Solicitud de listado de cetáceos llegados a la costa catalana y resolución por pérdida de objeto

Resolució 520/2020, d’1 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 332/2020 Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Llistat dels cetacis arribats a la costa. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que té en el seu poder, tot justificant el fet de què no en disposi més que la facilitada, en el marc d’aquest procediment. Atès que, de conformitat amb els articles 2.b i 18.1 LTAIPBG, el dret d’accés a la informació pública únicament dóna empara a l’accés a la informació que es troba en poder de l’Administració, aquell fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Animals. Fauna marina. Reclamació contra silenci. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 332/2020, presentada contra la Direcció General de Polítiques Ambientals i de Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de febrer de 2020 la persona reclamant demana la informació següent a través del web de transparència de la Generalitat: “llistat cetacis encallats/avarats/arribats a la costa catalana, entre 1980 i a dia d'avui, tant vius com morts. Les dades que vull són: espècie, data, paratge i/o coordenada, municipi”. 3. La Reclamació presentada el 15 de juliol de 2020 indica que la seva sol·licitud no ha estat contestada per l’Administració i que considera que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada en base a la Llei d’accés a la informació ambiental. 4. El 16 de juliol de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 16 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Territori i Sostenibilitat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 23 de setembre de 2020 la GAIP rep l’informe del DTS, que indica el següent: “A causa del confinament i de la dificultat en l’accés digital a les dades sol·licitades, que només encara a hores d’ara són accessibles parcialment, no s’ha pogut fins el moment respondre al sol·licitant amb les dades que disposem, que són d’aquell període en el que hem gestionat l’assumpte de referència, és a dir, entre 2012 i 2020, sense que hi hagi cap qüestió relativa a limitacions d’accés en el dret a la informació. En data 17 de setembre de 2020 s’ha tramès la informació disponible, en format electrònic al Sr. xxxx, amb registre de sortida 9067/152015/2020 , documentació que s’annexa al present informe”. L’informe adjunta la següent comunicació del DTS de 17 de setembre de 2020 adreçada a la persona reclamant: “En primer lloc, excusar-nos pel retard en donar resposta a la seva petició d'informació. D'acord amb la seva sol·licitud, número de registre 9015- 17463412020, relativa a la sol·licitud de dades sobre encallaments de fauna marina, us adjuntem un arxiu electrònic Excel amb els dades que obren actualment als arxius digitals del Servei de Fauna i Flora. El període de confinament i teletreball pel COVID-19 ha dificultat la compilació de les dades disponibles de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, emmagatzemades parcialment a les unitats de xarxa sense accés remot. El nostre Servei compila les dades només des de 2012, moment des del que disposem d'aquesta informació. Les dades de l'any anterior es categoritzen durant la primavera següent, pel que les de 2020 no són disponibles encara i les del 2019 ho han estat recentment. Les dades recollides electrònicament pel Servei de Fauna i Flora no inclouen el paratge atès que les coordenades geogràfiques i el terme municipal són suficients per a espècies que no venen lligades al territori terrestre sinó a la morfologia de l'àmbit marí pel que una anàlisi comarcal com la disponible per al públic a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat entenem explica de la casuística dels encallaments. Aquesta anàlisi comarcal ha permès, per exemple, detectar una problemàtica quant a la interacció pesquera en tortugues marines al Montsià i corregir-la adequadament fins aconseguir una supervivència del 99% dels exemplars recuperats. En el moment en que es normalitzin les condicions de prestació dels serveis, podrem ampliar i proporcionar-li gustosament qualsevol informació de les recollides fins el moment atès que la finalitat de la recollida d'aquesta informació és justament posar-la a disposició d'estudiosos, interessats i científics per a la seva anàlisi i ús”. 7. El 25 de setembre de 2020 la GAIP trasllada la documentació aportada pel DTS indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que té en el seu poder, tot justificant el fet de què no en disposi més que la facilitada, en el marc d’aquest procediment. Atès que, de conformitat amb els articles 2.b i 18.1 LTAIPBG, el dret d’accés a la informació pública únicament dóna empara per accedir a la informació que es troba en poder de l’Administració, aquell fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació del Departament de Territori i Sostenibilitat relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’octubre de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 332/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució sobre la Reclamació 332/2020 al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.