Solicitud de informe técnico sobre legalidad de obras en parking municipal con resultado de estimación parcial e inadmisión parcial

Resolució 480/2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 327/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Monistrol de Calders Informació reclamada: Informe del tècnic municipal sobre la legalitat i adequació a la normativa vigent de les obres del pàrquing de la piscina municipal de la urbanització de la Masia del Solà. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) és aquella informació que està en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan s’exercita aquest dret, el què comporta l’exigència de que la informació sigui preexistent a la sol·licitud i l’exclusió de la informació que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada. D’acord amb això, una petició d’elaboració d’un nou informe no és una sol·licitud d’informació pública, i la decisió administrativa d’estimar-la o no pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, de manera que -amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local-, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació han de ser inadmeses en aquest procediment, d’acord amb l’article 30.2 RGAIP. I d’això se’n deriva, igualment, que resulta improcedent aplicar a una petició d’elaboració d’un nou informe el règim jurídic de silenci administratiu del procediment d’accés a la informació pública, que es regula a l’article 35 LTAIPBG i 164.3 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Informes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Petició d’informes i dictàmens. Deure de diligència de la persona reclamant. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 327/2021 presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Monistrol de Calders, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Monistrol de Calders en la que assenyala que el 16 de març hauria presentat una altra instància en la demanant un informe del tècnic municipal sobre la legalitat i adequació a la normativa vigent de les obres del pàrquing de la piscina municipal, a la urbanització de la Masia del Solà i sol·licita: “D’acord a la llei catalana, havent transcorregut el termini legal necessari, considerem que el silenci obtingut atorga el caràcter positiu de la nostra sol·licitud. És per això que demanem ens sigui entregat de forma immediata l’esmentat informe”. 3. La Reclamació presentada el 19 d’abril de 2021 indica que: “Com a regidors a l'oposició, en data 16/03/2021 el nostre grup (Junts x Monistrol de Calders) va presentar una instància (Anotació 495) sol·licitant un informe de l'Arquitecte municipal, Sr [...], sobre la legalitat de les obres efectuades al PK de la Piscina municipal, situada a la Urbanització Masia del Solà de Monistrol de Calders, i sobre la legalitat de l'adequació d'aquestes obres a la normativa urbanística vigent a la zona” . Fa constar que ha transcorregut el temps per entendre estimada la sol·licitud, d’acord amb la llei, i reclama el lliurament immediat de l’informe 4. El 20 d’abril de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que esmeni les reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021 com a requisit previ per la seva admissió a tràmit. Concretament li demana que aporti una còpia de les sol·licituds d’informació registrades que són objecte de cadascuna de les reclamacions presentades davant de l’Ajuntament. Així mateix, com a millora de les reclamacions esmentades li demana que informi a la Comissió sobre si l’objecte de les diferents sol·licituds és l’accés a informes preexistents o bé, demana l’emissió d’aquests informes. 5. El 29 d’abril de 2021 la persona reclamant esmena les reclamacions 326/2021, 327/2021, 328/2021, 329/2021, 330/2021 i 331/2021. En relació amb la Reclamació 327/2021 assenyala que “Des del moment que l’Ajuntament ens fa arribar que ha disposat d’assessorament tècnic donem per suposat que existeix un informe de l’arquitecte municipal que és favorable a la realització de les obres realitzades en l’esmentat espai. I en cas que no es disposi d’aquest, demanem que se n’emeti un i se’ns faci arribar...”. I aporta la sol·licitud presentada el 18 de febrer de 2021 en la qual exposa “que veient que s’estan duent a terme unes obres al costat de la piscina” i sol·licita “un informe del tècnic municipal sobre la legalitat de les obres i l’adequació d’aquestes a la normativa urbanística”. Així m ateix aporta la resposta del 12 de març en la qual l’informem que “l’Ajuntament disposat d’assessorament tècnic en aquesta situació. No considerem de moment que calgui encarregar cap nou informe”. També aporta una instància de 16 de març de 2021 en la qual sol·licita: “Com a membres electes de Ple dret d’aquest Ajuntament, també volem estar assessorats i per això mateix demanem específicament l’informe del tècnic municipal, sr. [...], sobre la legalitat de les obres i l’adequació a la normativa urbanística de la zona”. 