Estimada 03/09/2020 · 54 días en resolverse

Solicitud de protocolo de asignación de horas de monitoraje y anexo 4 de alumna entre 2012 y 2020

Se solicitó al Consorci d'Educació de Barcelona el protocolo de asignación de horas de monitoraje y el anexo 4 de una alumna (2012-2020). Tras recibir solo la información del curso 2019-2020, el ciudadano reclamó el resto. La GAIP estima la reclamación ya que, al haber facilitado un año, se presume que la información es pública y no existen límites aplicables.

Puntos clave de la argumentación

1 La administración facilitó la información del curso 2019-2020, lo que acredita que se trata de información pública sin límites que justifiquen la denegación del resto de periodos solicitados.
2 La resolución parcial del Consorci no invocó ningún motivo legal, ni derechos de terceros ni razones de gestión, para denegar el acceso a los cursos anteriores a 2019.
3 La falta de respuesta del Consorci a los requerimientos de la GAIP se califica como falta de colaboración, aunque no impide la resolución del procedimiento.
4 El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, las cuales deben interpretarse restrictivamente.

Texto completo

Resolució 467/2020, de 3 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 326/2020 Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona Informació reclamada: Annex 4 d’una alumna i assignació d’hores de monitoratge. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada (és a dir: la sol·licitada menys la facilitada pel Consorci a la persona reclamant) és la relativa a l’annex 4 de l’alumna indicada a la sol·licitud dels cursos de 2012 a 2019 (2012- 2013, 2013- 2014, 2014- 2015, 2015- 2016, 2016- 2017, 2017- 2018 i 2018- 2019), perquè la corresponent al curs 2019- 2020, que també es demanava a la sol·licitud, ja ha estat facilitada a la persona reclamant. Els fets indicats als antecedents semblen acreditar el dret de la persona reclamant a la informació reclamada, ja que si el Consorci l’ha facilitada per al curs 2019- 2020, deu ser perquè ha considerat que es tracta d’informació pública, que no hi concorren límits que justifiquin la denegació de l’accés sol·licitat i que la persona reclamant té dret a accedir-hi; de no ser així, és presumible que el Consorci hauria denegat la informació de l’annex 4 de la l’alumna indicada, també en relació amb el curs 2019- 2020; i si l’ha facilitada en relació amb aquest darrer curs, no sembla que res impedeixi facilitar-la també respecte dels altres cursos anteriors sol·licitats. Paraules clau: Consorcis. Educació. Necessitats especials. Ajuts. Reclamació contra lliurament parcial. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 326/2020, presentada contra el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de febrer de 2020 la persona reclamant demana al CEB “el protocol d’assignació d’hores per monitoratge, que és accessible per a les escoles sota una contrasenya i no ho és per a les famílies” i l’annex 4 de xxxx des del curs 2012- 2013 fins al curs actual 2019- 2020”. 3. El 6 de juliol de 2020 el CEB estima la sol·licitud anterior i annexa a la resolució la documentació següent: “protocol per avaluar les necessitats de suport complementari de xxxx (annex 4)” i “convocatòria de sol·licitud del servei de monitors/zeladors que donen suport a alumnes amb necessitats educatives especials associades a l’autonomia i a la regulació de la conducta corresponent al curs 2019/2020”. 4. La Reclamació presentada l’11 de juliol del 2020 indica que només se li ha facilitat l’annex 4 del curs 2019-2 020 i el document que detalla com s’adjudiquen les hores de monitoratge i que manca la informació relativa a l’annex 4 dels cursos anteriors sol·licitats (de 2012 a 2019). 5. El 16 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al CEB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Un cop transcorregut a bastament el termini indicat, la GAIP no ha rebut resposta del Consorci a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclama ció, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que el Consorci no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració del Consorci amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Dret d’accés a la informació reclamada La informació reclamada (és a dir: la sol·licitada menys la facilitada pel Consorci a la persona reclamant) és la relativa a l’annex 4 de l’alumna indicada a la sol·licitud dels cursos de 2012 a 2019 (2012- 2013, 2013- 2014, 2014- 2015, 2015- 2016, 2016- 2017, 2017- 2018 i 2018- 2019), perquè la corresponent al curs 2019- 2020, que també es demanava a la sol·licitud, ja ha estat facilitada a la persona reclamant. Els fets indicats als antecedents semblen acreditar el dret de la persona reclamant a la informació reclamada, ja que si el Consorci l’ha facilitada per al curs 2019- 2020, deu ser perquè ha considerat que es tracta d’informació pública, que no hi concorren límits que justifiquin la denegació de l’accés sol·licitat i que la persona reclamant té dret a accedir-hi; de no ser així, és presumible que el Consorci hauria denegat la informació de l’annex 4 de l’alumna indicada, també en relació amb el curs 2019- 2020; i si l’ha facilitada en relació amb aquest darrer curs, no sembla que res impedeixi facilitar-la també respecte dels altres cursos anteriors sol·licitats. La resolució indicada a l’antecedent 3, que facilita parcialment la informació sol·licitada, no invoca cap motiu, ni per raons de drets o interessos de terceres persones, ni per consideracions relacionades amb la situació o la gestió de la documentació concernida, per no facilitar també la mateixa informació sobre l’annex 4 respecte dels cursos anteriors, a partir de 2012. En conseqüència, i ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a l’annex 4 de l’alumna indicada a la sol·licitud dels cursos 2012- 2013, 2013- 2014, 2014- 2015, 2015- 2016, 2016- 2017, 2017- 2018 i 2018- 2019. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de setembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 326/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a l’annex 4 de l’alumna indicada a la sol·licitud dels cursos 2012- 2013, 2013- 2014, 2014- 2015, 2015- 2016, 2016- 2017, 2017- 2018 i 2018-2019. 2. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 326/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gal lego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.