Solicitud de aclaración sobre el pago fraccionado de impuestos (IBI) y resultado de inadmisión

Resolució 338/2019, de de juny Número d’expedient de la reclamació: 323/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Mataró Informació reclamada: Pagament fraccionat d’impostos. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Dels antecedents es desprèn que la petició que la persona reclamant assenyala com a fonament d’aquesta reclamació no conté, en realitat, una sol·licitud d’informació pública, sinó una determinada pretensió en relació amb el pagament de l’IBI, que no queda emparada per aquest procediment de garantia de la legislació de transparència i en relació amb la qual aquesta Comissió no és competent per revisar les decisions administratives. Per aquest motiu, la reclamació ha de ser inadmesa a tràmit, per manca d’objecte, sens perjudici que pugui sol·licitar l’empara a altres organismes, com el Síndic de Greuges, si considera que l’Administració ha lesionat els seus drets. Paraules clau: Ajuntament. Pagament d’impostos. Manca d’objecte. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 24 de maig de 2019 va tenir entrada en el registre de la GAIP la reclamació 323/2019, formulada contra l’Ajuntament de Mataró, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següents. La persona reclamant no manifesta la voluntat de seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP). 2. El 15 d’abril la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Mataró sol·licitant un aclariment en relació amb una Resolució de 2 d’abril de 2018, sobre el pagament, a través de compensació, de la subvenció de l’IBI 2018. 3. El 7 de maig l’Ajuntament de Mataró, en resposta a l’escrit presentat per la persona reclamant el 15 d’abril, li aclareix que els imports de l’esmentada Resolució “ no corresponen a un nou fraccionament, sinó als imports compensats per ORGT a cada rebut, segons informació del propi organisme. Com molt bé manifesta vostè, després de la compensació, el fraccionament que correspongui, si és el cas, l’acordarà vostè directament amb ORGT”. 4. La reclamació presentada el 24 de maig exposa que el motiu de la seva queixa es que “cada any vaig a l’Ajuntament a sol·licitar l’ajut de l’IBI i la brossa el mes de gener de cada any. El mes de setembre rebo una carta comunicant-me el reconeixement de la mateixa i que em serà abonat dins del primer trimestre de l’any vinent. Sempre tenint el fraccionament reconegut i acceptat per la Diputació de 50€ mensuals (...) des de l’any 2013” i aquest any no hauria rebut la subvenció atès que, segons l’Ajuntament de Mataró la persona reclamant tindria un deute de 400€ amb la Diputació, corresponent al fraccionament domiciliat del pagament de l’IBI. La persona reclamant exposa un seguit de fets i comunicacions que hauria mantingut amb el personal de l’Ajuntament de Mataró, els regidors i l’alcalde i finalitza exposant “Espero que m’ajudin a resoldre totes aquestes vicissituds (...)” Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació formulada L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”, i l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. Dels antecedents es desprèn que la petició que la persona reclamant assenyala com a fonament d’aquesta reclamació no conté, en realitat, una sol·licitud d’informació pública, sinó una determinada pretensió en relació amb el pagament de l’IBI, que no queda emparada per aquest procediment de garantia de la legislació de transparència i en relació amb la qual aquesta Comissió no és competent per revisar les decisions administratives. Per aquest motiu, la reclamació ha de ser inadmesa a tràmit, per manca d’objecte, sens perjudici que pugui sol·licitar l’empara a altres organismes, com el Síndic de Greuges, si considera que l’Administració ha lesionat els seus drets. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 323/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.