Solicitud de información económica y de funcionamiento sobre la tarifa del agua y desestimación de la reclamación por falta de objeto

Resolució 651/2022, de 5 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 332/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Riells i Viabrea Informació reclamada: Informació econòmica i de funcionament que justifiqui la tarifa de l’aigua. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: L’article 2.b LTAIPBG disposa que, als efectes de l’LTAIPBG i de l’exercici del dret d’accés de l’article 18 d’aquella llei, és informació pública la que l’Ajuntament té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Això vol dir que si el servei d’abastament d’aigua el prestés l’Ajuntament encara que fos mitjançant un encàrrec a una empresa externa, la informació relativa a la gestió del servei i la seva tarifació seria informació en poder de l’Ajuntament, ja que fins i tot si no la tenia prèviament a la seva disposició, disposaria d’un títol legal habilitant per exigir-la de l’empresa contractada per prestar el servei de la seva titularitat. Però el cert és que, en aquest cas, l’Ajuntament de Riells i Viabrea no exerceix aquesta funció relacionada amb el servei d’abastament d’aigua, ni directament ni per encàrrec o contracte a una empresa externa, sinó que és un dels pocs casos en què l’abastament d’aigua potable es presta per una empresa privada i en règim d’activitat econòmica privada, de manera que l’Ajuntament no té un títol jurídic que l’empari per exigir de l’empresa la informació reclamada que no estigui en el seu poder, i en conseqüència, la informació reclamada no es pot considerar informació pública sobre la què es pugui exercir el dret d’accés de l’article 18 LTAIPBG. En la sessió de mediació es va plantejar la possibilitat d’acudir a la Comissió de preus, per si tingués informació de la què no disposa l’Ajuntament, però la part reclamant va declinar-li fer la derivació de la seva reclamació. En canvi, la part reclamant voldria que la reclamació es derivés directament a l’empresa privada, el què no resulta admissible ni objectivament (ja que no es tracta d’informació publica) ni subjectivament (ja que aquella empresa no és un subjecte obligat per l’LTAIPBG a atendre les sol·licituds d’informació pública). En aquests termes, cal considerar que l’Ajuntament va donar resposta adequada a dret en lliurar la única informació de la què disposa, que són les memòries tècnica i econòmica del servei de què disposava, i vist que ho va fer prèviament a la interposició de la reclamació, és procedent desestimar-la per manca d’objecte. Paraules clau: Ajuntament. Entitat veïnal. Aigua. Informació econòmica. Tarifa. Reclamació contra lliurament parcial de la informació. Informació pública. Informació en poder de l’Ajuntament. Derivació. Mediació. Mediador: Josep Mir Bagó Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 6 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 332/2022, presentada per una plataforma ciutadana contra l’Ajuntament de Riells i Viabrea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de març de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Riells i Viabrea: “Com a coportaveu de la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea, que vista la proposta de tarifa d’aigua del municipi per l’any 2022 i atès que no figura cap desglossament dels ingressos ni les despeses que permeti valorar objectivament el seu contingut. Sol·licito: Que l’equip de govern ens remeti tota la informació desglossada de les partides d’ingressos i despeses, especialment: la informació reiteradament sol·licitada sobre facturació trimestral de cada abonat durant un any, sense dades personals els ingressos no tarifaris de l'últim any (ja que aparentment desapareixen, malgrat que les noves altes, els recàrrecs per impagament i d'altres de ben segur es cobraran de tota manera) els treballs de tercers amb nom de les empreses i tasques realitzades despeses administratives i en general totes aquelles que són susceptibles de desglossament Igualment comprovació de que la proporció de la plantilla que s’afirma està dedicada a Riells i Viabrea concorda amb una distribució real del personal tenint en compte la totalitat de tasques desenvolupades per l’empresa xxxx en diferents municipis ”. 3. El 21 de març de 2022, com a resposta de la sol·licitud anterior, l’Ajuntament de Riells i Viabrea facilita a la persona reclamant la memòria tècnica i econòmica per a les noves tarifes de l’aigua. 4. La Reclamació presentada el 6 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament o els omet informació o directament no els li dóna. 5. El 13 d’abril de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la representació en la que afirma actuar. L’endemà la persona reclamant acredita a la GAIP la representació que invoca. 6. El 22 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Riells i Viabrea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. L’1 de juliol de 2022 es celebra la primera sessió de mediació que finalitza sense l’acord de les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració del ‘àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2. LTAIPBG, i que celebrada la sessió de mediació, les parts van mantenir discrepàncies, sens arribar a un acord, motiu pel qual el vocal mediador de la GAIP, d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, va donar per finalitzada la mediació, i va informar a les parts, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, que es continuaria amb la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació, considerada en els termes en què es va formular i sotmetre a la decisió administrativa que aquesta Comissió ara revisa. 3. Informació objecte de reclamació La persona reclamant demana obtenir de l’Ajuntament informació comptable, organitzativa i de funcionament de l’empresa encarregada de l’abastament d’aigua potable que justifiqui la tarifa d’aigua del municipi per a l’any 2022. Els antecedents posen de manifest que l’Aj untament ha lliurat ja les memòries tècnica i econòmica de què disposava, i en la sessió de mediació ha confirmat no tenir altra informació que aquella ja lliurada. L’article 2.b LTAIPBG disposa que, als efectes de l’LTAIPBG i de l’exercici del dret d’accés de l’article 18 d’aquella llei, és informació pública la que l’Ajuntament té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Això vol dir que si el servei d’abastament d’aigua el prestés l’Ajuntament encara que fos mitjançant un encàrrec a una empresa externa, la informació relativa a la gestió del servei i la seva tarifació seria informació en poder de l’Ajuntament, ja que fins i tot si no la tenia prèviament a la seva disposició, disposaria d’un títol legal habilitant per exigir-la de l’empresa contractada per prestar el servei de la seva titularitat. Però el cert és que, en aquest cas, l’Ajuntament de Riells i Viabrea no exerceix aquesta funció relacionada amb el servei d’abastament d’aigua, ni directament ni per encàrrec o contracte a una empresa externa, sinó que és un dels pocs casos en què l’abastament d’aigua potable es presta per una empresa privada i en règim d’activitat econòmica privada, de manera que l’Ajuntament no té un títol jurídic que l’empari per exigir de l’empresa la informació reclamada que no estigui en el seu poder, i en conseqüència, la informació reclamada no es pot considerar informació pública sobre la què es pugui exercir el dret d’accés de l’article 18 LTAIPBG. En la sessió de mediació es va plantejar la possibilitat d’acudir a la Comissió de preus, per si tingués informació de la què no disposa l’Ajuntament, però la part reclamant va declinar fer-li la derivació de la seva reclamació. En canvi, la part reclamant voldria que la reclamació es derivés directament a l’empresa privada, el que no resulta admissible ni objectivament (ja que no es tracta d’informació publica) ni subjectivament (ja que aquella empresa no és un subjecte obligat per l’LTAIPBG a atendre les sol·licituds d’informació pública). En aquests termes, cal considerar que l’Ajuntament va donar resposta adequada a dret en lliurar la única informació de la què disposa, que són les memòries tècnica i econòmica del servei de què disposava, i vist que ho va fer prèviament a la interposició de la reclamació, és procedent desestimar- la per manca d’objecte. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 332/2022, per manca d’objecte, vist que l’Ajuntament ja havia lliurat prèviament a la seva interposició tota la informació pública en el seu poder. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 332/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.