Diversos ciudadanos solicitaron la trazabilidad de sus historias clínicas al ICS y CatSalut. Tras una sentencia judicial, la GAIP resuelve que no es competente para resolver estas reclamaciones, trasladando los expedientes a la APDCAT por considerarse que prevalece la normativa de protección de datos sobre la de transparencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La Sentencia 299/2023 del Juzgado de lo Contencioso nº 13 de Barcelona anuló la derivación de expedientes a la GAIP, estableciendo que la APDCAT es la autoridad competente para resolver reclamaciones de tutela sobre trazabilidad clínica.
2
Se determina que el acceso a la trazabilidad de la historia clínica forma parte del derecho de acceso previsto en el artículo 15 del RGPD, prevaleciendo la normativa de protección de datos sobre la LTAIPBG.
3
La Sentencia del TJUE (caso Pankki) aclara que el derecho de acceso incluye fechas y fines de las consultas de datos, pero no la identidad de los empleados salvo que sea indispensable para el ejercicio de los derechos.
4
La GAIP y la APDCAT han aprobado criterios conjuntos que definen la normativa de protección de datos como preferente y la LTAIPBG como meramente supletoria en esta materia.
5
En consecuencia, la GAIP acuerda trasladar todas las reclamaciones relacionadas con la trazabilidad de historias clínicas a la APDCAT y dar por finalizados los procedimientos en su propia sede.
Texto completo
Resolució 1024/2024, d’1 d’agost
Antecedents
1. D’acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG), la GAIP ha admès a tràmit i ha rebut reclamacions
relacionades amb la traçabilitat d’accessos a històries clíniques contra diverses institucions
que presten serveis públics de salut, com ara l’Institut Català de la Salut (ICS), el Servei
Català de la Salut (CatSalut), entre d’altres. La GAIP ha estat tramitant les reclamacions
que tenen per objecte les traçabilitats d’històries clíniques, entenent que les dades
sol·licitades es poden considerar incloses dins el concepte d’informació pública de l’article
2 de l’LTAIPBG. Aquesta mateixa interpretació ha estat sostinguda fins ara per l’APDCAT.
2. Aquesta interpretació de l’ordenament jurídic vigent s’ha vist afectada per la Sentència
núm. 299/2023, de data 31 de juliol de 2023, dictada pel Jutjat contenciós núm. 13 de
Barcelona, en el recurs 392/2022, interposat contra la resolució de derivació de l’Autoritat
Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a la GAIP, i que resol estimar el recurs
interposat per l’ICS, i anul·lar la resolució de derivació per no ser ajustada a dret, per ser
competent per resoldre la reclamació de tutela l’APDCAT.
3. Vist aquest pronunciament jurisdiccional, la GAIP va demanar el seu posicionament a
l’APDCAT, el dia 16 d’abril de 2024, sobre com procedir en exercici de les respectives
competències, en relació amb les reclamacions afectades per l’abast de la sentència
esmentada.
4. El 10 de juliol de 2024, l’APDCAT comunica a la GAIP, que en execució de la sentència
299/2023, de 31 de juliol, un cop esdevinguda ferma, aprova la Resolució del procediment
de tutela de drets núm. PT 51/2022, resolució que ha estat notificada per e- Valisa a la
Comissió.
5. En conseqüència, es constata que ambdues institucions comparteixen un mateix parer
quant a la delimitació dels àmbits competencials respectius sobre les traçabilitats de les
històries clíniques. D’acord amb això, l’APDCAT i la GAIP han aprovat conjuntament el 30
de juliol de 2024 uns “Criteris interpretatius sobre l’aplicació de les normes reguladores i la
tramitació de les reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història
clínica” (en endavant, Criteris conjunts), publicats als webs respectius
(https://www.gaip.cat/ca/detall/normativa/Criteris-comuns-APDCAT-GAIP- per-resoldre- les-
reclamacions-dacces-de-les-persones-a-la-tracabilitat-de-la-seva-historia-clinica-00001).
Fonaments jurídics
1. Sobre la competència general de la GAIP i l’adopció de criteris d’interpretació de les
normes per part de la Comissió
Tal i com preveu l’article 39.1 LTAIPBG), la GAIP és la Comissió “encarregada de vetllar pel
compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública” que regula la mateixa llei.
