria projectar, en els aspectes que sigui procedent, la Llei 1/1982, de 5 de maig, de Protecció Civil del Dret a l’Honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. Malgrat que es desconeix l’abast de la informació que conté els informes sobre els quals es demana còpia, l’informe de l’APDCAT identifica que hi poden contenir dades personals relatives als professionals del centre, persones residents i altres professionals del CAP o personal de les residències que estiguin afectats per la sol·licitud d’accés amb motiu de les seves funcions, o bé familiars dels residents. Sobre els professionals dels centres es considera que la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades merament identificatives i sobre els residents, en la mesura que entre la informació constin categories de dades personals a les quals es refereix l’article 23 de la LTAIPBG , cal limitar l’accés i, a criteri de l’informe de l’APDCAT, l’anonimització dels informes permetria assolir la finalitat de transparència a través de l’accés restringit a la resta de la informació no afectada pel límit de l’article 23 LTAIPBG esmentat. Si el mecanisme de anonimització no fos efectiu perquè igualment és possible identificar les persones afectades sense esforços desproporcionats, atès l’evident interès públic en la informació que es sol·licita, l’informe APDCAT considera justificat “facilitar a la persona reclamant, com a mínim, certa informació sobre l’actuació i gestió duta a terme pel centre d’atenció primària i les residències en el marc de la primera onada COVID-19, i en particular es podria facilitar aplicant analògicament la solució prevista a l’article 68.4 de l’RLTC, es a dir “(...) En el cas que el contingut de l’informe pugui revelar informació afectada pel límit, la necessitat de publicació de l’informe s’entén satisfeta amb la publicació d’un extracte o resum del contingut de tal manera que no permeti revelar la informació afectada pel límit”. La conclusió de l’informe APDCAT es pronuncia en els termes següents: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades merament identificatives dels professionals que han redactat els informes, o be apareguin a la documentació sol·licitada amb motiu de l’exercici de les seves funcions. Ara bé, d’acord amb el fonaments que han estat esposats, respecte a la informació relativa a categoria de dades especialment protegides, en particular les dades relatives a la salut de les persones residents, l’accés s’ha de facilitar a través d’un extracte o resum dels informes emesos pel centre d’atenció primària, de manera que no siguin identificables les persones afectades”. El 22 de maig de 2023 la GAIP comunica aquest informe al Departament de Salut i al reclamant pel seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació i límits L’objecte de la reclamació consisteix en l’obtenció d’informes del CAP sobre cinc residències d’un determinat municipi, però cal precisar que efectivament la informació que es reclama únicament es refereix als informes relatius a dues de les residències identificades, atès que sobre les altres tres del total de cinc, ja s’ha lliurat la informació, d’acord amb la resolució del Departament de Salut que estimava parcialment la sol·licitud, tal i com es dedueix dels antecedents. Per tant, la informació reclamada es refereix als informes emesos pel CAP durant el període comprès entre el 15 de març de 2020 fins al 30 d’abril de 2020, en relació amb dues residències sobre les quals no s’ha obtingut informació d’acord amb la sol·licitud inicial. Es tracta d’una reclamació d’un total de tres, aquesta és la segona, interposades pel mateix reclamant, en virtut de les quals es demana informació a determinades unitats del Departament de Salut i després a l’Institut Català de la Salut, sobre la situació de les residències durant el període que compren del 15 de març de 2020 a 30 d’abril de 2020, coincident amb l’inici de la crisi de l’epidèmia de la COVID. L’objecte de la reclamació, d’acord amb l’article 2.b) LTAIPBG és informació pública, ja que d’acord amb aquest precepte té aquesta consideració “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Per tant, la informació de les autoritats sanitàries sobre la seva actuació respecte de les residències en el període sol·licitat, és informació pública, i a més informació pública d’interès rellevant atès que permet conèixer i avaluar la gestió dels serveis sanitaris públics durant un període crític per a la salut publica, com va ser l’inici de la Covid-19 a les residències. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. No obstant això, com es veurà, la informació pública pot veure’s restringida en alguns aspectes si hi concorren legítimament els límits previstos a la llei com precisament va succeir en aquest cas. Efectivament el Departament de Salut en la resposta a la sol·licitud d’informació i també en informar la reclamació interposada, identifica com a límit que impedeix lliurar tota la informació reclamada, la deguda protecció de les dades personals especialment protegides, com ara la informació relativa a la salut, prevista a l’article 23 LTAIPBG. D’acord amb l’article 23 LTAIPBG les sol·licituds d’accés a la informació publica han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, en aquest cas les relatives a la salut, llevat que l’afectat hi consenti expressament per un mitjà escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. No obstant això, la mateixa llei preveu a l’article 22, amb caràcter general, que els límits al dret d’accés han de ser proporcionals a l’objecte i finalitat de protecció i, a aquest efecte, han d’atendre a les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic que justifiqui l’accés a la informació, que és precisament el supòsit que aquesta Comissió considera que concorre en l’anàlisi de l’accés a la informació reclamada. El criteri de la presència d’un interès públic en la informació reclamada, en la mesura que permet conèixer la forma de procedir i gestionar les mesures de seguretat, procediments de detecció i gestió dels casos detectats per les autoritats sanitàries, durant la primera onada de COVID-19, és rellevant per ponderar la concurrència del límits invocats sobre la protecció de dades personals i especialment sobre les dades personals especialment protegides, als efectes d’atendre la petició d’informació que ara es reclama. La invocació d’aquest límit ha donat lloc a la deguda intervenció mitjançant la emissió del corresponent informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que, d’acord amb allò que disposa l’article 42.8 de la LTAIPBG, ha d’emetre