Pérdida de objeto 06/08/2020 · 24 días en resolverse

Acceso al contrato de alquiler y precio de furgonetas para la campaña forestal 2020 y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya el contrato de alquiler y precio de furgonetas para la campaña forestal 2020. El ciudadano alegó que los vehículos ya estaban en uso pese a la inadmissió inicial. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información una vez adjudicado el contrato.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de información futura es inadmisible, siendo requisito que la información exista previamente al momento de la solicitud.
2 La administración procedió a la satisfacción extemporánea de la solicitud al facilitar el enlace a la plataforma de contratación una vez adjudicado el contrato.
3 La entrega de la información solicitada durante el trámite de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.

Texto completo

Resolució 416/2020, de 6 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 330/2020 Administració reclamada: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Contracte de lloguer i preu de les furgonetes per a la campanya forestal de l’any 2020. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la i nformació sol·licitada un cop s’ha adjudicat el contracte, ja en el marc d’aquest procediment, facilitant l’enllaç concret a la plataforma electrònica de contractació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Generalitat. Contractes. Incendis. Vehicles. Reclamació contra inadmissió. Informació futura. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 330/2020, presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juny de 2020, la persona reclamant va sol·licitar al Departament d’Interior accedir al contracte de lloguer i al preu de les furgonetes que s’han de fer servir durant la campanya forestal de 2020. 3. El 13 de juliol de 2020, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya resol inadmetre la sol·licitud d’accés de la persona reclamant d’acord amb l’article 29.1.c) LTAIPBG “ja que l’expedient de contractació es troba actualment en tramitació i encara no s’ha fet públic”. 4. La Reclamació presentada el 13 de juliol de 2020 argumenta no comprendre la inadmissió de la sol·licitud al haver comprovar, la persona reclamant, que les furgonetes objecte del contracte sol·licitat ja estarien en utilització per part del cos de Bombers. 5. El 21 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de juliol de 2020 la GAIP rep la resposta del Departament d’Interior que adjunta una comunicació dirigida a la persona reclamant en la què se li informa de l’estimació de la seva sol·licitud i se li facilita l’enllaç a la plataforma electrònica de contractació de la Generalitat de Catalunya on consta publicada l’adjudicació del contracte d’arrendament de 56 vehicles sense conductor destinats al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya durant la campanya forestal de 2020. 7. El 29 de juliol de 2020, la GAIP notifica a la persona reclamant la resposta rebuda del Departament d’Interior, indicant que ja li hauria facilitat la informació, tot indicant-li que, tret que en el termini de cinc dies indiqués el contrari, entendria satisfeta la sol·licitud i procediria a la finalització del procediment. Depassat aquest termini, la persona reclamant no ha fet cap objecció al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació La reclamació es presenta contra la resolució d’inadmissió de la sol·licitud d’informació sobre el contracte de lloguer de furgonetes per a la campanya d’estiu, motivada en el fet que en aquell moment, encara no estaria adjudicat. Certament, és requisit per a què pugui ser admissible la sol·licitud d’informació que aquesta existeixi prèviament a la sol·licitud, essent inadmissible la petició d’informació futura, i per tant, si l’administració no havia adjudicat en aquell moment el contracte, cosa que no ha desacreditat la persona reclamant, malgrat els dubtes que ha expressat al respecte, resultava adequada la inadmissió. En tot cas, els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la informació sol·licitada un cop s’ha adjudicat el contracte, ja en el marc d’aquest procediment, facilitant l’enllaç concret a la plataforma electrònica de contractació, sense que la persona reclamant hagi objectat o al·legat res en contra. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 d’agost de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 330/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr ibunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.