Solicitud de informe técnico sobre legalidad de aparcamiento municipal y resultado de inadmisión parcial y pérdida de objeto

Resolució 482/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 329/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Monistrol de Calders Informació reclamada: Informe de l'Arquitecte municipal sobre la legalitat de l'aparcament de cotxes davant la plaça de la Pedrera. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) és aquella informació que està en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan s’exercita aquest dret, el què comporta l’exigència de que la informació sigui preexistent a la sol·licitud i l’exclusió de la informació que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada. De la seva banda, l’article 29 2. LTAIPBG determina que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. D’acord amb això, una petició d’elaboració d’un nou informe no és una sol·licitud d’informació pública, i la decisió administrativa d’estimar-la o no pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, de manera que -amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local-, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació han de ser inadmeses en aquest procediment, d’acord amb l’article 30.2 RGAIP. I d’això se’n deriva, igualment, que resulta improcedent aplicar a una petició d’elaboració d’un nou informe el règim jurídic de silenci administratiu del procediment d’accés a la informació pública, que es regula a l’article 35 LTAIPBG i 164.3 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Informes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Petició d’informes i dictàmens. Deure de diligència de la persona reclamant. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 d’abril entra a la GAIP la Reclamació 329/2021 presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Monistrol de Calders, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una instància exposa que en data 9 de març de 2021 van entrar una instància demanant un informe de l’arquitecte municipal sobre la legalitat de l’aparcament de cotxes, davant la plaça la pedrera entorpint el pas del trànsit rodat i sol·licita “D’acord a la llei catalana, havent transcorregut el termini legal necessari, considerem que el silenci obtingut atorga el caràcter positiu de la vostra sol·licitud. És per això que demanem ens sigui atorgat de forma immediata l’esmentat informe”. 3. La Reclamació presentada el 19 d’abril de 2021 indica que: “Com a regidors a l'oposició, en data 09/03/2021 el nostre grup (Junts x Monistrol de Calders) va presentar una instància (Anotació 442) sol·licitant un informe de l'Arquitecte municipal, Sr [...], sobre la legalitat de l'aparcament de cotxes que hi ha diàriament davant la plaça de la Pedrera de Monistrol de Calders, que entorpeix permanentment el pas de trànsit rodat”. Fa constar que ha transcorregut el temps per entendre estimada la sol·licitud, d’acord amb la llei, i reclama el lliurament immediat de l’informe 4. El 20 d’abril de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni les Reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021 com a requisit previ per la seva admissió a tràmit. Concretament li demana que aporti una còpia de les sol·licituds d’informació registrades que són objecte de cadascuna de les reclamacions presentades davant de l’Ajuntament. Així mateix, com a millora de les reclamacions esmentades li demana que informi a la Comissió sobre si l’objecte de les diferents sol·licituds és l’accés a informes preexistents o bé, demana l’emissió d’aquests informes. 5. El 29 d’abril de 2021 la persona reclamant esmena les Reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021. En relació amb la Reclamació 329/2021 assenyala que “davant de la situació d’entorpiment diari del sistema viari municipal en l’esmentat espai en la instància presentada, i les reiterades queixes i instàncies presentades pels veïns considerem que hauria d’existir a les dependències municipals algun estudi o informe de l’arquitecte municipal al respecte. En cas que no existís, demanem que s’emeti el mateix, per tal de pacificar aquesta zona viària municipal, i se'ns faci arribar”. I aporta una instància del 16 de març de 2021 en la qual exposa: “que ens va fer arribar la resposta (anotació sortida 136/2021) l’Ajuntament ha disposat d’assessorament tècnic en aquesta actuació. No considerem de moment que cal encarregar cap nou informe” i sol·licita: “com a membres electes de Ple dret d’aquest Ajuntament, també volem estar assessorats i per això mateix demanem específicament l’informe del tècnic municipal, sr. [...], sobre la legalitat de les obres i l’adequació a la normativa urbanística de la zona”. 