el corresponent informe si la denegació de la informació es fonamenta en la protecció de dades. Com es fa constar als antecedents d’aquesta resolució, l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades considera que, malgrat que no es coneix quin és l’abast del contingut dels informes sobre els quals es demana còpia, identifica que hi poden constar dades personals relatives als professionals del centre, persones residents i altres professionals del CAP o personal de les residències que estiguin afectats per la sol·licitud d’accés amb motiu de les seves funcions, o bé familiars dels residents. Sobre els professionals dels centres es recorda, d’una banda, que la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades merament identificatives i, d’altra banda, sobre els residents, en la mesura en que s’hi continguin categories de dades personals a les quals es refereix l’article 23 de la LTAIPBG, cal limitar l’accés i, a criteri de l’informe de l’APDCAT, la anonimització dels informes permetria assolir la finalitat de transparència a través de l’accés restringit a la resta de la informació no afectada pel límit de l’article 23 LTAIPBG esmentat. A més, afegeix que si el mecanisme de anonimització no fos efectiu perquè igualment fos possible identificar les persones afectades, sense esforços desproporcionats, atès l’evident interès públic en la informació que es sol·licita, l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) considera justificat facilitar a la persona reclamant, com a mínim, certa informació sobre l’actuació i gestió duta a terme pel centre d’atenció primària i les residències en el marc de la primera onada COVID-19. En aquest punt l’informe de l’APDCAT proposa que es faciliti la informació mitjançant un extracte o resum del contingut de tal manera que no permeti revelar la informació afectada pel límit, en aplicació d’allò que preveu l’article 68.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. En l’anàlisi d’aquest cas, efectivament és especialment rellevant, tenir en compte la forma amb la qual es pot fer efectiu l’accés a la informació reclamada atesa la presència d’un interès públic en conèixer la forma de procedir de les autoritats sanitàries, que no s’hauria de veure afectat més enllà de l’estrictament necessari, és a dir, sense afectar als drets a les dades personals especialment sensibles. Aquesta Comissió valora com adequada l’anàlisi realitzat a l’informe de l’APDCAT i la solució que proporciona, que permet un accés a la informació pública respectuosa amb els límits invocats sobre protecció de dades. D’aquesta manera l’accés parcial a la informació tot proporcionant un resum o extracte d’allò contingut als informes que manquen per lliurar relatius a dues residències sobre les quals es reclama finalment, permetria assolir l’accés a la informació tot preservant els drets de tercers concernits pel límit invocat de la deguda protecció de les dades personals d’acord amb allò previst a l’article 25 LTAIPBG. Efectivament, l’elaboració d’un extracte o resum per part de les unitats del Departament de Salut de la informació sol·licitada, en aquells supòsits en que l’anonimització no sigui suficient per preservar la informació personal protegida, permet l’accés a la informació de les residències sobre les quals no s’ha lliurat la informació que s’ajusta a la deguda protecció de les dades personals dels subjectes afectats, tant als professionals, com als residents i familiars d’aquelles residències. És per això que aquesta Comissió considera que el Departament de Salut hauria de lliurar un extracte o resum sobre les dues residències sobre les que encara no s’ha lliurat la informació del període comprès del 15 de març de 2020 a 30 d’abril de 2020, si és que l’anonimització o altres supòsits de dissociació de la informació de caràcter personal no permeten preservar el seu dret a la protecció de dades personals. En aquest punt, ni que sigui de forma complementària, escau recordar que en una reclamació anterior relativa a un accés a la informació d’una residència que coincideix en l’àmbit de les ara concernides per la petició d’informació, es va considerar que no hauria de ser un impediment informar, si cap de les anteriors possibilitats fos factible, sobre el nombre total d’informes emesos en el període sol·licitat per les instàncies sanitàries concernides, la corresponent data d’emissió i la referència a la periodicitat de la seva emissió. D’acord amb l’exposat, aquesta Comissió conclou que atès l’interès públic de la informació sol·licitada sobre els informes de les dues residències de les quals el reclamant demana els informes, dins el període mencionat, si no fos possible anonimitzar les dades especialment sensibles dels residents, ni fos possible remetre un resum o extracte per a la preservació d’aquesta informació sensible, en qualsevol cas si correspondria donar la informació sobre el total d’informes emesos, la seva data i la corresponent periodicitat. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un o diversos expedients administratius perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juliol de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 332/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada respecte de l’obtenció pel període sol·licitat, per les instàncies sanitàries concernides, de la informació reclamada de les dues residències sobre les quals encara no s’ha facilitat informació, d’informar mitjançant un extracte o resum del contingut dels informes emesos, de tal manera que no permeti revelar la informació afectada pel límit de la presencia de dades personals especialment protegides i si no fos possible, informar sobre el total d’informes emesos en relació a aquestes residències, la seva data i periodicitat d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 de la Resolució 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte pel que fa referencia a la resta de la reclamació. 3. Requerir al Departament de Salut, que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies després d’haver transcorregut dos mesos des de la notificació de la present resolució al interessat i al tercer afectat sense que s’hagi interposat recurs contenciós administratiu. 4. Requerir al Departament de Salut a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, després que hagin transcorregut dos meses des de la notificació de la present resolució al interessat i al tercer afectat sense que s’hagi interposat recurs contenciós administratiu, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 332/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.