En termes equivalents ho preveu l’article 1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol.
El Capítol II RGAIP regula les funcions que són pròpies de la Comissió. Particularment en el
seu article 7.2, es preveu que li correspon “d) Establir criteris per garantir una aplicació
homogènia de la legislació relativa a l'accés a la informació, sens perjudici de l'adopció de les
mesures de coordinació amb l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió Nacional
d'Accés, Avaluació i Tria Documental previstes a l'article 59 d'aquest decret”.
En l’àmbit del mateix article 7.2 RGAIP, correspon també a la Comissió proposar
recomanacions i formular suggeriments per facilitar el compliment del dret d’accés a la
informació pública a partir de les reclamacions que hagi tramitat (e), elaborar estudis i anàlisis
per a millorar el coneixement de l'aplicació de la legislació vigent en matèria d'accés a la
informació també a partir de les reclamacions tramitades (g). Finalment, i d’acord amb l’article
17.3.g) RGAIP, correspon al Ple de la GAIP adoptar els criteris, les recomanacions, els
suggeriments i els informes esmentats.
Pel que fa en concret a l’adopció de criteris de coordinació conjunts, i d’acord amb la disposició
addicional sisena de la LTAIPBG, “la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió d’Accés, Avaluació i Tria
Documental han d’adoptar les mesures de coordinació necessàries per a garantir una aplicació
homogènia, en llurs respectius àmbits d’actuació, dels principis i les regles sobre la protecció
de dades personals i l’accés a la informació. A aquest efecte, poden establir criteris i regles
d’aplicació”.
És precisament en el marc de la normativa referida que s’han aprovat els Criteris conjunts
esmentats en l’antecedent 5 i als quals es refereix el proper fonament.
2. Sobre els Criteris interpretatius aprovats per l’APDCAT i la GAIP, en relació amb
l’aplicació de les normes reguladores i la tramitació de les reclamacions d’accés de
les persones a la traçabilitat de la seva història clínica
Pel que fa a l’accés a la traçabilitat de la història clínica, la GAIP s’ha considerat
tradicionalment competent per a tramitar i resoldre els expedients promoguts per les persones
que l’han reclamat. En aquest sentit, la derivació dels expedients que es presentaven a
l’APDCAT vers la GAIP comportava la intervenció de la Comissió, en compliment de la seva
finalitat de garantia del dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania (si bé
limitada a les entitats hospitalàries i mèdiques del sector públic, d’acord amb l’àmbit subjectiu
d’aplicació de la LTAIPBG).
En la resolució d’aquests expedients derivats, la GAIP ha considerat que la informació relativa
a la traçabilitat dels accessos a la història clínica d’una persona és informació pública i per tant
li és d’aplicació la llei 21/2020, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la
salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica, així com la LTAIPBG, en tot allò no
regulat especialment. La Comissió sempre ha considerat que també seria aplicable el règim
jurídic relatiu a la protecció de dades personals (per totes, la Resolució 701/2023, de 3 d’agost).
D’ençà de la Resolució del procediment de tutela de drets núm. PT 51/2022, en compliment de
la Sentència 299/2023 del Jutjat contenciós número 13 de Barcelona, dictada en el recurs
392/2022- B, interposat per l’Institut Català de Salut, l’APDCAT entén que la traçabilitat clínica
forma part del dret d’accés previst a la normativa de protecció de dades (article 15 RGPD) i que
s’ha de donar resposta a la demanda d’accés per part de l’autoritat de control en matèria de
protecció de dades. Per tant, s’assumeix un règim jurídic especial, el que regula la protecció de
dades, i una autoritat específica de protecció que assumeix la garantia d’aquests drets
específics.
