Solicitud de informe técnico sobre legalidad urbanística con resultado de estimación parcial e inadmisión parcial

Resolució 481/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 328/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Monistrol de Calders Informació reclamada: Informe de l'Arquitecte municipal sobre la legalitat d’una construcció. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) és aquella informació que està en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan s’exercita aquest dret, el què comporta l’exigència de que la informació sigui preexistent a la sol·licitud i l’exclusió de la informació que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada. De la seva banda, l’article 29 2. LTAIPBG determina que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. D’acord amb això, una petició d’elaboració d’un nou informe no és una sol·licitud d’informació pública, i la decisió administrativa d’estimar-la o no pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, de manera que -amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local-, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació han de ser inadmeses en aquest procediment, d’acord amb l’article 30.2 RGAIP. I d’això se’n deriva, igualment, que resulta improcedent aplicar a una petició d’elaboració d’un nou informe el règim jurídic de silenci administratiu del procediment d’accés a la informació pública, que es regula a l’article 35 LTAIPBG i 164.3 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Informes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Petició d’informes i dictàmens. Deure de diligència de la persona reclamant. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 328/2021 presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Monistrol de Calders, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una instància en la qual exposa “que en data 09/03/2021 vàrem entrar 1 instància (438) demanant un informe de l’arquitecte municipal, sr. [...] sobre la legalitat de la construcció a l’hort del C/ Sastre 11, a tocar de la riera St. Joan”. I sol·licita: “D’acord a la llei catalana, havent transcorregut el termini legal necessari, considerem que el silenci obtingut atorga el caràcter de positiu de la vostra sol·licitud. És per això que demanem ens sigui entregat de forma immediata l’esmentat informe”. 3. La Reclamació presentada el 19 d’abril indica que: “Com a regidors a l'oposició, en data 09/03/2021 el nostre grup (Junts x Monistrol de Calders) va presentar una instància (Anotació 438) sol·licitant un informe de l'Arquitecte municipal, Sr [...], sobre la legalitat de la construcció a l'hort, a tocar de la riera de sant Joan, de la casa situada al C/ Sastre 11, de Monistrol de Calders”. Fa constar que ha transcorregut el temps per entendre estimada la sol·licitud, d’acord amb la llei, i reclama el lliurament immediat de l’informe. 4. El 20 d’abril de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni les reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021 com a requisit previ per la seva admissió a tràmit. Concretament li demana que aporti una còpia de les sol·licituds d’informació registrades que són objecte de cadascuna de les reclamacions presentades davant de l’Ajuntament. Així mateix, com a millora de les reclamacions esmentades li demana que informi a la Comissió sobre si l’objecte de les diferents sol·licituds és l’accés a informes preexistents o bé, demana l’emissió d’aquests informes. 5. El 29 d’abril de 2021 la persona reclamant esmena les reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021. En relació amb la Reclamació 328/2021 assenyala que “En aquesta construcció il·legal que esmentem en la instància hi ha d’haver un informe del tècnic permetent o denegant les obres. En cas contrari hi ha una negligència important per part de la regidoria municipal corresponent. És per això que en cas que no hi hagués aquest informe a l’Ajuntament se n’hauria d’emetre un i fer-nos-lo arribar a l’oposició al més aviat possible...”. Així mateix aporta la instància presentada el 9 de març de 2021 en la qual exposa: “que a la part de l’hort, que dona a la Riera de St. Joan, de la casa situada al c/ Sastre nº 11, s’hi ha construït un porxo cobert”. I sol·licita: “un informe de l’arquitecte municipal, sr. [...],, sobre la legalitat de l’esmentada construcció, així com el corresponent permís d’obra de la mateixa”. 6. El 4 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 4 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Monistrol de Calders i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 20 de maig de 2021 l’Ajuntament de Monistrol de Calders notifica a la Comissió l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe municipal assenyala que en relació amb la Reclamació 328/2021: “La reclamació de referència està en relació a una construcció a l’hort del carrer Sastre núm. 11 de Monistrol de Calders. Aquest expedient es va iniciar per un informe encarregat per l’Alcaldia al tècnic municipal, que es va emetre en data 4 de juny de 2019, que va originar el Decret de l’Alcaldia núm. 80/2019 de data 13 de juny de 2019, que es va notificar en data 18/07/2019, en aquest Decret es va incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística, es va ordenar la suspensió provisional dels actes en curs, es va requerir a l’interessat per adaptar les obres a les determinacions del planejament urbanístic que siguin legalitzables i, es va nomenar com instructor de l’expedient a la persona que ostenti el càrrec d’Alcalde de l’Ajuntament o en el seu cas al Regidor d’Urbanisme. En aquestes dates es va iniciar la present legislatura municipal, concretament no podem oblidar que el sotasignat, Alcalde de l’Ajuntament de Monistrol de Calders va prendre possessió del càrrec en data 15 de juny de 2019. Donat el temps transcorregut des de la data d’inici que s’ha de fixar en el Decret d’incoació (13-06-2019) i l’actualitat, aquesta Alcaldia ha considerat que resulta d’aplicació l’establert a l’article 115.1 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, en el que s’estableix que d’acord amb l’article 202 de la Llei d’Urbanisme, el termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa que posi fi al procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada és de sis mesos des de la resolució de la seva incoació d’ofici. