Reclamación de un regidor al Ayuntamiento de Bell Lloc d’Urgell sobre informe jurídico y certificación del plan director del agua con estimación parcial

Resolució 593/2020, de 29 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 323/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell Informació reclamada: Informe jurídic sobre l’aprovació definitiva del pla director de l’aigua. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: El fet que ja s’hagués permès la consulta de l’expedient no pot justificar la desestimació de la sol·licitud de còpia d’aquest certificat o informe del secretari declarant acomplert el termini d’exposició pública. Per tant, més que si el 21 de maig ja va permetre o no la consulta de l‘expedient relatiu a l’aprovació del pla director de l’aigua, el que ha d’informar l’Ajuntament és si existeix prèviament elaborat l’informe o la certificació sol·licitada o no, i en cas afirmatiu, lliurar-ne una còpia. Cal, finalment, lamentar la descura de les parts en aquest procediment, que ha entorpit la tasca d’aquesta Comissió i ha allargat innecessàriament el procediment, malbaratant els escassos recursos de què disposa aquest òrgan de garantia. Efectivament, ni l’Ajuntament va aportar aquesta informació dins del termini de quinze dies previst per l’article 33.4 RGAIP per informar a la Comissió dels elements rellevants per a la resolució, ni la persona reclamant va atendre el requeriment exprés que li va fer la Comissió en el seu escrit de 14 de juliol, d’informar-la immediatament si es produïa alguna comunicació de l’Administració relacionada amb la informació reclamada. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Aigua. Informe. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Informació existent. Diligència en el seguiment del procediment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 323/2020, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de juny de 2020 la persona reclamant, en nom del grup municipal Bell-Lloc es Mou, presenta a l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell un escrit en el què exposa que el Decret 79/2020 hauria aprovat inicialment l’aprovació del pla director d’aigua i que el Decret 104/2020 hauria aprovat definitivament l’actualització del pla director d’aigua; que fins l’1 de juny els terminis administratius han estat suspesos pels Decret de declaració d’estat d’alarma i per tant, el mes d’exposició pública no ha transcorregut, com tampoc el termini per justificar la subvenció, i amb base a aquests antecedents demana “un informe jurídic sobre l’aprovació definitiva del pla director de l’aigua, en relació a si s’han complert els terminis d’exposició pública. Una resposta per escrit de l’antecedent 1.8 que fa referència a una resposta de l’ACA” 3. La Reclamació presentada el 9 de juliol de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a les anteriors sol·licituds. 4. El 14 de juliol de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació, li informa dels aspectes més rellevants de la seva tramitació i li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada mentre duri la tramitació de la Reclamació, si es produeixen. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de les què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. L’1 de setembre de 2020 la GAIP reitera a l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell el requeriment d’informe i de l’expedient que li ha formulat a l’empara de l’article 33.4 RGAIP. 7. El 7 de setembre de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell, que fa constar que “es va respondre al regidor corresponent el dia 21 de juliol de 2020, amb registre de sortida núm. 341. Així mateix tota la informació relativa a aquest tema va passar pel Ple de data 21 de maig de 2020, on figurava tota la documentació necessària (Exp. 40/2018) a la qual tots els regidors tenen accés.” 8. En data 15 de setembre de 2020 la GAIP trasllada l’informe jurídic a la persona reclamant i li dona un termini de cinc dies per a presentar al·legacions. 9. El 18 de setembre de 2020 el regidor comunica a la Comissió les seves al·legacions, que són les següents: “En data 21/06/2020, amb registre d’entrada 2020- E-RE-166, es va fer una petició d’informació de 2 qüestions: 1- Còpia de l’antecedent 1.8, que fa referència a una resposta de l’ACA. Aquesta informació es va rebre en data 21/07/2020. 