D’altra banda, resulta del tot rellevant la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
de 22 de juny de 2023 (ECLI:EU:C:2023:501; cas Pankki ), relativa a l’article 15 del Reglament
(UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció
de les persones físiques en allò que respecta al tractament de dades personals i a la lliure
circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga por la Directiva 95/46/CE (Reglament general
de protecció de dades; RGPD). En aquesta sentència es resol finalment que:
“El artículo 15, apartado 1, del Reglamento 2016/679 debe interpretarse en el sentido de que la
información relativa a operaciones de consulta de datos personales de una persona, relativas a
las fechas y a los fines de estas operaciones, constituye información que esa persona tiene
derecho a obtener del responsable del tratamiento en virtud de esa disposición. En cambio,
dicha disposición no consagra tal derecho en lo que respecta a la información relativa a la
identidad de los empleados de dicho responsable que llevaron a cabo esas operaciones bajo
su autoridad y de conformidad con sus instrucciones, a menos que esa información sea
indispensable para permitir al interesado ejercer efectivamente los derechos que le confiere
ese Reglamento y siempre bajo la condición de que se tengan en cuenta los derechos y
libertades de esos empleados”.
Aquestes modificacions que s’han succeït en el context interpretatiu han conduït a l’APDCAT i
a la GAIP a aprovar conjuntament els “Criteris interpretatius sobre l’aplicació de les normes
reguladores i la tramitació de les reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la
seva història clínica”, de 30 de juliol de 2024, d’acord amb el mandat que efectua la Disposició
addicional sisena de la LTAIPBG, abans transcrita.
Com s’estableix de manera literal en els Criteris interpretatius aprovats de manera conjunta:
“Als efectes d’oferir seguretat jurídica i la garantia del dret de les persones sobre l’accés a la
traçabilitat del seu historial clínic, l’APDCAT i la GAIP consideren convenient fixar conjuntament
uns criteris interpretatius sobre l’aplicació de la normativa reguladora i la tramitació de les
reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica:
1. En relació amb l’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica, es
considera d’aplicació preferent la normativa de protecció de dades, continguda en el Reglament
(UE) 2016/679, del Parlament i del Consell Europeu, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció
de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació
d'aquestes dades (RGPD).
A l’hora d’interpretar i resoldre aquestes sol·licituds d’accés, en el marc de la Llei 41/2002, de
14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en
matèria d’informació i documentació clínica, i la Llei catalana 21/2000, de 29 de desembre,
sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació
clínica, i la resta de la normativa aplicable, aquestes normes constitueixen el règim especial
sobre la matèria i l’LTAIPBG és d’aplicació amb caràcter supletori, d’acord amb la seva
disposició addicional primera, número 2.
2. En coherència amb l’anterior, correspon a l’APDCAT resoldre les sol·licituds de drets
d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica, en el marc de la normativa
indicada a l’apartat anterior.
3. En conseqüència, la GAIP traslladarà a l’APDCAT les reclamacions que rebi de les
persones que vulguin accedir a la traçabilitat de la seva història clínica, perquè sigui aquesta
autoritat qui les tramiti i resolgui”.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 d’agost de 2024, resol per unanimitat,
1. Executar en els seus termes la Sentència núm. 299/2023, de data 31 de juliol de 2023,
dictada pel Jutjat contenciós núm. 13 de Barcelona, en el Recurs 392/2022, interposat
contra la resolució de derivació de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a
la GAIP, que va estimar el recurs interposat per l’ICS, anul·lant la resolució de derivació,
per ser competent per resoldre la reclamació de tutela l’APDCAT.
2. Donar trasllat a l’APDCAT de les reclamacions i dels seus antecedents, així com de la
documentació i dels expedients que se’n deriven, relacionats a l’Annex d’aquesta
resolució, per a que se segueixi l a tramitació que correspongui.
3. Declarar finalitzats els procediments de reclamació davant d’aquesta Comissió que
consten relacionats a l’Annex d’aquesta resolució.
4. Notificar a l’APDCAT, a les parts reclamants i als organismes reclamats aquesta resolució i
disposar-ne la seva publicitat.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Annex
1. Reclamació 1160/2022
2. Reclamació 822/2023
3. Reclamació 1179/2023
4. Reclamació 921/2023
5. Reclamació 951/2023 i 941/2023, acumulables, per identitat d’objecte i reclamant
6. Reclamació 952/2023 i 945/2023, acumulables, per identitat d’objecte i reclamant
7. Reclamació 12/2024
8. Reclamació 134/2024
9. Reclamació 271/2024
10. Reclamació 329/2024
11. Reclamació 415/2024
12. Reclamació 500/2024
13. Reclamació 800/2024
14. Reclamació 883/2024
15. Reclamació 972/2024