6. El 4 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 4 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Monistrol de Calders i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 20 de maig de 2021 l’Ajuntament de Monistrol de Calders notifica a la Comissió l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe exposa que en relació amb la Reclamació 327/2021: “La reclamació de referència està en relació a les actuacions efectuades en el pàrquing de la piscina de la urbanització Masia del Solà. I, en quan a les instàncies presentades en aquesta reclamació, volem posar de manifest que prèviament, i en data 18/02/2021, anotació d’entrada 287, es va presentar una instància sol·licitant un informe, i en data 12/03/2021, anotació sortida 136, per part de l’Alcaldia es va contestar, i cito textualment : “em plau contestar-vos que l’Ajuntament ha disposat d’assessorament tècnic en aquesta actuació. No considerem de moment que calgui encarregar cap nou informe”. En data 16/03/2021 es va presentar una altra instància, anotació d’entrada 495, i una segona en data 14/04/2021, anotació d’entrada 684, aquesta darrera instancia es va contestar per l’Alcaldia en data 3/05/2021, anotació de sortida 247 de data 4/05/2021, tot dient, i cito textualment : “ ... em plau contestar-vos que l’Ajuntament ha donat trasllat al tècnic municipal d’aquestes instàncies i en aquest moment ja les té damunt la taula “. Aquesta documentació es va trametre al tècnic en data 30/04/2021, i es va fer un recordatori del tema en data 13/05/2021, tot posant un termini de contesta per tot el dia 31 de maig”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Objecte de la reclamació La formulació de la sol·licitud (un informe de l’arquitecte municipal sobre la legalitat i l’adequació a la normativa vigent de les obres del pàrquing de la piscina municipal, a la urbanització Masia del Solà) no és clara sobre si el què es demana és un informe preexistent, o si es demana que s’elabori. En l’aportació de l’esmena, la persona reclamant deixa clares les seves pretensions: “donem per suposat que existeix un informe de l’arquitecte municipal que és favorable a la realització de les obres realitzades en l’esmentat espai. I en cas que no es disposi d’aquest, demanem que se n’emeti un i se’ns faci arribar”. El 14 d’abril la persona reclamant presenta un nou escrit al registre municipal al·ludint a la sol·licitud anterior i reclamant l’informe, que entenien estimat per silenci administratiu. En l’escrit de reclamació es reprodueix aquesta petició i la presumpció d’estimació per silenci. L’informe de l’Ajuntament reprodueix aquests antecedents, i afegeix que l’Ajuntament va respondre els escrits de 16 de març i 14 d’abril amb data 3 de maig de 2021, anotació de sortida 247, informant a la persona reclamant que l’Ajuntament havia donat trasllat al tècnic municipal de les seves instàncies, i que “aquesta documentació es va trametre al tècnic en data 30/04/2021, i es va fer un recordatori del tema en data 13/05/2021, tot posant un termini de contesta per tot el dia 31 de maig.” D’aquesta resposta la persona reclamant no n’ha informat a la GAIP, com li correspondria, malgrat que en l’escrit d’admissió a tràmit se li va requerir expressament que informés a la Comissió de qualsevol comunicació relativa a la informació que es reclamava que rebés de l’Ajuntament durant la tramitació de la reclamació, el què suposa una manca de diligència seva en el seguiment obligat del procediment. D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés a la informació (article 18 LTAIPBG) és aquella informació que està en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions quan s’exercita aquest dret, el què comporta l’exigència de que la informació sigui preexistent a la sol·licitud i l’exclusió de la informació que encara no existeix en el moment de ser sol·licitada. De la seva banda, l’article 29 2. LTAIPBG determina que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. Per tant, amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació no són admissibles en el procediment d’accés a la informació pública, que és al què aquesta Comissió limita el seu àmbit. D’acord amb això, una petició d’elaboració d’un nou informe no és una sol·licitud d’informació pública, i la decisió administrativa d’estimar-la o no pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, de manera que -amb independència del tràmit que correspongui donar a les peticions d’informe que les persones regidores formulin als serveis i òrgans municipals, d’acord amb la normativa de règim local -, les peticions de dictamen o d’informe tècnic, o les consultes jurídiques que formulin les persones regidores a la seva corporació han de ser inadmeses en aquest procediment, d’acord amb l’article 30.2 RGAIP. I d’això se’n deriva, igualment, que resulta improcedent aplicar a una petició d’elaboració d’un nou informe el règim jurídic de silenci administratiu del procediment d’accés a la informació pública, que es regula a l’article 35 LTAIPBG i 164.3 TRLMRLC. Per tant, l’objecte d’aquesta reclamació queda limitat a l’accés a un informe de legalitat preexistent, o la constància escrita de què no se’n disposava, mentre que la petició d’obtenir un informe de legalitat de les obres, que pot tenir perfectament encaix en el marc de les funcions d’assessorament dels òrgans municipals als membres de la corporació, queda tanmateix fora d’aquest procediment, tot això amb independència de què l’Ajuntament hagi acceptat l’encàrrec d’aquest informe. Correspon, per tant, inadmetre la reclamació en relació amb la petició d’elaboració d’un nou informe, i estimar-la en relació amb l’accés a un informe de legalitat preexistent, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir-ne una còpia, si existeix, o a obtenir la constància de la seva inexistència, en cas contrari. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021 resol per unanimitat: 1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l’informe de legalitat sol·licitat, o la constància de la seva inexistència en el moment de formular la sol·licitud. 2. Inadmetre la reclamació en relació amb la pretensió d’elaboració d’un informe de legalitat, per no ser informació pública. 3. Requerir a l’Ajuntament de Monistrol de Calders a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies 4. Requerir a l’Ajuntament de Monistrol de Calders a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 327/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.