6. El 4 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 4 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Monistrol de Calders i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 20 de maig de 2021 l’Ajuntament de Monistrol de Calders notifica a la Comissió l’informe jurídic i expedient sol·licitats. En relació amb la Reclamació 329/2021 assenyala el següent: “La reclamació de referència versa sobre l’aparcament de la Plaça de la Pedrera del municipi, i en data 9/03/2021 es va presentar una primera instància anotació d’entrada 442, i una segona en data 14/04/2021, anotació d’entrada 687, aquesta darrera instancia es va contestar per l’Alcaldia mitjançant carta de data 20/04/2021, que per raons que desconeixem i problemes informàtics no va sortir del registre de sortides, error aquest que s’ha verificat en data 18/05/2021 enviant ara sí l’esmentada carta, anotació de sortida 277 de data 18/05/2021, tot dient, i cito textualment : “... em plau contestar-vos que l'Ajuntament de Monistrol de Calders, en el ple ordinari del 2 d'octubre del 2020, va aprovar la col·laboració amb el Servei Català de Trànsit sobre l'assumpció de les facultats de denúncia i sanció per infraccions a normes de circulació en vies urbanes on s'atribueixen les competències de denúncia i sanció al cos de Mossos d'Esquadra i a la direcció del Servei Català de Trànsit, respectivament. Entenem que no és necessari l'informe de l'arquitecte municipal, donada l'evidència del propi carrer i les senyalitzacions viàries que marquen la prohibició d'estacionament. D'altra banda, l'equip de govern amb l'assessorament tècnic pertinent està estudiant, de manera preliminar, diferents alternatives per a limitar el trànsit rodat i millorar la seguretat dels vianants en el tram més central del nucli”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Objecte de la reclamació La formulació de la sol·licitud no és clara sobre si el què es demana és un informe preexistent, o si es demana que s’elabori. En l’aportació de l’esmena, la persona reclamant deixa clares les seves pretensions: “considerem que hauria d’existir a les dependències municipals algun estudi o informe de l’arquitecte municipal al respecte. En cas que no existís, demanem que s’emeti el mateix, per tal de pacificar aquesta zona viària municipal, i se'ns faci arribar”. El 14 d’abril la persona reclamant presenta un nou escrit al registre municipal al·ludint a la sol·licitud anterior i reclamant l’informe, que entenien estimat per silenci administratiu. En l’escrit de reclamació es reprodueix aquesta petició i la presumpció d’estimació per silenci. L’informe municipal indica que amb data 20 d’abril de 2021 s’hauria respost en els termes que a continuació s’indiquen, i si bé reconeix que per un error informàtic aquell escrit no va sortir efectivament del registre en aquella data, indica que el 18 de maig de 2021 s’hauria esmenat aquell error i enviat l’escrit, amb anotació de sortida 277: “...l'Ajuntament de Monistrol de Calders, en el ple ordinari del 2 d'octubre del 2020, va aprovar la col·laboració amb el Servei Català de Trànsit sobre l'assumpció de les facultats de denúncia i sanció per infraccions a normes de circulació en vies urbanes on s'atribueixen les competències de denúncia i sanció al cos de Mossos d'Esquadra i a la direcció del Servei Català de Trànsit, respectivament. Entenem que no és necessari l'informe de l'arquitecte municipal, donada l'evidència del propi carrer i les senyalitzacions viàries que marquen la prohibició d'estacionament. D'altra banda, l'equip de govern amb l'assessorament tècnic pertinent està estudiant, de manera preliminar, diferents alternatives per a limitar el trànsit rodat i millorar la seguretat dels vianants en el tram més central del nucli”. D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) és aquella informació que està en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan s’exercita aquest dret, el què comporta l’exigència de que la informació sigui preexistent a la sol·licitud i l’exclusió de la informació que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada. De la seva banda, l’article 29.2 LTAIPBG determina que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. D’acord amb això, una petició d’elaboració d’un nou informe no és una sol·licitud d’informació pública, i la decisió administrativa d’estimar-la o no pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, de manera que -amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local-, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació han de ser inadmeses en aquest procediment, d’acord amb l’article 30.2 RGAIP. I d’això se’n deriva, igualment, que resulta improcedent aplicar a una petició d’elaboració d’un nou informe el règim jurídic de silenci administratiu del procediment d’accés a la informació pública, que es regula a l’article 35 LTAIPBG i 164.3 TRLMRLC. La resposta facilitada per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment, de la què la persona reclamant no n’ha informat a la Comissió com estava obligat a fer, és clara en negar que disposi de l’informe sol·licitat per la persona reclamant, de manera que cal considerar perdut l’objecte de la reclamació en relació amb l’informe sol·licitat, en haver-se confirmat la seva inexistència en el marc d’aquest procediment. D’acord amb l’anterior, és procedent inadmetre la reclamació en relació amb la pretensió d’elaboració d’un nou informe, i finalitzar aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte amb la manifestació feta per l’Administració, en el marc d’aquest procediment, de la seva inexistència. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Finalitzar el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, amb la informació aportada en el marc d’aquest procediment sobre la inexistència de l’informe sol·licitat. 2. Inadmetre la Reclamació en la seva pretensió de què s’elabori un informe, per no tenir per objecte l’accés a la informació pública. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 329/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.