Solicitud de datos del padró municipal de habitantes del ABS Lleida 6 y finalización por pérdida de objeto

Resolució 545/2023, 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 326/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Lleida Informació reclamada: Dades del padró municipal d’habitatges segons el padró continu. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua extemporània de l’objecte de la sol·licitud Resum: Els antecedents posen de manifest que l’administració reclamada ha tramès a la GAIP la informació objecte de reclamació i aquesta l’ha tramès al reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’ha esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntaments. Padró municipal d’habitatges. Padró continu. Reclamació contra estimació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 6 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 326/2023 contra la Ajuntament de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant aporta la resolució d’estimació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i informació complementària de data 17 de març de 2023 (signada el 21/03/2023) manifestant la no satisfacció a la sol·licitud. 2. El 6 de març de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a la Ajuntament de Lleida demanant informació “del nombre d’habitants que a data 5.11.2020 hi havia a l’Àrea Bàsica de Salut Lleida 6 que pertany al municipi de Lleida, segons les dades del padró continu del municipi de Lleida”. Informa que la finalitat de la sol·licitud d’accés a la informació pública és que està analitzant els habitants de l’àrea bàsica de salut seguint la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’ordenació Farmacèutica de Catalunya. 3. El 17 d’abril de 2023 la GAIP tramet a la persona reclamant notificació perquè concreti quina informació és la que li manca donat que en la resposta de la Resolució de l’Ajuntament de Lleida és estimatòria. Se li atorga un termini de 10 dies perquè esmeni aquesta concreció amb el benentès que si transcorregut aquest termini no ha esmenat, s’entendrà que desisteix a la Reclamació. Aquesta comunicació és acceptada el dia 19 d’abril de 2023. 4. El 27 d’abril de 2023 la persona reclamant presenta al·legacions en el sentit que la informació pública objecte de la Reclamació és “el nombre d’habitants el nombre d’habitants que a data 5.11.2020 hi havia a l’Àrea bàsica de Salut Lleida 6 que pertany al municipi de Lleida, segons les dades del Padró continu.” I afegeix que aquesta dada concreta, “en aplicació de l’art. 6.e de La Llei 31/1991, de 13 de desembre, en la redacció conferida per l’art. 62 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives: “e) Per al còmput dels habitants, s’ha de tenir en compte, en tots els casos, la població de l’àrea bàsica resultant del nombre d’habitants inscrits en els padrons dels municipis que la integren al moment de presentar la sol·licitud, […]” I el que demana el precepte és que, en aquest cas, acrediti el nombre d’habitants que hi ha a l’àrea bàsica Lleida 6 en el moment de presentar la sol·licitud, en aquest cas el 5.11.2020, conforme el padró continu.” I segueix: “Com també exposo en la meva reclamació, l’essencial variabilitat de les dades del padró continu a una data determinada, a la que abans ja hem fet referencia, ha estat prevista en la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia (màxim intèrpret de la norma al ser dret autonòmic) en varies sentencies, totes amb el mateix sentit. Per exemple, la sentencia núm. 961/2017, de 27 de desembre, de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el recurs 269/2014, en el seu FJ 6, amb cita al FJ 4 de la Sentencia de la mateixa Secció Quinta 457/2011, de 22 de juny, dictada en recurs 61/2009 estableix: “SEXTO En último término, alega la recurrente que la certificación expedida el 28 de agosto de 2007, que se tuvo en cuenta para establecer el número de los habitantes empadronados en el municipio de Preixens, es errónea, puesto que no eran 512 sino 507, como resulta de una certificación posterior emitida casi un año después, el 6 de agosto de 2008. “La problemática derivada de las diferencias existentes entre distintas certificaciones referidas a una misma fecha, como consecuencia de las revisiones operadas en el padrón continuo, ha sido examinada en la sentencia de esta Sala y Sección de 22 de junio de 2011, según la cual: " El art. 6.e) de la citada Ley 31/1991 establece: "Per al còmput dels habitants, s'ha de tenir en compte, en tots els casos, la població de l'àrea bàsica resultant del nombre d'habitants inscrits en els padrons dels municipis que la integren al moment de presentar la sol·licitud, segons la certificació lliurada pels secretaris dels ajuntaments dels municipis corresponents (...)". Pues bien, ésas son las condiciones que cumple el certificado emitido el 1 de septiembre de 2006, dos días después de la fecha de la solicitud. Es esta la fecha que tiene en cuenta. Por el contrario, el certificado que sirve de base a la resolución impugnada se emite quince meses después de la fecha de la solicitud. (...) El principio de seguridad jurídica aconseja acudir al certificado que tiene en cuenta los datos municipales en el momento de la solicitud. Los datos "revisados", aparte de que pueden aparecer cuando ya los expedientes se han resuelto, como es el caso, dependen de imponderables, como que los Ayuntamientos cumplan con