Una periodista solicitó al Institut Català de les Dones información sobre presupuestos y programas contra la violencia de género. Tras alegar la solicitante una demora excesiva en la entrega, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información y la solicitante no respondió al requerimiento de la comisión.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP determina que la entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
2
Se considera que la prórroga en la tramitación y el plazo de 30 días para la entrega efectiva de la información cuentan con cobertura legal explícita en los artículos 33.2 y 36.1 de la LTAIPBG.
3
La resolución se dicta sin pronunciarse sobre el fondo del derecho de acceso al haberse producido la satisfacción de la solicitud.
Texto completo
Resolució 418/2019, de 5 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 325/2019
Administració reclamada: Institut Català de les Dones
Informació reclamada: Pressupostos i programes d’aplicació de la Llei contra la violència masclista.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada argumenta que ha facilitat a la persona reclamant la informació
sol·licitada que té en el seu poder, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet pot suposar la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comportar la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que pot servir per esvair els motius de discrepància jurídica que la
justificaven. El cas és que la GAIP ha notificat a la persona reclamant que si no argumentava el contrari
dins d’un termini donat finalitzaria la Reclamació per la pèrdua del seu objecte, i la persona reclamant
no ha contestat a aquesta notificació dins del termini indicat.
Paraules clau: Organismes públics. Periodista. Pressupostos. Violència masclista. Reclamació contra
estimació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 325/2019, presentada per una periodista
contra l’Institut Català de les Dones (ICD), en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 d’abril de 2019 la persona reclamant demana a l’ICD:
- Amb quin pressupost associat es va aprovar la llei de la violència masclista catalana del
2008?.
- Les partides pressupostàries destinades a combatre la violència masclista a Catalunya i els
pressupostos executats, des de 2008 fins a 2018.
- Si estiguessin desglossats pels departaments competents en la matèria (sanitat, educació,
interior, justícia, etc.), sol·licito també el pressupost execu tat per combatre la violència
masclista a cada departament, des de 2008 fins a 2018.
- El pressupost associat del “Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i
domèstica 2011-2014” i el del “Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violè ncia masclista
i domèstica 2015-2018”.
- El “Programa d’intervenció integral contra la violència masclista (2012-2015)”, quin pressupost
tenia associat i quin es va executar? Quina part del pressupost va caducar sense gastar-se?.
- El pla de treball per avançar en el Pacte Nacional per a l’erradicació de la Violència Masclista
a Catalunya, enunciat a finals de l’any passat, quin pressupost porta associat?.
3. El 7 de maig de 2019 l’ICD va notificar a la persona reclamant que el termini per resoldre quedava
ampliat en un termini igual a la meitat de l’inicial i que finiria el 28 de maig de 2019. La mateixa
notificació indica que l’ICD és l’entitat responsable per resoldre tots els apartats de la sol·licitud,
llevat del 4rt (pressupost associat al Pla de seguretat i atenció a les víctimes, al qual no hi fa cap
esment).
4. Per resolució de la Directora executiva de l’ICD notificada el 24 de maig de 2019 s’estima la
sol·licitud i s’acorda subministrar la informació sol·licitada (llevat de la demanada a l’apartat quart
de la sol·licitud, és a dir, del relatiu al pressupost associat al Pla de seguretat) en el termini de 30
dies establert per l’article 36.1 LTAIPBG.
5. La Reclamació presentada el 24 de maig de 2019 es formula contra la doble ampliació o pròrroga
de termini per obtenir la informació: l’ampliació de 7 de maig del termini per resoldre, més els 30
dies per subministrar la informació.
6. El 30 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICD i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 19 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient de l’ICD. L’informe acredita que
el 18 de juny de 2019 l’ICD hauria tramès a la persona reclamant la informació sol·licitada, en
compliment de la resolució indicada a l’antecedent 4. Afirma que la informació relativa al
pressupost associat al Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista (apartat 4rt
de la sol·licitud) és competència del Departament d’Interior; no consta que se li hagi derivat la
sol·licitud. Argumenta que ha tramitat la sol·licitud d’informació de conformitat amb els terminis
establerts legalment i amb l’ampliació indicada a l’antecedent 3. Subratlla que la Reclamació
s’hauria d’inadmetre, perquè es va presentar la mateixa data en què es notificava la resolució
estimatòria de l’ICD i abans de transcórrer els 30 dies per lliurar la informació establerts per l’article
36 LTAIPBG. Subsidiàriament considera que s’hauria de desestimar la Reclamació perquè ha
estimat la sol·licitud i facilitat la informació sol·licitada dins dels terminis legals.
8. El 20 de juny de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’ICD a la persona reclamant, tot atorgant-li
cinc dies per formular al·legacions, amb l’advertiment que si no argumenta el contrari la GAIP
finalitzarà la Reclamació per la pèrdua del seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant
dins del termini donat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada argumenta que ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada que té en el seu poder, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet pot suposar la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comportar la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que pot servir per esvair els motius de
discrepància jurídica que la justificaven. El cas és que la GAIP ha notificat a la persona reclamant que
si no argumentava el contrari dins d’un termini donat finalitzaria la Reclamació per la pèrdua del seu
objecte, i la persona reclamant no ha contestat a aquesta notificació dins del termini indicat.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
Per una altra banda, la Reclamació es queixa de què l’ICD hagi aplicat una doble pròrroga abans de
facilitar la informació demanada (una pròrroga en la tramitació de la sol·licitud, més la demora de fins
a 30 dies per al lliurament efectiu de la informació, un cop estimada); el cert és que en ambdós casos
la pròrroga aplicada té cobertura legal explícita en els articles 33.2 i 36.1 LTAIPBG, i no hi ha indicis de
què s’hagi aplicat de forma injustificada.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 325/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.