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, es produeix la caducitat del procediment. I, en quan a les instàncies presentades en aquesta reclamació, en data 9/03/2021 es va presentar una instància, anotació d’entrada 438, i una segona en data 14/04/2021, anotació d’entrada 686, aquesta darrera instancia es va contestar per l’Alcaldia en data 3/05/2021, anotació de sortida 248 de data 4/05/2021, tot dient, i cito textualment : “ ... em plau contestar-vos que la resposta a aquesta petició ja es va donar en un Ple”. En data 11/05/2021 es va presentar una nova instància, anotació d’entrada 908, que es va contestar per l’Alcaldia en data 17/05/2021, anotació de sortida 272 de data 17/05/2021 a les 9:44:00, tot dient, i cito textualment : “... em plau comunicar-vos que es passarà aquesta petició a l’arquitecte municipal”. I, de forma sorprenent, en data 17/05/2021 a les 11:08:00, es va presentar una nova instància, anotació d’entrada 943, que no te en compte l’anterior contesta de la mateixa data, i que s’ha contestat per l’Alcaldia en data 20/05/2021, anotació de sortida 283 de data 20/05/2021, tot dient, i cito textualment : “En contesta a la seva instància de data 17 de maig de 2021, Registre d’entrada 943, en la que reiteren la petició efectuada a la seva instància de data 11 de maig del present, em plau contestar-vos que reiterem la contesta tramesa en data 17/05/2021, anotació de sortida 272, en el sentit de que aquesta petició ja s’ha passat a l’Arquitecte municipal.” També identifica una tercera persona afectada per l’accés reclamat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Objecte de la reclamació La formulació de la sol·licitud (un informe de l’arquitecte municipal sobre la legalitat de la construcció a l’hort del C/ Sastre 11) no és clara sobre si el què es demana és un informe preexistent, o si es demana que s’elabori. En l’aportació de l’esmena, la persona reclamant deixa clares les seves pretensions: “En aquesta construcció il·legal que esmentem en la instància hi ha d’haver un informe del tècnic permetent o denegant les obres. En cas contrari hi ha una negligència important per part de la regidoria municipal corresponent. És per això que en cas que no hi hagués aquest informe a l’Ajuntament se n’hauria d’emetre un i fer-nos-lo arribar”. El 14 d’abril la persona reclamant presenta un nou escrit al registre municipal al·ludint a la sol·licitud anterior i reclamant l’informe, que entenien estimat per silenci administratiu. En l’escrit de reclamació es reprodueix aquesta petició i la presumpció d’estimació per silenci. L’informe de l’Ajuntament confirma l’existència d’un informe tècnic elaborat per encàrrec de l’Alcaldia, datat el 4 de juny de 2019, en el marc d’un procediment de legalitat urbanística del què s’hauria informat en sessió plenària, tal i com se li va indicar a la persona reclamant en escrit del 3 de maig. Però indica també que l’11 de maig la persona reclamant hauria presentat una nova instància demanant l’elaboració d’un informe, que va contestar l’Alcaldia en data 17 de maig comunicant-li que es traslladava la seva petició d’informe a l’arquitecte municipal, i que vist que en aquella mateixa data s’havia tornat a rebre una instància de la persona reclamant que no tenia en compte aquella resposta, se li va reiterar amb data 20 de maig, que la seva petició ja s’havia traslladat a l’arquitecte municipal el 17 de maig. Val a dir que la persona reclamant no ha informat aquesta Comissió d’aquestes comunicacions d’11, 17 i 20 de maig entre ella i l’Ajuntament relatives a la informació que es reclama, malgrat que va ser expressament requerida a informar de qualsevol comunicació relativa a aquest procediment en l’escrit d’admissió a tràmit de la reclamació. En tot cas, de l’informe se’n desprèn que existeix un informe tècnic de 4 de juny de 2019 del què s’hauria informat en un Ple, sense que això comporti la satisfacció d’aquesta sol·licitud d’informació que comporta obtenir-ne una còpia, i que s’hauria atès la petició de la persona reclamant d’elaboració d’un nou informe, tal i com se li hauria comunicat en els escrits de 17 i 20 de maig. D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) és aquella informació que està en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan s’exercita aquest dret, el què comporta l’exigència de que la informació sigui preexistent a la sol·licitud i l’exclusió de la informació que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada. De la seva banda, l’article 29 2. LTAIPBG determina que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. D’acord amb això, una petició d’elaboració d’un nou informe no és una sol·licitud d’informació pública, i la decisió administrativa d’estimar-la o no pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, de manera que -amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local-, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació han de ser inadmeses en aquest procediment, d’acord amb l’article 30.2 RGAIP. I d’això se’n deriva, igualment, que resulta improcedent aplicar a una petició d’elaboració d’un nou informe el règim jurídic de silenci administratiu del procediment d’accés a la informació pública, que es regula a l’article 35 LTAIPBG i 164.3 TRLMRLC. Per tant, l’objecte d’aquest procediment queda limitat a l’accés a l’informe preexistent, de 4 de juny de 2019, mentre que la petició de què s’elabori un nou informe de legalitat de la construcció, al marge de l’encaix que pugui tenir en el marc de les funcions d’assessorament dels òrgans municipals als membres de la corporació, queda tanmateix fora d’aquest procediment, tot això amb independència de què l’Ajuntament hagi acceptat l’encàrrec d’aquest informe. Correspon, per tant, inadmetre la reclamació en relació amb la petició d’elaboració d’un nou informe, i estimar-la en relació amb l’accés a la còpia de l’informe tècnic preexistent. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l’informe de 4 de juny de 2019. 2. Inadmetre la reclamació en relació amb la pretensió d’elaboració d’un nou informe de legalitat, per no ser informació pública. 3. Requerir a l’Ajuntament de Monistrol de Calders a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies 4. Requerir a l’Ajuntament de Monistrol de Calders a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 328/202 1 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.