la obligación de comunicar todas las altas que se hayan producido durante el mes anterior en su padrón de habitantes y el tiempo de tramitación empleado para hacer las comprobaciones correspondientes y comunicar las bajas que procedan. Sin perjuicio, por otra parte, de que en el caso de autos las altas en otros municipios (y correspondientes bajas en el padrón de Parets del Vallès), que determinan la disminución de los habitantes censados, podría hipotéticamente haberse dado durante los días 29, 30 y 31 de agosto de 2006, después de presentar su solicitud. Por último, no es ocioso recordar que la redacción original del art. 6.5 de la mencionada Ley 31/1991 establece que "per al còmput dels habitants, s'ha de tenir en compte, en tots els casos, la població de l'àrea bàsica que consti en l'última revisió del padró municipal vigent al moment de presentar la sol licitud (...)", mientras que en la redacción reformada -- aplicable al caso-- se ha suprimido la referencia a la revisión, contrayéndose el certificado a verificar el número de habitantes inscritos en el momento de presentarse la solicitud ". En consecuencia, en aplicación de este mismo criterio, debe concluirse que procede resolver la discrepancia existente entre los certificados emitidos el 28 de agosto de 2007 y el 6 de agosto de 2008 en favor del primero de ellos, por tratarse de la fecha más cercana a la solicitud del interesado, y descartando el segundo, que fue emitido casi un año después. Como se dijo en la indicada sentencia de 22 de junio de 2011, esta solución se impone como más ajustada al principio de seguridad jurídica y responde a la interpretación más ajustada del artículo 6.5 de la Ley 31/1991, que se refiere a los habitantes inscritos en el momento de presentarse la solicitud. Como consecuencia de todo ello, procede desestimar íntegramente el recurso y confirmar en sus propios términos la resolución administrativa impugnada.” .../... TERCERA.- L’AJUNTAMENT DE LLEIDA NO INFORMA DE LES DADES DEL PADRO CONTINU DEMANADES En aquest cas si bé l’Ajuntament aparentment estima la informació pública demanada, manifestant que (ANNEX Ú a la meva reclamació) “Segon.- Informar a la persona interessada, que d’acord amb les dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Lleida, envers a la petició formulada, els habitants de l’àrea bàsica de Salut Lleida 6, a data 5/11/2020 eren de 16.829”. De la seva simple lectura, ja es comprova que no apareix la preceptiva referencia al padró continuo, el que denota que l’Ajuntament no dona la informació demanada. Doncs bé, el que realment està informant l’Ajuntament no son de les dades d’habitants conforme el padró continu a 5.11.2020, que és el que li demando, sinó informa de les dades a 1.1.2020 aprovades per l’INE, com s’infereix: - del certificat que acompanyo com a ANNEX TRES a la meva reclamació precisament certifica les dades provades per l’INE a 1.1.2020 amb la mateixa xifra de 16.829 habitants, justament els mateixes !!! - I del fet, ja indicat, que l’Ajuntament no expressa que els 16.829 habitants informats a 5.11.2020 siguin els que consten en el seu padró continu. De totes formes, el que exposo ho podreu corroborar amb la resposta que us doni l’Ajuntament, i l’expedient que us remeti, previ a la vostra resolució. Per tant, insisteixo, demano al GAIP, que en mèrits de la meva reclamació, i previ els tràmits corresponents, i conforme la mateixa requereixi a l’Ajuntament de Lleida per tal que em faciliti la informació consistent en el nombre d’habitants que hi havia al 5.11.2020 a l’ABS LLEIDA 6, expressament conforme al seu padró continu”. 5. El 8 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data comunica la Reclamació l’Ajuntament de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 25 de maig de 2023 l’Ajuntament de Lleida sol·licita ampliació de termini de set dies hàbils apel·lant què “la informació sol·licitada és relativa a l’any 2020 i que fa necessària la cerca de dades i la col·laboració de diferents departaments de l’ajuntament de Lleida”. 8. El 6 de juny de 2023 l’Ajuntament tramet a GAIP informe en els següents termes: “1. Les dades que es van proporcionar en la resolució de data 17 de març de 2023, objecte de la reclamació a la GAIP, es referien a dades oficials. 2. Les dades no oficials de població que hi havia a l’Àrea Bàsica de Salut Lleida 6 (Bordeta- Mangraners), el dia 5 de novembre de 2020, segons l’informe del tècnic del departament de Sistemes d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament de Lleida, eren les següents: 16.966 habitants”. 9. El 7 de juny de 2023 la GAIP tramet a la persona reclamant l'informe de l’Ajuntament de Lleida advertint-li que si en un termini de 5 dies no ens justifica el contrari, entendrà que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública i procedirà a finalitzarem el procediment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents descrits posen de manifest que l’Administració reclamada ha tramès a la GAIP la informació sol·licitada i aquesta ha estat tramesa al reclamant en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació i comporta la pèrdua d’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 326/2023 per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la sol·licitud d’informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Clara I. Velasco Rico Vicepresidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.