Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Bell Lloc d’Urgell datos presupuestarios sobre el déficit de unos bailes y explicaciones sobre dichos conceptos. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida parcial del objeto al haberse entregado la información preexistente, pero desestima la petición de explicaciones y la solicitud posterior de facturas por ser incongruente con la petición inicial.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG a la normativa de régimen local para garantizar que los representantes tengan las mismas garantías de acceso que cualquier ciudadano.
2
El derecho de acceso a la información pública se limita a la obtención de documentos preexistentes y no puede utilizarse para exigir explicaciones, motivaciones o justificaciones de las actuaciones del equipo de gobierno.
3
No es admisible la solicitud de nueva documentación (como partidas contables o facturas) formulada durante la fase de alegaciones si no estaba incluida en la solicitud inicial, por vulnerar la congruencia del procedimiento.
Texto completo
Resolució 594/2020, de 29 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 324/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell
Informació reclamada: Informe jurídic sobre l’aprovació definitiva del pla director de l’aigua i
diversa informació pressupostària.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua parcial de l’objecte i desestimació parcial
Resum: La petició de còpia de les partides comptables o de les factures a què fa referència la
persona reclamant en aquesta darrera comunicació no pot ser admesa com a objecte de
reclamació en la mesura en què no es contenia en la sol·licitud inicial. Quant a la resposta
donada per l’Ajuntament, s’ha de considerar adequada en la mesura en què trasllada la
informació preexistent i relativa al cas, que és el que pot abastar aquest procediment. La petició
d’explicacions o de motivacions de declaracions o actuacions de l’equip de govern és pròpia de
la funció de la persona regidora però impròpia d’aquest procediment de garantia del dret
d’accés a la informació, de manera que, sens perjudici del seu dret de demanar aquestes
explicacions amb preguntes al govern municipal, mocions o de qualsevol altra forma que li
sembli adient, no poden ser objecte de revisió i d’empara per part d’aquesta Comissió. Cal,
finalment, lamentar la descura de les parts en aquest procediment, que ha entorpit la tasca
d’aquesta Comissió i ha allargat innecessàriament el procediment, malbaratant els escassos
recursos de què disposa aquest òrgan de garantia. Efectivament, ni l’Ajuntament va aportar
aquesta informació dins del termini de quinze dies previst per l’article 33.4 RGAIP per informar
a la Comissió dels elements rellevants per a la resolució, ni la persona reclamant va atendre el
requeriment exprés que li va fer la Comissió en el seu escrit de 14 de juliol, d’informar-la
immediatament si es produïa alguna comunicació de l’Administració relacionada amb la
informació reclamada.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Pressupostos. Balls. Reclamació contra silenci.
Lliurament parcial extemporani. Informació púbica. Congruència de la reclamació. Preguntes.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 9 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 324/2020, presentada per un regidor
contra l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no demana el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de juny de 2020 la persona reclamant, en nom del grup municipal Bell -Lloc es Mou,
presenta la següent sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell: exposa que
als plens dels dies 24 d’octubre i 12 de desembre s’hauria fet referència a un suposat
augment del dèficit dels balls de diumenge de l’any 2019 en comparació amb l’any 2015, i
demana “- que se’ns aportin les dades pressupostàries i comptables que justifiquen
aquestes afirmacions – que se’ns expliqui que s’hi inclou dins del suposat dèficit de la
despesa dels balls i de la resta de serveis deficitaris”
3. La Reclamació, presentada el 9 de juliol de 2020, indica que la persona reclamant no
hauria rebut resposta a la sol·licitud.
4. El 14 de juliol de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la
seva reclamació, li informa dels aspectes més rellevants de la seva tramitació i li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada mentre duri la
tramitació de la Reclamació, si es produeixen.
5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. L’1 de setembre de 2020 la GAIP reitera a l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell el requeriment
d’informe i de l’expedient que li ha formulat a l’empara de l’article 33.4 RGAIP.
7. El 7 de setembre de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Bell Lloc
d’Urgell, que fa constar que: “Es va respondre al regidor corresponent el dia 21 de juliol de
2020, amb registre de sortida núm. 342. L’informe de secretaria intervenció referent a
aquest tema estava inclòs al Ple de data 27 de desembre de 2020, a la seva
documentació tenen accés tots els regidors. També els informem que en data 27 de juliol
de 2020, es va convocar la Comissió Especial de Comptes de l’Ajuntament de Bell-lloc
d’Urgell referent a l’exercici 2019, on figurava tota la documentació referent a aquest
exercici, i on tots els regidors convocats tenen accés.”
8. En data 15 de setembre de 2020 la GAIP trasllada l’informe jurídic a la persona reclamant i
li dona un termini de cinc dies per a presentar al·legacions.
9. El 18 de setembre de 2020 el regidor tramet a la Comissió les seves al·legacions, que són
les següents: “L’escrit rebut de data 21/07/2020 no el puc acceptar com a resposta, ho
deixo a la valoració de l’instructor de l’expedient. L’informe de secretaria aportat fa esment
a la modificació de les ordenances fiscals que es va aprovar definitivament al desembre
del 2019 (IBI i IVTM). Informe que no he demanat i que efectivament es troba incorporat a
l’expedient del Ple i al qual vaig tenir accés. L’important en aquesta qüestió es saber quins
conceptes s’han inclòs en el càlcul del dèficit de les taxes esmentades (Llar d’infants,
piscines, balls). No sé si s’hi ha inclòs només les factures de les orquestres, per exemple,
o altres conceptes. És cert que s’ha dut a terme la Comissió especial de Comptes però
també es cert que no s’ha facilitat còpia de totes les partides comptables.”
