Se solicitó al Ayuntamiento de Sabadell documentación técnica y administrativa sobre la construcción de un aparcamiento subterráneo en la Plaça Major. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar los documentos o a manifestar expresamente su inexistencia, ya que dicha ausencia también es información relevante para el escrutinio ciudadano.
Puntos clave de la argumentación
1
La documentación técnica y administrativa relativa a una obra pública constituye información pública siempre que se encuentre en poder de la Administración.
2
El derecho de acceso solo puede denegarse o restringirse por causas legalmente establecidas, las cuales deben interpretarse restrictivamente y no por analogía.
3
La falta de colaboración de la Administración al no responder los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
El derecho de acceso se satisface tanto con la entrega de los documentos como con la declaración expresa de su inexistencia, siendo esto último relevante para el control social de la actividad municipal.
Texto completo
Resolució 456/2022, de 3 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 326/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sabadell
Informació reclamada: Informació relativa a l’anunci de construir un aparcament subterrani.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Cal precisar que el dret d’accés de la persona reclamant pot quedar igualment
satisfet si se li facilita còpia de la documentació que ha demanat (i concreta l’antecedent 2),
com si se li posa de manifest que la informació sol·licitada, o la part d’ella en què així
s’escaigui, no existeix, ja que l’eventual inexistència de la documentació demanada és
informació rellevant als efectes de l’escrutini social i ciutadà de l’activitat municipal, que és la
principal finalitat del dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent
declarar el dret de la persona reclamant als documents sol·licitats o, si s’escau, a la
manifestació municipal expressa de la seva inexistència.
Paraules clau: Ajuntaments.
Obres públiques. Reclamació contra silenci. Silenci
administratiu. Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 326/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Sabadell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a
l’Ajuntament de Sabadell: “que en base el què determinen la Llei 19/2013 i la Llei
19/2014 de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern, se’ns faciliti, dins
del termini legalment establert, la informació següent: - quin estudi informatiu per a la
construcció d’un aparcament soterrat damunt l’estació dels FGC de la Plaça M ajor, en
quin termini va estar a exposició publica i en quina data va ser aprovat definitivament que
li doni cobertura legal. - còpia de l’edicte o dels edictes anunciant el període d’exposició
pública d’aquest referit aparcament soterrat. - còpia de l’estudi d’oportunitat i de viabilitat
que justifiqui la necessitat de construir un aparcament soterrat damunt l’estaci ó dels FGC
de la Plaça Major. - còpia de l’estudi ambiental que garanteixi les condicions establertes
per l’ordenament jurídic referides a la salut pública, l’emissió de gasos i fums i la
generació de sorolls i vibracions. - còpia de l’informe o informes tècnics i jurídics
acreditatius de que existeix compatibilitat entre l’aparcament soterrat a la Plaça Major i
les previsions del Pla de mobilitat urbana de Sabadell en relació a la mobilitat sostenible.
3. La Reclamació presentada el 4 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 7 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sabadell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment, malgrat el seguiment fet per la
GAIP.
5. El 7 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes,
la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta
té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública,
a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret
d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que
estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o
restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i
criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb
llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar
sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a
aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat
discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal
explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (els diversos documents relatius a la construcció d’un aparcament
soterrat damunt l’estació dels FGC de la Plaça Major indicats a l’antecedent 2) és informació
pública, si es troba en poder de l’Administració, perquè fa referència a la documentació
tècnica i administrativa necessària per a una obra pública del tipus de la referida a la
sol·licitud. Al ser informació pública, qualsevol persona té dret a accedir -hi, llevat que
concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). No és
plausible que a la informació sol·licitada hi concorrin causes legals que justifiquin la seva
denegació, motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a ella.
Cal precisar que el dret d’accés de la persona reclamant pot quedar igualment satisfet si se li
facilita còpia de la documentació que ha demanat (i concreta l’antecedent 2), com si se li posa
de manifest que la informació sol·licitada, o la part d’ella en què així s’escaigui, no existeix, ja
que l’eventual inexistència de la documentació demanada és informació rellevant als efectes
de l’escrutini social i ciutadà de l’activitat municipal, que és la principal finalitat del dret d’accés
a la informació pública. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona
reclamant als documents sol·licitats o, si s’escau, a la manifestació municipal expressa de la
seva inexistència.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del
seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les
persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació
al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles
81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot
posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió
de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 326/2022 i declarar el dret de la persona reclamant als documents
sol·licitats indicats per l’antecedent 2 o, si s’escau, a la manifestació municipal expressa
de la seva inexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sabadell que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sabadell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 326/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -
ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected],
per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió
difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un
procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció
es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de
la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.