Reclamación de acceso a informe técnico sobre legalidad de obra de barbacoa finalizada por entrega del documento

Resolució 484/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 331/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Monistrol de Calders Informació reclamada: Informe de la legalitat de la construcció d’una barbacoa. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: L’informe aportat per l’Ajuntament assenyala que aquests escrits van ser contestats per escrit de 3 de maig de 2021, anotació de sortida 242, en què s’enviava a la persona reclamant còpia de l’informe de data 12 de novembre de 2020, elaborat per l’arquitecte municipal. Tanmateix, la persona reclamant no ha informat a aquesta Comissió d’aquesta resposta, malgrat que se’l va requerir expressament a fer-ho en l’escrit d’admissió a tràmit. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Informes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Congruència de la reclamació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Deure de diligència de la persona reclamant. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 331/2021 presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Monistrol de Calders, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una instància en la qual exposa “que en data 16/03/2021, a les 8:18h del matí vàrem entrar una instància demanant un informe de l’arquitecte municipal, al respecte de la legalitat de l’obra de la barbacoa de casa la mestra i l’adequació d’aquestes obres a la normativa de la zona” i sol·licita “d’acord a la llei catalana, i havent transcorregut el temps legal necessari, considerem que el silenci obtingut atorga caràcter positiu la vostra demanada. És per això que demanem ens sigui entregat de forma immediata l’esmentat informe”. 3. La Reclamació presentada el 19 d’abril indica que “Com a regidors a l'oposició, en data 09/03/2021 el nostre grup (Junts x Monistrol de Calders) va presentar una instància (Anotació 496) sol·licitant un informe de l'Arquitecte municipal, [...], sobre la legalitat de l'obra de construcció d'una barbacoa d'obra al pati de casa de la mestra, i l'adequació d'aquestes obres a la normativa de la zona”. 4. El 20 d’abril de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni les reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021 com a requisit previ per la seva admissió a tràmit. Concretament li demana que aporti una còpia de les sol·licitud s d’informació registrades que són objecte de cadascuna de les reclamacions presentades davant de l’Ajuntament. Així mateix, com a millora de les reclamacions esmentades li demana que informi a la Comissió sobre si l’objecte de les diferents sol·licituds és l’accés a informes preexistents o bé, demana l’emissió d’aquests informes. 5. El 29 d’abril de 2021 la persona reclamant esmena les reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021. En relació amb la Reclamació 331/2021 assenyala “com podreu veure en aquesta documentació, el propi Ajuntament esmenta que disposa d’un informe tècnic, que no se’ns ha fet arribar. Per tant es tracta d’un document preexistent, segons esmenta el propi Batlle”. Així mateix aporta una instància presentada davant l’Ajuntament de Monistrol de Calders del 19 de febrer de 2021 en la qual exposa que arran de les obres que s’han dut a terme al costat de la casa de la mestra per muntar una barbacoa d’obra sol·licita: “un informe del tècnic municipal sobre la legalitat de les obres i l’adequació d’aquestes a la normativa urbanística de la zona”. El 12 de març de 2021 l’Ajuntament respon a la sol·licitud i informa a la persona reclamant que “en el seu dia ja es va enviar l’informe a l’interessat i que la demora en enviar aquest informe va ser deguda a la poca disposició de serveis tècnics als municipis petits, i que el govern no considera un segon informe perquè el primer ja era prou aclaridor”. El 16 de març de 2021 el regidor reclamant presenta una altra instància en la qual sol·licita: “no li demanem el que considera el govern, sinó un informe de l’obra de la barbacoa on consti la legalitat de les obres i l’adequació d’aquestes a la normativa urbanística de la zona”. 6. El 4 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 4 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Monistrol de Calders i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 20 de maig de 2021 l’Ajuntament de Monistrol de Calders notifica a la Comissió l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic i en relació amb la Reclamació 331/2021 assenyala el següent: “La reclamació de referència versa sobre la col·locació d’una barbacoa en un edifici de titularitat municipal (encara que a la reclamació diu a una casa particular) anomenada casa de la Mestra. En data 19/02/2021 es va presentar una primera instància, anotació d’entrada 322, instancia que es va contestar per l’Alcaldia mitjançant carta de data 12/03/2021, anotació de sortida 137 de data 12/03/2021, tot dient, i cito textualment : “... em plau contestar-vos que en el seu dia ja es va enviar