10. El 21 de setembre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a
l’Ajuntament i el requereix que, en un termini de cinc dies, lliuri la informació que manca a
la persona reclamant o manifesti el seu posicionament al respecte.
11. A data de la present Resolució, l’Ajuntament no ha donat resposta al requeriment de la
GAIP del dia 21 de setembre de 2020.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
Les reclamacions es presenten per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament.
Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissibles a tràmit.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
Segons informa l’Ajuntament i confirma la persona reclamant, l’Ajuntament el va informar amb
data 21 de juliol sobre la qüestió plantejada, aportant l’informe de secretaria- intervenció
referent a aquest tema, que s’hauria aportat prèviament amb la documentació del Ple de data
27 de desembre de 2020, a la seva documentació tenen accés tots els regidors. També informa
que amb data 27 de juliol de 2020, es va convocar la Comissió Especial de Comptes de
l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell referent a l’exercici 2019, on figurava tota la documentació
referent a aquest exercici, i a la què totes les persones regidores hi tenen accés.
Les al·legacions de la persona reclamant un cop la GAIP li ha fet trasllat d’aquest informe de
l’Ajuntament, es centren en què l’informe no satisfà adequadament la seva petició, perquè
“l’important en aquesta qüestió es saber quins conceptes s’han inclòs en el càlcul del dèficit de
les taxes esmentades (Llar d’infants, piscines, balls). No sé si s’hi ha inclòs només les factures
de les orquestres, per exemple, o altres conceptes. És cert que s’ha dut a terme la Comissió
especial de Comptes però també es cert que no s’ha facilitat còpia de totes les partides
comptables.”
Cal dir, en relació amb les al·legacions formulades, que la petició de còpia de les partides
comptables o de les factures a què fa referència la persona reclamant en aquesta darrera
comunicació no pot ser admesa com a objecte de reclamació en la mesura en què no es
contenia en la sol·licitud inicial i aquest procediment de garantia, que comporta la revisió de les
decisions prèvies, expresses o tàcites, de les administracions en matèria del dret d’accés a la
informació pública, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, no pot pronunciar-se sobre peticions
noves que no s’han sotmès prèviament a la decisió administrativa.
Quant a la resposta donada per l’Ajuntament extemporàniament i durant la tramitació d’aquest
procediment, s’ha de considerar adequada en la mesura en què trasllada la informació
preexistent i relativa al cas, que és el que pot abastar aquest procediment. La petició
d’explicacions o de motivacions de declaracions o actuacions de l’equip de govern que contenia
la sol·licitud no resulta admissible perquè, tot i ser pròpia de la funció de la persona regidora,
és impròpia d’aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació, de manera que,
sens perjudici del seu dret de demanar aquestes explicacions per la via adequada que la
normativa de règim local posa al seu abast (preguntes al govern municipal, mocions o de
qualsevol altra forma que li sembli adient), no pot ser objecte de revisió i d’empara per part
d’aquesta Comissió la petició que es justifiquin o expliquin actuacions més que en la mesura i
en els termes en què prèviament estigui documentada.
D’acord amb l’exposat, es declara finalitzat el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte amb la informació lliurada per l’administració durant la tramitació del procediment de
reclamació, i es desestima la petició d’obtenir explicacions concretes en els termes sol·licitats
perquè no són informació pública ni poden ser objecte d’aquest procediment, a l’igual que es
desestima la petició de còpia de les partides comptables i de les factures realitzada en les
al·legacions, per ser incongruent amb la sol·licitud de la què deriva aquest procediment.
Cal, finalment, lamentar la descura de les parts en aquest procediment, que ha entorpit la tasca
d’aquesta Comissió i ha allargat innecessàriament el procediment, malbaratant els escassos
recursos de què disposa aquest òrgan de garantia. Efectivament, ni l’Ajuntament va aportar
aquesta informació dins del termini de quinze dies previst per l’article 33.4 RGAIP per informar
a la Comissió dels elements rellevants per a la resolució, ni la persona reclamant va atendre el
requeriment exprés que li va fer la Comissió en el seu escrit de 14 de juliol, d’informar-la
immediatament si es produïa alguna comunicació de l’Administració relacionada amb la
informació reclamada.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, amb la informació
lliurada per l’administració durant la tramitació del procediment de reclamació.
2. Desestimar la reclamació en relació amb la resta de pretensions, atès que l’explicació de
les actuacions o declaracions de l’equip de govern no pot ser objecte d’aquest
procediment, que queda limitat a l’obtenció d’informació i no la justificació de la seva
oportunitat o adequació, i desestimar igualment la petició d’obtenir còpia de les partides
comptables i de les factures de determinades despeses que es formula durant aquest
procediment, per constituir una ampliació de l’objecte de la reclamació incongruent amb la
sol·licitud d’informació de la què en deriva.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 324/2020 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.