2- Un informe jurídic sobre l’aprovació definitiva del pla director de l’aigua, en relació a si s’han complert els terminis d’exposició pública. Aquest informe no estava disponible el dia de realització del Ple ni estava incorporat a l’expedient del Ple. És obligatori en els terminis d’exposició pública que existeixi un certificat de secretaria on es certifiqui que s’han complert els terminis i no s’ha presentat cap al·legació. Si és cert que estava incorporat a l’expedient del Ple que el facilitin amb la data de la signatura electrònica. Per tant encara queda pendent de rebre la informació relativa a la 2a qüestió” 10. El 21 de setembre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament i el requereix que, en un termini de cinc dies, lliuri la informació que manca a la persona reclamant o manifesti el seu posicionament al respecte. 11. A data d’aquesta, l’Ajuntament no ha donat resposta al requeriment de la GAIP del dia 21 de setembre de 2020. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. Les reclamacions es presenten per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’accés a la informació reclamada Segons informa l’Ajuntament i confirma la persona reclamant, part de la informació requerida (resposta de l’ACA) va ser lliurada amb data 21 de juliol. Quant a la petició d’informe jurídic sobre l’aprovació definitiva del pla director de l’aigua, en relació a si s’han complert els terminis d’exposició pública, només seria admissible reclamar -lo per aquest procediment en el cas que estigués elaborat prèviament, ja que aquesta via de garantia no és aplicable a les peticions de dictamen o les consultes jurídiques dels regidors als serveis tècnics municipals. Dit això, el cert és que, més que un informe jurídic, sembla que en realitat es demana la certificació del secretari de què s’ha exhaurit el termini d’exposició pública del pla director sense al·legacions, i sobre això, cal insistir igualment que només podria ser objecte de la reclamació en la mesura en què aquesta certificació fos preexistent. En relació amb aquesta informació, l’Ajuntament al·lega que per al Ple de 21 de maig, ja es va facilitar l’accés de totes les persones regidores a l’expedient que contenia tota la informació. Tanmateix, el fet que ja s’hagués permès la consulta de l’expedient no pot justificar la desestimació de la sol·licitud de còpia d’aquest certificat o informe del secretari declarant acomplert el termini d’exposició pública. Per tant, més que si el 21 de maig ja va permetre o no la consulta de l‘expedient relatiu a l’aprovació del pla director de l’aigua, el que ha d’informar l’Ajuntament és si existeix prèviament elaborat l’informe o la certificació sol·licitada o no, i en cas afirmatiu, lliurar-ne una còpia. Per tant, es declara la finalització parcial del procediment per la pèrdua sobrevinguda parcial del seu objecte en relació amb la documentació de l’ACA, i s’estima la reclamació en relació amb l’informe o certificació sobre el tancament de la fase d’exposició pública del pla director de l’aigua, el que comporta l’obligació de l’Ajuntament d’aportar la còpia del document que prèviament existeixi que deixi constància d’aquest fet, o d’indicar que no consta elaborat, i en aquest cas aquesta resolució no l’obliga a elaborar-la de nou i arran d’aquesta petició, sinó únicament a deixar-ne constància a la persona reclamant.. Cal, finalment, lamentar la descura de les parts en aquest procediment, que ha entorpit la tasca d’aquesta Comissió i ha allargat innecessàriament el procediment, malbaratant els escassos recursos de què disposa aquest òrgan de garantia. Efectivament, ni l’Ajuntament va aportar aquesta informació dins del termini de quinze dies previst per l’article 33.4 RGAIP per informar a la Comissió dels elements rellevants per a la resolució, ni la persona reclamant va atendre el requeriment exprés que li va fer la Comissió en el seu escrit de 14 de juliol, d’informar-la immediatament si es produïa alguna comunicació de l’Administració relacionada amb la informació reclamada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat: 1. Declarar la finalització parcial de la Reclamació 323/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb la petició de la documentació de l’ACA, que s’ha lliurat durant la tramitació de la reclamació. 2. Estimar parcialment la Reclamació 323/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a què l’Ajuntament li lliuri còpia de l’informe o certificat elaborat prèviament pel secretari municipal en relació amb l’expedient relatiu a l’aprovació definitiva del pla director de l’aigua en què es deixi constància de la finalització del tràmit d’informació pública, o si no s’ha elaborat, a que li deixi constància d’aquesta inexistència. 3. Requerir a l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Bell Lloc d’Urgell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 323/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.