l’informe a l’interessat i que la demora en enviar aquest informe va ser deguda a la poca disposició de serveis tècnics als municipis petits, i que el govern no considera un segon informe perquè el primer ja era prou aclaridor. “En data 16/03/2021 es va presentar instància , anotació d’entrada 496, i en data 14/04/2021, anotació d’entrada 689 es va presentar una segona instància, que es van contestar per l’Alcaldia mitjançant carta de data 3/05/2021, anotació de sortida 242 de data 3/05/2021, tot dient, i cito textualment : “... em plau contestar-vos i enviar-vos còpia de l’informe de data 12/11/2020, elaborat per l’arquitecte municipal Sr. [...], que els hi adjuntem. “A l’esmentada contesta es va adjuntar l’informe de referència, elaborat pel tècnic municipal en data 12/11/2020. En data 11/05/2021 es va presentar instància, anotació d’entrada 909, que es van contestar per l’Alcaldia mitjançant carta de data 17/05/2021, anotació de sortida 273 de data 17/05/2021 a les 9:48:00 hores, tot dient, i cito textualment: “... Tot i que ja es va contestar l’anterior instància per comunicació de data 3 de maig del present, a la vista de la sol·licitud que es presenta de nou, em plau comunicar-vos que es passarà aquesta petició a l’arquitecte municipal. “I, de forma sorprenent, en data 17/05/2021 a les 11:24:00, es va presentar una nova instància, anotació d’entrada 944, que no té en compte l’anterior contesta de la mateixa data, i que s’ha contestat per l’Alcaldia en data 20/05/2021, anotació de sortida 282 de data 20/05/2021, tot dient, i cito textualment : “En contesta a la seva instància de data 17 de maig de 2021, Registre d’entrada 944, en la que reiteren la petició efectuada a la seva instància de data 11 de maig del present, em plau contestar-vos que reiterem la contesta tramesa en data 17/05/2021, anotació de sortida 273, en el sentit de que aquesta petició ja s’ha passat a l’Arquitecte municipal”. I identifica una tercera persona afectada per l’accés reclamat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Objecte de la reclamació La sol·licitud de 16 de març fa referència a la resposta a una sol·licitud d’aquest mateix informe prèvia a la què porta causa d’aquest procediment, en la què s’afirma que “en el seu dia es va fer arribar l’informe a l’interessat, i que el govern no considera un segon informe perquè el primer ja es prou aclaridor”, i sol·licita: “No li demanem el què considera el govern sinó un informe de l’obra de la barbacoa on consti la legalitat de les obres i l’adequació d’aquestes a la normativa urbanística de la zona”. El 14 d’abril, la persona reclamant presenta un nou escrit al registre municipal al·ludint a l’anterior i reclamant l’informe, que entén estimat per silenci administratiu. En l’escrit de reclamació es reprodueix aquesta petició i la presumpció d’estimació per silenci. L’escrit d’esmena de la persona reclamant fa referència als antecedents de la sol·licitud i diu que “el propi Ajuntament esmenta que disposa d'un informe tècnic, que no se'ns ha fet arribar. Per tant es tracta d'un document preexistent, segons esmenta el propi Batlle. L’informe aportat per l’Ajuntament assenyala que aquests escrits van ser contestats per escrit de 3 de maig de 2021, anotació de sortida 242, en què s’enviava a la persona reclamant còpia de l’informe de data 12 de novembre de 2020, elaborat per l’arquitecte municipal. Tanmateix, la persona reclamant no ha informat a aquesta Comissió d’aquesta resposta, malgrat que se’l va requerir expressament a fer -ho en l’escrit d’admissió a tràmit. En tot cas, amb aquest lliurament de l’informe cal considerar satisfeta extemporàniament la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació. De l’informe municipal se’n desprèn, també, que la persona reclamant, després de rebre l’informe, hauria sol·licitat en una nova instància d’11 de maig de 2021 un nou informe, que l’Ajuntament hauria respost el 17 de maig de 2021 en aquests termes: “... Tot i que ja es va contestar l’anterior instància per comunicació de data 3 de maig del present, a la vista de la sol·licitud que es presenta de nou, em plau comunicar-vos que es passarà aquesta petició a l’arquitecte municipal”, i davant d’una nova instància de 17 de maig sol·licitant-ho novament, li hauria respost el 20 de maig que la seva petició ja s’ha passat a l’arquitecte municipal. Aquesta petició d’elaboració d’informe cal considerar-la aliena a la sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació, que segons l’esmena de la persona reclamant tenia per objecte l’informe preexistent, i per tant, al marge d’altres consideracions, no es pot incloure en l’objecte d’aquesta reclamació, per manca de congruència amb la sol·licitud de la què deriva. Tenint tot això en compte, cal declarar perdut l’objecte de la reclamació amb el lliurament de l’informe realitzada el 3 de maig, i finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 331/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’administració l’informe sol·licitat, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.