Solicitud de información sobre plazas de aparcamiento para personas con movilidad reducida y resultado por pérdida de objeto

Resolució 419/2019, de 5 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 330/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Diverses dades sobre places d’aparcament per a vehicles adaptats. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte Resum: El dret d’accés a la informació pública es projecta sobre informació que està en poder de l’Administració, i no mereix aquest qualificatiu informació futura o incerta. Per una altra banda, també cal tenir en compte que la Reclamació 330/2019 no reiterava la pretensió d’obtenir la informació sol·licitada, sinó únicament rebre resposta municipal, per tal de verificar l’existència de gestions municipals en pro de places d’aparcament reservat per a les persones amb mobilitat reduïda. A la vista d’aquestes consideracions, és procedent entendre que la Reclamació ha perdut el seu objecte perquè l’Ajuntament ha donat satisfacció raonable a les seves pretensi ons. Paraules clau: Ajuntament. Places d’aparcament. Persones amb discapacitats. Informació futura o incerta. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 330/2019, presentada contra l’ Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 d’abril de 2019 la persona reclamant, després de fer referència a problemes d’aparcament reservat per a persones amb mobilitat reduïda i a anteriors gestions de la mateixa persona reclamant davant d’òrgans o autoritats municipals, demana a l’Ajuntament de Barcelona: 2.1. Quins són els problemes que estan demorant la retolació de determinades places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda?. 2.2. La data prevista per a la instal·lació d’una o unes places reservades a persones amb mobilitat reduïda a la Plaça Sant Miquel. 3. La Reclamació presentada el 27 de maig de 2019 indica que no s’hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior i que la finalitat de la Reclamació és posar de manifest l’absència de gestions per facilitar l’existència de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda a la plaça de l’Ajuntament de Barcelona. 4. El 5 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 28 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que inclou un escrit adreçat a la persona reclamant que dona resposta a la seva sol·licitud del 15 d’abril de 2019. La resposta municipal explica les raons de la demora en la retolació de tres places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda a la Plaça Sant Miquel i assenyala que estarien en servei al finalitzar les obres. Atesa aquesta resposta, l’Ajuntament demana la finalització de la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha donat resposta a la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, de la que deriva aquesta Reclamació. Tot i que la resposta municipal no facilita totes les dades demanades (així, no indica la data prevista d’instal·lació de places d’aparcament reservades a la Plaça de Sant Miquel), substancialment respon a allò que ha demanat la persona reclamant, i es pot deduir de la resposta municipal que la data concreta de posada en funcionament dels aparcaments reservats citats deu ser encara incerta. Cal tenir en compte que el dret d’accés a la informació pública es projecta sobre informac ió que està en poder de l’Administració, i no mereix aquest qualificatiu informació futura o incerta. Per una altra banda, també cal tenir en compte que la Reclamació 330/2019 no reiterava la pretensió d’obtenir la informació sol·licitada, sinó únicament rebre resposta municipal, per tal de verificar l’existència de gestions municipals en pro de places d’aparcament reservat per a les persones amb mobilitat reduïda. A la vista d’aquestes consideracions, és procedent entendre que la Reclamació ha perdut el seu objecte perquè l’Ajuntament ha donat satisfacció raonable a les seves pretensions. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 330/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.