Se solicitó a la DGEMI del Departament d'Empresa i Coneixement el resultado de siete expedientes de denuncias sobre instalaciones eléctricas. Tras una respuesta estimatoria, el interesado reclamó ante la GAIP la aportación de pruebas de inspecciones. La GAIP desestima la reclamación por incongruencia, ya que lo pedido en la reclamación no fue solicitado originalmente.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación ante la GAIP constituye un procedimiento de revisión de una actuación administrativa previa y debe pronunciarse sobre las mismas pretensiones planteadas originalmente.
2
La solicitud de información pública original no requería las pruebas justificativas de inspecciones que se demandan en la fase de reclamación.
3
No es posible deducir racionalmente la pretensión de obtener pruebas de inspecciones a partir de los términos en los que se formuló la solicitud inicial.
4
La falta de congruencia entre la solicitud original y la reclamación posterior conlleva la desestimación de esta última.
Texto completo
Resolució 459/2021, de 20 de maig
Número d'expedient de la Reclamació: 324/2021
Administració reclamada: Departament d'Empresa i Coneixement
Informació reclamada: Proves municipals d'inspeccions elèctriques reparades.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: La reclamació davant de la GAIP és un procediment de revisió d'una actuació
administrativa prèvia, que s'ha de pronunciar en relació amb les mateixes pretensions
plantejades en l'actuació administrativa revisada. La sol·licitud d'informació pública no
demanava les proves que requereix la Reclamació, ni se’n podia deduir racionalment tal
pretensió dels termes en els què es va formular la sol·licitud.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Denúncies. Inspeccions. Sancions.
Instal·lacions elèctriques. Reclamació contra estimació. Congruència amb la sol·licitud.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 d'abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 324/2021, presentada contra la
Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial (DGEMI), del Departament
d'Empresa i Coneixement (DEC) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la
sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant
no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. El 5 de febrer de 2021 la persona reclamant presenta al registre de l'Ajuntament de Pallejà
una sol·licitud d'informació pública adreçada a la DGEMI, que invoca l’LTAIPBG i la seva
condició de denunciant a set expedients identificats pel seu número i demana el resultat
d’aquestes denúncies, la data de la sol·licitud, i informació sobre les sancions imposades i
la seva quantia.
El text original, d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, es en castellà.
3. El 25 de març de 2021 la DGEMI estima la sol·licitud i informa la persona reclamant sobre
la situació dels expedients citats per la sol·licitud, dels quals sis haurien acabat sense
sanció i un estaria obert, a l’espera de la correcció dels defectes denunciats.
4. La Reclamació presentada el 16 d'abril de 2021 demana que els ajuntaments afectats
aportin proves justificatives de les inspeccions reparades i es queixa de la falta d'imposició
de sancions.
5. El 20 d'abril la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, d’acord amb les legislacions de procediment administratiu i de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 20 d'abril la GAIP comunica la Reclamació al DEC i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 13 de maig de 2021 la GAIP rep l'informe del DEC, que formula les següents
consideracions: indica les actuacions realitzades per facilitar a la persona reclamant la
informació sol·licitada; recorda que el fet que la persona reclamant hagués estat denunciant
d'eventuals irregularitats d’instal·lacions elèctriques, no la converteix en interessada en
relació amb els expedients generats arran de les seves denúncies; assenyala que
l'Administració no té l'obligació d'obrir expedients sancionadors, especialment si la legislació
vigent preveu la possibilitat prèvia de reparar les deficiències detectades, com seria el cas;
i argumenta que les pretensions de la Reclamació no van ser plantejades anteriorment a la
sol·licitud, motiu pel qual s'hauria de desestimar.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que
substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública.
L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d'interpretar sempre
restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per aplicar límits
al dret d'accés a la informació pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d'indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i
absoluta (l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera
que l'article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha
d'atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d'un interès
públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2. Els límits del dret d'accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. La Reclamació és incongruent
La Reclamació ha de ser desestimada per incongruent, perquè les seves pretensions (que els
ajuntaments afectats aportin proves justificatives de les inspeccions corregides) no es van
plantejar a la sol·licitud d'informació pública de què deriva. S'ha de tenir en compte que la
reclamació davant de la GAIP és un procediment de revisió d'una actuació administrativa
prèvia, que s'ha de pronunciar en relació amb les mateixes pretensions plantejades en
l'actuació administrativa revisada. La sol·licitud d'informació pública no demanava les proves
que requereix la Reclamació, ni se’n podia deduir racionalment tal pretensió dels termes en els
quals es va formular la sol·licitud.
Davant d'aquesta manca de congruència, la Reclamació ha de ser desestimada.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de maig de 2021, decideix per unanimitat desestimar la Reclamació 324/2021 per
incongruent amb la sol·licitud de la qual deriva i disposar la publicació de la present resolució al
web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l'endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.